UNA ESCOLA QUE APRENIA A OBRIR-SE AL MÓN
UNA ESCUELA QUE APRENDÍA A ABRIRSE AL MUNDO
El curs 1995-1996 va consolidar una escola cada vegada més participativa, oberta i connectada amb la realitat que l’envoltava. Mentre Europa avançava cap a una major cooperació entre els seus països, les escoles començaven a despertar en l’alumnat l’interés per conéixer altres cultures, llengües i formes de viure. Al mateix temps, la implantació progressiva de la LOGSE continuava introduint metodologies més actives, en les quals l’alumnat assumia un paper protagonista en el seu aprenentatge. L’educació avançava així cap a un model que preparava els xiquets i les xiquetes per a viure en una societat cada vegada més oberta, diversa i europea.
El curso 1995-1996 consolidó una escuela cada vez más participativa, abierta y conectada con la realidad que la rodeaba. Mientras Europa avanzaba hacia una mayor cooperación entre sus países, los centros educativos comenzaron a despertar en el alumnado el interés por conocer otras culturas, lenguas y formas de vida. Al mismo tiempo, la implantación progresiva de la LOGSE siguió introduciendo metodologías más activas, en las que el alumnado asumía un papel protagonista en su aprendizaje. La educación avanzaba así hacia un modelo que preparaba a los niños y niñas para vivir en una sociedad cada vez más abierta, diversa y europea.

