L’IES Josep de Ribera de Xàtiva és un centre d’E.S.O.i Batxillerat, de titularitat pública, fundat el curs 1933-34
Història
L’Institut Josep de Ribera és un dels més antics de la Comunitat Valenciana, ja que fins a 1965 només hi havia instituts a València, Castelló, Alacant, Alcoi, Requena i Xàtiva.
D’acord amb la documentació que es conserva en la Universitat de Valencia, va ésser fundat com a Institut Nacional i va funcionar des de 1868 fins a 1875. En eixa època, entre altres personalitats, va exercir com a professor D. Eduardo Boscà, fundador del Museu Paleontològic, i va ser alumne, el futur Cardenal, D. Enric Reig i Casanova.
Durant la segona República, l’any 1933, va tenir lloc la seua refundació. Aquesta etapa, en la qual va rebre el nom de “Doctor Simarro”,va durar fins a l’any 1939.
Després de la Guerra Civil va haver una gran remodelació del professorat amb una gran quantitat de professors represaliats. Uns varen ser traslladats, en contra de la seua voluntat, fora de Xàtiva, com va ser el cas de D. Francisco Carreño posteriorment nomenat fill il•lustre de la ciutat. Altres es varen incorporar obligatòriament a este institut per complir amb “l’exili” imposat en la nostra ciutat.
________________________________________
El Centre
L’Institut va estar ubicat, inicialment, al Convent de St.Francesc. Després va passar al Palau de l’Arquebisbe Mayoral. El Claustre de 2 de març de 1945 va proposar el nom de “Josep de Ribera”. En aquest palau es va impartir el vell batxillerat fins l’any 1958. El dia 4 d’octubre d’eixe any va ser inaugurat l’edifici actual.
Al llarg de la seua història ha desenvolupat un gran paper com a referent formatiu i cultural per a la ciutat i per les comarques que envolten La Costera. Per tenir una idea de la importància del centre cal assenyalar que a l’any 1966 hi havia 1470 alumnes oficials i 2793 lliures, que procedien de les tres províncies i, molts d?ells, dels Col•legis Lliures Adoptats, que es transformarien després en instituts, d’Albaida, Alberic, Alzira, Canals, Enguera, Tavernes,…
El 15 de novembre de 1984 es va commemorar el cinquantenari de la fundació de l’Institut. Entre els actes programats per a la celebració cal destacar l’edició d’un llibre col•lectiu al voltant de la seua història.
Després de més de vint-i-cinc anys d’utilització ininterrompuda i massificada, l’edifici necessitava una reforma urgent. En 1993 es redactà un projecte de remodelació completa, tanmateix, l’adaptació als estudis de la LOGSE va paralitzar l’esmentat projecte fins a l’any 1997.
Després d’un llarg període de negociacions s’iniciaren les obres, el mes d’agost de l’any 1.999. Així ens va obligar a traslladar-nos a l’IES Dr.Simarro on estudiaren els nostres alumnes de l’ESO, al torn del matí, en 24 aules prefabricades, i els de batxillerat, per la vesprada, a l’edifici principal.
Finalment, el mes de setembre de l’any dos mil vàrem poder tornar al nostre centre remodelat i ampliat. S’havia satisfet una de les nostres reivindicacions més cobejades.
