Viatge de fi de curs de 4t d'ESO
Els dies del 14 al 18 d’abril, l’alumnat de 4t d'ESO, acompanyat per Pau Miquel Soler, Lluís Bernat Prats i Maria Àngels Rocher, va realitzar l’esperat viatge de fi d’etapa a ITÀLIA (Roma i Florència). El destí d’enguany, no podia ser més monumental ni més històric, la visita a la “ciutat eterna” amb una xicoteta escapada a la bellíssima Florència.
Dia 14: arribada a Roma ja de nit.
Dia 15: En Roma, guiats per l’entusiasme de Lluís Bernat Prats, vam intentar aprofitar el màxim possible de l’art, la cultura, la història i els monuments de tota índole que regnen la ciutat. La nostra primera parada al matí va ser a les estances del museu Vaticà on gaudírem d’obres eternes com L’escola d’Atenes de Rafael, els frescos de La Capella Sixtina de Miquel Àngel i la impressionant escultura hel·lenística de Laocont i els seus fills. A la vesprada, visitàrem la basílica de Sant Pere i la plaça barroca del Vaticà. Contemplàrem La piettà de Michelangelo i les tombes papals en la cripta. La següent parada, El Panteó d’Agripa, l'únic edifici d’època romana, que de fet, es conserva íntegre. Per acabar, ens vam fer un “gelato” davant de la Fontana di Trevi.
Dia 16: davant de l’Arc de Constantí, iniciàrem la visita guiada al Fòrum Romà i el Coliseu. A la vesprada, va ser el torn del temps lliure, on l’alumnat i el professorat va optar per seguir indagant entre monuments, edificis i obres d’art transcendentals com ara el Moisés ubicat en la Basílica de San Pietro in Vincoli, La columna Trajana o el monument a Vittorio Emmanuele II.
Dia 17: Visita a Florència. Ens van agradar molt els carrers nets i la relativa calma, per la unitat estilística del seu urbanisme i el magnífic treball de la guia. Va ser un dia perfecte, passejant pel Ponte Vecchio, contemplant els distints palaus dels Mèdici, la cúpula de Santa Maria de Fiore de Brunelleschi i el David de Michelangelo.
Dia 18: El darrer dia, amb ganes de veure més Roma i amb les poques hores que ens quedaven encara visitàrem la Plaça Espanya, Plaça Navona, Ara Pacis i alguns dels obeliscos egipcis que, de sobte, apareixen entre carrers i places. Arribàrem a les 23.00 a Castelló de Rugat, però el nostre alumnat encara tenia corda i eufòria com per a cantar a l'autobús. Potser, era l’alegria que tornaven a casa o potser que volien allargar les conseqüències del somni fins a l’últim minut.