Hui, el la classe de quart, hem parlat d’alimentació: de l’important que és menjar bé, del dolent que és consumir sucre i de les quantitats tan exagerades que estem consumint de productes no saludables. Hem preguntat pels desdejunis d’aquest matí i aquest ha sigut el resultat:
Sorprenen diverses coses:
- El 76% dels alumnes pren llet amb ColaCao o ensucrada per a desdejunar. D’això ja parlem en aquesta entrada. Menys del 5% pren llet sense afegir-li sucre.
- El 14% no desdejuna absolutament res abans d’anar a classe.
- Cap pren fruita (no, el suc, encara que siga de taronja natural no es pot considerar fruita).
Posteriorment hem tret els esmorzars que hem portat i la cosa tampoc millorava. Molts sucs en brick, batuts de xocolate molt ensucrats, brioixeria (massa), pa blanc, iogurts líquids ensucrats, iogurts normals ensucrats… Ah! i dels iogurts de maduixa hem parlat de la cochinilla, tipificat com a E-120.
Dels iogurts hem vist que han de tindre entre 4 i 5 gr. de sucre i que si llegim l’etiqueta i veiem que tenen més, és perquè es tracta de sucre afegit. Una companya ha tret el seu iogurt i hem llegit que posava 14g. de sucre. Per tant, 10 d’aqueixos grams són sucre que no li correspon al iogurt. Recordem que l’OMS recomana un consum màxim de sucre afegit de 13 a 15 grams en xiquets. Aqueix iogurt ja pràcticament arriba al límit diari. Si, a més, ha desdejunat llet amb ColaCao, ja ha passat el seu límit.
Una altra dada que hem analitzat han sigut els iogurts líquids. Hem aprés que es tracta d’un producte excessivament car per al que realment és: 100ml de llet ensucrada. Un company ha alçat la mà i ha dit: “Però porta vitamina B6!”. Llavors hem preguntat què era la vitamina B6 i ningú ho sabia, tampoc sabíem per a què servia ni la quantitat que hem de prendre. Quan el profe ha comentat que un plàtan porta la mateixa quantitat de vitamina B6 que 3 iogurts líquids, hem entés que no és necessari (ni saludable), ni econòmicament recomanable consumir aqueixos productes.
La classe s’ha acabat ràpid per a la quantitat de dubtes que hi havia, però ens hem quedat amb una conclusió molt clara i molt concisa: cal menjar menjar. I el menjar sé el que és. Tots coneixem què és un plàtan, un encisam, uns cigrons o un ou. No obstant això, no ens sonen alguns ingredients que apareixen en els paquets dels productes que mengem. Una regla general podria ser: Quants més ingredients desconeguts llegim en l’etiqueta, pitjor producte serà.Hem d’augmentar i fomentar el consum de verdures, fruites i llegums. I hem de reduir molt el consum de sucre i d’aliments processats. És així de senzill.
ACTUALITZACIÓ 17/05/2018
L’endemà, diversos alumnes i alumnes van portar fruita per a esmorzar a classe. Aquest és el poder de l’educació i del treball a casa. Li donem l’enhorabona a aqueixes famílies que es consciencien i adopten hàbits més saludables tant per als seus fills com per a ells mateixos.
