OBSERVACIÓ DE BONES PRÀCTIQUES EN ESTÒNIA
PREPARACIÓ:
Dins del projecte, era el primer Job Shadowing que es realitzava, i per tant, va ser un repte quant a la gestió. Des d’un principi vam estar en contacte amb Ave Teder, coordinadora del centre d’acollida, amb qui vam acordar el programa d’activitats. Ens va dir que sí a totes les nostres propostes (estar presents en classes de llengües i de tecnologia sobretot, conéixer la metodologia CLIL utilitzada, el funcionament del seu sistema educatiu i la gestió dels seus projectes d’internacionalització). Va ser sorprenent l’eficàcia, la coordinació i la puntualitat plasmada al programa, que més aviat pareixia un horari de metro; ens havien planificat no a quina hora sinó a quin minut havíem d’agafar l’autobús, havíem de baixar al menjador, reunir-nos o tornar a l’hotel. Estava tot perfectament organitzat.
Com en la resta de mobilitats del projecte, vam preparar un formulari de Google per a recopilar qüestions plantejades des de tots els departaments del centre i vam cercar respostes en Estònia.
VISITA:
El jobshadowing o l’observació de bones pràctiques tingué lloc a l’institut Tallinna Tehnikagümnaasium de Tallinn, Estònia, des del dilluns 8 al divendres 12 d’octubre de 2018. Van ser dues mobilitats dels professors Ramon Peris, de Valencià i Vicent Masot, de Tecnologia. Vam viatjar el dia anterior que era diumenge i vam aprofitar dos dies de festa (9 d’octubre i 12 d’octubre) per tal de faltar el menys possible a classe i afavorir el bon funcionament del centre en l’absència de dos professors.
Només arribar a l’institut de Tallinn vam presentar el nostre institut María Moliner a una representant de l’administració educativa de la ciutat de Tallinn, Reet Nõmmoja, a la directora del Centre, Anneli Errit i la coordinadora de projectes internacionals, Ave Teder.
CONTINGUT:
Podeu fer-vos una idea dels dies tan intensos que vam tindre si accediu al diari que hem escrit durant cada jornada. El vam elaborar amb un document compartit entre els dos participants i la comissió d’internacionalització, de manera que al final del dia tant a Tallinn com al Port de Sagunt teníem detall de tot el que havíem experimentat. També podeu mirar la següent presentació que segueix més o menys el mateix ordre cronològic:
En aquest document estan les preguntes i les respostes arreplegades. Les preguntes i dubtes aportades des dels departaments. Una vegada en Estònia, en la mesura que era possible hem intentat trobar resposta a totes segons la situació i l’oportunitat. La majoria de respostes ens les ha facilitat la coordinadora, d’altres ha sigut a través del professorat que ens acollia a les classes del Tallinna TehnikaGümnaasium i altres respostes les hem trobades als altres centres educatius de Tallinn que hem visitat: L’Escola Internacional i l’Escola 21.
A continuació mostrem el material que han utilitzat per mostrar-nos les característiques, funcionament i problemes que té el seu Centre, així com el funcionament del seu sistema educatiu.
DIFUSIÓ:
La ràdio municipal ha tornat realitzar una entrevista a la Directora, Desamparados Vilaplana i la cap d’estudis, Isabel Lázaro, el dia 28 de maig de 2019. En aquest tall d’àudio de 8 minuts han parlat dels avanços que estan comportant aquests projectes europeus al nostre institut sobretot en la transformació d’espais.
El 
Levante-EMV també ha publicat la jornada de difusió que vam organitzar per a tota la comunitat educativa, totes les institucions educatives de l’entorn i els representants d’educació municipals el 6 de febrer de 2019. Ací teniu el text publicat que el nostre company de Geografia i Història, Antonio Ortiz va elaborar i enviar “El IES María Moliner rinde cuentas de su programa de internacionalización” on conta com va anar aquesta jornada en la qual s’hi exposaven les experiències de les mobilitats a Estònia i també les de Dinamarca.
Aquesta imatge del saló d’actes renovat mostra el moment de la presentació de jobshadowing a Estònia.
També aprofitem aquesta mateixa web del nostre centre com a quadern de bitàcola de tot el procés i de tot el que està donant de si el projecte Erasmus+ KA1 2017-2019 i, a més, compartim aquest enllaç mitjançant les xarxes socials més utilitzades pel professorat i l’alumnat:
D’altra banda, cal destacar la difusió que s’està fent de la nostra visita a través de la web del centre d’acollida. Ací trobareu una entrada en què descriu la nostra visita d’observació de bones pràctiques, quins eren els objectius principals de la visita i també comenta la visita que vam fer a les altres dues escoles per tal de complir aquests objectius: CLIL i l’ensenyament de la Tecnologia. La imatge triada correspon a la Biblioteca Nacional d’Estònia, just davant del monument de l’escriptora estoniana més reconeguda, Marie Under.
En aquesta altra entrada fa referència a tots els projectes europeus en què ha participat i finalitzat l’institut de Tallinn.
Finalment, a l’Erasmus+ projects platform visibilitzem els resultats del nostre projecte amb l’enllaç a aquesta mateixa pàgina web per tal que els visitants tinguen una informació completa.
IMPACTE:
El nostre projecte, concretament la nostra mobilitat a Estònia, ha originat un impacte a tres nivells diferents, tots ells interrelacionats:
1. Impacte sobre els participants: el professorat implicat ha millorat la seva competència comunicativa en llengua anglesa (especialment fluïdesa oral, vocabulari i pronunciació) que els ha servit per a adquirir coneixements relacionats amb metodologies innovadores i els trets d’un sistema educatiu avançat.
2. Impacte sobre el centre beneficiari: la difusió dels coneixements i experiències adquirits pels participants ha tingut un impacte directe sobre la qualitat de l’ensenyament del centre. Concretament, la direcció del centre ha dinamitzat la comunicació amb les famílies a través del sistema informàtic facilitat per l’administració; hem canviat espais al centre més adequats al treball col·laboratiu entre alumnes i professorat, prenent com a exemple els espais observats a Tallinn. Així mateix, per mitjà de la difusió de les mobilitats, el claustre és més conscient que aquesta transformació de metodologies inclusives tenen resultats positius en altres llocs. Hem de destacar un impacte immediat en els espais del centre nostre: després d’una observació directa de centres nòrdics el nostre centre ha iniciat una reestructuració espacial buscant espais inclusius i col·laboratius. Inicialment s’han dut a terme els següents canvis:
– Accés universal a la Biblioteca eliminant les prestatgeries altes i propiciant l’accés de mobiliari confortable, sofàs i permetent l’accés a material adaptat. El model de la biblioteca de l’institut de Tallinn ha sigut clau. Teniu més informació a l’enllaç o fent clic a la imatge.
3. Impacte sobre l’alumnat: l’aplicació d’enfocaments innovadors (com el treball cooperatiu a l’aula i en espais virtuals com Quizlet, l’ús de les TIC en la nostra tasca docent i les millores organitzatives dutes a terme o en projecte per part de la direcció redunden, sens dubte, en la qualitat de l’ensenyament que rep el nostre alumnat i reforça el nostre projecte educatiu de centre.
Totes les accions esmentades anteriorment basades en formació en noves metodologies i observació directa de centres europeus considerem que han contribuït al fet que el projecte sigui sostenible a l’IES María Moliner.
L’impacte d’aquesta mobilitat a Estònia anirà més enllà d’aquest projecte perquè la relació amb aquest institut de Tallinn és tan bona que el projecte KA229 que portem entre mans, un dels socis seran també ells.