HISTÒRIA DEL CENTRE


L’IES Benicalap es troba situat en el barri homònim, una àrea en expansió al nord-oest de la ciutat de València, pròxim al Palau de Congressos, edifici emblemàtic de la ciutat dissenyat pel prestigiós arquitecte Norman Foster.


Fins als anys 70, Benicalap era un xicotet barri popular rodejat d’horta que era conegut sobretot per albergar la “Ciutat de l’Artista Faller”, àrea de Benicalap en la que es van instal·lar els artistes que modelen els monuments que s’exhibixen cada any en les festes de les Falles des de mitjans del segle passat, i per la fàbrica de productes ceràmics La Ceramo. Molt prop hi havia un grup d’alqueries, algunes de les quals, d’origen àrab, catalogades en el patrimoni municipal, entre les que destaca l’Alqueria del Moro, del segle XIV. Cabria destacar ací també que, com a barri popular que va ser i continua sent, la forta vitalitat en l’ús oral del valencià es manté en l’actualitat i, com ja s’ha dit, la direcció del centre contribuirà a la seua expansió.


L’important transvasament de població de zones rurals de l’interior d’Espanya cap a nuclis urbans grans, com a conseqüència del desenvolupisme espanyol dels anys seixanta, va convertir a Benicalap en un barri molt populós, nodrint-se de gent procedent sobretot d’àrees rurals d’Andalusia i Extremadura en busca d’un nivell de vida superior a què tenien en els seus llocs de procedència. En els últims anys, no obstant això, la majoria d’ells procedixen de Castella La Manxa. A esta immigració interior, cal afegir el fet de que Benicalap ha acollit últimament a una important quantitat d’immigrants estrangers.


En l’actualitat, Benicalap ha canviat radicalment la seua forma de vida i ha deixat de ser una localitat agrícola, per a convertir-se en un barri més de la ciutat amb perfils socials diversos. Des de fa uns anys s’ha produït una expansió del barri entorn de les zones conegudes com a Corts Valencianes i el Nou Benicalap.


Este institut és el resultat de la confluència de dos factors: la reivindicació històrica del moviment veïnal de Benicalap sol·licitant un institut per al barri i el creixement de la població de l’àrea Benicalap-Beniferri com a conseqüència de la prolongació de l’Avinguda Pius XII en l’actual Av. de les Corts Valencians i carrers adjacents.


La posada en funcionament del centre va tindre al seu dia un important valor simbòlic, la intenció política inicial de la Generalitat Valenciana al decidir construir l’IES Benicalap, a més d’atendre les demandes del barri, era la de construir un centre públic d’ensenyança emblemàtic per a la ciutat de València. El centre comença a funcionar de manera provisional amb cinc grups d’ESO i tres de 1r de Batxillerat el curs 2000/2001. Després de la dotació de material i mobiliari en l’estiu del 2001, el nou edifici es convertix en la seu definitiva de l’institut, llavors cridat IES 36. Inicialment, les ensenyances que s’impartixen són ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior es la família de Manteniment de Vehicles Autopropulsats.


En el curs 2009/2010, s’implanta de forma experimental el Programa Plurilingüe i a partir del curs 2011/2012 el centre passa a formar part de la Xarxa de Centres Plurilingües de la Comunitat Valenciana. A més, es fa necessari recordar ací que el nostre institut va començar a participar en diversos programes europeus des del curs 2001/2002.


En el curs 2012/2013, el centre va ampliar la seua oferta educativa amb el cicle formatiu de grau superior “d’Artista Faller i Construccions d’Escenografia”. En el curs 2020/2021 s’àmplia l’oferta educativa amb una Unitat Específica d’Educació Especial i el centre participa en el programa pilot de COEDUCACENTRES per caminar cap a un centre més divers, respectuós i inclusiu. Finalment en el curs 2021/2022 s’implanta el nou programa plurilingüe PEPLI en el que desapareixen les línies i passa a impartir-se la docència en valencià, castellà i anglès.