Cinc alumnes i dos professors del nostre centre han viscut una experiència que difícilment oblidaran. Del 23 al 29 de novembre la ciutat de Crotone —a la costa jònica de Calàbria, al sud d’Itàlia— va ser la nostra llar gràcies a un intercanvi Erasmus+ amb el CPIA local.
Quan l’avió va aterrar a Lamezia Terme i el cotxe va enfilar cap a la costa, ningú sabia del tot el que ens esperava. Crotone és una d’aquelles ciutats que no surten als rànquings turístics però que guarden, en silenci, segles d’història. Aquesta setmana ha estat molt més que un intercanvi acadèmic: ha estat un aprenentatge de vida.
Des del primer moment, l’equip del CPIA de Crotone ens va rebre amb els braços oberts i la taula parada —literalment. El centre, que treballa amb educació d’adults i formació permanent, va preparar un programa ric i equilibrat que combinava activitats acadèmiques, descoberta cultural i convivència. Es va treballar la geografía de la regió que visitaven, l’anglés, les matemàtiques i altres aspectes fent ús de metodologies variades i adaptades al nivell de l’alumnat.
Una de les visites que més va impressionar el grup va ser l’Observatori i Planetari de Crotone. La sessió, guiada per un professional apassionat, va connectar la ciència amb la poesia del cosmos i ens va recordar com de petits som —i com de gran és la curiositat humana.
L’endemà, vam trepitjar història en estat pur: CapoColonna, el promontori on s’alcen les restes del temple de Hera Lacinia, l’últim testimoni visible de la gran colònia grega de Kroton. Contemplar aquella columna solitària davant el blau intens del mar Jònic va ser un moment d’aquells que no necessiten paraules. Crotone va ser un dels centres culturals i filosòfics de la Magna Grècia —la terra de Pitàgores—, i caminar per aquell paisatge et fa sentir, inexplicablement, part d’alguna cosa molt gran.
No obstant, cap experiència italiana seria completa sense parlar de menjar, i Calàbria no va decebre. Els alumnes i professors van descobrir la gastronomia calabresa de la mà dels amfitrions i subratllen la ‘nduja, l’embotit picant de la regió, com al plat estrela. Cal destacar que els sopars compartits van ser espais de conversa, riures i connexió real entre persones de cultures diferents.
Però potser el que més valoren els participants d’aquesta experiència no es pot fotografiar ni posar en un portafoli. És la seguretat d’haver navegat per una cultura nova, d’haver-se fet entendre en anglès i d’haver sortit de la zona de confort i haver descobert que allà fora hi ha gent meravellosa disposada a compartir.
«He tornat sent una poquet més del món», va dir una de les alumnes a l’aeroport, motxilla a l’esquena i ulls brillants.
Difícilment es pot descriure millor el que és un Erasmus.
