Pilar Alós és professora de l’Escola dels Salesians Joan XXIII d’Alcoi. Enguany ha participat en el curs La creació poètica i els nous llenguatges a l’aula que hem realitzat entre desembre i abril. Ara ens fa arribar aquestes paraules i aquest vídeo on podem veure un mostreig del treball que ha realitzat amb el seu alumnat.
Poesia al carrer
Què és poesia? Es preguntava Bécquer en el XIX i ell mateix es responia, poesia eres tu. És ben senzill. La poesia està dintre de nosaltres i l’adolescència és un moment de recerca infinita, on la poesia brolla sense mesura. Aleshores, per què els mestres no fem poesia a l’aula? Sí, és interessant estudiar els poetes, però... per què els adolescents no poden fer poesia? Sabem com crear-la?
Eixa és la pregunta que per a mi no tenia cap resposta, fins que vaig fer el curs La creació poètica i els nous llenguatges a l’aula del CEFIRE, en el qual Alexandre Bataller em va descobrir el camí per endinsar els alumnes en la poesia. Va ser tot un descobriment. Pedro, un dels més valents, em va dir: “Pilar, per què no fem hui poesia, si tu saps el que m’agrada? Va!, anima’t.” És ben cert que pretenia allunyar-se de les oracions subordinades, encara que fora per una hora, però el comentari li va eixir de l’ànima. En eixe moment, vaig comprendre que tot l’esforç i l’atreviment havia tingut sentit.
El taller el vam desenvolupar al llarg de cinc mesos, en l’assignatura de Valencià, i el vam destinar als alumnes de 4t d’ESO de l’Escola dels Salesians Joan XXIII d’Alcoi, on vam treballar en cooperatiu per tal de barrejar consignes. El punt de partida era el poemari de Teresa Pascual. La prova de foc va arribar quan vam haver de reinterpretar els poemes dels alumnes de l’IES l’Eliana. Vam utilitzar la consigna del canvi dels substantius, sempre al voltant d’un tema que per a ells fora engrescador (l’esport, les aficions...) i que després pogueren fer amb el poema un anunci publicitari, és a dir, que eixes paraules es convertiren en imatges, per tal de vendre allò que ells volgueren o que, potser, ells mateixos pogueren protagonitzar: un ball, el pàdel, les seues mascotes…
Els anuncis es van convertir en uns QR que havien de regalar a tot aquell que es trobara per la ciutat, ja que la intenció era traure la poesia al carrer, com així va ser, perquè tothom tinguera l’oportunitat de veure la vida d'una altra manera, amb altres llenguatges, amb altres sensibilitats, amb altres ulls.
L’últim divendres d’abril vam ser rebuts pels regidors d’Educació, Jordi Silvestre i de Joventut, Maria Baca, al plenari de l’Ajuntament d’Alcoi i els vam fer entrega dels cartonets de colors que regalàvem, en els quals es podia llegir “Regalem anuncis que són poesia”, el QR per a veure l’anunci i la poesia, així com el títol. A més, també vam visitar Josep Lluís Santonja, director de l’Arxiu i de les Biblioteques municipals, que ens va mostrar la biblioteca personal de Joan Valls, ja que l'1 de maig es commemora l'aniversari del poeta alcoià.
Pot ser que siga una idea peregrina, però el fet de regalar poesia pels carrers, va fer que se sentiren orgullosos del seu treball i, a més, van gaudir de les paraules, van jugar amb elles i les van traure de l’aula, fent-les protagonistes dels seus sentiments: van fer poesia com els grans escriptors. Tota una experiència que mai no oblidaran.
Pilar Alós (professora de Llengua i Literatura valenciana - Salesians Joan XXIII d’Alcoi)