Per què hi ha tan poques dones al cànon literari? Quina imatge de la dona transmeten les obres considerades clàssiques? Com s’arriba a formar part del cànon? Per què deixa de llegir l’alumnat? Com podem afrontar el repte de fomentar la lectura en l’actual món digitalitzat? Quins són els desitjos lectors del nostre alumnat? Es pareixen als que tenim o teníem a la seva edat? Totes aquestes preguntes i algunes més han estat objecte d’anàlisi i reflexió durant les Jornades de Literatura universal celebrades del 9 a l’11 de gener en un espai, el Centre de Cultura Contemporània del Carme de València, on es connecta la vetusta ortodòxia del seu claustre i la diversitat actual de graffitis i exposicions d’art plàstic. Això mateix és el que han permés aquestes jornades: enfrontar un cànon clàssic amb visions actuals, és a dir, unes maneres de veure el món i transmetre’l que han bastit el cànon, i que ara són objecte de valoració crítica des d’uns nous paràmetres ètics, morals i, com no, didàctics. A més, aquesta revisió suposa propostes d’inclusió en el cànon d’obres que, malgrat la seua qualitat, havien estat bandejades o menystingudes no sols per raons de gènere, sinó també per ser poc afins al poder o pertànyer a cultures diferents a l’occidental. Tot un tresor de noves lectures que qualsevol lector o lectora agrairà com un alenada d’aire fresc en una antiga biblioteca tancada.
