Visita a l’embassament de Benaixeve i paisatges de guerrilla

El passat dissabte 7 de març, els professors de Geografia i Història, Aina Sebastián i Andreu Romero, junt amb 8 alumnes de 2n de Batxillerat, es sumaren a la visita guiada per a conéixer l’origen de la construcció de l’embassament de Benaixeve i que va estar organitzada per l’associació Acció ciutadana contra la impunitat del franquisme i que estava patrocinada per l’Àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de València.

Malgrat la pluja, vam recórrer espais de repressió i resistència. Passejàrem per on van treballar els presos republicans que, a través del sistema de redempció de penes franquista i el treball forçat van contribuir a la construcció de la presa entre 1941 i 1944.

Guiats pels historiadors Juan Salazar, Elena Trabajo i Andreu Domingo, també vam passejar pel poblat on es va organitzar la resistència i el suport a la guerrilla antifranquista, així per on van viure dones que van teixir robes i van comprar queviures per als maquis, homes i dones que es van organitzar per a encoratjar l’oposició als “vencedors”.
La visita va incloure també els espais on les forces repressives de la dictadura van assassinar i van torturar, així com els llocs que va visitar Franco el dia de la inauguració de l’embassament que fins a finals dels 80 portava el nom del Generalísimo.
Un entorn natural colpidor que amb l’aigua i el fred ens va traslladar a aquells anys de dolor i resistència.

Jobshadowing a La Ferté-Bernard

La setmana de febrer del 9 al 13, les professores Rosa Bornay (especialitat de Llengua i Literatura) i Elena Ramón (de l’especialitat de Dibuix) de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia van participar en una mobilitat de Job Shadowing en el Lycée Polyvalent Robert Garnier de La Ferté Bernard (França).

Aquesta mobilitat d’aprenentatge els va permetre observar diferents maneres d’impartir les classes, diferents metodologies i d’organització del centre. Un dels objectius ha estat, per tant, aprendre de les pràctiques docents en aquest centre francés de cara a poder aplicar-les també al nostre centre.

Les professores van poder entrar a diferents classes per veure com el professorat impartia les seues classes i també participar en algunes d’elles.

Una part important en aquest viatge ha estat la pràctica de la llengua; en el cas de les professores per l’ús del francès i per a l’entitat d’acollida per poder utilitzar l’espanyol. Les nostres companyes van ser convidades a participar al “café des langues”, que és una activitat extraescolar en la qual es promou l’ús de les llengües estrangeres en un àmbit més relaxat: es fan jocs i dinàmiques més lúdiques. Aquesta activitat està duta a terme per professorat auxiliar nadiu de diversos països: Alemanya, Argentina… 

Altra activitat molt interessant fou conèixer la radio del Lycée. L’institut consta d’una ràdio pròpia on totes les setmanes conten les notícies d’actualitat. La setmana que nosaltres vam estar les van entrevistar per contar la nostra experiència. 

Finalment l’últim dia vàrem col·laborar en el “Fòrum des mobilités”, on s’explica a l’alumnat del Lycée les distintes opcions que hi ha per poder participar en programes a l’estranger.  

Les professores estigueren junt amb el professorat que està com a auxiliar de llengües. Cadascú dels participants contava la seua experiència a l’estranger. Aquest esdeveniment es celebra una vegada a l’any i tot l’alumnat passa per tots els diferents espais.

Pel que fa als espais del centre, un que els va impressionar molt fou la biblioteca del centre. És una biblioteca on hi ha 12.000 llibres aproximadament i on es renoven uns 350 exemplars tots els anys.

Altres temes claus en la seua estada van ser els relacionats amb la sostenibilitat i la inclusió. Aquests elements que centren els objectius de millora que el centre cerca obtindre amb el projecte Erasmus+. Per aquest motiu, la professora Elena Ramon ha elaborat una presentació que compartirà amb el claustre a la jornada de bones pràctiques de juny per tal de donar a conéixer com es treballa la sostenibilitat en aquest centre francés, pràctiques que ja ha avançat a l’equip Erasmus i la direcció de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia.

Amb la mateixa finalitat, la professora Rosa Bornay ha fet un informe resumen sobre la seua observació de l’aproximació que es fa al Robert Garnier per a garantir l’atenció a la diversitat de tot a l’alumnat i que es pot consultar en aquest enllaç.

Nota: Aquesta activitat ha estat possible en el marc del projecte 2024-1-ES01-KA121-SCH-000206654 cofinançat per la Unió Europea a través del programa Erasmus +. El contingut d’aquesta notícia és responsabilitat exclusiva de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia i ni la Comissió Europea, ni el Servei Espanyol per a la Internacionalització de la Educació (SEPIE) són responsables de l’ús que es puga fer de la informació ací difosa. 

Rebem el segell de qualitat eTwinning 2025

El Servei Nacional de Suport eTwinning Espanya ens ha fet arribar aquesta setmana el diploma que acredita l’obtenció del Segell de Qualitat Nacional 2025 pel projecte dut a terme el curs 2024-2025 per part de la professora de Física i Química i tutora del grup 2n D, Charo Soriano, i el professor de Geografia i Història, Andreu Romero.

A més del diploma, ens han fet arribar material promocional per a l’alumnat en agraïment pel seu treball amb la classe del Collège Maurice Ravel de Toulon (França) per analitzar com el canvi climàtic està afectant a la mar Mediterrània.

Memòria i història per a construir consciència democràtica: una experiència a Saragossa i Belchite

Els dies 21 i 22 de febrer, 33 alumnes de segon de Batxillerat vam fer una eixida a Saragossa amb l’objectiu d’aprofundir en el temari d’Història. Actualment estem estudiant la Segona República, la Guerra Civil Espanyola i la dictadura franquista, i aquesta excursió ens va permetre analitzar la història no sols des dels llibres, sinó també des del terreny, davant d’una font històrica directa: les runes de Belchite Vell.

Vam eixir de Benimaclet cap a la capital aragonesa plens d’expectació i curiositat. La primera parada va ser l’Aljaferia, un palau d’origen musulmà que actualment és la seu de les Corts d’Aragó. Allí vam poder observar com un espai amb segles d’història continua tenint una funció política hui en dia, un exemple viu de com el passat i el present conviuen.

Després visitàrem la Basílica del Pilar, un dels símbols més emblemàtics de la ciutat, on vam conéixer que dues bombes llançades durant la Guerra Civil no arribaren a explotar dins del temple. Finalment, vam recórrer el Teatre romà de Caesaraugusta, que ens va transportar a l’època de l’Imperi romà i ens va recordar la llarga trajectòria històrica de la ciutat.

Però el moment més impactant de l’excursió arribà l’endemà, quan vam agafar l’autobús per visitar Belchite Vell. Més que un poble, el que vam trobar van ser les seues runes.

Belchite Vell va quedar pràcticament destruït l’any 1937, durant una de les batalles més dures de la Guerra Civil, en l’enfrontament entre el bàndol republicà i el bàndol sublevat. El poble no va ser reconstruït, ja que el règim franquista va decidir conservar-lo tal com havia quedat, amb la intenció que actuara com a símbol de la victòria i advertència del que podia passar. Hui en dia, es manté com a espai de memòria, on el silenci, les parets derruïdes i l’absència de vida ens obliguen a reflexionar sobre les conseqüències devastadores de la guerra.

La visita va començar amb una contextualització històrica que ens ajudà a entendre la situació del moment. Després, vam recórrer els carrers del poble. El primer que vam veure va ser l’Arc de la Vila, que dona accés al carrer Major, antic centre de la vida quotidiana. Allí hi havia bars, tendes i espais de trobada. Encara es conserven algunes façanes, però marcades pel pas del temps i per les ferides de la metralla.

El carrer Major desemboca a la plaça del poble, que antigament era un espai social amb una font central on les dones anaven a buscar aigua. A prop d’allí es troba una creu situada al mateix lloc on es van incinerar cossos de víctimes de la batalla i de la repressió posterior. Aquest va ser, sens dubte, un dels punts més colpidors de la visita.

També vam visitar l’església de Sant Martí, un dels edificis més importants del poble, que durant la batalla es va convertir en refugi i centre mèdic. Al costat es troba l’església del convent de Sant Agustí, que encara conserva una bomba d’aviació inactiva en el seu interior, un element que impacta especialment perquè ens fa conscients de la violència real que es va viure en aquell espai.

Una lliçó que va més enllà dels llibres

Aquesta excursió no va ser simplement una activitat acadèmica, sinó una experiència que ens va fer comprendre la importància de la memòria històrica. Caminar per Belchite Vellno és el mateix que llegir sobre la Guerra Civil en un manual: és sentir el pes del passat i observar les conseqüències físiques de la intolerància i la divisió.

Projectes com els que impulsa el nostre professor Andreu Romero ens permeten entendre que la històriano és només una successió de dates, sinó una eina fonamental per formar ciutadans crítics i conscients. Recordar no significa reobrir ferides, sinó evitar que es tornen a repetir. Fomentar la memòria democràtica a les aules és, en definitiva, una manera d’enfortir la democràcia. Perquè només coneixent el passat podem valorar el present i defensar, amb responsabilitat i compromís, els drets i les llibertats que hui tenim. I això, sens dubte, és una de les lliçons més importants que ens hem endut d’aquesta experiència.

La visita a Belchite Vell forma part d’un projecte més ampli de memòria democràtica que hem treballat al llarg dels cursos gràcies a la iniciativa del nostre professor Andreu i d’altres membres del departament de Geografia i Història, com Aina Sebastián. Fa unes setmanes també vam viatjar a Alcoi per conéixer espais vinculats a la industrialització i a la Guerra Civil, com antics edificis reconvertits i un refugi antiaeri. La ruta va ser dissenyada i guiada per alumnat d’un altre institut, dins d’una xarxa de col·laboració entre centres que va començar arran de la trobada de la RedMemoria celebrada en octubre a Navarra, a la qual vam tindre l’oportunitat d’assistir per conviure amb altres centres i ajudar a difondre aquest projecte tan important.

Aquestes iniciatives ens demostren que la història no sols s’estudia als llibres: es camina, s’escolta i es comparteix. I així és com realment aprenem a valorar i defensar la democràcia.

TESTIMONIS

E.G. G

“La visita a belchite ha estat probablement l’excursió més interessant que hem fet en Batxillerat, i sens dubte en la que més he après, perquè hi ha una enorme diferència entre que t’expliquen uns fet que van ocórrer fa més de 80 anys i veure de primera mà el que la Guerra Civil va suposar, més si cap si estem parlant d’un poble sencer derruit com és el cas de Belchite.”

C.M.F

“(..) La visita a Belchite fue, sin duda, el punto culminante y más conmovedor del viaje. Caminar por las ruinas del pueblo viejo, tal como quedó tras la Guerra Civil, es como retroceder en el tiempo. Ver los edificios destrozados, las casas vacías y sentir el silencio que lo envuelve todo te hace reflexionar mucho sobre la historia y las consecuencias de la guerra.

La visita guiada es fundamental para entender la magnitud de lo sucedido y para conocer las historias personales que hay detrás de cada ruina. Te das cuenta de que no son solo edificios, sino hogares y vidas que fueron afectadas. (…) Es un lugar que recomiendo visitar para aprender y para no olvidar.”

B.M.L 

“La visita guiada a Belchite va sobrepassar les meues expectatives. Va ser molt impactant passejar per un poble destrossat per la guerra, semblava fins i tot un escenari postapocalíptic. També vam tindre la sort que el nostre guia era excel·lent i la seua explicació era clara, concisa i senzilla. En conclusió, va ser una experiència molt interessant que considere necessària a l’hora de reflexionar sobre les conseqüències de la Guerra Civil, que encara s’arrosseguen el dia d’avui.”

S.M.V

“Visitar i conéixer llocs com Belchite és una experiència molt interessant i important. Tots els alumnes hem pogut aprendre molt sobre aquest poble emblemàtic de la Guerra Civil amb l’explicació del guia, que ens va contar la vida al poble durant el conflicte i les conseqüències d’aquest. En conjunt, va ser una experiència molt enriquidora que pense tothom hauria de viure, per recordar la importància de fer memòria i conéixer la nostra història”.

Andreu Romero, professor

«Belchite ens ha mostrat dues cares d’una mateixa moneda: la barbàrie, la por i l’odi d’un costat; de l’altre, la dignitat, la memòria i la voluntat d’un poble que aspira a viure en una societat més justa i més lliure, capaç de mirar el passat sense por per entendre el valor de la convivència i el respecte pels drets humans.

Tot això ha estat, en realitat, un regal que ens ha fet el nostre alumnat amb el seu interés i la seua passió. Van ser ells qui ens van demanar organitzar la visita, i no ens vam poder negar a 33 alumnes de 17 i 18 anys disposats a invertir el seu temps i els seus diners en un cap de setmana per visitar un poble llunyà assolat per la guerra.

A voltes no cal imaginar un món millor: només cal mirar al voltant i reconéixer els valors que té la nostra joventut.»

Jobshadowing a Bremen

A continuació compartim amb vosaltres la crònica escrita per la professora de Tecnologia Irene Soriano sobre la seua experiència d’aprenentatge per observació a l’OBERSCHÜLE AM LEIBNIZPLATZ de BREMEN (ALEMANYA) al desembre de 2025.

Crònica d’Irene Soriano.



Nota: Aquesta activitat ha estat possible en el marc del projecte 2024-1-ES01-KA121-SCH-000206654 cofinançat per la Unió Europea a través del programa Erasmus +. El contingut d’aquesta notícia és responsabilitat exclusiva de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia i ni la Comissió Europea, ni el Servei Espanyol per a la Internacionalització de la Educació (SEPIE) són responsables de l’ús que es puga fer de la informació ací difosa.

Alcoi, un viatge per la història industrial i la memòria de la guerra

El passat dimarts 10 de febrer, l’alumnat de segon de Batxillerat del nostre centre va canviar les aules pel bus per a posar rumb a Alcoi, ciutat coneguda com el cor de la industrialització al nostre país fonamental per a entendre la modernització i els conflictes de la nostra història recent. Va ser un matí d’aprenentatge a peu de carrer, on vam recórrer llocs emblemàtics per a conèixer de primera mà una ciutat que és clau per a entendre tant la Revolució Industrial com els temps de la Guerra Civil a Espanya.

Organització de la jornada

Només arribar a la ciutat, ens vam organitzar en tres grups diferents, cadascun acompanyat per un professor del nostre institut, per a realitzar la ruta de manera més dinàmica. El recorregut va ser dissenyat per l’alumnat de l’IES Andreu Sempere d’Alcoi que ens van fer de guies locals  per alguns dels punts més rellevants de la ciutat. Aquests estudiants alcoians, amb la seua experiència i el seu treball d’investigació, ens van permetre veure en directe tot allò que estudiem als llibres i així obtindre una visió més propera d’una història que forma part del nostre passat. 

L’epicentre de la Revolució Industrial
Alcoi va ser motor fonamental de la Revolució Industrial a Espanya durant el segle XIX, destacant en els sectors tèxtil, paperer i metal·lúrgic. Vam aprendre com l’energia hidràulica del riu Serpis va permetre que la ciutat es convertira en una pionera de la industrialització, deixant enrere el seu passat agrícola i forjant una burgesia que va impulsar el modernisme. Durant la ruta, vam visitar llocs clau d’aquesta època:

L’edifici del Viaducte, antiga escola industrial i actual edifici històrica de la UPV: Antigues fàbriques tèxtils reconvertides en universitat. Vam conèixer la seua història com a Hospital Sueco-Noruec durant la Guerra Civil, un centre finançat per treballadors escandinaus per a atendre soldats i civils. A més, part d’aquest edifici va ser utilitzat com a presó durant la postguerra i ens va impressionar veure els grafitis que els presos polítics van deixar a les parets.

Hospital
Hospital
Presó
Presó

Cercle Industrial i IVAM-CADA: Vam conèixer el cor de la vida social de l’elit alcoiana i com la seu de l’antiga Caixa d’Estalvis s’ha transformat hui en un espai cultural de referència.

Fundició Rodes: Un complex metal·lúrgic fonamental des de principis del segle XX que fabricava maquinària per a tota la indústria local i que actualment s’ha rehabilitat com a parc tecnològic, amb un espai destinat a actes socials. Va ser una fàbrica d’armament clau durant la Guerra i objectiu dels bombardejos feixistes.

La memòria de la Guerra Civil

La ciutat també va ser clau en la reraguarda republicana i va patir intensament el conflicte amb set bombardejos feixistes i una fèrria repressió posterior.

Església de Santa Maria: Vam descobrir que aquest temple, acabat de construir  l’any 1767, va ser enderrocat en 1937, en ple procés revolucionari degut als conflictes ideològics entre els bàndols republicà i sublevat, sent reconstruït totalment l’any 1955. Ens va sorprendre que s’haguera desmuntat pedra a pedra per a construir una piscina olímpica municipal.

Refugi de Cervantes: Aquest va ser el punt que més ens va impressionar. Es tracta d’una galeria subterrània que servia per a protegir els civils dels bombardejos de l’aviació italiana. En entrar en aquest espai tan estret (amb una capacitat per a quasi dos mil persones) i sentir el so real de les sirenes d’avís, l’ambient es va tornar colpidor, permetent-nos imaginar per un moment l’angoixa i la por que sentia la població.

Església de Santa Maria
Església de Santa Maria
Refugi Cervantes
Refugi Cervantes

Final de jornada

L’activitat ha estat molt aprofitable per a fixar continguts històrics i reflexionar sobre l’evolució de la societat valenciana, veient com antics espais de treball dur o de sofriment s’han transformat en centres de coneixement. Sent això un reflex de que per a no repetir la nostra història, estem obligats a conèixer-la.

A més de la part acadèmica, vam gaudir de molts moments de rialles i bona companyia. Per a tancar la jornada, després d’un matí intens de cultura i rutes a peu, ens vam traslladar al centre comercial de la ciutat per a dinar tots junts i gaudir d’una estona de descans abans de tornar cap al nostre institut.

En resum, el matí va transcórrer entre anècdotes, aprenentatges sobre la solidaritat internacional i reflexions sobre com el nostre passat condiciona el present. Una experiència molt completa que ens ha ensenyat que la història no només es llegeix: es camina i se sent.

Aquesta activitat és producte de la col·laboració dels departaments de Geografia i Història de l’IES Andreu Sempere i Francesc Ferrer i Guàrdia, ambdós membres de la Xarxa XEIM. Com a resultat de la nostra participació en la trobada de la Red Memoria que va tindre lloc en octubre a Navarra, vam trobar que la col·laboració entre centres amb la implicació de l’alumnat per a compartir iniciatives era un camí pedagògic que calia explorar. D’aquesta manera, Andreu Romero i Aina Sebastián proposaren al professor Diego Fernández encetar aquesta xarxa de col·laboració amb un model on l’alumnat siga el protagonista: ha estat l’alumnat de 1r de Batxillerat de l’Andreu Sempere qui ha dissenyat una ruta sobre la memòria històrica a la seua ciutat per a que l’alumnat del nostre IES puguem aprendre sobre la Guerra Civil. 

El pròxim curs, el nostre alumnat s’encarregarà de fer el mateix per a que els nostres companys alcoians puguen descobrir la petjada de la Guerra Civil amb una ruta històrica a la ciutat de València.

Apropem l’alumnat i Benimaclet al llegat de Francesc Ferrer i Guàrdia

El passat dimecres 14 de gener vam inaugurar al nostre centre una exposició cedida per la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia que mostra la vida, obra, context històric i influència internacional del pedagog que dona nom al nostre IES.

Aquesta exhibició romandrà accessible per a tota la comunitat educativa a la sala d’actes del centre fins el 13 de març. 

En paral·lel a la inauguració de l’exposició, el mateix 14 de gener (dia que es commemora el naixement del pedagog), el tècnic de projectes de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Dani Sosa, va impartir tres sessions de la conferència La revolució pedagògica de Francesc Ferrer i Guàrdia. 

Al matí hi va assistir alumnat de 4t d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat i la vesprada, al voltant de 40 persones (ex companys, famílies i veïnat) s’acostaren al nostre centre per a escoltar la conferència i mantindre un interessant debat sobre el poder transformador i emancipador de l’educació. 

Al llarg de les properes setmanes mostrarem l’exposició a l’alumnat de primer cicle i 3r d’ESO.  

Conferència sobre la revolució pedagògica de Francesc Ferrer i Guàrdia

El pròxim dimecres 14 de gener a les 18:00 hores tindrà lloc a la Sala d’Actes del nostre institut la conferència La revolució pedagògica de Francesc Ferrer i Guàrdia a càrrec de Dani Sosa (Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia).

Aquesta conferència complementa la instal·lació al nostre centre d’una exposició de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia que té com objectiu acostar la figura del pedagog que dona nom al nostre IES a la nostra comunitat educativa.

Us esperem!

El projecte DIFAMA rep el 3r guardó dels Premis Sapiència

Les alumnes de 2n de Batxillerat del nostre IES, Silvia Tatay i Irene Sáez, han resultat guanyadores del 3r Premi en la categoria d’Arts i Humanitats dels Premis Sapiència. Van rebre la menció el passat 13 de desembre al Congrés Sapiència que tingué lloc a l’Aula Magna de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.

Aquest guardó reconeix la seua investigació duta a terme el curs passat amb el seu tutor i professor de Geografia i Història, Andreu Romero, amb el títol: DIFAMA, Impacte de la desinformació mediàtica en la visió de la migració en Espanya.

Al següent vídeo expliquen el seu projecte:

Sapiència és una iniciativa conjunta de la Xarxa d’Universitats Valencianes per al foment de la I+D+i (RUVID) i la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana que té per objectiu despertar vocacions científiques entre els joves estudiants de la Comunitat Valenciana a través de la convocatòria de premis a projectes d’investigació duts a terme per estudiants de 4t ESO i Batxillerat. 

Demà 15 de desembre es mantenen les activitats lectives

Davant l’avís de l’Agència Estatal de Meteorologia que establix la previsió d’alerta TARONJA per pluges i tempestes per a demà DILLUNS dia 15 de desembre de 2025 es mantenen les activitats lectives a l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia evitant les activitats a l’aire lliure.

De conformitat amb l’indicat en la “Guia de recomanacions als ajuntaments per a la presa de decisions preventives davant fenòmens meteorològics adversos”, de la Generalitat Valenciana, així com els acords per la Junta Local de Seguretat de l’Ajuntament de València, per al cas de decretar-se l’alerta taronja per fenòmens meteorològics adversos per pluges i tempestes, NOMÉS queda suspesa l’ACTIVITAT LECTIVA PRESENCIAL en els centres educatius situats en zones inundables i/o inundada en la passada DANA. Estos centres en qüestió ja han sigut notificats de la suspensió d’activitats prevista per a demà. NO ÉS EL CAS DEL FERRER I GUÀRDIA.

En la resta de centres de la ciutat, es recomana suspendre les activitats a l’aire lliure en zones d’esbarjo, que hauran de ser traslladades a zones d’interior per al DILLUNS dia 15 de desembre de 2025.

Avís de privacitat

Este lloc web utilitza només cookies tècniques necessàries per al seu funcionament. No s’emmagatzemen dades amb finalitats publicitàries ni es comparteixen amb tercers. S’utilitza analítica interna sense cookies, i només es recull la IP amb finalitats de seguretat.

Veure política de cookies