5é i 6é PROFESSIONAL

La prova inclourà:

• Exercici eliminatori de formació/classificació de deu cuatríadas. Per a poder aprovar l’examen, l’alumne no ha de tindre més de 2 fallades en este exercici.
• Exercici d’escriptura (70% de la qualificació). Harmonització a 4 veus d’un baix modulante (xifratge o sense xifrar) o d’una soprano (amb notes estranyes a l’harmonia), amb una extensió mínima de 8 compassos.
• Exercici d’anàlisi (30% de la qualificació). Anàlisi harmònica (amb xifratge intervàl·lic i xifratge de graus romans/funcional) d’una peça o fragment musical d’almenys 8 compassos, pertanyent al període de la Pràctica tonal comuna (des de J. S. Bach fins a Richard Strauss).

Criteris de puntuació:

Per a poder aprovar l’examen, l’alumne ha de superar l’exercici eliminatori i aconseguir almenys la mitat de la puntuació en cada un dels dos exercicis.

Criteris d'avaluació:

1. Realitzar exercicis a partir d’un baix xifratge donat.

Amb este criteri d’avaluació es tracta de comprovar el domini de l’alumnat referent a la mecànica d’encadenament de concordes i la seua aplicació a una realització cuidada i interessant des del punt de vista musical.

2. Realitzar exercicis d’harmonització a partir de tiples donats.

Amb este criteri s’avaluarà la capacitat per a emprar amb un sentit sintàctic els diferents concordes i procediments harmònics per mitjà d’una realització cuidada i interessant, amb especial atenció a la veu del baix.

3. Realitzar exercicis d’harmonització a partir de baixos sense xifrar daus.

Este criteri permet avaluar la capacitat de l’alumnat per a emprar amb un sentit sintàctic els diferents concordes i procediments harmònics, així com la seua habilitat per a la consecució d’una realització correcta i interessant des del punt de vista musical, amb especial atenció a la veu de soprano.

4. Compondre exercicis breus a partir d’un esquema harmònic donat o propi.

Este criteri d’avaluació permetrà valorar la capacitat de l’alumnat per a crear en la seua integritat xicotetes peces musicals a partir de les indicacions harmòniques esquemàtiques o dels procediments que se li proposen, així com la seua habilitat per a aconseguir una realització lògica, cuidada i interessant, amb especial atenció a les veus extremes.

5. Identificar auditivament els principals elements morfològics de l’harmonia tonal.

Mitjançant este criteri podrà avaluar-se el progrés de l’habilitat auditiva de l’alumnat a través de la identificació dels diversos tipus de concordes estudiats, en estat fonamental i en les seues inversions.

6. Identificar auditivament els principals procediments sintàctics de l’harmonia tonal.

Este criteri d’avaluació permetrà valorar el progrés de l’habilitat auditiva de l’alumnat en el reconeixement del paper funcional jugat pels distints concordes dins dels elements formals bàsics (cadències, progressions, etc.).

7. Identificar auditivament estructures formals concretes.

Mitjançant este criteri es pretén avaluar la capacitat de l’alumnat per a identificar la forma en què està construïda una obra, així com per a comprendre l’estreta relació entre esta forma i els procediments harmònics utilitzats.

8. Identificar mitjançant l’anàlisi d’obres els elements morfològics de l’harmonia tonal.

Amb este criteri es podrà valorar l’habilitat de l’alumnat en el reconeixement dels concordes estudiats i la seua comprensió des del punt de vista estilístic.

9. Identificar mitjançant l’anàlisi d’obres els procediments sintàctics i formals de l’harmonia tonal.

Mitjançant este criteri serà possible avaluar l’habilitat alumnat per a reconéixer els procediments harmònics estudiats i els elements formals bàsics, el seu paper funcional i la seua comprensió des del punt de vista estilístic.

10. Identificar mitjançant l’anàlisi d’obres els procediments de transformació temàtica.

Mitjançant este criteri es pretén avaluar la capacitat de l’alumnat per a reconéixer les transformacions temàtiques dels materials que intervenen en una obra i la seua relació amb el context harmònic i estilístic.

11. Identificar auditivament diversos errors en exercicis preparats amb esta finalitat i proposar solucions.

Amb este criteri es pretén avaluar l’habilitat de l’alumnat per a detectar per mitjà de l’audició els possibles defectes que puguen aparéixer en un fragment de música, així com la seua capacitat per a proposar alternatives adequades.

12. Identificar mitjançant l’anàlisis diverses errors en exercicis preparats amb esta finalitat i proposar solucions.

Este criteri permetrà valorar l’habilitat de l’alumnat per a detectar, per mitjà de l’anàlisi, els possibles defectes que puguen aparéixer en un fragment de música, així com la seua capacitat per a proposar solucions adequades.

Les proves consistiran en:

Una lectura a primera vista d'un fragment adequat a les dificultats tècniques d'un nivell i dels continguts de quart curs de l'assignatura de piano complementari de les Ensenyances Professionals de Música.

Interpretació d'un estudi, una peça o un fragment d'obra triat pel tribunal d'una llista de tres que presentarà l'alumne, amb un nivell de quart curs de l'assignatura de piano complementari d'Ensenyances Professionals de Música.

En este exercici, l’alumnat haurà de realitzar una part d’Idiomes  Aplicats al Cant d’acord amb el desenrotllament curricular i els continguts terminals del QUART curs de les ensenyances professionals de Música.

L'exercici d'ALEMANY constarà de dos parts:

Continguts:

Continguts

La prova constarà de dos parts:

Exercici tècnic:

• Els/les aspirants han de demostrar el control de la tècnica aplicable al tabalet valencià interpretant 5 exercicis tècnics triats pel tribunal entre tots els exercicis que hi ha de la unitat 1 a la unitat 21 del métode indicat.
• Els exercicis hauran d’executar-se correctament amb metrònom durant un minut cada un, com a mínim a la velocitat orientativa indicada en la unitat/apartat del mètode corresponent.
  
  Bibliografia: Blay/Borrás/Richart (2017), Estudiant el tabalet. Mètode Elemental, Impromptu Editors
  
  

Part de ritmes tradicionals:

• Els/les aspirants han d’interpretar cinc ritmes amb el tabalet triats pels membres del tribunal entre els quals figuren en la llista que s’adjunta. El tribunal també podrà fer preguntes sobre l’ús de cada un d’estos ritmes, així com sobre l’origen, variacions o peces a les es poden aplicar cada un dels ritmes.

Ritmes:

Marxa Mora

Marxa Cristiana

Vals

Jota

Dansà

Fandango

Corpus

Pasdoble

Marxa o Ritme de Castelló 

Cavalcada

Havanera

Bocairent Binari

Bocairent Ternari

Despertà/Diana

Albaés

Processó

Muixeranga

Moma

Nanos

Cercaviles

Maulets

Masurca

Valencianes/Seguidilles

La prova inclourà:

• Exercici eliminatori de formació/classificació de deu cuatríadas. Per a poder aprovar l’examen, l’alumne no ha de tindre més de 2 fallades en este exercici.
• Exercici d’anàlisi (100% de la qualificació). Anàlisi (de so, harmonia, melodia, ritme i estructura) d’una peça o fragment musical per a clau o piano, pertanyent al període de la Pràctica tonal comuna(des de J. S. Bach fins a Richard Strauss).

Continguts:

Examen amb els continguts terminals del 5é curs d’Anàlisi

Criteris de puntuació:

Per a poder aprovar l’examen, l’alumnat ha de superar l’exercici eliminatori i aconseguir almenys la mitat de la puntuació en l’exercici.

Criteris d'avaluació:

1. Identificar mitjançant l’anàlisi d’obres o fragments musicals, els elements morfològics de les diferents èpoques del llenguatge musical occidental.

Amb este criteri es podrà avaluar l’habilitat de l’alumne en el reconeixement dels diferents elements estudiats i en la comprensió de l’estil utilitzat.

2.  Identificar mitjançant l’anàlisi d’obres o fragments musicals, la manera en què se succeïxen i organitzen, de menor a major complexitat, els elements morfològics i sintàctics a través dels quals es constituïx la seua estructura.

Amb este criteri es pretén valorar el coneixement de l’alumne sobre els diversos components i procediments tècnics a través dels quals s’estructura el llenguatge musical i la seua contextualització en una obra donada, a fi de reconéixer els procediments bàsics de transformació temàtica emprats, el paper funcional d’estos procediments, els criteris seguits per l’autor en l’estructura global d l’obra i la interrelació d’estos criteris amb els elements que configuren la forma. Així mateix, també es pretén valorar la capacitat de l’alumne per a raonar, de manera objectiva, respecte a les particularitats estructurals de l’obra analitzada, extraient conclusions que conduïsquen a una interpretació adequada d’esta.

3. Identificar a través de l’audició, els elements i procediments que configuren la forma a petita escala.

Mitjançant este criteri podrà avaluar-se el progrés de la capacitat auditiva de l’alumne a través de la identificació dels diversos elements i procediments estudiats en fragments musicals de complexitat estructural progressiva.

4. Identificar a través de l’audició, la manera en què se succeïxen i s’organitzen els diferents fragments de què consta una obra musical  (continguda en el repertori corresponent a cada curs), parant atenció a les seues característiques estructurals més rellevants.

Mitjançant este criteri es pretén avaluar el progrés de la capacitat auditiva de l’alumne en la identificació dels criteris seguits per l’autor en l’elaboració global de l’obra (criteris de proporció, coherència, contrast, etc.)

L'examen consistirà en una prova teoricopràctica amb dos seccions diferenciades, que hauran de superar-se de manera independent per a aprovar l'exercici.

Criteris de qualificació:

• Desenrotllament d’una o més preguntes de caràcter teòric sobre els continguts que a continuació es presenten (50% de la qualificació).

• Comentari històric-estètic d’una o més audicions corresponents als continguts anteriorment ressenyats (50% de la qualificació).

En els dos casos, es valorarà tant l’adequació dels continguts a la/les propostes plantejades com l’estructura, coherència i precisió conceptual i formal de l’exercici.

Continguts:

BLOC I: LA MÚSICA EN LES CULTURES ANTIGUES

1. Teories sobre l’origen de la música. Música en la prehistòria.

2. La música en les civilitzacions de l’antiguitat:

• Mesopotàmia, Egipte i la cultura hebrea.

3. La cultura greco-llatina. El sistema musical grec

• Música i mite. Música i filosofia.
• Documents i instruments.

BLOC II: LA MÚSICA EN L’EDAT MITJANA

1. Contextualització.

2. La monodia religiosa: de la litúrgia paleocristiana al cant gregorià.

3. La monodia profana: dels goliardos a la poesia trovadoresca.

4. La polifonia medieval: de l’Ars Antiqua a l’Ars Nova

5. Teatre medieval i música instrumental

BLOC III: LA MÚSICA EN EL RENAIXEMENT

1. Contextualització i característiques generals.

2. El segle XV: etapa de transició.

• La música anglesa.
• L’escola franc-flamenca.

3. Polifonia profana: nous corrents nacionals.

4. Polifonia religiosa: Reforma i Contrareforma.

5. Música instrumental i instruments.

6. La monodia acompanyada i el naixement de l’estil representatiu.

BLOC IV: LA MÚSICA EN EL BARROC

1. Contextualització i característiques generals.

2. El desenrotllament de l’òpera: Itàlia, França, Anglaterra.

3. Música religiosa: Cantata, Oratori, Passió, Motet.

4. Música instrumental i formes musicals.

5. Primera mitat del segle XVIII: Bach, Händel, Vivaldi, Rameau.

Criteris d'avaluació:

1. Identificar a través de l’audició, obres de diferents èpoques i estils i descriure els seus trets més característics. Este criteri avalua la capacitat de l’alumnat per a captar el caràcter, el gènere, l’estructura formal i els trets estilístics més importants de les obres escoltades.
2. Realitzar un comentari crític a partir de l’audició d’una obra determinada. Este criteri tracta d’avaluar la capacitat de l’alumnat per a valorar un fet musical concret des d’una perspectiva personal.
3. Per mitjà de l’audició i l’anàlisi, situar cronològicament i comparar obres musicals de similars característiques representatives entre elles. Mitjançant este criteri d’avaluació es pretén comprovar si l’alumne identifica i situa cronològicament els diferents períodes de la història de la música, així com si distingix els seus principals característiques.
4. Interrelacionar la història de la música amb la d’altres aspectes de la cultura i el pensament. Mitjançant este criteri es pretén avaluar l’evolució del pensament crític de l’alumnat, referent a la seua capacitat de valoració de les diferents etapes de la història de la música, en el global, o en determinats autors/as o obres en el particular, dins del context social i cultural en què es van produir.

Les proves consistiran en:

1. Transposició, a una determinada distància intervàl·lica, de l’acompanyament d’una obra adequada al nivell de primer curs de l’assignatura d’Acompanyament d’ensenyances professionals de Música.
2. Realització de l’acompanyament d’una melodia xifrada proposada pel tribunal, adequat al nivell de primer curs de l’assignatura d’Acompanyament d’ensenyances professionals de Música.

Continguts:

Criteris d'avaluació:

Criteris de qualificació:

Continguts:

Criteris d'avaluació:

Criteris de qualificació:

La prova consistirà en:

Continguts:

Criteris d'avaluació:

Criteris de qualificació:

La prova consistirà en:

Continguts:

Criteris d'avaluació:

Criteris de qualificació:

En este exercici, l’alumnat haurà de realitzar una part d’Idiomes  Aplicats al Cant d’acord amb el desenrotllament curricular i els continguts terminals del QUINT curs de les ensenyances professionals de Música.

Continguts:

La prova constarà de dos parts:

Continguts:

La prova constarà de dos parts:

L'exercici d'ALEMANY constarà de dos parts:

Continguts:

Exercici tècnic:

• Els/les aspirants han de demostrar el control de la tècnica aplicable al tabalet valencià interpretant 5 exercicis tècnics triats pel tribunal entre tots els exercicis que hi ha de la unitat 1 a la unitat 21 del métode indicat.
• Els exercicis hauran d’executar-se correctament amb metrònom durant un minut cada un, com a mínim a la velocitat orientativa indicada en la unitat/apartat del mètode corresponent.
  
  Bibliografia: Blay/Borrás/Richart (2017), Estudiant el tabalet. Mètode Elemental, Impromptu Editors

Part de ritmes tradicionals:

• Els/les aspirants han d’interpretar cinc ritmes amb el tabalet triats pels membres del tribunal entre els quals figuren en la llista que s’adjunta. El tribunal també podrà fer preguntes sobre l’ús de cada un d’estos ritmes, així com sobre l’origen, variacions o peces a les es poden aplicar cada un dels ritmes.

Ritmes:

Marxa Mora

Marxa Cristiana

Vals

Jota

Dansà

Fandango

Corpus

Pasdoble

Marxa o Ritme de Castelló 

Cavalcada

Havanera

Bocairent Binari

Bocairent Ternari

Despertà/Diana

Albaés

Processó

Muixeranga

Moma

Nanos

Cercaviles

Maulets

Masurca

Valencianes/Seguidilles

Llistat orientatiu d’obres:

• SCARLATTI, D. Sonates
• SOLER, A. Sonates
• ROSSINI, G. Sonates
• DUBEZ, J. Deux chansons sans paroles
• HASSELMANS, A. Étude mélodique
• HASSELMANS, A. Aubade
• HASSELMANS, A. Chanson de mai
• ALBÉNIZ, I. Malaguenya
• DE LA CROIX, — Ortuz
• MORENO GANS, J. Ària trista i Tocata
• TOURNIER, M. Scherzetto
• SALZEDO, C. Rumba
• ANDRÈS, B. Pistache
• ANDRÈS, B. Muscade

• Longitud: 25 – 30 compassos.
• Tonalitat: majors i menors.
• Àmbit: tot el registre.
• Compassos: simples i compostos.
• Figures: redona, blanca, negra, corxera i semicorxera, silencis, punts, tresillos, seisillos.
• Articulacions: picat, lligat i solt, picat-lligat, sforzandos i legatos.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.

Llistat orientatiu d’obres:

• HÄNDEL, G. F. Chacona

• MAYER, C. Sonata

• BEETHOVEN, L. v. Variacions sobre un tema suís

• HASSELMANS, A. Petite valse

• ZABEL, A. Marguerite at the Ciclisme de sala Wheel

• TOURNIER, M. Lolita la danseuse

• GODEFROID, F. La jeune et la vieille

• GURIDI, J. Suite de cançons basques

• DEBUSSY, C. Première arabesque

• HALFTER, R. Tres peces breus, op. 13a, núm. 1

• Longitud: 25- 30 compassos.
• Tonalitat: majors i menors.
• Àmbit: tot el registre.
• Compassos: simples i compostos.
• Figures: redona, blanca, negra, corxera i semicorxera, silencis, punts, tresillos, seisillos.
• Articulacions: picat, lligat i solt, picat-lligat, sforzandos i legatos.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.

Parts de la prova

1. Tema lliure. L’aspirant interpretarà una obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne/a. El repertori podrà ser interpretat amb o sense acompanyament d’una pista d’àudio (Play Along, backingtrack, etc.)
2. Fer una línia de baix i improvisar sobre una estructura de blues.
3. Exercici de teoria aplicada. En cas que es requerisca es podrà demanar que s’interprete les següents escales:
   • Pentatònica Major i menor (en totes les posicions)
   • Escales Majors i menors amb armadura de fins a 5 alteracions (Do, Fa, Sol, Sib, Re, Mib, La, Lab, La meua, Reb, Si i els seus relatius menors)
   • Modes gregorians (Jònic, Dòric, Lidi, Mixolidi, Eòlic)
   • Arpegis de tríades Majors i menors i cuatriadas de sèptima dominant.

El registre mínim serà d'una octava. El tribunal podrà demanar a l'alumnat interpretar les diferents escales de manera ascendent o descendent o per intervals de tercera o quartes.

Llistat orientatiu de música moderna

• Esperança Spalding – I Know You Know
• Richard Bona – Please Don’t Stop
• The Jackson 5 – Darling Dear
• Hiatus Kaiyote – Nakamarra

• Extensió màxima 32 compassos
• Agògica i dinàmica.
• Articulacions: Lligats simples ascendents i descendents.
• Compassos simples i compostos.
• Figures rítmiques: Redona, blanca, negra, corxera i semicorxera i els seus silencis.
• Punts simples, síncopes, tresillos i calderón.
• Notes fins al trast XII.
• Dos i tres notes simultànies.
• Armadura: Fins a quatre sostinguts i dos bemolls.
• Alteracions accidentals.
• Aconseguir una adequada coordinació de les dos mans.
• Aconseguir una qualitat sonora adequada a les exigències del nivell.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.

Parts de la prova

1. Tema lliure. L’aspirant interpretarà una obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne/a. El repertori podrà ser interpretat amb o sense acompanyament d’una pista d’àudio (Play Along, backingtrack, etc.)
2. Interpretar una línia de baix i realitzar una improvisació sobre la forma de blues jazz o un standard de jazz de la llista d’obres orientatives.
3. Exercici de teoria aplicada. En cas que es requerisca es podrà demanar que s’interprete les següents escales.
   • Pentatònica Major i menor (en totes les posicions)
   • Escales Majors i menors en qualsevol tonalitat.
   • Modes gregorians (Jònic, Dòric, Frigi, Lidi, Mixolidi, Eòlic)
   • Arpegis de tríades Majors i menors i cuatriadas de sèptima major, menor i dominant.

El registre mínim serà d'una octava. El tribunal podrà demanar als alumnes/as interpretar les diferents escales de manera ascendent o descendent o per intervals de tercera, quartes o quintes.

Llistat orientatiu de música moderna

• Esperança Spalding – Precious
• Victor Bailey – Sweet Tooth
• Vulfpeck – Dean Town
• BADBADNOTGOOD & Ghostface Killah – Experience

• Extensió màxima 32 compassos
• Agògica i dinàmica.
• Articulacions: Lligats simples ascendents i descendents.
• Compassos simples i compostos.
• Figures rítmiques: Redona, blanca, negra, corxera i semicorxera i els seus silencis. Punts simples, síncopes, tresillos i calderón.
• Notes fins al trast XII.
• Dos i tres notes simultànies.
• Armadura: Fins a quatre sostinguts i tres bemolls.
• Alteracions accidentals.
• Aconseguir una adequada coordinació de les dos mans.
• Aconseguir una qualitat sonora adequada a les exigències del nivell.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.

Ària d’òpera d’entre els períodes Barroc i/o Clàssic, en idioma italià i/o alemany.

EXEMPLES:

• “Deh vieni senar tardar” (Le nozze di Figaro) Mozart Soprano
• “Zeffiretti Lusinghieri” (Idomeneo) Mozart (Soprano)
• “ Piangerò la sorte mia” (Giulio Cessara) Händel (Mezzosoprano)
• “Ah mio cor Schernito sei”(Alcina) Händel (Mezzosoprano)
• “Il mio tresor intanto” (Don Giovanni) Mozart (Tenor)
• “Dalla sua pastura” (Don Giovanni)

Mozart (Tenor)

• “Fi ch’han dal va vindre” (Don Giovanni) Mozart (Sota baríton)
• “Bella siccome un angelo” (Don Pasquale) Donizetti (Sota baríton)

Ària d’oratori d’entre els períodes Barroc i/o Clàssic, en idioma italià i/o alemany.

EXEMPLES:

• “Vidit sum” Stabat Mater Pergolesi (soprano)
• “Auf Starkem Fittiche (Die Schöpfung) Haydn (soprano)
• “Bereite dich, Zion” (Weihnachtsoratorium) Bach (mezzosoprano,alt)
• “Domine Deus” (Gloria) Vivaldi (mezzosoprano)
• “Laudate domine” Visperas Solemnes de W. Mozart
• “Frohe Hirten” (Weihnachtsoratorium) Bach (tenor)
• “Comfort ye my people…Every valley”(El Messies) Händel (tenor)
• “The Trumpet Shall Sound” (El Messies) Händel (baritono, baix)
• “Arm, arm ye brave” (Judes Maccabaeus) G.F. Händel (baritone, baix)
• Arias de “La creació “de J. Haynd
• Arias de “Magníficat” J.S. Bach

Lied alemany o austríac, romàntic.

Exemples:

• “Morgen” R. Strauss
• “Morgentau” H. Wolf
• “Auf Flügeln dones Gesanges” F. Mendelssohn
• “Auf dem see”. J. Brahms
• “Als Luise die Briefe verbrannte” W. Mozart
• “Du bist die Ruth” F. Schubert

Cançó francesa de concert.

Exemples:

• “Clair de lune” Cl. Debussy
• “Tristesse” G. Fauré
• “Youkali” K. Weill“Beau soir” C. Debussy
• “Le chemins de l’amour”. F. Poulenc

Cançó espanyola de concert.

• “Cançó de comiat (E. Toldrà)
• “Tríptic de cançons” J. Garcia Leoz
• “EL Vito”“Amb amors la la meua mare” F. Obradors
• “Mare uns ojuelos vaig veure”. F. Obradors
• “La teua pupil·la és blava”. J. Rodrigo
• “7 cançons populars”. M. de Falla
• “El teu ullets negres” M. de Falla

Ària d’òpera del període Barroc, Clàssic o Romàntic, en idioma italià, alemany i/o francés.

Exemples:

• “El meu chiamano Mimi” (La Bohème) Puccini (soprano)
• “Il faut partir” (La Fille du règiment) G. Donizetti (soprano)
• “Verdi prati” (Alcina) Händel (mezzosoprano)
• “Sposa són disprezzata” (Bajazet) (Vivaldi,Giacomelli) (mezzosoprano)
• “Notte e giorno faticar” (Don Giovanni) (Mozart)

(Baríton, baix)

• “Senar più andrai” (Le nozze di Figaro) Mozart
• “Che gelida manina” (La Bohème) Puccini (tenor)
• “Il mio tresor” (Don Giovanni) Mozart

Ària d’oratori del període Barroc, Clàssic o Romàntic, en idioma italià, alemany i/o francés.

Exemples:

• “Ich Folge dir gleichfalls” (Johannes Passion ) (soprano)
• “Erbarme dich” (Matthäus Passion) Bach (mezzosoprano, alt)
• “Mache dich” Herze rein” (Matthäus Passion) (baritone baix)
• “Grosser Herr, Oh Starker König” BWV 248 (Oratori Nadal)Bach (Baritono baix)
• “Deposuit” (Magnificat) J.S. Bach (tenor)
• “Weihnachtsoratorium”: Frohe Hirten J.S. Bach (tenor)

Romança de sarsuela.

Exemples:

• “El barberillo de llavapeus” F.A. Barbieri (soprano)
• “Romança de Rosa els Clavells). (Mezzosoprano)
• “Ànima de Déu” Canción Hungara J. Serrano(tenor)
• “El meu Llogaret” (Els Esparvers (J. Guerrero) (baritono-baix)

Lieder romàntic alemany o austríac.

Exemples:

• “Im wunderschönen Monat Mai”
• “Du bist wie eine Blume”   R. Schumann
• “O wüsst ich doch donen Weg zurück “ J. Brahms
• “Auf dem Wasser zu singen” F. Schubert

Lied romàntic no alemany ni austríac.

Exemples:

• “Cançó de Solveig”
• “Ich liebe dich” E: Grieg
• “Als die alte Muter” A. Dvorack

Cançó francesa de concert.

Exemples:

• “Ouvre tes yeux bleus” J. Massenet
• “L,Invitation au voyage” H. Duparc
• “J’ai pleuré en rêve” G. Hue
• “Clair de lune” Cl. Debussy
• “Tristesse” G. Fauré
• “Youkali” K. Weill
• “Beau soir” C. Debussy
• “C”. F. Poulenc
• “A Chloris” Hahnn

Cançó espanyola de concert.

Exemples:

• “La guitarra sense prima”
• “En la pineda”          F. Obradors
• “La teua pupil·la és blava” J. Rodrigo
• “Cantares” J. Turina
• “Chiquitita la núvia”. F. Obradors
• Cançons populars espanyoles F. Obradors

Llistat orientatiu d’obres:

• KROMMER, F. Concert en Mib Major, op. 36
• SCHUMANN, R. Fantasiestücke
• WEBER, C. M. von Concertino
• SAINT-SAËNS, C. Sonata
• LUTOSŁAWSKI, W. Preludis de dansa
• ARNOLD, M. Sonatina
• BERIO, L. Lied
• BARTÓK, B. Sonatina

● Duració aproximada: fins a 32 compassos.

● Tonalitats: fins a 5 alteracions

● Alteracions accidentals: simples i dobles.

● Compassos possibles: 2/2, 4/4, 3/4, 2/4, 3/8, 6/8, 9/8 i 12/8.

● Velocitat metrònom màxima: negra = 108; negra amb punt = 72.

● Extensió màxima: MI2 – LA5.

● Figures de notes i qualsevol combinació fins a Fuses.

● Articulacions: totes les possibles.

● Matisos: tots inclosos reguladors.

● Ritardando, accelerando i calderón.

● Canvis de compàs, tonalitat i velocitat.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• MERCADANTE, S. Concert en Sib

• WEBER, C. M. von Concert núm. 1

• CAVALLINI, E. Adagi i Tarantella

• BERIO, L. Lied

• MONTSALVAJE, X. Self-Parafrasis

• RABAUD, H. Només de Concours

• MESSAGER, A. Només de Concours

• KOVACS, B. Hommages

• YUSTE, M. Ingenuïtat

● Duració aproximada: fins a 32 compassos.

● Tonalitats: fins a 5 alteracions

● Alteracions accidentals: simples i dobles.

● Compassos possibles: tots

● Velocitat metrònom: negra = 108; negra amb punt = 72.

● Extensió màxima: MI2 – LA5.

● Figures de notes: totes

● Articulacions: qualsevol combinació i particularitat.

● Matisos: tots

● Ritardando, accelerando i Calderón.

● Podrà haver-hi canvis de compàs, tonalitat i velocitat.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• Estudis 8 al 18, 86 estudis per a contrabaix, Vol. I – J. Hrabe
• Sonata en Sol menor – H. Eccles
• Errant i Rondó – D. Dragonetti
• Concerte – G. B. Cimador
• Concert en Sol menor – G. F. Händel
• Concert en Do Major – V. Pichl

• Longitud: de 16 a 24 compassos.
• Tonalitats majors i menors, màxim fins a sis alteracions.
• Fins a la posició de quinta de la primera posició del polze
• Compassos: 4/4, 2/4, ¾, 6/8, ⅜, 9/8 i 12/8
• Clau de fa en quarta, do en quarta i sol
• Redona, blanca, negra, corxera, tresillo de corxera, semicorxera, els seus silencis, punt i lligadura, grups irregulars.
• Detaché, legato, stacato, portato i spicato
• Dinàmiques: de pp a ff i reguladors
• Accents.
• Harmònics naturals.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.

Llistat orientatiu d’obres:

• 20 estudis de virtuosisme – E. Nanny
• Estudis a partir del 19, 86 estudis per a contrabaix, Vol. I – J. Hrabe
• Gamben Sonate núm. 2 – J. S. Bach
• Suite núm. 1 (transcripció per a contrabaix) – J. S. Bach
• Concert en La Major – D. Dragonetti
• Triava en D – Bottesini

• Longitud: de 16 a 24 compassos.
• Tonalitats majors i menors, màxim fins a set alteracions.
• Fins a la segona posició del polze
• Compassos: 4/4, 2/4, ¾, 6/8, ⅜, 9/8 i 12/8
• Redona, blanca, negra, corxera, tresillo de corxera, semicorxera, els seus silencis, punt i lligadura, grups irregulars.
• Detaché, legato, stacato, portato i spicato
• Dinàmiques: de pp a ff i reguladors
• Accents.
• Harmònics naturals.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.

Llistat orientatiu d’obres:

• Jota de Muro
• Masurca de Tales
• Vals de la Xopera
• Tocata de processo de Callosa

• Temps màxim de 5 minuts.
• Extensió màxima de 32 compassos.
• Cinc alteracions com a màxim.
• Compassos: qualsevol compàs regular o irregular.
• Es desenrotllara en una extensió màxima de Re greu a Si agut preparat.
• Podrà contindre els següents signes de frasege: lligadures i picats, staccato i portato, tracte, triato, accents i vibrat.
• Intervals de 2a, 3a, 4a, 5a, 6a, 7a i 8a
• Les figures rítmiques que podran aparéixer comprendran des de la redona fins a la corxera, amb punt o sense, la semicorxera, la fusa i els tresillos de corxera, negra i blanca.
• Possibilitat de canvis d’armadura, tempo i compàs.
• Alteracions accidentals.
• Dinàmiques.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• Havanera del Tio Tes
• Jota 2 de Tales
• Polca Riberenca
• Jota Riberenca

• Temps màxim de 5 minuts.
• Extensió màxima de 32 compassos.
• Set alteracions com a màxim.
• Compassos: qualsevol compàs regular o irregular.
• Es desenrotllara en una extensió màxima de Re greu a Do agut preparat.
• Podrà contindre els següents signes de frasege: lligadures i picats, staccato i portato, tracte, triato, i tot tipus d’accents i vibrat.
• Intervals de 2a, 3a, 4a, 5a, 6a, 7a i 8a, o qualsevol interval.
• Les figures rítmiques que podran aparéixer comprendran des de la redona fins a la corxera, amb punt o sense, la semicorxera, la fusa i els tresillos de corxera, negra i blanca.
• Possibilitat de canvis d’armadura, tempo i compàs.
• Alteracions accidentals.
• Dinàmiques.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• FASCH, J. Sonata
• BACH, J. C. Concert en MibM
• STAMITZ, J. Concert en FaM
• HURLSTONE, W. Sonata en FaM
• HINDEMITH, P. Sonata
• WEBER, C. M. von Concert en FaM (1r moviment)

• Duració aproximada: fins a 32 compassos.
• Tonalitats: fins a 5 alteracions
• Alteracions accidentals: simples i dobles.
• Compassos possibles: 2/2, 4/4, 3/4, 2/4, 3/8, 6/8, 9/8 i 12/8.
•  Velocitat metrònom: negra = 108; negra amb punt = 72.
  
•  Extensió màxima: Sib greu –Re sobreagut.
  
•  Figures de notes: redona, blanca, blanca amb punt, negra, negra amb punt, corxera,
  corxera amb punt, semicorxera, tresillo de corxeres i tresillo de semicorxeres.
•  Articulacions: picat normal, curt i lligat. Lligat. I les següents combinacions entre picat i lligat: dos picades i dos lligades, dos lligades i dos picades, de dos en dos lligades, una picada i tres lligades, tres lligades i una picada.
• Matisos: pp p mp mf f ff cresc., dim. i reguladors.
• Ritardando, accelerant i calderón.
•  Podran haver-hi canvis de compàs, tonalitat i velocitat.
•  Podrà aparéixer ornamentació: trinats, apoyaturas, mordentes, etc
  

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• DANZI, F. Concert en FaM
• VIVALDI, A. Concert en Lam F.VIII Nº2
• FASCH, J. Sonata
• WEBER, C. M. von Concert en FaM (1r moviment)
• MOZART, W. A. Sonata en Sib M
• BACH, J. C. Concert en Mib M
• VIVALDI, A. Concert en La meua m

• Duració aproximada: fins a 32 compassos.
  
  
• Tonalitats: fins a 5 alteracions
  
  
• Alteracions accidentals: simples i dobles.
  
  
• Compassos possibles: 2/2, 4/4, 3/4, 2/4, 3/8, 6/8, 9/8 i 12/8.
  
  
• Velocitat metrònom: negra = 108; negra amb punt = 72.
  
  
• Extensió màxima: Sib greu –El meu sobreagut.
  
  
• Figures de notes: redona, blanca, blanca amb punt, negra, negra amb punt, corxera, corxera amb punt, semicorxera, tresillo de corxeres i tresillo de semicorxeres.
  
  
• Articulacions: picat normal, curt i lligat. Lligat. I les següents combinacions entre picat i lligat: dos picades i dos lligades, dos lligades i dos picades, de dos en dos lligades, una picada i tres lligades, tres lligades i una picada, dos lligades i una picada, una picada i dos
  lligades.
•  Matisos: pp p mp mf f ff cresc., dim. i reguladors.
  
  
• Ritardando, accelerant i Calderón.
  
  
•  Podran haver-hi canvis de compàs, tonalitat i velocitat.
  
  
•  Podrà aparéixer ornamentació: trinats, apoyaturas, mordentes, etc

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• ARRIEU, C. Sonatina
• BACH, J. S. Sonates
• BLANQUER, Sonatina Jovenivola
• CHOPIN, F. Variacions sobre un tema de Rossini
• DEBUSSY, C. Syrinx
• DEVIENNE, F. Concerts
• GAUBERT, P. Romanç
• GOMBAU, Suite Breu
• HUMMEL, J. N. Sonata en Sol Major Op. 2
• KUHLAU, F. Fantasies per a flauta sola
• MOZART, W. A. Ronde
• PERGOLESI, G. Concert en Sol Major
• STAMITZ, J. Concert en Sol Major
• TELEMANN, G. F. Fantasies

• Duració màxima 32 compassos.
• Totes les tonalitats en mode major i menor.
• Alteracions accidentals simples i dobles
• Compassos: 2/4, 3/4, 4/4,2/2, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8, 5/8.
• Extensió del registre: tot el registre de la flauta.
• Figures rítmiques: des de la redona fins a la fusa, incloent-hi punts i doble punts, tresillos, quatrets i quintillos.
• Dinàmiques: des del pianísimo al fortíssim incloent crescendos i decrescendos.
• Articulacions: picat, lligat, picat-lligat, doble picat, accents.
• Signe de modificació temporal: calderón.
• Possibles canvis de to, mode, temps i compàs.
• Notes d’adorn: apoyaturas, mordentes, trinats, grupetos de tres i quatre notes.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• ARRIEU, C. Sonatina
• BACH, J. S. Sonates
• BLANQUER, Sonatina Jovenivola
• CHAMINADE, C. Serenade aux étoiles
• CHOPIN, F. Variacions sobre un tema de Rossini
• DEBUSSY, C. Syrinx
• DEVIENNE, F. Concerts
• GAUBERT, P. Romanç
• GOMBAU, Suite Breu
• HUMMEL, J. N. Sonata en Sol Major Op. 2
• KUHLAU, F. Fantasies per a flauta sola
• MOZART, W. A. Ronde
• PERGOLESI, G. Concert en Sol Major
• STAMITZ, J. Concert en Sol Major
• TELEMANN, G. F. Fantasies

• Duració màxima 32 compassos.
• Totes les tonalitats en mode major i menor.
• Alteracions accidentals simples i dobles
• Compassos: 2/4, 3/4, 4/4,2/2, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8, 5/8.
• Extensió del registre: tot el registre de la flauta.
• Figures rítmiques: des de la redona fins a la semifusa, incloent-hi punts i doble punts, tresillos, quatrets i quintillos.
• Dinàmiques: des del pianísimo al fortíssim incloent crescendos i decrescendos.
• Articulacions: picat, lligat, picat-lligat, doble picat, accents.
• Signe de modificació temporal: calderón.
• Possibles canvis de to, mode, temps i compàs.
• Notes d’adorn: apoyaturas, mordentes, trinats, grupetos de tres i quatre notes.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• DOWLAND, J. Gallarda melancòlica i Allemanda
• SCARLATTI, D. Sonata
• GIULIANI, M. Variacions sobre un tema de Händel
• TÁRREGA, F. Records de l’Alhambra
• TÁRREGA, F. Capritx àrab
• TÁRREGA, F. Gran Vals
• SAINZ DE LA MAÇA, R. Campanes de l’alba
• BARRIS, A. L’últim trémolo
• LAURO, A. Variacions sobre una cançó infantil
• PONCE, M. M. Tres cançons populars mexicanes
• MOREL, J. Preludi de la Suite del Sud
• VILA-LLOPS, H. Preludi núm. 2
• RODRIGO, J. En els trigales
• BROUWER, L. Peça sense títol
• GARCÍA ABRIL, A. Vademecum (núm. 17 al 20)

• La primera vista comprendrà una extensió màxima de 16 compassos.
• Estarà escrita en una tonalitat o modalitat fins a 4 alteracions i podrà contindre alteracions accidentals.
• La peça estarà realitzada en un dels compassos simples de 2/4, 3/4, 4/4 o  6/8.
• Es desenrotllarà fins a quinta posició.
• A dos veus com a màxim
• Podrà contindre una gamma de dinàmiques des de p al f, així com modificacions dinàmiques progressives com a crescendo, diminuendo, .
• Podrà contindre el calderón, com a signe de modificació temporal.
• Podrà contindre el ritardando o rallentando com a elements de modificació agògica.
• Les figures rítmiques comprendran redones, blanques amb punt, blanques, negres amb punt, negres i corxeres amb punt, corxeres i semicorxeres.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.

Llistat orientatiu d’obres:

• DOWLAND, J. Gallarda melancòlica i Allemanda
• FRESCOBALDI, G. Ària amb variacions
• WEISS, S. L. Suite en Re menor
• SANZ, G. Suite espanyola
• GIULIANI, M. Gran obertura
• GIULIANI, M. Variacions sobre un tema de Händel
• DIABELLI, A. Sonata núm. 1
• SOR, F. Variacions sobre Mambrú
• SOR, F. Fantasia elegíaca
• TÁRREGA, F. Capritx àrab
• MORENO TORROBA, F. Nocturn
• MORENO TORROBA, F. Suite castellana
• TURINA, J. Garrotín i Soleares
• ALBÉNIZ, I. Rumors de la caleta
• SAINZ DE LA MAÇA, R. Campanes de l’alba
• VILA-LLOPS, H. Preludi núm. 5
• BARRIS, A. L’últim trémolo
• BARRIS, A. Vals núm. 3
• PONCE, M. M. Tres cançons populars mexicanes
• RODRIGO, J. En els trigales
• DUARTE, J. Suite anglesa

• La primera vista comprendrà una extensió màxima de 16 compassos.
• Estarà escrita en una tonalitat o modalitat fins a 4 alteracions i podrà contindre alteracions accidentals.
• La peça estarà realitzada en un dels compassos simples de 2/4, 3/4, 4/4 o 6/8.
• Es desenrotllarà fins a quinta posició.
• A dos veus com a màxim
• Podrà contindre una gamma de dinàmiques des de p al f, així com modificacions dinàmiques progressives com a crescendo, diminuendo, .
• Podrà contindre el calderón, com a signe de modificació temporal.
• Podrà contindre el ritardando o rallentando com a elements de modificació agògica.
• Les figures rítmiques comprendran redones, blanques amb punt, blanques, negres amb punt, negres i corxeres amb punt, corxeres i semicorxeres.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.

Parts de la prova

A. Tema lliure. L’aspirant interpretarà una obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne/a. L’aspirant triarà els temes de la llista de repertori orientatiu o proposarà uns altres amb una dificultat similar. El repertori podrà ser interpretat amb o sense acompanyament d’una pista d’àudio (Play Along, backingtrack, etc.)

B. Interpretar acompanyament sobre un blues i realitzar una breu improvisació sobre la forma de blues jazz.

C. Exercici de teoria aplicada. En cas que es requerisca es podrà demanar que s’interprete les següents escales:

• Escales pentatònica major, pentatònica menor, escala de blues i menor melòdica (en totes les posicions)

• Escales Majors i menors amb armadura de fins a 5 alteracions (Do, Fa, Sol, Sib, Re, Mib, La, Lab, La meua, Reb, Si i els seus relatius menors)

• Modes gregorians (Jònic, Dòric, Lidi, Mixolidi, Eòlic, Frigi i Lidi).

• Arpegis de tríades i concordes majors, menors, sus2, sus4, augmentats i disminuïts en totes inversions. Concordes de cuatriada en disposició Drop2 .

El registre mínim serà d’una octava. El tribunal podrà demanar als alumnes/as interpretar les diferents escales de manera ascendent o descendent o per intervals de tercera o quartes.

Llistat d’obres orientatives:

Llistat de música moderna

• A Green Tea – John Scofield
•  Still Got The Blues – Gary Moore
• Cliff of Dover- Eric Johnson
• Gravity, Live At The Nokia Theather – John Mayer
• Lenny (Steve Ray Vaughan)
• Jump (Van Halen)

Llistat de Standard de jazz

• Stella by starlight

• Gone with the wind

• Four

• There will never be another you

Estudis

• The Fingerboard Workbook, Barry Galbraith

C MAJOR (pàgina 12)

• Guitar Comping, Barry Galbraith

Minor Blues (pàgina 11 i 12)

Rhythm #1 (pàgines 24 i 25)

• Satin Doll, Ted Greene

https://www.tedgreene.com/transcriptions/assets/satindoll_tedgreene_ande  rsHagstrom_NotesTAB.pdf

• Extensió màxima 32 compassos

• Agògica i dinàmica.

• Articulacions: Lligats simples ascendents i descendents.

• Compassos simples i compostos.

• Figures rítmiques: Redona, blanca, negra, corxera i semicorxera i els seus silencis.

• Punts simples, síncopes, tresillos i calderón.

• Notes fins al trast XII.

• Dos i tres notes simultànies.

• Armadura: Fins a quatre sostinguts i quatre bemolls.

• Alteracions accidentals.

• Aconseguir una adequada coordinació de les dos mans.

• Aconseguir una qualitat sonora adequada a les exigències del nivell.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.

         Parts de la prova

A. Tema lliure. L’aspirant interpretarà una obra, estudi o fragment triat pel tribunal d’una llista de tres que presentarà l’alumne/a. L’aspirant triarà els temes de la llista de repertori orientatiu o proposarà uns altres amb una dificultat similar. El repertori podrà ser interpretat amb o sense acompanyament d’una pista d’àudio (Play Along, backingtrack, etc.)

B. Interpretar un acompanyament sobre un blues o standard. Realitzar un chord-melody sobre una peça tipus standard i realitzar una improvisació sobre la forma de blues jazz o un standard de jazz.

C. Exercici de teoria aplicada. En cas que es requerisca es podrà demanar que s’interprete les següents escales:

• Pentatònica Major i menor, escala de blues, menor melòdica i menor harmònica (en totes les posicions i tonalitats)

• Concordes tríada (majors, menors, augmentats, disminuïts, sus2 i sus4) i concordes cuatriada en Drop 2 i Drop3. Totes la tonalitats i inversions.

• Modes gregorians (Jònic, Dòric, Frigi, Lidi, Mixolidi, Eòlic)

• Arpegis de tríades i cuatriadas.

• Concordes de cuatriada amb tensions.

El registre mínim serà d’una octava. El tribunal podrà demanar als alumnes/as interpretar les diferents escales de manera ascendent o descendent o per intervals de tercera, quartes o quintes.

Llistat orientatiu d’obres:

Llistat de música moderna

• Strasbourg St. Denis – Roy Hargrove
• Bright size life -Pat Metheny
• Chromozone -Mike Stern
• The Xarxa  One – John Scofield & Pat Metheny
• Room 335- Larry Carlton

Llistat de Standard de jazz

• Dona Lee

• Anthropology

• Isfahan

Estudis

• The Fingerboard Workbook, Barry Galbraith

Standard Progression (pàgina 40)

• Guitar Comping, Barry Galbraith Blues in F (pàgines 8-10) Wind #2 (pàgines 32 i 33)

• Satin Doll, Ted Greene

https://www.tedgreene.com/transcriptions/assets/satindoll_tedgreene_ande rsHagstrom_NotesTAB.pdf

• Extensió màxima 32 compassos

• Agògica i dinàmica.

• Articulacions: Lligats simples ascendents i descendents.

• Compassos simples i compostos.

• Figures rítmiques: Redona, blanca, negra, corxera i semicorxera i els seus silencis. Punts simples, síncopes, tresillos i calderón.

• Notes fins al trast XII.

• Dos i tres notes simultànies.

• Armadura: Fins a cinc sostinguts i cinc bemolls.

• Alteracions accidentals.

• Aconseguir una adequada coordinació de les dos mans.

• Aconseguir una qualitat sonora adequada a les exigències del nivell.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.

Llistat orientatiu d’obres:

• HÄNDEL, G. F. Concert Núm. 3, ed. Boosey & Hawkes (Dos temps a triar: un lent i un ràpid)
• CIMAROSA, D. Concert (Do m.), ed. Boosey & Hawkes (Dos temps a triar: un lent i un ràpid)
• VIVALDI, A. Concert (Do M.), ed. Música Budapest (Dos temps a triar: un lent i un ràpid)
• GROVLEZ, G. Sarabande et Allegro, ed. Alphonse Leduc
• BELLINI, V. Concert en Mib M., ed. Ricordi (Allegro a la Polonesa)

• Duració màxima: fins a 32 compassos.
• Compassos que podran aparéixer: 2/4,3/4,4/4,2/2,6/8,3/8 i 9/8,12/8.
• Podran aparéixer fins a sis alteracions en l’armadura.
• Tipus de matisos: piano(p),mig forta(mf) i forta(f),mig piano(mp),molt piano (pp), molt fort ( ff), així com reguladors creixents i decreixents, i també accents.
• Figures fins a semicorxeres ,incloent-hi els tresillos de corxera: redona, blanca, blanca amb punt, negra, negra amb punt, corxera, corxera amb punt, semi-corxera, tresillos de corxera i tresillos de semicorxera.
• S’especificarà la velocitat que serà aproximadament fins a una negra igual a 100 o una negra amb punt igual a 66.
• Podran aparéixer les següents articulacions: picat simple, picat curt, picat- lligat, lligat i accents.
• Abastarà una tessitura des del Sib2,fins al SOL 5.
• Intervals de 2a,3a,4a,5a, 6a,7a i 8a.
• Aplicar el vibrato: en tota mena de figuracions i temps.
• Aparició de termes que afecten el grau de velocitat del fragment: ritardando, accelerant i calderón.
• Alteracions accidentals simples.
• Possibles canvis d’armadura, velocitat i compàs.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• CIMAROSA, D. Concert (Do m.), ed. Boosey & Hawkes (Dos temps a triar: un lent i un ràpid)
• VIVALDI, A. Concert (Do M.), ed. Música Budapest (Dos temps a triar: un lent i un ràpid)
• BELLINI, V. Concert en Mib M., ed. Ricordi (Allegro a la Polonesa)
• POULENC, F. Sonata, ed. Chester Music (I. Elegie i II. Scherzo)
• HINDEMITH, P. Sonata, ed. Schott
• MOZART, W. A. Sonata del quartet en FaM, ed. Barenreiter (Allegro i Rondó)

• Duració màxima: fins a 32 compassos.
• Compassos que podran aparéixer: 2/4,3/4,4/4,2/2,6/8,3/8 i 9/8,12/8.
• Podran aparéixer fins a set alteracions en l’armadura.
• Tipus de matisos: piano(p),mig forta(mf) i forta(f),mig piano(mp),molt piano (pp), molt fort ( ff), sforzandos (zf), fort-piano (fp) així com reguladors creixents i decreixents, i també accents (, ^).
• Figures fins a fuses, incloent-hi els tresillos de semicorxera: redona, blanca, blanca amb punt, negra, negra amb punt, corxera, corxera amb punt, semicorxera, tresillos de corxera i tresillos de semicorxera.
• S’especificarà la velocitat que serà aproximadament fins a una negra igual a 120 o una negra amb punt igual a 72.
• Podran aparéixer les següents articulacions: picat simple, picat curt, picat- lligat, lligat i accents.
• Abastarà una tessitura des del Sib2,fins al SOL 5.
• Intervals de 2a,3a,4a,5a, 6a,7a i 8a.
• Aplicar el vibrato: en tota mena de figuracions i temps.
• Aparició de termes que afecten el grau de velocitat del fragment: ritardando, accelerant i calderón.
• Alteracions accidentals simples i compostes.
• Possibles canvis d’armadura, velocitat i compàs.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• PASSEGGI, C. Coena Rudimentalis
• WRIGHT, I. Graded Music for Timpani
• AIELLO, J. Classic African
• SCHÜTER, W. Viridiana
• KRAFT, W. French Suite
• SWIST, Ch. Centipede
• STENSGARD, K. Spanish Danse

• Tonalitats: Fins a 7 alteracions majors i menors, amb alteracions accidentals.
• Figures: Redones, blanques, negres, corxeres, semicorxeres, fuses amb els seus respectius silencis i possibles combinacions. Tresillos i seisillos de semicorxeres.
• Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8 ,6/8, 9/8, 12/8, 5/8 ,7/8 (amb possibilitat de canvi entre ells)
• Matisos: p, pp, mp, mf, f, f. Crescendos i diminuendos.
• Agògiques: Adagi, Errant, Allegro, Allegretto, Prest.
• Instruments: Caixa, 4 timbales, marimba, vibràfon i set-up
• Elements tècnics: Afinació, tots els intervals. Tot tipus de mordentes, redoblaments i notes d’adorn.

L'alumnat disposarà de 5 minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals no podrà fer ús dels instruments. La lectura podrà ser per a un instrument, dos o tres ( caixa, timbales i xilòfon/marimba ).

Llistat orientatiu d’obres:

• MARKOVICH, M. Stamina
• LYLLOFF, B. Etude núm. 9 for Snare Drum
• BECK, J. Sonata for Timpani
• MANCINI, D. Latin Journey
• MIYAMOTO, A. Dualités
• BACH, J. S. Suite núm. 1 per a Cello (Transcripció)
• FRIEDMAN, D. Mirror from Another
• BACH, J. S. Suite núm. 3
• SÁNCHEZ, D. Conte de Fades

• Tonalitats: Fins a 7 alteracions majors i menors, amb alteracions accidentals.
• Figures: Redones, blanques, negres, corxeres, semicorxeres, fuses amb els seus respectius silencis i possibles combinacions. Tresillos i seisillos de semicorxeres.
• Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8 ,6/8, 9/8, 12/8, 5/8 ,7/8 (amb possibilitat de canvi entre ells)
• Matisos: p, pp, mp, mf, f, ff. Crescendos i diminuendos.
• Agògiques: Adagi, Errant, Allegro, Allegretto , Prest.
• Instruments: Caixa , 4 timbales , marimba, vibràfon i set-up
• Elements tècnics: Afinació , tots els intervals .Tot tipus de mordentes redoblaments i notes d’adorn.

L'alumnat disposarà de 5 minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals no podrà fer ús dels instruments. La lectura podrà ser per a un instrument, dos o tres ( caixa, timbales i xilòfon/marimba ).

Llistat orientatiu d’obres:

ESTUDIS
• CHOPIN, F. 3 nous estudis
• KESSLER, J. C. 24 Estudis Op. 20
• CZERNY, C. Estudis Op. 740
• CLEMENTI, M. Estudis
• MOSZKOWSKY, M. Estudis Op. 91 (Vol. II)
• JENSEN, A. Estudis Op. 32 (Vol. I, II i III)

OBRES BARROQUES
• BACH, J. S. El Clau ben Temperat (Vol. I)
• BACH, C. P. E. 6 Sonates prussianes, W. 48/1–6
• SCARLATTI, D. Sonates
• HÄNDEL, G. F. Suites per a clau
• COUPERIN, F. Peces dels Ordres I–XXVII

OBRES CLÀSSIQUES
• HAYDN, F. J. Sonates
• BEETHOVEN, L. V. Sonates Op. 2 núm. 1, Op. 10 núm. 1 i núm. 2, Op. 13, Op. 14 núm. 1 i 2, Op. 27 núm. 2
• MOZART, W. A. Sonates núm. 4, 5, 10, 11, 16
• CLEMENTI, M. Sonates

OBRES ROMÀNTIQUES
• SCHUMANN, R. Arabesca Op. 18
• MENDELSSOHN, F. Romances sense paraules
• SCHUBERT, F. Impromptus Op. 90 i 142
• LISZT, F. Tres Nocturns (Rêves d’amour)
• CHOPIN, F. Polonesas núm. 11 i 12

OBRES DEL SEGLE XX I CONTEMPORÀNIES
• BARTÓK, B. Mikrokosmos (Vol. V)
• XOSTAKÓVITX, D. 24 Preludis Op. 34
• DEBUSSY, C. Preludis, Llibre I núm. 1, 10, 12; Suite Bergamasque
• DE FALLA, M. Sis peces per a piano
• MOMPOU, F. Cançons i danses
• ALBÉNIZ, I. Suite Espanyola I

• La primera vista comprendrà una extensió màxima de 30 compassos.
• Estarà escrita en una tonalitat o modalitat que no excedirà de quatre alteracions.
• La peça estarà realitzada en qualsevol dels compassos regulars, simples i compostos.
• Es desenrotllarà en un àmbit que pot abastar tot el teclat.
• Podrà contindre els següents modes d’articulació: lligadures, lligadures d’expressió, lligadures d’articulació, picats, picats-lligats, staccatissimo, legatissimo i accents.
• Podrà contindre una gamma de dinàmiques des de p al ff, sf, sfz, així com modificacions dinàmiques progressives com a crescendo, diminuendo, o .
• Podrà contindre el calderón, com a signe de modificació temporal.
• Podrà contindre ritardando, rallentando, accellerando i ad libitum com a elements de modificació agògica.
• L’obra estarà escrita en clau de fa per a la mà esquerra i clau de sol per a la mà dreta. No obstant això, també podrà estar escrita en clau de sol per a cada una de les dos mans.
• Les figures rítmiques comprendran des de la redona fins a les fuses i grups irregulars de fins a set notes.
• La peça a primera vista podrà contindre pedal de ressonància (a tempo o sincopado) i pedal una corda.

L'alumnat disposarà de 5 minuts previs per a la preparació i anàlisi de la partitura a primera vista, durant els quals no podrà fer ús del piano. No està permés realitzar cap mena d'anotació o digitació en la partitura.

Llistat orientatiu d’obres:

ESTUDIS
• MOSCHELES, I. Estudis Op. 70
• CHOPIN, F. Estudis Op. 10 núm. 6, Op. 25 núm. 2
• KULLAK, T. Estudis d’octaves Op. 48
• CZERNY, C. Estudis Op. 740
• CLEMENTI, M. Estudis
• MOSZKOWSKY, M. Estudis Op. 72

OBRES BARROQUES
• BACH, J. S. El Clau ben Temperat (Vol. I i II)
• SCARLATTI, D. Sonates
• HÄNDEL, G. F. Suites per a clau
• COUPERIN, F. Peces dels Ordres I–XXVII

OBRES CLÀSSIQUES
• HAYDN, F. J. Sonates (Volum 3, Chr. Landon)
• BEETHOVEN, L. V. Sonates Op. 2 núm. 1, Op. 10 núm. 1 i núm. 2, Op. 13, Op. 14 núm. 1 i 2, Op. 27 núm. 2
• MOZART, W. A. Sonates núm. 1, 2, 3, 6, 7, 8, 12, 17
• CLEMENTI, M. Sonates

OBRES ROMÀNTIQUES
• SCHUMANN, R. Arabesca Op. 18
• SCHUMANN, R. Blumenstück Op. 19
• MENDELSSOHN, F. Romances sense paraules
• SCHUBERT, F. Impromptus Op. 90 i 142
• LISZT, F. Années de Pèlerinage 1ère Année
• CHOPIN, F. Polonesas

OBRES DEL SEGLE XX I CONTEMPORÀNIES
• BARTÓK, B. Mikrokosmos (Vol. V)
• XOSTAKÓVITX, D. 24 Preludis i Fugides
• DEBUSSY, C. Suite Bergamasque
• ALBÉNIZ, I. Evocació, El Port (Ibèria)
• MOMPOU, F. Cançons i danses
• GRANADOS, E. Valsos poètics

• La primera vista comprendrà una extensió màxima de 32 compassos.
• Estarà escrita en una tonalitat o modalitat que no excedirà de cinc alteracions.
• La peça estarà realitzada en qualsevol dels compassos regulars, simples i compostos.
• Es desenrotllarà en un àmbit que pot abastar tot el teclat.
• Podrà contindre els següents modes d’articulació: lligadures, lligadures d’expressió, lligadures d’articulació, picats, picats-lligats, staccatissimo, legatissimo i accents.
• Podrà contindre una gamma de dinàmiques des de p al ff, sf, sfz, així com modificacions dinàmiques progressives com a crescendo, diminuendo, o .
• Podrà contindre el calderón, com a signe de modificació temporal.
• Podrà contindre ritardando, rallentando, accellerando, accellerando i ad libitum com a elements de modificació agògica.
• L’obra estarà escrita en clau de fa per a la mà esquerra i clau de sol per a la mà dreta. No obstant això, també podrà estar escrita en clau de sol per a cada una de les dos mans.
• Les figures rítmiques comprendran des de la redona fins a les fuses i grups irregulars de fins a set notes.
• La peça a primera vista podrà contindre pedal de ressonància (a tempo o sincopado) i pedal una corda.

L'alumnat disposarà de 5 minuts previs per a la preparació i anàlisi de la partitura a primera vista, durant els quals no podrà fer ús del piano. No està permés realitzar cap mena d'anotació o digitació en la partitura.

Llistat orientatiu d’obres:

SAXOFON EN EL MEU BEMOLL
• ITURRALDE, P. Suite Hel·lènica (Ed. Lemoine)
• BINGE, R. Concert (Ed. Weinberger)
• HEIDEN, B. Sonata (Ed. Schott)
• LANTIER, P. Allegro, Airós et Finale (Ed. Lemoine)
• BOZZA, E. Pulcinella, Op. 53 (Ed. Leduc)
• DURAND, P. Saxoveloce (Ed. Combre)
• DEMERSSEMAN, J. Fantasia (Ed. Hug Musikverlage)

SAXOFON EN SI BEMOLL
• ITURRALDE, P. Suite Hel·lènica (Ed. Lemoine)
• SINGELEÉ, J. B. Fantasia Op. 89 (Ed. Roncorp)
• ESCOBES, F. R. 2n Concert
• SINGELEÉ, J. B. Concert (Op. 57) (Ed. Lemoine)
• BEDARD, D. Fantaisie (Ed. Billaudot)
• LACOUR, G. Octophonie (Ed. Billaudot)

• Duració aproximada: 32 Compassos.
• Tonalitats: fins a sis alteracions.
• Alteracions accidentals: simples.
•  Compassos Possibles: 4/4, 3/4, 2/4, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8, 2/2 i 3/2.
• Velocitat de Metrònom: Màxim Negra= 110, Negra amb Punt=72.
• Extensió Màxima: Sib greu-Sol sobreagut.
• Figures de Nota: Redona/ Blanca/ Blanca amb punt/ Negra/ Negra amb Punt/ Corxera/ Corxera amb Punt/ Semicorxera/ tresillo de corxeres i tresillo de semicorxeres i fuses.
• Matisos: pp, p, mp, mf, f, ff, cresc., dim i reguladors dinàmics.
• Articulacions: Lligat, picat simple, picat-lligat, picat curt, picat subratllat i sforzando lligat i picat, accent i bufat.
• Ritardando, Accelerant i Calderón.
• Canvis de compàs, velocitat i tonalitat.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

SAXOFON EN EL MEU BEMOLL
• TOMASI, H. Ballade (Ed. A. Leduc)
• LACOUR, G. Almacor (Ed. Billaudot)
• PIERNE, P. Prelude et Scherzo
• HINDEMITH, P. Sonata
• DEMERSSEMAN, J. Serenade Op. 33 (Ed. Hug Musikverlage)
• DUBOIS, P. M. Peces Característiques (Ed. Leduc)
• APARICIO, T. Inercies (Ed. Albadoc)
• AUSEJO, C. Sax Fantasy (Ed. Mundana)
• CHARPENTIER, J. Gavambodi Núm. 2 (Ed. A. Leduc)

SAXOFON EN SI BEMOLL
• LACOUR, G. Almacor (Ed. Billaudot)
• OSTRANSKY, L. Ballet Impressions
• YUSTE, M. Només de Concurs
• SINGER, S. Morceau de Concert
• BOZZA, E. Pièce Brève (Ed. Leduc)
• MARTIN, F. Ballade (Ed. Universal)
• SINGELEÉ, J. B. Fantaisie Pastorale (Ed. H. Lemoine)
• GASPARIAN, G. Fantaisie (Ed. Combre)

• Duració aproximada: 32 Compassos.
• Tonalitats: fins a sis alteracions.
• Alteracions accidentals: simples.
• Compassos Possibles: 4/4, 3/4, 2/4, 3/8, 6/8, 9/8, 12/8, 2/2 i 3/2.
• Velocitat de Metrònom: Màxim Negra= 110, Negra amb Punt=72.
• Extensió Màxima: Sib greu-Sol sobreagut.
• Figures de Nota: Redona/ Blanca/ Blanca amb punt/ Negra/ Negra amb Punt/ Corxera/ Corxera amb Punt/ Semicorxera/ tresillo de corxeres i tresillo de semicorxeres i fuses.
• Matisos: pp, p, mp, mf, f, ff, cresc., dim i reguladors dinàmics.
• Articulacions: Lligat, picat simple, picat-lligat, picat curt, picat subratllat i sforzando lligat i picat, accent i bufat.
• Ritardando, Accelerant i Calderón.
• Canvis de compàs, velocitat i tonalitat.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

· A. GUILMANT. Morceau Symphonique
· S. SULEK. Sonata
· A. VIVALDI. Sonata núm. 1
· C. SAINT-SAËNS. Cavatine
· K. SEROCKI. Sonatina
· E. BIGOT. Impromptu

Obres Trombó Baix:

· J. HOROVITZ. Concert Study
· P. LANTIER. Introduction, Romanç et Allegro
· A. LEBEDJEV. Koncertantes Allegro

• Longitud: fins a 40 compassos.
• Tonalitat: fins a 6 alteracions inclusivament.
• Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 2/2, 5/4, 5/8, 6/8, 9/8 i 12/8 amb possibles canvis.
• Tempo: negra = 60-120, blanca = 60-120 o negra amb punt = 48-92. Figures: redona, blanca, negra, corxera i semicorxera amb els seus respectius silencis. Punts, dosillos, tresillos, quintillos i calderón.
• Agògica: Adagi, Errant, Moderato, Allegretto, Allegro i Prest. Ritardando i Accelerando.
• Dinàmica: pp, p, mf, f, ff i reguladors.
• Registre: Des del Reb 1 fins al Si 3.
• Articulacions: picat, lligat i qualsevol combinació entre els dos.
• Claus: Fa i Do en 4a.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

· A. VIVALDI. Sonata núm. 5
· A. BACHELET. Morceau de Concours
· F. DAVID. Concertino
· S. STOJOWSKI. Fantaisie
· E. EWAZEN. Sonata
· L. E. LARSSON. Concertino

Obres Trombó Baix:

· A. LEBEDEV. Concerto in one Movement
· J. KOETSIER. Allegro Maestoso
· G. F. HANDEL. Sonata in F Major

• Longitud: fins a 40 compassos.
• Tonalitat: fins a 7 alteracions inclusivament.
• Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 2/2, 5/4, 5/8, 6/8, 7/8. 9/8 i 12/8 amb possibles canvis.
• Tempo: negra = 60-120, blanca = 60-120 o negra amb punt = 48-92.
• Figures: redona, blanca, negra, corxera i semicorxera amb els seus respectius silencis. Punts, dosillos, tresillos, quintillos i calderón.
• Agògica: Adagi, Errant, Moderato, Allegretto, Allegro i Prest. Ritardando i Accelerando.
• Dinàmica: pp, p, mf, f, ff i reguladors.
• Registre: Des del Do 1 fins al Do 4.
• Articulacions: picat, lligat i qualsevol combinació entre els dos, així com també doble picat.
• Claus: Fa i Do en 4a.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• SAINT-SAËNS, C. Morceau de Concert
• TELEMANN, G. P. Concert en Re Major
• HAYDN, J. Concert núm. 1 in Sr
• BEETHOVEN, L. V. Sonata
• MOZART, W. A. 4t Concert
• KROL, B. Laudatio
• VINTER, G. Hunters Moss

• Longitud: fins a 40 compassos
• Tonalitat: Fins a 6 alteracions (modes major i menor), alteracions accidentals.
• Compassos: 2/4, 3/4,  4/4, 2/2, 3/8, 6/8 i 12/8 amb possibles canvis al llarg de la peça.
• Tempo: negra = 50 a 120     negra amb punt= 48 a 100
• Figures: Redona, blanca, negra, corxera, semicorxera i fusa amb els seus respectius silencis i punts. Tresillos, síncopes regulars i notes a contratemps. Calderón.
• Notes d’adorn: Apoyaturas, mordente d’una i dos notes, trinats, grupetti de tres i quatre notes.
• Agògica: Adagi, errant, moderato, allegretto, allegro i prest. Ritardando, accelerant, rubato i a tempo (o les seues abreviatures)
• Doble barra de repetició.: casella de primera i segona.
• Dinàmica: Piano (p), mezzopiano (mp), mezzoforte (mf), forte (f), fortíssim (ff), diminuendo (dim.), crescendo (cres.) i els reguladors gràfics ( ).
• Afinació: Es valorarà la capacitat de l’alumne d’afinar la trompa.
• Registre: Tres octaves

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• STRAUSS, F. Concerte Op. 8
• MOZART, W. A. 2n Concert K417
• DUKAS, P. Villanelle
• STRAUSS, R. 1r Concert
• SAINT-SAËNS, C. Romanç Op. 67
• POULENC, F. Elegie

• Longitud: fins a 40 compassos.
• Tonalitat: Fins a 6 alteracions (modes major i menor), alteracions accidentals.
• Compassos: 2/4, 3/4,  4/4, 2/2, 3/8, 6/8 i 12/8 amb possibles canvis al llarg de la peça.
• Tempo: negra = 50 a 120     negra amb punt= 48 a 100
• Figures: Redona, blanca, negra, corxera, semicorxera i fusa amb els seus respectius silencis i punts. Tresillos, síncopes regulars i notes a contratemps. Calderón.
• Notes d’adorn: Apoyaturas, mordente d’una i dos notes, trinats, grupetti de tres i quatre notes.
• Agògica: Adagi, errant, moderato, allegretto, allegro i prest. Ritardando, accelerant, rubato i a tempo (o les seues abreviatures).
• Doble barra de repetició.: casella de primera i segona.
• Dinàmica: Piano (p), mezzopiano (mp), mezzoforte (mf), forte (f), fortíssim (ff), diminuendo (dim.), crescendo (cres.) i els reguladors gràfics  ( ).
• Afinació: Es valorarà la capacitat de l’alumne d’afinar la trompa.
• Registre: Tres octaves.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• HÖHNE, C. Fantasia Eslava
• HUBEAU, J. Sonata
• BRANDT, W. Concertpiece núm. 1 Opus 11
• BICH, M. Fantasieta
• PEETERS, W. Incantation
• BUSSER, H. Errant et Scherzo

• Longitud: fins a 40 compassos.
• Tonalitat: Fins a 5 alteracions (modes major i menor), alteracions accidentals.
• Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 6/8 ,9/8 i 12/8 amb possibles canvis al llarg de la peça.
• Tempo: negra = 50 a 120 negra amb punt= 48 a 100
• Figures: Redona, blanca, negra, corxera i semicorxera amb els seus respectius silencis i punts. Tresillos, síncopes regulars i notes a contratemps. Calderón.
• Notes d’adorn: Apoyaturas, mordente d’una i dos notes.
• Agògica: Adagi, errant, moderato i allegro. Ritardando i accelerando, a tempo (o les seues abreviatures).
• Doble barra de repetició.: casella de primera i segona.
• Dinàmica: Piano (p), mezzoforte (mf), forte (f), diminuendo (dim.), crescendo (cres.) i els reguladors gràfics ( ).
• Registre: Dos octaves i mitja.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• ARUTUNIAN, A. Concert (Trompeta en Si b)
• HAYDN, J. Concert en La meua b (Trompeta en Do/Si b)
• HÖHNE, C. Slavische Fantasie (Trompeta en Si b)
• VALERO, A. Improntu
• VIZZUTI, A. Cascades

• Longitud: fins a 40 compassos.
• Tonalitat: Fins a 6 alteracions (modes major i menor), alteracions accidentals.
• Compassos: 2/4, 3/4, 4/4, 3/8, 6/8 ,9/8 i 12/8 amb possibles canvis al llarg de la peça.
• Tempo: negra = 50 a 120 negra amb punt= 48 a 100
• Figures: Redona, blanca, negra, corxera i semicorxera amb els seus respectius silencis i punts. Tresillos, síncopes regulars i notes a contratemps. Calderón.
• Notes d’adorn: Apoyaturas, mordente d’una i dos notes.
• Agògica: Adagi, errant, moderato i allegro. Ritardando i accelerando, a tempo (o les seues abreviatures).
• Doble barra de repetició.: casella de primera i segona.
• Dinàmica: Piano (p), mezzoforte (mf), forte (f), diminuendo (dim.), crescendo (cres.) i els reguladors gràfics ( ).
• Registre: Dos octaves i mitja.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• JACOB, G. Fantasia
• LEBEDJEV, A. Konzert núm. 1
• MARCELLO, B. Sonata en Fa Major
• BACH, J. S. 1a Suite per a violoncel
• KOESTSIER, J. Sonatina
• ASENSI, J. V. Duc in Bassum (Bb)
• GARCÍA, À. Belada d’argent (Bb)
• GIMÉNEZ, T. Open Heaven (Bb)
• MUÑOZ ORERO, J. Atanos (Bb)
• ASENSI, J. V. Duc in Bassum
• FONTS, J. V. Romança
• GARCÍA GÁZQUEZ, H. Càntic del fred
• GONZÁLEZ MORENO, J. S. Entubat
• LÓPEZ, V. Ió 4
• MARTÍNEZ, P. Tubicent
• OLTRA, E. Fantasia
• LEBEDEV, A. Concerto in One Movement
• BELES, K. Fantasy on a Lakota Theme
• FERRÁN, F. La veu de la tuba
• DE LUCCA, J. Beautiful Colorado (Bb)
• GUILMANT, A. Morceau Symphonique (Bb)

• Duració aproximada:  fins a 32 compassos.
• Tonalitats: fins a 5 alteracions
• Alteracions accidentals: simples i dobles.
• Compassos possibles: 2/2, 4/4, 3/4, 2/4,  3/8,   6/8,   9/8, 12/8 i canvis de compàs.
• Velocitat metrònom: negra = 108; negra amb punt = 72.
• Extensió màxima: RE 1 – DO 4 (Bb), RE -1 – RE 3 (El teu).
• Figures de notes: redona, blanca, blanca amb punt, negra, negra amb punt, corxera, corxera amb punt, semicorxera, tresillo de corxeres i tresillo de semicorxeres.
• Articulacions: picat normal, curt i lligat. Lligat. I les següents combinacions entre picat i lligat: dos picades i dos lligades, dos lligades i dos picades, de dos en dos lligades, una picada i tres lligades, tres lligades i una picada.
• Matisos: pp p mp mf f ff cresc. dim. i reguladors.
• Ritardando, accelerant i Calderón.
• Podrà haver-hi canvis de compàs, tonalitat i velocitat.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• YUSTE, M. Només de Concurs
• WILDER, A. Effie Suite
• BOURGEOIS, D. Concert Prelude Op. 215
• GREGSON, E. Tuba Concerto
• HINDEMITH, P. Sonata
• BACH, J. S. 2a Suite per a violoncel
• ALBORCH, J. Balada (Bb)
• GONZÁLEZ MORENO, J. S. Bernia (Bb)
• HERNANDIS, E. Les aventures de Sherlock Holmes (Bb)
• HERNÁNDIS, E. L’Epístola (Bb)
• MUÑOZ ORERO, J. Sonata (Bb)
• VALLÉS, V. Sonata (I–II) (Bb)
• BAPTISTA, M. Suite Géneris
• BROTONS, M. Amalgames
• CANO, X. Sonata núm. 1, 1r T.
• MUÑOZ ORERO, J. Mod-Concert
• QUINT SERNA, S. Gavotaburlesca
• HÄNDEL, G. F. Sonata en Sol
• ROCHA, G. Fantasy (Bb)
• CAPUZZI, A. Errant and Ronde (Bb)
• MANTIA, S. Believe M’If All Those Endearing (Bb)

• Duració aproximada: fins a 32 compassos.
• Tonalitats: fins a 5 alteracions
• Alteracions accidentals: simples i dobles.
• Compassos possibles: Tots
• Velocitat metrònom: negra = 108; negra amb punt = 72.
• Extensió màxima: DO 1 – RE 4 (Bb), DO -1 – EL MEU 3 (El teu).
• Figures de notes: Totes
• Articulacions: Totes
• Matisos: Tots
• Ritardando, accelerant i Calderón.
• Podrà haver-hi canvis de compàs, tonalitat i velocitat.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà tindre l'instrument a les mans i digitar però NO tocar. 

Llistat orientatiu d’obres:

• BACH, J. S. Sonates BWV 1027–1029 per a viola de gamba i cembalo
• BACH, J. S. Suite núm. 2 per a viola sola en re menor
• BACH, J. S. Suite núm. 3 per a viola sola en Do Major
• STAMITZ, K. Sonata en Si♭ Major per a viola i piano
• HUMMEL, J. N. Fantasia
• HUMMEL, J. N. Sonata en El meu♭ Major
• ROLLA, A. Sonata en El meu♭ Major
• BLOCH, E. Processional
• GLAZUNOV, A. Triava Op. 44
• GLINKA, M. Sonata en re menor
• MILHAUD, D. La Parisienne (Els quatre visages)
• MILHAUD, D. The Wisconsonian
• HOFFMEISTER, A. Concert en Re Major
• BENDA, G. Concert en Fa Major
• ZELTER, C. F. Concert en El meu♭ Major

• Longitud: fins a 40 compassos
• Tonalitat: Fins a 6 alteracions (modes major i menor), alteracions accidentals.
• Compassos: 2/4, 3/4,  4/4, 2/2, 3/8, 6/8 i 12/8 amb possibles canvis al llarg de la peça.
• Tempo: negra = 50 a 120     negra amb punt= 48 a 100
• Figures: Redona, blanca, negra, corxera, semicorxera i fusa amb els seus respectius silencis i punts. Tresillos, síncopes regulars i notes a contratemps. Calderón.
• Notes d’adorn: Apoyaturas, mordente d’una i dos notes, trinats, grupetti de tres i quatre notes.
• Agògica: Adagi, errant, moderato,allegretto, allegro i prest. Ritardando, accelerant, rubato i a tempo (o les seues abreviatures)
• Doble barra de repetició.: casella de primera i segona.
• Dinàmica: Piano (p),mezzopiano(mp), mezzoforte (mf), forte (f),fortíssim(ff), diminuendo (dim.), crescendo (cres.) i els reguladors gràfics ( ).
• Afinació: Es valorarà la capacitat de l’alumne d’afinar la viola.
• Registre: Tres octaves
• Canvis de posició: fins a quinta posició inclosa. Coneixement dels harmònics naturals.
• Dobles entenimentades i concordes: intervals de 3r,4t,5é,6é, i octava; concordes de 3 i 4 notes.
• Articulacions: colps d’arc: legato, detaché, martellé, bariolaje, stacatto, portato, spicatto.
• Indicacions per a la direcció de l’arc: ( Π ) i ( v ). Arc a dalt i arc a baix. Es tindrà en compte la continuïtat del so i la qualitat d’este.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.

Llistat orientatiu d’obres:

• BACH, J. S. Sonates BWV 1027–1029 per a viola de gamba i cembalo
• BACH, J. S. Suite núm. 2 per a viola sola en re menor
• BACH, J. S. Suite núm. 3 per a viola sola en Do Major
• BACH, J. S. Suites núm. 5 i núm. 6 per a viola sola
• HOFFMEISTER, F. A. Concert en Re Major
• STAMITZ, K. Sonata en Si♭ Major
• WEBER, C. M. von. Errant i Rondó a l’hongarese
• BRUCH, M. Romança en Fa Major
• FALLA, M. de. Set cançons populars
• BLOCH, E. Suite hebraica
• HINDEMITH, P. Trauermusik
• GLINKA, M. Sonata en re menor
• SITT, H. Concertpiece
• SCHUMANN, R. Märchenbilder
• SCHUBERT, F. Sonata «Arpeggione»

• Longitud: fins a 40 compassos.
• Tonalitat: Fins a 6 alteracions (modes major i menor), alteracions accidentals.
• Compassos: 2/4, 3/4,  4/4, 2/2, 3/8, 6/8 i 12/8 amb possibles canvis al llarg de la peça.
• Tempo: negra = 50 a 120     negra amb punt= 48 a 100
• Figures: Redona, blanca, negra, corxera, semicorxera i fusa amb els seus respectius silencis i punts. Tresillos, síncopes regulars i notes a contratemps. Calderón.
• Notes d’adorn: Apoyaturas, mordente d’una i dos notes, trinats, grupetti de tres i quatre notes.
• Agògica: Adagi, errant, moderato,allegretto, allegro i prest. Ritardando, accelerant, rubato i a tempo (o les seues abreviatures).
• Doble barra de repetició.: casella de primera i segona.
• Dinàmica: Piano (p),mezzopiano(mp), mezzoforte (mf), forte (f),fortíssim(ff), diminuendo (dim.), crescendo (cres.) i els reguladors gràfics ( ).
• Afinació: Es valorarà la capacitat de l’alumne d’afinar la viola.
• Registre: Tres octaves.
• Canvis de posició: fins a sexta posició inclosa. Coneixement dels harmònics naturals.
• Dobles entenimentades i concordes: intervals de 3r, 4t, 5é, 6é, i octava amb canvis de posició; concordes de 3 i 4 notes.
• Articulacions: colps d’arc: legato, detaché, martellé, bariolaje, stacatto, portato, spicatto.
• Indicacions per a la direcció de l’arc: ( Π ) i ( v ). Arc a dalt i arc a baix. Es tindrà en compte la continuïtat del so i la qualitat d’este.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.

Llistat orientatiu d’obres:

• VIVALDI, A. Les quatre estacions
• VIVALDI, A. Sonates per a violí
• BACH, J. S. Concert en la menor
• BACH, J. S. Concert en El meu Major
• HAYDN, F. J. Concert en Sol Major (Ed. Henle Verlag)
• MOZART, W. A. Sonates per a violí i piano
• DVOŘÁK, A. Sonatina en Sol Major Op. 100 (Ed. Wiener Urtext)
• ACCOLAY, J.-B. Concert en la menor
• RODE, P. Concerts núm. 6, 7 i 8
• KREUTZER, R. Concerts
• SPOHR, L. Concerts
• BÉRIOT, Ch. de. Concerts

• KREISLER, F. Obres originals i transcripcions
• TOLDRÀ, E. 6 sonets (Ed. Unió Musical)
• SARASATE, P. Playera

• Longitud: de 20 a 35 compassos.
• Tonalitat: totes les alteracions en l’armadura.
• Compassos regulars i irregulars de subdivisió binària o ternària i les seues diferents combinacions.
• Figures rítmiques: regulars (fins a semifuses), i irregulars (dosillos, tresillos, quintillos i septillos).
• Agògica: d’Adagi a Prest, amb accelerando i ritardando.
• Dinàmica: de pp a ff, amb reguladors (cresc. i dim.).
• Forma: peça curta o fragment de manera lliure.
• Dificultats tècniques:
  • Mecanisme de mà esquerra: passatges de velocitat (fins a semifuses).
  • Posicions: posició fixa i canvis de 1a a 7a, amb extensions i reduccions.
  • Colps d’arc: legato, detaché, martellé, spiccatto, staccato, satillo, ricochet, flotato i combinacions entre ells.
  • Dobles entenimentades: passatges en doble entenimentada i concordes fins a 4 notes.
  • Notes d’adorn: trinat, apoyatura i mordente.
  • Vibrato.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.

Llistat orientatiu d’obres:

• VIVALDI, A. Sonates per a violí
• VIVALDI, A. Les quatre estacions
• MOZART, W. A. Sonates per a violí i piano
• MOZART, W. A. Concert núm. 2 en Re Major (Ed. Bärenreiter)
• MOZART, W. A. Concert núm. 3 en Sol Major (Ed. Bärenreiter)
• BEETHOVEN, L. Sonata núm. 5 en Fa Major
• BEETHOVEN, L. Romances en Fa Major i en Sol Major
• SCHUBERT, F. Sonatinas
• SCHUMANN, R. Sonata en la menor
• BÉRIOT, Ch. de. Concerts
• RODE, P. Concerts núm. 6, 7 i 8
• KREUTZER, R. Concerts
• KREISLER, F. Obres originals i transcripcions
• KABALEVSKY, D. Concert en Do Major

• Longitud: de 20 a 35 compassos.
• Tonalitat: totes les alteracions en l’armadura.
• Compassos regulars i irregulars de subdivisió binària o ternària i les seues diferents combinacions.
• Figures rítmiques: regulars (fins a semifuses), i irregulars (dosillos, tresillos, quintillos i septillos).
• Agògica: d’Adagi a Prest, amb accelerando i ritardando.
• Dinàmica: de pp a ff, amb reguladors (cresc. i dim.).
• Forma: peça curta o fragment de manera lliure.
• Dificultats tècniques:
  • Mecanisme de mà esquerra: passatges de velocitat (fins a semifuses).
  • Posicions: posició fixa i canvis de 1a a 7a, amb extensions i reduccions
  • Colps d’arc: legato, detaché, martellé, spiccatto, staccato, satillo, ricochet, flotato i combinacions entre ells.
  • Dobles entenimentades: passatges en doble entenimentada i concordes fins a 4 notes.
  • Notes d’adorn: trinat, apoyatura i mordente.
  • Vibrato

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.

Llistat orientatiu d’obres:

• BACH, J. S. Suite per a violoncel sol, Suite II en Re menor
• SCHUMANN, R. 5 Pieces in Folk Style, Op. 102
• GOLTERMANN. Estudie-Capritx
• BRUCH, M. Kol Nidrei, Op. 47
• POPPER. Gavotte núm. 2
• DUNKLER, E. Le Fileuse
• KLENGEL, J. Konzerstück en Re menor
• DAVIDOFF. Concert núm. 2, Op. 14
• ROMBERG, B. Sonata en Do Major, Op. 43 núm. 2
• BEETHOVEN, L. Sonata en Fa Major núm. 1 o núm. 2 en Sol menor
• BRÉVAL. Sonata en Sol Major

• Longitud: de 20 a 35 compassos.
• Tonalitat: totes les alteracions en l’armadura.
• Compassos regulars i irregulars de subdivisió binària o ternària i les seues diferents combinacions.
• Figures rítmiques: regulars (fins a semifuses), i irregulars (dosillos, tresillos, quintillos i septillos).
• Agògica: d’Adagi a Prest, amb accelerando i ritardando.
• Dinàmica: de pp a ff, amb reguladors (cresc. i dim.).
• Forma: peça curta o fragment de manera lliure.
• Dificultats tècniques:
  • Mecanisme de mà esquerra: passatges de velocitat (fins a semifuses).
  • Posicions: posició fixa i canvis de 1a a 7a, amb extensions i reduccions.
  • Colps d’arc: legato, detaché, martellé, spiccatto, staccato, satillo, ricochet, flotato i combinacions entre ells.
  • Dobles entenimentades: passatges en doble entenimentada i concordes fins a 4 notes.
  • Notes d’adorn: trinat, apoyatura i mordente.
  • Vibrato

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.

Llistat orientatiu d’obres:

• SCHUMANN – Piezas de Fantasia
• GRANADOS – Intermezzo de Goyescas
• BLOCH – Prayer
• RAVEL, M. – Peça en forma d’Havanera
• BEETHOVEN – Sonata en Sol menor núm. 2
• CASSADÓ – Sonata a l’antic estil espanyol
• J. NIN – Suite Espanyola

Concerts:

• BOCCHERINI – Concert en Sol Major
• BOCCHERINI – Concert en Si bemoll
• ROMBERG, B. – Concertino, Op. 51
• BACH, J. S. – Suites per a violoncel sol, Suite II o III

• Longitud: de 20 a 35 compassos.
• Tonalitat: totes les alteracions en l’armadura.
• Compassos regulars i irregulars de subdivisió binària o ternària i les seues diferents combinacions.
• Figures rítmiques: regulars (fins a semifuses), i irregulars (dosillos, tresillos, quintillos i septillos).
• Agògica: d’Adagi a Prest, amb accelerando i ritardando.
• Dinàmica: de pp a ff, amb reguladors (cresc. i dim.).
• Forma: peça curta o fragment de manera lliure.
• Dificultats tècniques:
  • Mecanisme de mà esquerra: passatges de velocitat (fins a semifuses).
  • Posicions: posició fixa i canvis de 1a a 7a, amb extensions i reduccions.
  • Colps d’arc: legato, detaché, martellé, spiccatto, staccato, satillo, ricochet, flotato i combinacions entre ells.
  • Dobles entenimentades: passatges en doble entenimentada i concordes fins a 4 notes.
  • Notes d’adorn: trinat, apoyatura i mordente.
  • Vibrato.

L'alumnat disposarà de cinc minuts per a la preparació d'esta prova durant els quals podrà fer ús de l'instrument.