Aquesta setmana, a l’Aula Oberta, hem celebrat la nostra ja mítica “Festa de Reptes” que dóna la benvinguda als programes de reptes de l’alumnat de La Panda. Des d’aquest moment, l’alumnat comença a dur a terme el pla dels seus reptes personals. Aquestos reptes, sorgeixen de les seues inquietuds, necessitats i il·lusions; i formen part del seu pla de futur que es consensua a les reunions de PCP (Planificació Centrada en la Persona). Les reunions, les realitzem junt amb la seua xarxa de suport (generalment, els seus familiars) i és ací on decidim els reptes que els acompanyaran durant tot el curs. Alguns d’aquestos reptes estan relacionats amb l’autonomia, la higiene, les relacions socials, la independència… al cap i a la fi, tots ells, encaminats amb la maduresa cap a la vida adulta. Però sense oblidar-nos, del factor motivacional, cadascun i cadascuna demana un desig que, de superar els seus reptes, les seues mestres els faran realitat. A per totes Panda! Vosaltres podeu!
OBERTURA DEL “SLOW BAR”.
L’alumnat del PFQB de Restauració i Bar…ha començat la setmana amb l’obertura del Slow Bar! Des de hui (exceptuant els dijous), faran servei de cafeteria per a portar, per als i les professionals del nostre col·le. Durant l’hora del pati, es podrà acudir a prendre una café, un te o una infusió feta amb molta delicadesa i amb molt d’amor. A més, ens han sorprés amb un bo de fidelització que aniran marcant cada vegada que ens comprem una consumició. Vos recordem que, tal com ens evoca el nom del bar de la nostra escola (Slow), aquest servei es fa des de la calma i la tranquil·litat. Enhorabona equip, perquè els vostres cafés ens han sentat d’allò més bé!
ACOMPANYANT-NOS
Conviure en “Panda” significa acceptar-nos, és una cosa que portem temps aprenent a l’Aula Oberta. Els nostres dies solen ser alegres i divertits, però com tot en la vida, també tenim moments tristos, d’enuig o de nerviosisme. I així, de manera natural, vivim i expressem totes les nostres emocions, que conviuen a la nostre classe, al nostre espai segur, que és com l’anomenem. Perquè si volem transitar aquestes emocions, de la millor manera possible, primer hem d’acceptar-les (acceptant-nos) i, per descomptat, conéixer-nos bé a nosaltres mateixos. I aleshores, és quan comença a sorgir la màgia que desprén el poder del grup. Algú va dir una vegada “vulgues-me quan menys ho meresca, perquè és quan més ho necessitaré”. I això, que sembla difícil, sorgeix de manera espontània a “La Panda”, creant una xarxa de suport cada vegada més forta. Així que hui, dediquem aquesta entrada als enutjos, les rinyes, els nervis o la tristesa que sempre acaben en aprenentatges i oportunitats per fer-nos créixer i conéixer-nos millor.
