Conviure en “Panda” significa acceptar-nos, és una cosa que portem temps aprenent a l’Aula Oberta. Els nostres dies solen ser alegres i divertits, però com tot en la vida, també tenim moments tristos, d’enuig o de nerviosisme. I així, de manera natural, vivim i expressem totes les nostres emocions, que conviuen a la nostre classe, al nostre espai segur, que és com l’anomenem. Perquè si volem transitar aquestes emocions, de la millor manera possible, primer hem d’acceptar-les (acceptant-nos) i, per descomptat, conéixer-nos bé a nosaltres mateixos. I aleshores, és quan comença a sorgir la màgia que desprén el poder del grup. Algú va dir una vegada “vulgues-me quan menys ho meresca, perquè és quan més ho necessitaré”. I això, que sembla difícil, sorgeix de manera espontània a “La Panda”, creant una xarxa de suport cada vegada més forta. Així que hui, dediquem aquesta entrada als enutjos, les rinyes, els nervis o la tristesa que sempre acaben en aprenentatges i oportunitats per fer-nos créixer i conéixer-nos millor.
