L’expansió de la societat de la informació, els mitjans de comunicació de massa, la globalització i les tecnologies digitals en el món contemporani propicien la interrelació entre les persones i la immediatesa dels processos comunicatius. Tot plegat s’ha configurat un entorn en el qual la imatge i la narrativa audiovisual formen part essencial de la comunicació mediàtica que caracteritza la nostra època. En la societat actual les imatges són omnipresents, la seua influència en la visió del món es reforça cada dia i configuren una realitat econòmica, política i social dominada per l’anomenada “cultura de la imatge” sense precedents en la història de la humanitat. Assumir els avantatges que això té també ha d’implicar necessàriament fer-ne una valoració crítica.
S’entén la comunicació audiovisual com el conjunt d’intercanvis de missatges creats i produïts per les persones amb la mediació d’instruments tecnològics que presenten informació mitjançant sistemes acústics, òptics, o una combinació dels dos, amb finalitats informatives, artístiques o ideològiques. Els mitjans audiovisuals utilitzats en aquest tipus de comunicació se centren especialment en el maneig i el muntatge d’imatges i en el desenvolupament i la inclusió de components sonors associats a aquestes.
L’important paper de la comunicació en la societat contemporània per a informar, entretindre i donar suport a la formació dels ciutadans es pot reconéixer clarament en el context polític, social i cultural en què ens situem. I és en aquest context on els mitjans de comunicació de masses s’han concebut com a instruments per a fer arribar o difondre a un gran públic informació i entreteniment.




