No són poques les vegades que els i les docents constatem una realitat a les aules que fa vint anys, tal vegada, ni es plantejava. L’alumnat d’avui no ha xafat el seu patrimoni, no viu al carrer, no coneix la realitat que els va tocar viure als seus avantpassats (els més propers).
Quan diem patrimoni, no solament ens referim al valor d’aquelles coses que la “cultura” moderna li atorga a béns materials i immaterials presents a tot arreu i per descomptat als museus. Ens referim a córrer per carrers estrets i a observar paisatges de ribera sense saber-ne el significat. Jugar en camins antics a bandolers, indis o simplement a creure fermament en el valor d’una aventura entre arbres, arbustos i runes del que potser fos un corral, una trinxera o la casa d’un llaurador medieval.
Doncs, fer eixides com la d’anar al Castell, esmorzar veient les magnífiques vistes que des de la terrassa de Sant Salvador ens ofereix, veure localitzacions de camins antics, poblats ibers o romans, també creuar guals pel riu. Passejar per carrers plens d’història i que ens conten històries d’alguns dels nostres avantpassats, com la diversitat cultural no és una cosa nova fruit de la globalització, sinó que als nostres pobles trobem restes o empremtes d’eixa convivència, pacífica sovint, violenta de vegades.
Totes aquestes coses, no es poden veure en l’aula, s’han de viure en viu. És per això, que diem que fer una excursió és ensenyar, no anar a bambar sense treure’n profit.
L’alumnat de 2n de l’ESO vam poder gaudir de l’experiència d’aprendre en viu sobre el nostre passat gràcies a l’arqueòleg local Pablo Medina, al qual agraïm de tot cor la seua paciència, dedicació i saber fer. I, a sobre, van poder constatar com l’ensenyament de la Història no és solament aprendre dates, noms de personatges i conceptes complexos, és constatar que els contextos canvien i les realitats es transformen de manera constant, des de la desaparició de La Pobla de l’Alcalatén fins a la crisi del taulell.
Ajudar a interpretar eixos canvis és el paper que té la Història i són un dels valors més importants per prendre decisions futures, que de ben segur aquestes xiques i xics hauran de prendre.