Aún queda mucho para alcanzar la igualdad y la equidad entre hombres y mujeres; por ello las alumnos Marta Valls, Pilar Sola y Naima Gisbert, de primer ciclo de la ESO nos han recitado este grito de libertad a través de una alegoría que mezcla el mundo infantil, la fantasía del juguete y la sumisión real vivida en la piel de muchas mujeres.
El mensaje final es el de trabajar juntos hacia libertad hasta construir un mundo en el que cualquier diferencia sea un pasado al que no debemos devolver nunca.
NINETES
Temps era temps,
a qualsevol lloc del planeta
vivia una nineta delicada,
amb mans de porcellana
i molt boniqueta.A la seua vitrina
mirava el món passar
A dreta i esquerra,
tot la feia fascinar.Alguna cosa li havien ensenyat
Per a ser una bona nina de manual
Cuinava natilles i duia impol.lutes les faldilles.
Callava quan li ho dien i, si no, la reprimien.Els dies que eixia del seu aparador
no podia tornar més enllà de la posta de sol.
I des de la seua vitrina
observava el món de la joguina.Joguets per a xiquets: vaixells,
complicats aparells i soldadets valents.Per a les xiquetes: peluixos, perolets,
maquillatges i nines primes en extrem.En dos calaixos es distribuien.
Per què així ho farien?
Quina cosa tan horrorosa!
Per ací: el país blau,
per allà: el poblet de rosa.
Al país de blau duien la batuta.Feien coses importants,
vestien com volien
i a ningú li dien que semblava una puta.Al poblet de rosa, feien també molta cosa;
exèrcits de nines de pell sedosa
criaven, treballaven, parlaven amb veu fluixeta,
per a que ningú els diguera:
“Calladeta estàs més guapeta!”
Ja prou de diferència!
Va dir un dia la nineta,
atrevint-se a fer una conferència.No som de mostra, no som ninots!
Volem jugar al mateix joc!Rebenteu estes vitrines!
Talleu-se les brides!
Solteu-se les trenes!Deixeu-nos volar
fora de l’escaraparate de cristal!A les 10 ja no anem a dormir,
ara només volem somiar.
El rosa i el blau hem d’enjuntar,
i a partir d’ara, de lila ens voreu passar.Xiquetes i xiquets!
A què voleu jugar?
Nosaltres vos ho direm:
crearem un món entre iguals.
Amigues, doneu-me la mà.
Amics, anem a la par.Ja no jugaràs a les cuinetes si no vols;
pilla el baló i clava un bon gol.Doneu-nos els vostres avions.
I els conduirem a torns.Farem una gran empresa
ben construïda, sense presa,
recordant-se’n d’aquella xiqueta
que no va poder conduir la seua bicicleta.Ja no som ninetes!
Ja no estem quetetes!
Ja no ens callem al “stand”!
Perquè ja sabem a què volem jugar!
Ana Llopis, Reflexions color pruna