HISTÒRIA I ENTORN
Anàlisi del context del centre.
El municipi de Picanya
L’IES Enric Valor està situat a Picanya, població de més d´11.000 habitants, situada a cinc quilòmetres de València i a dos de Torrent, dins de l’àrea metropolitana de València, comarca de l´Horta. Es troba envoltada pels municipis de València ciutat, Paiporta, Catarroja, Torrent, Alaquàs i Xirivella, i pertany a la Mancomunitat Intermunicipal de l´Horta Sud. La zona es caracteritza per un alt dinamisme social i econòmic.
L’extensió del terme municipal és de 770ha. de terreny pla, on existeix diverses explotacions agrícoles, amb predomini de cítrics i cultius de temporada, així com vivers de plantes i flors; tres polígons industrials ocupats i en producció, on s’agrupen les indústries i els serveis de la població, que suposen un total de 43,57 ha. de sòl industrial.
Quant a l’evolució demogràfica per edat, sexe i lloc de naixement:
Orígens del centre
IES Enric Valor Picanya
L’institut es construeix en 1987, en una parcel·la sense divisió horitzontal, amb una superfície construïda de 9.308 m² i una superfície gràfica de 13.221 m². En 2003 es fa una reforma de tipus total.
Denominació del centre:
IES Enric Valor de Picanya
Segons l’ordre de 26 de gener de 2004 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport:
“per la qual s’atribueix la denominación especifica d’Enric Valor en l’Institut d’Educación Secundària de Picanya.
El Consell Escolar de l’Institut d’Educación Secundària de Picanya, en la sesión de 24 de març̧ de 2003, va aprovar sol·licitar per al centre esmentat la denominación específica d’Enric Valor.
Aquesta proposta va ser aprovada pel Consell Escolar Municipal, en la sesión del dia 24 de març̧ de 2003, i disposa, a més de l’autorización dels hereus de l’escriptor, de l’informe favorable de la Inspección Educativa de la Dirección Territorial de Cultura i Educación de València.
Enric Valor i Vives (Castalla 1911 – València 2000). Lingüista, escriptor i pensador valencià, pioner en l’esforç per la recuperación del valèncià com a llengua pròpia i signe d’identitat de la nostra Comunitat. A la recuperación esmentada dels usos i costums populars va dedicar coratjosament la seua llarga trajectòria.”
