Diverses personalitats passen per l’IES El Clot per a ser entrevistades per l’alumnat. En aquesta ocasió, els i les estudiants de 1r de Batxiller A entrevisten en el centre a la veterana periodista valenciana Amàlia Garrigós Hernández. Ací teniu la entrevista completa i les fotos associades:
Amàlia Garrigós és una periodista valenciana amb una trajectòria dilatada i que ha tocat pràcticament tots els mitjans de comunicació possibles. Així, l’hem vista publicar articles en premsa de paper i en nombroses publicacions digitals, i el seu pas per la televisió valenciana va marcar una època, però sobretot els reconeixements li han vingut pel seu treball incansable en la ràdio, tant en l’àmbit de la cultura, com dels informatius o en la seua faceta més intimista. De fet, podríem dir que la trajectòria d’Amàlia és com el dial d’una ràdio que va començar sent analògica i que avui dia s’ha transformat en digital en forma de podcast.
Comencem ja l’entrevista col·lectiva des de l’Institut El Clot del barri de Tormos-Marxalenes de València.
Benvinguda Amàlia, com vas començar treballant en els mitjans?
Bé, d’això fa un grapat d’anys. Vaig començar, com tants professionals, tastant el que eren els mitjans de comunicació a través de les pràctiques formatives, mentre estudiava, i al remat, l’any 80 estava treballant en Televisió Espanyola.
Moltes persones et coneixen per un programa de ràdio que va ser mític, el “Passatge a la Nit”. Com era el teu dia a dia a la ràdio en aquell moment?
Les meues tasques eren d’allò més variat: des del treball de documentació, fins a les pròpies entrevistes i l’atenció a les telefonades que anaven entrant en directe. En aquestes telefonades m’agradava molt parlar de temes que en aquell moment eren tabú, com ara pensaments que potser no tot el món s’atrevia a dir, dubtes sobre la pròpia vida, reflexions sobre el sexe… Interactuar amb la gent m’agrada molt, i en aquest cas, poder escoltar moltes situacions i problemes que m’apropaven a tota eixa gent.
Això és la ràdio en directe… Alguna vegada vas tindre algun problema per alguna persona que va dir alguna cosa fora de lloc?
La nit és meravellosa perquè la gent “es confessa” i té un punt romàntic, però també un risc: el d’una persona que no tinga una salut mental massa bona. En aquell moment tampoc hi havia filtres, i m’enrecorde d’alguna situació tremenda, com quan un oient va fer com que se suïcidava… Aleshores vam intentar ràpidament esbrinar d’on venia la telefonada per comprovar què havia passat, telefonar a emergències i a la policia… Finalment, tot havia sigut una teatralització que, això sí, ens va espantar i va col·lapsar les línies telefòniques.
També has fet televisió… Com va ser la teua primera vegada en la tele?
Doncs vaig estrenar-me en “Carta blanca”, un programa de debat de 4 hores de durada amb 100 persones en directe. Jo feia de copresentadora, vull dir, d’intermediària entre l’espectador i el plató. Es tractaven assumptes polèmics i el públic també hi intervenia. Com a primera experiència va ser molt estimulant, d’una adrenalina especial, perquè el directe és molt heavy, ja que tens una responsabilitat enorme, i em vaig quedar amb ganes de més.
Efectivament estigueres un bon grapat d’anys fent televisió; quin és el teu principal aprenentatge del pas per la televisió?
Seré contundent: que la informació passa per moltes mans i de vegades es converteix en espectacle a la televisió.
En la teua trajectòria també has fet informació política, i en una cadena pública com Radiotelevisió Valenciana. Com vas notar l’intent d’influència del poder polític?
Vaig fer poca informació política perquè, tot i que vaig estar tres anys presentant un informatiu, jo no era l’editora, és a dir, jo no triava les informacions que després s’emetien en antena. Això sí, moltes vegades, quan estava en desacord amb el que s’oferia a l’informatiu jo em queixava en la redacció. Afortunadament, aquells temps de manipulació descarnada passaren.
Com va ser el moment de tancament de Radiotelevisió Valenciana i com vas intentar evitar-ho?
Quan van tancar Canal 9 a mi ja m’havien fet fora així que no vaig poder fer molt, encara que quan es va anunciar el tancament definitiu va haver-hi una gran resistència per part dels treballadors i treballadores que van voler gestionar la programació de la cadena. Així, van aconseguir donar veu als col·lectius silenciats fins aquell moment. Poc més podíem fer els treballadors que un acte de resistència des de dins, demostrant que altre periodisme era possible. Finalment a les 12:19 del dia 29 de novembre de 2013 va arribar a la fi Canal 9 amb intervenció policial inclosa.
I ara, com veus el tractament de l’actualitat que es fa en À Punt?
En l’actualitat, si mireu els informatius d’À Punt, fan una informació prou neutra, i això és cosa d’agrair. És evident que sempre et pots mostrar més d’acord o en desacord amb el tractament d’alguna informació, però no hi ha un tractament tendenciós.
Creus que eres més objectiva o més subjectiva quan feies informació política? T’ho pregunte perquè no sé si creus si arribaves a influir sobre els teus oients.
Jo tractava de ser el més objectiva possible però aconseguir-ho és difícil ja que sempre pensem que la nostra opinió és “la veritat”. Al cap i a la fi, influeixes perquè estàs al micròfon.
D’altra banda, Amàlia, has fet molt de periodisme cultural, i has entrevistat a centenars de cantants, músics i grups… Amb qui et quedes?
Hi ha molts tipus de grups i estic molt orgullosa de tots. Hi ha molta varietat de música, valenciana i en valencià, i això és un autèntic revulsiu per a la nostra cultura i la nostra societat. Vos recomane que indagueu en els vostres gustos, escodrinyeu el repertori actual i pareu bé l’orella, perquè més d’un grup vos encisarà.
