Cinc hores d’avió em separaven de Hèlsinki. Des d’allà dalt podia vore un tapís de llacs que s’estenien per quilòmetres i quilòmetres. Finlàndia té més de 50.000 llacs! La primera parada del viatge era Hèlsinki, capital de Finlàndia i fundada pel rei de Suècia al segle XVIII, a la vora de la mar Bàltica com un enclavament comercial.
Malgrat la pluja, vaig visitar alguns dels seus edificis més emblemàtics: l’estació ferroviària d’estil art déco, la neoclàssica catedral, el centre històric, la biblioteca Oodi o l’església ortodoxa amb les seues cúpules bulboses típiques de l’art rus.
Al sendemà vaig prendre un tren que m’havia de portar quatre-cents quilòmetres en direcció nord-est fins a Joensuu. Esta població de vora setanta mil habitants es troba a la Carèlia, una zona històrica compartida entre Finlàndia i Rússia. De fet, la frontera no està gaire lluny i les relacions eren freqüents abans que començara la guerra.
El propòsit del viatge era assistir a un curs en l’institut d’ensenyament secundari de Joensuu. Amb la temàtica de l’abandonament escolar, Finlàndia té la ràtio més baixa de tota la Unió Europea, el ponent i director de l’institut Esa Raty, acompanyat d’altres professionals que ens explicaren de manera detallada tots els recursos que es destinen per a aconseguir que l’alumnat acabe de manera satisfactòria l’etapa d’ensenyament escolar. En el sistema finlandés arriba fins als dihuit anys.
Vaig poder compartir temps i experiències amb altres professors participants, del Piemont, de la Pulla i de Sicília en Itàlia, de Bucarest en Romania, de la República Txeca, de Baviera en Alemanya i de l’illa de la Reunió. Ens van mostrar alguns centres educatius i per què no? També ens van fer enveja per les seues instal·lacions punteres. En Finlàndia l’Estat inverteix molts diners en educació perquè es considera fonamental perquè la joventut tinga un futur millor.
Dels aspectes del sistema finlandés que més destacaria hi ha la flexibilitat, tant dels professors a l’hora de resoldre problemes, com dels alumnes que poden dissenyar-se els seus itineraris educatius, situació que els proporciona una gran autonomia i responsabilitat. De la mateixa manera, el fet que tota l’educació siga completament gratuïta, incloent-hi per exemple els materials o el menjar que ofereix el centre. Així mateix, hi ha una gran estima i cura per tot el que és públic.
Ara bé, no tot fou estudiar perquè també hi va haver temps per a endinsar-se en la cultura finlandesa com la sauna, tota una institució al país, la seua gastronomia (els Korvapuusti o rotllets de canella, els Karjalanpiirakka o pastissos carelis, el salmiakki o regalicia), els seus paisatges (visitàrem el parc nacional de Koli ) i la seua llengua, que tot i paréixer molt complicada, és un detall poder sorprendre els finlandesos amb un terve! (hola), kiitos (gràcies), hyvä huomenta (bon dia!) o moi moi (adéu).
Després de sis dies vaig tornar a Hèlsinki, on m’esperava de nou la pluja, per a agarrar una altra volta l’avió de tornada a casa. En resum va ser una experiència molt enriquidora, conéixer la realitat d’un altre sistema educatiu i poder compartir impressions amb col·legues d’altres països. A més a més, vaig poder parlar-los d’alguns dels projectes del Josep Iborra com l’Aula de Convivència, les Cibertutories, les Tutories emocionals… i van quedar impressionats.
Cinco horas de avión me separaban de Helsinki. Desde allí arriba podía ver un tapiz de lagos que se extendían a lo largo de kilómetros y kilómetros. Finlandia tiene más de 50.000 lagos! La primera parada del viaje era Helsinki, capital de Finlandia y fundada por el rey de Suecia en el siglo XVIII, al lado del mar Báltico como un enclave comercial.
A pesar de la lluvia, pude visitar algunos de sus edificios más emblemáticos: la estación ferroviaria de estilo art déco, la neoclásica catedral, el centro histórico, la biblioteca Oodi o la iglesia ortodoxa con sus cúpulas bulbosas típicas del arte ruso.
Al día siguiente tomé un tren que me tenía que llevar cuatrocientos kilómetros en dirección nordeste hasta Joensuu. Esta población de setenta mil habitantes se encuentra en Carelia, una región histórica compartida por Finlandia y Rusia. De hecho, la frontera no está muy lejos y las relaciones eran frecuentes antes de que empezara la guerra.
El propósito del viaje era asistir a un curso en el instituto de enseñanza secundaria de Joensuu. Con la temática del abandono escolar, Finlandia tiene la ratio más baja de toda la Unión Europea, el ponente y director del instituto Esa Raty, acompañado de otros profesionales que nos explicaron de manera detallada todos los recursos que se destinan para conseguir que el alumnado acabe de manera satisfactoria la etapa escolar. En el sistema finlandés llega hasta los dieciocho años.
Pude compartir tiempo y experiencias con otros profesores participantes: del Piamonte, de la Puglia y de Sicilia en Italia, de Bucarest en Rumanía, de la República Checa, de Baviera en Alemania y de la isla de la Reunión. Nos mostraron algunos centros educativos y por qué no? También nos dieron envidia por sus instalaciones punteras. En Finlandia el Estado invierte mucho dinero en educación porque se considera fundamental para que la juventud tenga un futuro mejor.
De los aspectos del sistema finlandés que más destacaría estan la flexibilidad, tanto de los profesores a la hora de resolver problemas, como de los alumnos que pueden diseñarse sus itinerarios educativos, situación que les proporciona una gran autonomía y responsabilidad. Del mismo modo, el hecho que toda la educación sea completamente gratuita, incluyendo por ejemplo los materiales o la comida que ofrece el centro. Así mismo, hay un gran aprecio y cuidado por todo lo que es público.
Sin embargo, no todo fue estudiar porque también hubo tiempo para adentrarse en la cultura finlandesa como la sauna, toda una institución en el país, su gastronomía (los Korvapuusti o rotllets de caño, los Karjalanpiirakka o pasteles carelis, el salmiakki o regalicia), sus paisajes (visitamos el parque nacional de Koli ) y su lengua, que a pesar de parecer muy complicada, es un detalle poder sorprender a los finlandeses con un terve! (hola), kiitos (gracias), hyvä huomenta (buenos días!) o moi moi (adiós).
Después de seis días volví a Helsinki, donde me esperaba de nuevo la lluvia, para coger otra vez el avión de vuelta a casa. En resumen fue una experiencia muy enriquecedora, conocer la realidad de otro sistema educativo y poder compartir impresiones con colegas otros países. Además, pude hablarles de algunos de los proyectos del Josep Iborra como el Aula de Convivencia, las Cibertutorias, las Tutorías emocionales… y quedaron impresionados.
#IborraExplorers
#ErasmusPlusSEPIE
Servicio Español para la Internacionalización de la Educación | Madrid | Facebook
