El Pla de foment de la lectura ha de promoure la lectura de plaer, per descomptat, però sobretot ha d’afermar el paper de la biblioteca de centre com a suport del currículum. La biblioteca escolar és escola. A diferència de la biblioteca pública, la biblioteca a l’escola té unes funcions específiques. Una i l’altra aborden la promoció de la lectura, ambdues persegueixen crear l’hàbit lector; però els supòsits que defineixen el perfil dels seus usuaris són diferents.
Aspirem, doncs, que la biblioteca del nostre centre es convertisca en un centre de recursos per a l’ensenyament i l’aprenentatge (BE-CREA) en suport dels continguts de les programacions del currículum de les diverses àrees, i en relació a la planificació del centre per a implementar aquest objectiu principal. La biblioteca, en aquest sentit, ha de ser referència de tota la comunitat educativa.
L’ampliació i la renovació del fons bibliogràfic es un element essencial. Ara bé, el foment de la lectura des de totes les àrees del currículum requereix, hui en dia, no sols de bibliografia en suport de paper sinó que requereix, així mateix, obrir-se als contextos digitals.
Els alumnes i les alumnes, en el context actual, han de passar per una escola que els prepare per a saber navegar ─la metàfora és intencionada− en l’anomenada societat de la informació. L’escola ha d’ensenyar-los l’accés a la informació, la localització i consulta de fonts, el filtratge i l’anàlisi de fiabilitat de les fonts, el tractament de la informació, el seu ús ètic, i la reelaboració de la informació de manera personal en funció de la necessitat que ha promogut la recerca informativa. Aquest procés d’alfabetització informacional canalitza l’allau d’informació, que és convertida per l’alumne en coneixement. El subjecte s’educa en habilitats d’informació, aprén de manera autònoma i forma un sentit crític. Tant l’alumne de hui com el ciutadà de demà. La biblioteca escolar, com a gestora de la informació, facilita i acompanya aquesta perspectiva necessària en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
La biblioteca escolar, per tant, recolza el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre. Té una important funció com a organitzadora i suministradora de recursos bibliogràfics i digitals. A més a més, és primordial la seua educació en habilitats informatives i documentals coordinant i complementant les actuacions previstes al Pla de foment de la lectura del centre.
D’altra banda, no podem oblidar que la lectura s’estén a formats multimodals i atén a una necessària educació mediàtica. Els mitjans de comunicació, tant formals (premsa, televisió, ràdio, cinema) com informals (xarxes socials,…) utilizen llenguatges de gran efecte i incideixen en missatges que el receptor no sempre pren de manera crítica. Cal que eduquem l’alumnat no sols pel que fa a les fakes news sinó també respecte d’altres aspectes del món mediàtic front als quals cal advertir-los i ensenyar-los a llegir.
En definitiva, lectura per plaer i lectura per aprendre; lectura en paper i lectura digital i multimodal; alfabetització informacional i mediàtica (competències ALFIN-AMI definides per la UNESCO)… Un canvi en el punt de vista: no la dinamització de les biblioteques dels centres sinó la dinamització dels centres des de la biblioteca.
http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/8/cd_2013/m4_4/esquema_alfin.png
El Pla de foment de la lectura de l’IES Benicalap parteix del plantejament d’un document col·laboratiu on l’equip docent té l’opció de consultar i aportar propostes i experiències. Aquestes aportacions aniran sumant-se alhora que modificant-se en una adaptació constant a les necessitats sorgides en l’aula i a les iniciatives innovadores que dinamitzen els processos d’ensenyament-aprenentatge.Tal concepció del Pla de foment de la lectura requereix d’una flexibilitat que només pot permetre un suport digital i un format hipertextual.
En les diverses dimensions del foment de la lectura integrem en menor o en major grau les TIC: si bé no són necessàries en totes les situacions de lectura, evidentment tenen una presència important en tant que l’aprenentatge del nostre alumnat s’associa cada vegada més a contextos digitals. D’ahí que un dels punts forts d’aquest Pla de foment de la lectura siga la coordinació entre biblioteca, foment de la lectura i responsable TIC.
En joc amb el títol d’aquest apartat introductori, venim parlant de connectivitat I de connexions. Seguirem referint d’altres aspectes amb els quals connecta aquest projecte.
Així, doncs, el Pla de foment de la lectura està relacionat directament amb el PLC: tant pel que fa al TILC amb “Llegir per aprendre”, com pel que fa a un dels aspectes del TIL quant a la coordinació de “Llegir per plaer” i l’”Educació literària”.
D’altra banda, el Pla de foment de la lectura aspira a ser un element clau en el PAM en tant que potencia el desenvolupament de competències en l’alumnat i facilita la inclusió.
Si ara déiem que aquest pla de foment de la lectura facilita la inclusió és perquè actua minimitzant la bretxa digital i promou les alfabetitzacions múltiples, les quals incideixen directament en el DUA.
I, per últim, el Pla de foment de la lectura del nostre IES està connectat amb l’exterior:
―Perquè promou la interacció amb l’entorn: biblioteques de barri i Biblioteca de la Generalitat Valenciana, trobades amb autors,…
―Perquè no contempla únicament la lectura en paper sinó en qualsevol suport i format, tot incloent la lectura d’imatges i dels productes audiovisuals, i no únicament dels mitjans tradicionals sinó també dels informals (com ara les xarxes socials)
―Perquè dona eines que ens obrin el món de la informació d’internet i ens ensenyen a gestionar-la de manera crítica
―Perquè estarà accessible de manera pública, a l’abast de les famílies, en la web de l’IES
En definitiva, el nostre Pla de foment de la lectura pretén situar-se en el marc de la lectura al segle XXI.