Reorientant la conducta aversiva
Al llarg del procés educatiu de qualsevol persona es produeixen canvis, etapes en les que sabem que poden aparèixer certes dificultats. Cap als 12 anys els xiquets i les xiquetes acaben l’educació primària i comencen una nova etapa educativa que anomenem educació secundària. Amb l’educació secundària deixem enrere el món de la infantesa i ens centrem en el camí cap a convertir-nos en un ésser adult.
El cos comença a canviar significativament, els atributs sexuals es desenvolupen i fins i tot, canvis químics interns desestabilitzen el nostre pensament i, finalment això queda reflectit a la nostra conducta. Tot es fa més difícil de gestionar, ja que els adolescents intenten mantenir un equilibri inestable en aquesta etapa plena de canvis i noves dificultats. En a aquesta etapa, potser es fa més important mantenir un full de ruta per saber com acompanyar els nostres fills o els nostres alumnes.
El concepte d’home ha canviat molt al llarg del temps, els valors de les societats han estat canviat a mesura que noves ferramentes i noves maneres de fer les coses anaven apareixent. Així hem passat d’una concepció més dogmàtica de l’educació a una concepció més racional, mesurada, humana i científica de la mateixa.
Quan ens trobem amb dificultats irracionals en les accions dels nostres fills o dels nostres alumnes podem pensar acceptar cert mínims per poder construir una societat lliure. Un d’aquests mínims és el concepte de llibertat. Per tal quede la llibertat es puga donar cal que els membres de la societat mostres respecte vers els seus companys i companyes. En cas que no es done aquest respecte, caldrà crear una situació en la qual puguem parlar i escoltar per poder raonar i governar les nostres accions comunes.
Així que, aquest plantejament no persegueix construir una societat per mig del control sinó caminar cap a una situació on es puguen intercanviar idees i millorar la nostra vida.
Programa de Modificació de Conducta
Un programa de Modificació de Conducta és un projecte on es proposen una sèrie d’accions per portar a terme de manera que es puga arribar a una situació de comunicació on no faça falta controlar el context perquè es donen unes conductes, sinó que caldrà escoltar els individus per tal que governen les situacions per mig de la reflexió i la crítica.
La modificació de conducta implica l’aplicació sistemàtica
dels principis i tècniques d’aprenentatge per l’avaluació
i millorar dels comportaments encoberts i manifestos
de les persones i facilitar així un funcionament favorable.
– Martin y Pear.
Wikipedia
La Modificació de Conducta parteix de que el comportament té uns antecendent i uns conseqüents. Dit d’altra manera, davant d’estímuls apareixen respostes motivades per aquests. D’aquesta manera, en cas que la resposta haja estat beneficiosa per al subjecte, hi haurà més probabilitat que el subjecte incremente la conducta, en cas contrari, la conducta tendirà a extingir-se.
El Conductisme, que és el corrent teòric en el qual es basa el Programa de Modificació de Conducta.
1. Fases d’un programa de modificació de conducta
- Fase de Recollida de Dades per a identificar el problema i veure qui ha de realitzar el tractament. Dades de la història personal, nom, edat, breu descripció.
- Fase d’Avaluació prèvia del comportament. Causes probables del comportament per tal d’elegir l’estratègia correcta.
- Fase de Tractament. Programa.
- Fase de Seguiment. Avanços.
2. Procediments Operants Bàsics
- Reforçament Positiu: presentació d’un estímul agradable que augmentar la tassa de resposta.
- Reforçament Negatiu: inhibició d’un estímul desagradable que augmentar la tassa de resposta.
- Càstig Positiu: presentació de situació desagradable que pretén disminuir la tasa de resposta.
- Càstig Negatiu: retirada d’un estímul agradable que pretén disminuir la tassa de resposta.
3. Tècniques més importants
- Moldejament o Shaping. Es descompon les conductes en passos molt xicotets. Es van reforçant les conductes que s’apropen a la meta.
- Aprenentatge imitiatiu, vicari u observacional. La conducta serveix de model i reforç per al subjecte que aprén. Si les persones veuen conseqüències desitjades i positives en la conducta observada, és més probable que agafen el model i l’imiten.
- Entrenament instruccional. Aproximació al desenvolupament de condcutes cognitives, dècada dels 1960.
4. Tècniques per Desenvolupar i Mantenir les Conductes
- Moldejament: Reforçament constant de conductes paregudes.
- Esvaiment: Disminució gradual d’ajudes.
- Encadenament: Descomposar conductes complexes en conductes senzilles.
5. Tècniques per a Reduir o Eliminar Conductes
- Reforçament de conductes incompatibles: Reforçar conductes contraries a les que manifesta el subjecte.
- Cost de resposta: La conducta té una sanció concreta.
- Temps fora: Apartar al subjecte del context reforçant.
- Sacietat: Repetir conducta fins cansar el subjecte.
- Sobre-correcció: Restituir el dany o repetir la conducta positiva.
- Sistemes d’organització de contingències
- Economia de Fitxes: Fer visible la freqüència o la intensitat de la resposta.
- Contractes de Contingències: Si es dóna A ocorre B.
- Tècniques aversives: Aversions elèctriques, gustatives, olfactives, etc.
- Tècniques de resolució de problemes
- Tècniques d’autocontrol