Alguna vegada us heu preguntat per què heu elegit estudiar un cicle o un altre? Per què hi ha cicles on hi ha majoritàriament xiques i d’altres en els quals hi ha majoritàriament xics? És casual? o fem la nostra elecció en funció del missatge que ens transmet la societat? D’açò, se’n diu socialització de gènere, és a dir, com hem estat educats en societat pel fet de ser dona o home.
Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Xiqueta i la Ciència, hem organitzat una taula redona de dones vinculades a la ciència, on hem tingut l’oportunitat de comptar amb 4 dones dedicades a la docència i a la investigació en l’EPSA-UPV i altra com a docent de cicles formatius al CIP FP Batoi.
Dones formades en biologia i bioquímica, matemàtica aplicada, ciències físiques i enginyeria tèxtil que ens han deixat entreveure que no cal ser una persona brillant per a dedicar-se a la ciència, sinó ser una persona propera, constant i curiosa que es fa preguntes, té curiositat per resoldre misteris, problemes, que li agrada manipular, investigar, per a creure i per a entendre.
Als estudis, malgrat algunes trobar-se una representació femenina ínfima d’alumnes dones a les aules, no han tingut cap actitud discriminatòria; destacar per exemple que a la carrera de matemàtica aplicada, en la qual hi havia més dones que en les altres, sí que hi havia diferència pel que fa a les expectatives laborals futures, puix les dones volien dedicar-se al món de la docència com a tret diferencial amb els seus companys homes. Fins que no van fer els seus estudis universitaris no van tindre cap referent femenina.
Al món laboral és on han trobat més dificultats pel fet de ser dones; dones en un món d’homes, sobretot per ser dones joves, els ha calgut guanyar-se el respecte, fer-se valdre. Els càrrecs de responsabilitat, encara avui en dia estan reservats per a homes o per a escasses dones que hereten el càrrec (empreses familiars).
Directament, no han trobat missatges discriminatoris, no obstant això, sí que han notat una tendència a fragilitzar-les, en el cas d’homes de generacions més majors, que han rebut una educació on els rols de gènere estaven molt marcats, o per dones que segueixen un ritme masculinitzat quant a la seua carrera professional.
Ens han parlat de la dificultat per a conciliar la vida familiar amb la professional, el fet de ser mares, els ha fet sentir-se qüestionades com en alguns casos pel fet de demanar-se excedència per a la criança de filles i fills i com que la ciència canvia tant ràpidament costa tornar sense que els coneixements hagen quedat obsolets, les lleis han anat canviant i és necessari que contemplen aquesta casuística. Destacar la importància de la corresponsabilitat dins de la família, funcionar com un equip amb la parella, tenir suport familiar per a ajudar a l’evolució professional, si és possible al 50%, per part dels dos membres de la parella, tenint ambdós les mateixes oportunitats. Sense cap dubte, paral·lelament a la seua carrera professional, han fet una carrera de sobreesforç, autoexigència per arribar a tot, llevar-se hores de son, establir una organització familiar molt exhaustiva… tot un repte d’autosuperació.
Els missatges alentidors que han donat a les joves que volen dedicar-se a la ciència i que hem de tindre en compte són:
“Que no et diguen que no pots, les dones podem reconvertir-ho, millorar la ciència”
“És important que les dones estiguem en ciències perquè hi haja diversitat i igualtat”
“El que importa és el que vals” “No t’infravalores”.
Agraïments especials a eixes dones curioses, que es fan preguntes i intenten resoldre-les, dones comunes i properes que s’han fet avant en allò que els agradava fer. TU TAMBÉ POTS FER-HO!