Sanitat

El dijous 7 de maig els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria van realitzar una promoció a la salut de la RCP dirigida a l’alumnat infantil del col·legi CEIP Miguel Hernández.

Poder realitzar aquesta activitat es un privilegi perquè hem gaudit de la companyia dels menuts, de vore’ls somriure amb el nostre teatre de titelles i tornar a casa pensant que dins del seu nivell hem pogut transmetre pautes xicotetes que … tal volta en una situació d’emergència poden ajudar algú.

Van transmetre 5 passos importants de la RCP dins d’una situació d’emergència:

1- Respon?

2- Cridada al 112

3- “Ver, oir, sentir”

4-PLS (posició lateral de seguretat)

5- Compressions

La nostra acció: “Jo et cuide a tu i tu em cuides a mi” va passar per sis sessions, on van poder comunicar la nostra tasca a tots els nivells d’infantil (2 INF, 3 INF, 4 INF i 5 INF) i dos classes de primària.   

Els alumnes van fer un diàleg de titelles previ amb AVI i MAVI on s’explicava cada pas de la RCP adaptant sempre tot al nivell dels xiquets i associant-ho després a la melodia de la cançó popular “El barquito chiquitito”. Es va adaptar el contingut de la lletra original amb els passos que voliem transmetre.

Aquesta acció està basada en el projecte “RCP a l’escola” on es va vore la necessitat de treballar amb els més xicotets.

Va ser Marta Nonide Robles, metgessa del SAMU a Astúries, qui va començar la iniciativa “mai és massa prompte per a conéixer les ferramentes que ens ajuden a salvar una vida”

Per a tots nosaltres de TCAI va ser una jornada especial on vam rebre l’afecte dels menuts, la seua implicació, alegria i ganes de viure noves experiències des dels ulls d’una infantesa plena de curiositat per aprendre. 

El passat dijous 23 d’abril d’aquest curs, Ismael Mayor ha tornat a vindre a la classe de TCAE i ens ha regalat de nou la seua història de superació i el seu temps.

Ismael ens ha fet valorar més encara l’ actitud que podem tindre davant la vida. Com pot influenciar tant la nostra actitud ja siga quan ens passen coses bones o coses no tan esperades, ja siga que et toque la loteria dels diners, un èxit professional, o una malaltia. Tu tens la decisió i el volant per dirgir la teua vida.

Ens transmet fidelment de nou una il·lusió, passió i agraïment del seu cas, anomenant altres companyes que caminen amb el seu rumb, com Irene Villa: “No és el que et passa en la vida, sinó les ganes que tingues d’afrontar-ho”

Ismael va ser diagnosticat de fibrosi quística i  al cap dels anys va rebre un trasplantament bipulmonar que li va permetre continuar amb la seua vida.

Ens ha detallat com ell se sentia abans i després de l’intervenció, des de la part merament física a l’emocional.

Abans li costava pujar unes simples escales i anar darrere del seu fill xicotet que en aquell temps tenia uns 2 anys.  Ara mateix, eixos òrgans que li ha oferit el seu donant li proporcionen l’oportunitat de poder gaudir d’una cosa tan bonica com la vida.

Ens ha ensenyat que “sí que hi ha sentit a la mort”, perquè oferix una nova oportunitat a persones com ell quan es decidix ser donant.

El seu agraïment és infinit tan al donant com al procés perquè, amb respecte, ens mostra també, queno és un camí fàcil i no tots els pacients tenen un final així.

Des del paper de l’auxiliar d’infermeria ens recalca la importància de l’empatia, que dins de la nostra tasca no tots els dies son fàcils, però mai ho hem de descarregar sobre el pacient, perquè ell és el que no vol estar en aquell lloc o situació.

Ismael juga amb nosaltres a vore si endevinem l’orientació de la cicatriu. Ens mostra la seua cicatriu, descobrint-se des d’allò més profund.

Per a tots els pacients receptors que sí que han pogut tindre eixa segona oportunitat o bé per a aquells que lamentablement no l’han tinguda, intentar-ho tal volta és o ha sigut el més coratjós que poden fer, independentment del resultat i de la por de continuar endavant. És això el que fa que siga tan valerós.

Si transmetem com a TCAI eixa actitud, el nostre rol pot influir en la vida d’algú que està passant per el  procés tan immens d’un transplantament. 

Gràcies per vindre a la nostra clase de TCAI

Professora i alumnat de 1er TCAI Matí

Vanesa Empar Gregori Ibàñez

Avui volem agrair la visita de Quique Blanes, Tècnic municipal d’emergències de l’Ajuntament d’Alcoi, que ha compartit la seua experiència amb l’alumnat del cicle d’Emergències Sanitàries.

Durant la seua xarrada, l’alumnat ha pogut conéixer de primera mà el treball de planificació que hi ha darrere de la gestió d’emergències municipals, amb especial atenció als plans d’emergència i l’organització de dispositius en esdeveniments públics. S’ha aprofundit en aspectes com el disseny de rutes d’evacuació, la identificació de riscos previsibles i l’elaboració de plans d’autoprotecció.

També s’ha destacat la importància de la coordinació entre serveis (112, policia, bombers i protecció civil) i el paper clau dels tècnics en emergències sanitàries dins d’aquests dispositius, així com la necessitat de protocols clars i treball conjunt per garantir la seguretat de la ciutadania.

Una experiència molt enriquidora que apropa la realitat professional a les nostres aules. Gràcies per compartir coneixement i vocació de servei Quique!

Una gimcana especial …

L’objectiu d’una gimcana és fomentar el treball en equip que s’associa amb una diversió, i el més increïble que has d’anar superant obstacles que no són ni més ni menys que reptes que t’apareixen en aquest camí com passa a la vida. 

Els nostres alumnes del Cicle de Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAI) han realitzat una gimcana especial, i han sigut observadors i participants d’aquest treball diari dels nostres Professionals de la Salut de l’Hospital Verge dels Lliris.

Cada dia, cada treballador té la seva pròpia gimcana, amb proves i milers de desafiaments, que van tots dirigits a una “meta”: brindar-li a algú un benestar, siguen quines siguen les circumstàncies que travesse.

N’hem vist els espais, els recursos, el dia a dia, i ens hem portat a casa tot allò que ens han transmès a través de les seves paraules i accions.

Ens han mostrat la rellevància que tot importa, cada persona, cada pacient. De com una simple pregunta és immensa per a qui la dóna i qui la rep, amb tan sols formular un com estàs?, o fer servir unes paraules tan màgiques i tan senzilles com un per favor i un gràcies.

Des de l’interior d’un box i d’una habitació qualsevol, hem comprès el pes de l’experiència dels protocols, dels nostres passos a seguir, i de com influeix les nostres accions en el pas d’aquesta persona per l’hospital. 

A través d’una perspectiva real, hem vist el suport que ens ofereixen una sèrie d’eines tècniques per ajudar tant el pacient com el professional i fer que l’assistència entre ambdós protagonistes sigua fàcil i còmoda. 

Volem agrair a Rosa Maria Revert Gandía l’esforç, la implicació i l’organització que ha fet per deixar-nos veure el seu gran oceà, per guiar-nos i mai permetre que ens perdem.

Gràcies a cadascun dels mariner/es que ens han atès i ens han mostrat cadascun dels seus corrents, de les seves àrees i la importància vital de cadascun dels mateixos.

Sabem que cada dia el marno és el mateix, però gràcies, gràcies per atendre i suportar cada tempesta i fer plàcid un lloc on tots en algun moment fem una parada.

Amb tot el que engloba tenir l’oportunitat de cuidar algú, ens heu transmès les vostres ganes i la decisió de voler intentar-ho.           

Alumnat i professorat de la modalitat presencial i semipresencial de TCAI del CFGM del CIPFP Batoi. 

Dimarts 21 d’abril del 2026, Portes obertes de l’Hospital Verge dels Lliris.