El passat dijous 23 d’abril d’aquest curs, Ismael Mayor ha tornat a vindre a la classe de TCAE i ens ha regalat de nou la seua història de superació i el seu temps.
Ismael ens ha fet valorar més encara l’ actitud que podem tindre davant la vida. Com pot influenciar tant la nostra actitud ja siga quan ens passen coses bones o coses no tan esperades, ja siga que et toque la loteria dels diners, un èxit professional, o una malaltia. Tu tens la decisió i el volant per dirgir la teua vida.
Ens transmet fidelment de nou una il·lusió, passió i agraïment del seu cas, anomenant altres companyes que caminen amb el seu rumb, com Irene Villa: “No és el que et passa en la vida, sinó les ganes que tingues d’afrontar-ho”
Ismael va ser diagnosticat de fibrosi quística i al cap dels anys va rebre un trasplantament bipulmonar que li va permetre continuar amb la seua vida.
Ens ha detallat com ell se sentia abans i després de l’intervenció, des de la part merament física a l’emocional.
Abans li costava pujar unes simples escales i anar darrere del seu fill xicotet que en aquell temps tenia uns 2 anys. Ara mateix, eixos òrgans que li ha oferit el seu donant li proporcionen l’oportunitat de poder gaudir d’una cosa tan bonica com la vida.
Ens ha ensenyat que “sí que hi ha sentit a la mort”, perquè oferix una nova oportunitat a persones com ell quan es decidix ser donant.
El seu agraïment és infinit tan al donant com al procés perquè, amb respecte, ens mostra també, queno és un camí fàcil i no tots els pacients tenen un final així.
Des del paper de l’auxiliar d’infermeria ens recalca la importància de l’empatia, que dins de la nostra tasca no tots els dies son fàcils, però mai ho hem de descarregar sobre el pacient, perquè ell és el que no vol estar en aquell lloc o situació.
Ismael juga amb nosaltres a vore si endevinem l’orientació de la cicatriu. Ens mostra la seua cicatriu, descobrint-se des d’allò més profund.
Per a tots els pacients receptors que sí que han pogut tindre eixa segona oportunitat o bé per a aquells que lamentablement no l’han tinguda, intentar-ho tal volta és o ha sigut el més coratjós que poden fer, independentment del resultat i de la por de continuar endavant. És això el que fa que siga tan valerós.
Si transmetem com a TCAI eixa actitud, el nostre rol pot influir en la vida d’algú que està passant per el procés tan immens d’un transplantament.
Gràcies per vindre a la nostra clase de TCAI
Professora i alumnat de 1er TCAI Matí
Vanesa Empar Gregori Ibàñez
