La crisi climàtica, les guerres, la pobresa, l’augment de la població, les migracions o l’esgotament de recursos són desafiaments que hem d’afrontar com a humanitat. Mitjançant els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) es pretén abordar i aportar solucions a aquestes qüestions que són col·lectives i que requereixen de la implicació i participació de tots els agents socials, inclós el sector educatiu.
L'educació, com a motor de canvi, no pot restar aliena als reptes del nostre món. Per aquest motiu s'han inclós als nous currículums i s'estan replantejant els fonaments dels sistemes educatius, com és el cas en la majoria de països de la Unió Europea. Amb l'ensenyament competencial com a marc comú de referència, hi ha una clara aposta per un aprenentatge més interdisciplinar, inclusiu i crític. I és ací on les arts i l'expressió física esdevenen fonamentals.
Les pràctiques artístiques, a través de la seua interpretació del món que ens envolta, fan visible allò invisible i problematitzen aquests desafiaments aportant diversitat de mirades. L’art, com a forma de pensament, té la capacitat de crear coneixement (i per tant aprenentatge) de manera divergent, de trobar solucions diferents a les que hem trobat fins ara per a poder contribuir a un canvi de rumb.
“L'aprenentatge succeeix quan alguna cosa que sobreïx de l'entorn desperta la nostra curiositat; aquesta curiositat ens condueix a fixar l'atenció sobre aquesta cosa; l'atenció ens porta a desenvolupar una emoció sobre el succés que està ocorrent” (Art Thinking, Megías i Acaso, 2017). Curiositat, emoció i aprenentatge són les seqüències d’una pel·lícula que té com a cos actoral la música, l’expressió física, les arts escèniques, les arts vives, la creació audiovisual i les arts plàstiques i visuals.
//RELATORIA//
//PONENTS//
KIKE LABIÁN//
Format en el Conservatori ‘Marcos Redondo’ de Ciudad Real i en el reconegut Centre Superior de Música del País Basc ‘Musikene’, Kike Labián va aconseguir el prestigiós Premio Intercentros Melómano a una primerenca edat. Crític amb el sistema educatiu musical i amb el concepte d'artista tradicional, Labián dirigeix actualment la companyia d'arts escèniques i innovació social Kubbo i és tutor en el programa d'Emprenedoria i Innovació de l'Escola Superior de Música Reina Sofia.
Convençut del potencial de l'art i dels joves per a transformar el món, Labián apel·la a la curiositat i l'esperit crític com a motors de canvi. I evocant als orígens de l'art, sentència: “Tot és susceptible de ser mirat amb ulleres d'artista, perquè allà on hi haja persones sempre hi haurà art”.
Doctor en Educació per la Universitat Jaume I de Castelló. Llicenciat en música pel Conservatori Superior de Barcelona, Professor titular a l’àrea Didàctica de la Música al Departament de Didàctica de l’Educació Física, Educació Artística i Música de la Universitat de València.
Ha rebut importants premis dins del camp de la didàctica i pedagogia musical entre els quals cal destacar: el primer premi de didàctica a la Universitat de Vic (Barcelona) el 2002 i 2006 amb els premis d'innovació educativa de la Generalitat Valenciana, 2008, premi d'innovació educativa" Ciutat d'Alzira” l'any 2013 Premi a Mestres i Professors Baldiri Reixac pel seu assaig pedagògic "Diari d'una NO proposta", 2017 Premi Bankia al millor projecte Musical Educatiu de la Comunitat Valenciana, entre altres. És investigador a l’institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València. Co-director de la col·lecció Artslab i les seues línies d’investigació són: la creativitat; la creació multidisciplinari , tecnologia digital aplicada la música, llenguatges contemporanis en la creació col·laborativa.
TANIA MUÑOZ//
Narradora oral de Castelló. Treballa habitualment contant històries per a tots els públics en centres educatius i biblioteques. També ha coordinat alguns projectes culturals relacionats amb la narració oral com el cicle Històries a cau d’orella al Museu de Belles Arts de Castelló o Conta’M, festival de contes al Maestrat. Recentment ha finalitzat la tesi doctoral a la Universitat Rovira i Virgili sobre la narració oral a les comarques de Castelló.
//TALLERISTES//
ENRIC PIZÀ//
Professor de percussió, llenguatge musical i body music a les Escoles de Música de Les Alqueries i Almassora (Castelló). Assessor musical del projecte de teatre musical “Música per despertar, vida per compartir” al CEIP Científica Avel·lí Corma de Moncofa (Castelló).Professor de batucada i percussió creativa a Perkuvalencia, Llíria (València).
ROBERTO ARNAU//
Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València (1997) i Doctor per la Universitat Jaume I de Castelló (2006). Ha estudiat en la Universitat Paris VIII (Saint-Denis,1996) i impartit classes en l'Institut Universitari de Tecnologia de la Universitat de Franche Comté.
És professor titular en els graus de Comunicació Audiovisual i Periodisme, així com en el Màster Universitari en Noves Tendències i Processos d'Innovació en Comunicació.
MARIA AVARIENTO//
Professora associada del Departament d'Educació i Didàctiques Específiques de l'Àrea de Didàctica de l'Expressió Plàstica de la Universitat Jaume I de Castelló, imparteix docència al grau de mestre i mestra d’educació infantil i primària, així com al Màster de professorat en la especialitat de dibuix.
MARÍA VIDAGAÑ//
Va estudiar Belles Arts en la Universitat Politècnica de València, en L’École des Beaux-Arts en Rennes i a Acaronar Sinan Güzel Sanatlar Üniversitesi a Istanbul. Posteriorment es va doctorar en Didàctica de les Arts Visuals a la Universitat de València.
IRENE LÓPEZ//
Doctora en educació a la Universitat de Lleida. Graduada en educació Primària amb menció d'educació física i amb el Màster en Educació Inclusiva i el Màster Universitari en formació del professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyaments d'idiomes. Va ser docent i entrenadora a l'escola Claver Raimat (Lleida) i professora a la Universitat de Lleida i la Universitat de València. Actualment és professora de graus d’educació Infantil i Primària i en l'especialitat d'educació física del Màster en Professorat de Secundària a la Florida Universitària (Catarroja, València). A més, realitza formacions de treball per projectes, mindfulness i educació física al voltant de l'art contemporani per a mestres de totes les etapes educatives.
PAU MONFORT//
Graduat Superior en Música en l’especialitat de Clarinet pel Conservatori Superior Salvador Seguí. Diplomat en Magisteri musical per la Universitat Jaume I i Llicenciat en Història i Ciències de la Música per la Universidad de La Rioja.
IBAN L.ORTIZ//
Graduat Superior en Música en l’especialitat de Trombó pel Conservatori Superior Salvador Seguí. Llicenciat en Humanitats per la Universitat Jaume I i Màster en Innovació Educativa per la Universidad Internacional de La Rioja.
RAFAEL PALOMARES//
Llicenciat en Filologia Hispànica i amb Diploma de Postgrau Teatre en l'educació (UV), és professor de Secundària (Llengua castellana i Literatura i Arts Escèniques i Dansa) i membre fundador de Proyecto Inestable, ací i en els centres educatius en els quals ha treballat escriu, dirigeix, produeix i forma en teatre des de 2003.
A més, compagina aquestes activitats amb la formació en Didàctica de la dramatització per a professorat en cursos del CEFIRE (Conselleria d’Educació) i en el Màster en Teatre Aplicat (Universitat de València), amb la coordinació de la Trobada de Teatre Jove i amb l'elaboració de materials didàctics teatrals amb l'equip de redacció del Màster de Teatre Aplicat (Universitat de València) per a institucions com CulturArts o editorials com Vicens Vives.
//Ponència-marc//
Ponència-marc// "Antidisciplinarietat i imaginació" [KIKE LABIÁN]
Al llarg de la ponència/performance, les persones participants viuran un procés creatiu similar al de qualsevol assaig de la companyia Mayumana, però explicitant, posant en pràctica i aprenent eines aplicables a contextos educatius com són moviment, simbolisme, plausibilitat i política. Durant el procés, dos artistes de Mayumana (beatboxer i ballarina) acompanyaran amb música en directe un procés de creació col·lectiva que acabarà en una peça conjunta que desdibuixe les fronteres disciplinars.
Pausa-cafè performativa// "SUITE GRÀFICA. Creació gràfico-sonora per ensemble instrumental poc convencional i ballarins" [ADOLF MURILLO, JOSE PASTOR, ALBA AÑÓ, ADELA GONZÁLEZ, RAFEL ARNAL]
Aquesta proposta representa un renovat enfocament que vol anar més enllà dels paradigmes tradicionals en l'ensenyament musical. Aquest enfocament es fonamenta en una visió creativa que es nodreix de l'exploració i experimentació sonora com a pilars fonamentals. Aquests nous enfocaments no només ofereixen estratègies renovades, sinó que també obren les portes a la transformació i expansió de l'accés i la participació en les pràctiques musicals, promocionant una perspectiva inclusiva on cada individu és tractat com a un potencial creador.
La proposta presentada, proporciona un marc sonor carregat de possibilitats didàctiques, on els instruments convencionals cedeixen el seu lloc a un tractament híbrid de la part digital i analògica en una innovadora conjunció. Ací, l'exploració sonora i l'experimentació es fusionen amb la improvisació i la creació, situant el so al centre de l'experiència musical.
Des d'una perspectiva pedagògica, aquests enfocaments susciten una profunda reflexió sobre les possibles contribucions a les noves propostes en la didàctica musical. Aquestes propostes busquen superar una visió arrelada en models que, sovint, manquen de rellevància en els contextos educatius contemporanis. Per tant, es planteja la necessitat urgent de revisar i transformar les pràctiques musicals actuals per adequar-les a les demandes d’aquest temps.
Ponència escenificada// "Eres teatre" [Tania Muñoz]
Un dia de classe pot ser un drama shakesperià o una comèdia surrealista. O les dues coses a la vegada. Per no parlar dels personatges. Hi ha alumnes que treballen molt bé mimetitzar-se amb el mobiliari, mentre que altres prefereixen la potència de les mirades desafiants i les frases esmolades, com en els westerns. El guió (també conegut com a currículum) és exigent, i la improvisació un art que es practica molt més del que després es vol admetre. Per no parlar dels claustres, que això ja ens donaria per a una obra de teatre sencera. I encara hi ha qui diu que les arts escèniques no tenen sentit en educació. No t'enganyes més, profe, tu eres pur teatre.
//Tallers//
//TALLER A// Tot cos sona [Enric Pizà]
Tots tenim un ritme interior. Emprarem la percussió corporal com a eina creativa i social. A través de jocs, reptes, ritmes i coreografies, descobrirem el nostre propi so
Àudio performance final
//TALLER B// Producció i realització documental [Roberto Arnau]
El taller consistirà en un repàs de les diferents etapes de la producció d'un curtmetratge documental de temàtica social ateses les diverses fases de la producció i les tasques associades a elles. Es revisaran els processos d'ideació, investigació, producció i postproducció de tal forma que es puguen aplicar a produccions realitzades a l'aula entre professorat i estudiant, i els sectors de la societat la veu de la qual no arriba als mitjans de comunicació.
//TALLER C// Creació col·lectiva a partir d'objectes trobats [María Vidagañ i Maria Avariento]
El taller proposa treballar la deriva com a metodologia didàctica d'investigació artística. Inicia amb la recerca de materials trobats, continua amb l'experimentació per a explorar les diverses possibilitats creatives i culmina amb la creació d'una obra artística col·laborativa basada en els fragments generats durant les sessions a l'aula-taller.
//TALLER D// Sons programats [Iban L. Ortiz i Pau Monfort]
En l’actualitat la tecnologia està present en molts camps de l'activitat humana. Això fa imprescindible oferir a l'alumnat una aproximació crítica, ètica i responsable a la cultura digital i una preparació que permeta el coneixement i el bon ús de les noves tecnologies. Aquestes tecnologies digitals ens faciliten generar pràctiques artístiques amb recursos, elements i propostes per articular un projecte STEAM on integrar llenguatges de programació, sons, disseny i electrònica de forma creativa.
Un microcontrolador amb tecnologia Arduino presenta un enorme potencial creatiu per generar nous sistemes d’interpretació i fonts de so, integrant la cultura maker i la metodologia Do It Yourself a l’aula de música. En aquest taller donarem les claus per prototipar un Controlador MIDI, connectant dues realitats tecnològiques, hardware i software, per facilitar l’ús de l’electrònica en projectes multidisciplinaris.
//TALLER E// Instal·lacions pedagògiques a l'Educació Física [Irene López]
Una instal·lació pedagògica implica la distribució d’objectes a l’espai per a què els participants hi actuïn lliurement. Aquestes tenen una finalitat lúdica i pedagògica perquè, després d’experimentar i interactuar amb la instal·lació, es crea un espai reflexiu que té l’objectiu de generar preguntes que puguin vincular-se amb el currículum escolar i ser treballades posteriorment. També inclouen una part artística perquè l’art contemporani por ser un recurs per als docents a l’hora de dissenyar-les. Aquest taller es planteja en dos fases. Una primera part teòrica on aprendrem les idees bàsiques de les instal·lacions pedagògiques i veurem exemples pràctics de com els podem aplicar a l’educació física d’infantil, primària i secundària. La segona part consistirà en l’elaboració per grups d’una instal·lació pedagògica a partir d’una obra d’art.
//TALLER F// El repte és conviure: teatre per a la diversitat [Rafael Palomares]
El taller ofereix una seqüència de dinàmiques teatrals que permet abordar la temàtica de la diferència a l'aula, fonamentalment, reflexionant i sensibilitzant sobre la diversitat i generant una mirada inclusiva en benefici del propi grup i de la societat.
El taller, per tant, planteja un procés de reflexió i, en conseqüència, de creixement personal i col·lectiu en la concepció de la diferència com a riquesa, com a pluralitat, com a consens, com a acord, com a visió multicolor d'una ciutadania que aspira a la igualtat davant la llei de tots els seus membres a partir d'atendre les minories per respecte a la dignitat humana i el bé comú, és a dir, acceptar el dret de cada qui a ser diferent i exercir eixe dret a ser diferent.