El dia 27 d’abril la Secció IES Conselleria va celebrar el dia del llibre amb les rondalles d’Enric Valor amb l’activitat “El Valor de llegir a un centre de menors”. Dos familiars de l’escriptor (M. Lluïsa Gea Valor, neta, i Enric Valor, fill) ens van acompanyar.
A més, a l’activitat van assistir:
Àlex Boix de l’Olmo (Cap de secció d’Igualtat, Convivència i Compensació de Desigualtats de la Direcció General d’Inclusió Educativa).
Elsa Vilalta Fonfría (Subdirectora d’Ordenació de la Direcció General d’Innovació Educativa i Ordenació).
Marga Gómez Úbeda i Miquel Alandete Ballester, directiva de la EPA Presentació Sáez (centre penitenciari de Picassent).
Laura Martín Romero, de l’assessoria de coeducació / educació inclusiva Cefire de València.
Concepción Vivó, Elisabet Caparrós i Juan Miguel Esteban, vicedirectora i professors de la Secció Jaume I, centre de reeducació de Picassent.
Anna Monzó, Conxa Barceló, Lurdes Aracil i Ester Pérez, assessores de formació del professorat en l’àmbit de l’educació inclusiva de València, Elx i Elda.
Totes les activitats es van preparar al centre de forma interdisciplinària des de tots els departaments didàctics:
Valencià: les rondalles d’Enric Valor
Castellà: l’estructura de la entrevista
Anglès: la traducció de les rondalles en anglès
Plàstica: creació de la foto promocional de cada rondalla
Tecnologia: construcció d’un joc amb objectes quotidians de les rondalles i la seua traducció
Matemàtiques: sistemes de mesures per a les fotos promocionals
Geografia i historia: pas de la societat tradicional agrícola a la industrial
Biologia i geologia: horta valenciana i hort escolar
Música: adaptació d’una rondalla a la percussió corporal
PT (pedagogia terapèutica): suport a les adaptacions realitzades necessàries per als alumnes amb necessitats específiques
Accés al dossier d’explicació del treball realitzat a la Secció.
Finalment, els assistents van realitzar un kahoot que els alumnes havien preparat sobre la vida i obra d’Enric Valor.
Com a centre volem donar difusió a la utilització de les rondalles d’Enric Valor com a mesura d’inclusió, ja que es poden adquirir versions molt adaptades per a aquells alumnes amb més dificultats. La Secció ha volgut posar en émfasis la figura de Valor com a un gran escriptor reconegut més enllà de les nostres fronteres i traduït a altres llengües, com és el cas de l’anglès.
La connexió amb la Secció de l’IES Conselleria amb altres centres i institucions d’inclusió va fer possible aquesta participació, inclosa l’EPA del centre penitenciari de Picassent, que malgrat ser d’adults compta amb alumnes de la mateixa naturalesa que la Secció. A més, Enric Valor va escriure 18 de les seues rondalles des de la presó, i aquest fet també va atorgar rellevància a la presència de l’escola en l’activitat.
La Fundació Diagrama, una vegada més, va col·laborar amb la Secció des de tots els àmbits per a la realització de l’activitat i la supervisió i cura dels alumnes.
Mapa d’horts escolars a Espanya, on trobem la secció.
La introducció de l’hort escolar en la Secció es tracta d’una oportunitat de transformació i d’innovació amb la intenció de crear un enfocament més global i promoure la inclusió social dels nostres alumnes des d’una epistemologia socioconstructivista, la qual considera l’aprenentatge com a reconstrucció personal a través de l’activitat funcional (Dewey, 1951) i “autoreguladora de l’alumne” (Barrón, 1997). Existeixen nombroses fórmules pedagògiques que tenen cabuda en aquest tipus de recurs que és l’hort, com ara “l’aprenentatge per descobriment, l’aprenentatge basat en problemes, l’aprenentatge-servei” (Barrón, 2015), fórmules que a la Secció es desenvolupen a través de diversos projectes: Escoles ambaixadores del Parlament Europeu, i-moute, eTwinning, intercanvis culturals, etc., i a través de les actuacions d’èxit Grups interactius i tertúlies literàries dialògiques. Seguint amb les paraules de Barrón, els horts sintonitzen amb els objectius de moltes tècniques educatives com per exemple “la creativitat, el desenvolupament de la intel·ligència des d’un punt de vista múltiple, l’autonomia i autoestima, la responsabilitat, solidaritat, etc.” Segons Freire (2011), experiències d’aquest tipus ajuden al desenvolupament social de les persones.
La incorporació dels horts en els centres escolars “suposa un important desafiament al sistema, obligant els professors i alumnes a redefinir alguns dels aspectes que són fonamentals per a la tan demandada innovació educativa per a la sostenibilitat”. Els horts escolars no tenen per què ser considerats “com a un recurs contraposat a la pissarra digital o a l’aula multimèdia sinó, molt al contrari, com a element complementari” d’aquesta. Així enriquim i multipliquem “la diversitat de recursos i d’escenaris en els quals implementar els processos d’ensenyament i aprenentatge” (Barrón, 2015).
Els beneficis de l’hort escolar estan reconeguts i recomanats per les institucions internacionals més importants: la proclamació de la Dècada de les Nacions Unides de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (2005-2014) considera que la educació ambiental ha de passar d’un concepte teòric a un desenvolupament pràctic. La UNESCO (2014) manifesta que els estudiants s’han d’involucrar en horts escolars. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) proposa l’hort escolar com a arma educativa i nutricional i en ressalta el seu benefici i contribució a la educació mediambiental i al desenvolupament individual i social. L’ODS-4 (Objectiu de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030) té com a un dels seus objectius la transformació del món i el desenvolupament sostenible.
Tenint en compte el perfil dels nostres alumnes, la tasca de l’hort com a ferramenta per a l’increment de l’autoestima és primordial. Existeixen actituds que mereixen ser canviades per a afavorir la formació d’una bona personalitat o per a contribuir al desenvolupament social en general, cap al medi ambient, els estudis o cap a si mateix. És a això últim, al que es denomina autoestima.
El 30 de juny del 2005 l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va fer la proposta dels horts escolars com a eina que contribueix no només a l’educació mediambiental, sinó al desenvolupament individual i social, ja que afegeix una “dimensió pràctica als aprenentatges” a més de reforçar les matèries instrumentals (Gencat).
PRINCIPIS PEDAGÒGICS
D’acord amb el que estableix l’article 6 del Reial decret 217/2022 de la LOMLOE, l’hort escolar està basat, principalment, en els següents principis pedagògics:
1. Els centres han d’elaborar les seues propostes pedagògiques atenent la seua diversitat. Així mateix, s’han de fer servir mètodes que tinguen en compte diverses maneres de representació i expressió i els diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumnat, que afavorisquen la capacitat d’aprendre per si mateixos i que promoguen el treball en equip.
2. Cal parar atenció a l’adquisició i el desenvolupament de les competències clau.
4. S’ha de dedicar un temps de l’horari lectiu a la realització de projectes significatius i rellevants i a la resolució col·laborativa de problemes, reforçant l’autoestima, l’autonomia, la reflexió i la responsabilitat.
5. L’emprenedoria social i empresarial, el foment de l’esperit crític i científic, l’educació emocional i en valors i la creativitat s’han de treballar de forma transversal i a través de projectes interdisciplinaris. S’han de fomentar de manera transversal l’educació per a la salut, l’educació per a la sostenibilitat i el consum responsable, el respecte mutu i la cooperació entre iguals.
6. S’ha de promoure la ciutadania democràtica i la consciència global, amb voluntat d’educar persones crítiques i compromeses en la millora del seu entorn i en la consecució d’un futur sostenible per a tots d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
9. S’han de posar en marxa mecanismes de suport i flexibilització, alternatives metodològiques i altres mesures adequades.
OBJECTIUS DE L’HORT ESCOLAR
Promoure la consciència pel medi ambient.
Augmentar l’autoestima i incrementar la capacitat emprenedora.
Posar en pràctica el treball col·laboratiu i cooperatiu.
Crear una visió sana de l’alimentació.
Conéixer les directrius europees sobre els horts.
Desenvolupar la consciència europea com a Escola ambaixadora del Parlament Europeu.
Intercanviar experiències amb altres centres, tant nacionals com internacionals.
A més d’aquestos objectius, es desenvoluparan totes les competències clau determinades per la LOMLOE:
Lingüística: Explicar de forma oral el seu treball, descripció de l’hort, adquisició de vocabulari nou.
Plurilingüe: Aprenentatge de vocabulari en diferents llengües.
Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria: coneixement de ferraments, ús de mesures, coneixença de plantes i verdures, creació d’hipòtesis, coneixement de les parts d’un hort, introducció a la composta.
Competència digital: creació de presentacions de l’hort, videoconferències per a compartir experiències amb altres centres, recerca d’informació.
Competència personal, social i d’aprendre a aprendre: posada en pràctica de la teoria, increment de l’autoestima, treball en grup i col·laboratiu.
Competència ciutadana: responsabilitat amb l’aigua, companyonia i paciència, consciència col·lectiva per a reciclar.
Competència emprenedora: presa de decisions autònomes, desenvolupament de lideratge a través de l’aprenentatge-servei.
Competència en consciència i expressió culturals: reconeixement del medi ambient, creacions plàstiques a través del reciclatge.
JUSTIFICACIÓ DE LA INFRAESTRUCTURA DE L’HORT ESCOLAR
Seguint la Neuroarquitectura, ciència que estudia la influència de l’arquitectura en els processos cerebrals, el cervell humà aprèn més i millor en entorns amb unes instal·lacions més riques. A més, no sols afecta al rendiment acadèmic. “Redissenyar els espais físics de l’aula també aconsegueix millorar la convivència dels alumnes” i l’espai de treball (Educalab, 2017) en general, és a dir, també per als professors.
Les metodologies actives amb les actuacions d’èxit promogudes per la secció, junt amb un especial suport a les TIC, ens han fet “considerar l’espai com un element més dins del procés educatiu”, en paraules de Santiago Atri (CAF – Banco de Desarrollo de América Latina, 2016), vicedegà d’Ordenació Acadèmica i Desenvolupament de les Titulacions en la Facultat de Formació de Professorat i Educació de la Universitat Autònoma de Madrid, ja que l’aula és fonamental per a aprendre a aprendre, per exemple, a través de la promoció d’una “cultura de cura del patrimoni escolar, fomentant l’ús adequat i el manteniment oportú de les instal·lacions” (González et al., 2012).
UNICEF declara que les escoles en bones condicions, amb material escolar i professors ben formats, són la clau per a una educació de qualitat. “La construcció i adequació d’instal·lacions escolars figura en el ODS-4 com un mitjà d’implementació de les metes educatives”.
La UNESCO (2014) recorda que els Estats es van comprometre a construir i adequar les instal·lacions escolars, de maneres que aquestes proporcionen un ambient escolar propici per a l’aprenentatge. Els estudis empírics indiquen la relació directa entre infraestructura escolar i rendiment educatiu. Per tant, les inversions en infraestructura educativa contribueixen a millorar la qualitat de l’educació (González et al., 2012).
Segons Daniel Rivera, director de projectes de desenvolupament social del CAF – Banco de Desarrollo de América Latina, la “mejora de las condiciones físicas de las escuelas tiene una relación tan estrecha con el aprendizaje como la que tienen otros insumos educativos”. En l’estudi presentat per Schady et al. de 1999, los “alumnos que estudian en colegios con mejores condiciones de infraestructura se sienten más interesados en asistir a clases y obtienen mejores calificaciones”.
Altres estudis com ara el realitzat per School Fund publicat en 2009, han donat resultats positius i significatius entre els procesos d’aprenentatge i la infraestructura escolar.
Per a tenir una idea general de com valorar el fet de tenir unes infraestructures de qualitat, ens basem en alguns dels paràmetres publicats pel CAF:
Espais per als docents i els alumnes, amb temperatura adequada, ventilació i il·luminació adequades, amb servei d’electricitat i Internet.
Espais de recerca i experimentació, com la biblioteca o l’hort escolar.
Espais per al desenvolupament del talent i l’entreteniment, de l’esport i la cultura.
Amb l’objectiu de portar a terme tots aquests paràmetres, és imprescindible observar el paper transcendental que juga la infraestructura en altres aspectes educatius que milloren la qualitat de l’educació, i que promouen major igualtat d’oportunitats i redueixen la exclusió social.
BIBLIOGRAFIA
Barrón Ruiz, Á. Aprendizaje por Descubrimiento. Salamanca: Amarú, 1997.
Barrón Ruiz, Á., & Muñoz Rodríguez, J. M. Los huertos escolares comunitarios: fraguando espacios socioeducativos en y para la sostenibilidad. Foro de Educación, 13(19), 213-239, 2015.
CAF. La importancia de tener una buena infraestructura escolar. 2016.
Dewey, J. La educación de hoy. Buenos Aires: Losada, 1951.
Educalab. Cómo afecta el diseño del aula en el rendimiento académico de los alumnos. 2017.
Freire, H. Educar en verde. Barcelona: Graò, 2011.
La secció va acollir el 23 de febrer una delegació de Marsella de diferents perfils educatius en Erasmus+ (ENRED). Durant la visita, aquestos professionals van assistir a les classes amb els alumnes, van conéixer les instal·lacions educatives de la secció i tots els programes europeus i de la Conselleria que es porten a terme com a ferramentes d’inclusió social.
Curs 24-25
Aquest curs hem rebut 5 alumnes i una professora de l’institut Bostancık Anadolu Lisesi de Gaziantep, Turquia en el projecte Erasmus+ Project KA 2024-1-TR01-KA121-SCH-000231935. Hi han participat de les classes, les tertúlies, activitats de música i, fins i tot, van jugar a la pilota valenciana en el Trinquet de Pelai. També se’ls van explicar els diversos programes europeus que portem a terme a la secció, com ara eTwinning o EPAS.
En una intervenció brillant durant les jornades Erasmus+ de la Conselleria d’Educació del curs 2025, els alumnes de la secció van fer una conferència sobre la sinergia dels programes europeos que portem a terme al centre: eTwinning, Erasmus+, EPAS i Portfolio europeu. Van parlar de la seua experiència en la participació de cada un dels projectes i van explicar el que els aporten en el seu dia a dia.
La secció ha sigut centre amfitrió del nostre soci en eTwinning Vytina High School, del Peloponés, Grècia en un projecte Erasmus+ 2023-1-EL01-KA122-SCH-000149398: Sustainable Together. Entre totes les activitats realitzades, volem destacar l’assistència a les jornades Ética digital en la era de sostenibilitat, on es va rebre Antonio García Celda, director general de la Capitalitat Verda Europea de València i ens va explicar els diversos projectes que s’estan portant a terme a la ciutat.
Curs 22-23: Projecte Erasmus+ KA122: ERASMUS+ COMO RECURSO DE INCLUSIÓN SOCIAL
Amb aprenentatges per observació (jobshadowings) amb Grècia i Turquia. Per a garantir la participació dels nostres alumnes, els quals no poden realitzar intercanvis, el projecte Erasmus+ es va desenvolupar a la vegada a través de la plataforma eTwinning, on els alumnes de la Secció interactuaren de forma telemàtica amb els professors i els alumnes dels altres països.
Ací podeu trobar la MEMÒRIA FINAL del nostre projecte Erasmus+ amb tota la informació.
GRÈCIA
Evening high school Dimitris Glinos, Θεσσαλία (Thessalia), Tebes.
Amb la col·laboració del Vytina senior high school Arkadia, Πελοπόννησος (Peloponnisos), Vitinas.
Vytina senior high school ArkadiaEvening high school Dimitris GlinosEvening high school Dimitris Glinos
TURQUIA
Hatice Ulug Ilkokulu, Mersin.
El 28 de juliol els participants de les mobilitats Erasmus+ vam realitzar una ponència sobre les nostres estades a Grècia i Turquia en unes jornades d’experiències Erasmus+ organitzades pel Cefire que van tenir lloc al CIPFP d’Ausiàs March de València.
Dos professors de la secció, Carles Miret i Rubén Tormo, han assistit a les jornades Erasmus+ “Coneixement sense fronteres” amb l’objectiu de formar-se més sobre aquestos projectes europeus.
Aquest curs 23-24 els alumnes han millorat l’Infopoint amb nou material que han creat en grups interactius.
La Secció compta amb un Infopoint que els alumnes van realitzar en hores de tecnologia amb uns prestatges de plantes que es va reciclar. L’Infopoint serveix per a donar a conéixer informació sobre les institucions europees.
El dia de la seua inauguració, cada alumne, professor i educador va rebre una polsera.
En la seua recerca per conéixer la visió de l’Unió Europea des de diferents punts de vista, els alumnes de la Secció realitzen tots els mesos intercanvis telemàtics amb alumnes d’Uganda, els quals formen part de la comunitat cultural de Toonda, una fundació que treballa amb menors desfavorits. La idea és aprendre com veuen des d’Àfrica al continent europeu i quina idea tenen de la Unió Europea.
La coordinadora, Begoña Pérez, va visitar el centre (instal·lacions, projectes, claustre, equip tècnic, etc.). Al final del matí va realitzar una activitat amb els alumnes sobre les possibilitats de la UE centrada en garantia juvenil i el cos europeu de solidaritat.
Un any més els alumnes de la secció han rebut una xarrada molt interessant sobre les possibilitats que promouen les institucions europees per a la seua mobilitat i el seu futur en el mercat laboral.
Curs 23-24
Per segon any, els alumnes de la secció han sigut rebuts a l’oficina de Europe Direct de València, on van ser informats i van interactuar sobre les oportunitats que des d’Europa se’ls ofereix per a un futur laboral.
Curs 22-23
Els alumnes de la Secció van ser convidats a visitar l’oficina de Europe Direct Comunitat Valenciana. Van ser acompanyats per tots els professors del claustre. Vam tenir l’oportunitat d’aprendre sobre diferents possibilitats de mobilitat gràcies a la Unió Europea i vam recollir material divers per a complementar el nostre Infopoint.
Com a Escola Ambaixadora del Parlament Europeu, la Secció IES Conselleria, en col·laboració amb la Fundació Diagrama, ha participat en una activitat duta a terme per la Comissió Europea per a fomentar, des de diferents perspectives i llengües, la lectura en els nostres estudiants, menors tutelats en risc d’exclusió social, i ajudar a descobrir la diversitat lingüística i cultural de la literatura europea, inclosa la llengua de signes. Aquesta activitat ha desenvolupat una perspectiva internacional i multidisciplinària, a més d’haver fomentat la visibilització del col·lectiu sordmut en la societat.
Per a això el centre educatiu ha comptat amb la inestimable participació dels següents convidats, que s’han unit a aquesta activitat, bé de manera presencial, bé telemàticament des de l’Equador i des de Barcelona, amb propostes de lectures en veu alta d’autors europeus:
Shandy Barbosa, atleta d’elit que juga en la Selecció espanyola d’handbol, coneguda com “Les guerreres”, que ha vingut al centre per a realitzar la lectura en portuguès de Costa dos murmúrios, de l’autora Lídia Jorge.
Felipe Rodríguez Ricaurte, connectat des de l’Equador, és administrador de la Posada de Tigua, expert en hostaleria i turisme vivencial. També és agricultor de productes orgànics en la Posada. La seva elecció: El Perfum, de l’escriptor alemany Patrick Süskind.
David Riutort, professor especialista de llengua de signes en Fesord. Ha llegit en llengua de signes un fragment de Com agradeu, de William Shakespeare.
Carolina Godoy Sánchez, que s’ha connectat des de Barcelona, professional multilingüe, mediadora intercultural i activista mediambiental, actualment treballa com a consultora d’assumptes públics a Europa i Orient Mitjà. La seva elecció: lectura d’el Petit Príncep en italià i en alemany.
Dr. Carlos Velasco Felipe, qui s’ha unit a l’activitat des del jaciment romà del Roser – el Mujal, a Calella, el Maresme. És llicenciat en Història i Màster en Arqueologia i Doctor en Arqueologia Prehistòrica per la Universitat Autònoma de Barcelona, a més de ser membre de The Explorers Club, una de les institucions científiques més prestigioses del món. La seva lectura han estat dos poemes de Jesús Lizano, l’últim d’ells de forma totalment interactiva amb els alumnes.
Dos professors de la secció, Raquel i Ruben, es van connectar a l’activitat des de Grècia, on estan realitzant una observació professional amb un projecte Erasmus+ relacionat amb la inclusió social.
Aquesta iniciativa ha estat llançada oficialment a Sofia per Mariya Gabriel, Comissària Europea d’Innovació, Recerca, Cultura, Educació i Joventut, juntament amb Georgi Bardarov, famós autor búlgar i guanyador del Premi de Literatura de la UE en 2021.
El Día de los Autores Europeos vol mostrar la literatura com una eina per a l’apoderament individual dels estudiants, és a dir, com a instrument que els permeti desenvolupar habilitats útils a l’hora d’enfrontar-se als desafiaments socials i personals que afronten en la seua vida diària.
As an Ambassador School of the European Parliament, the Secció IES Conselleria, in collaboration with the Diagrama Foundation, participated in an activity carried out by the European Commission to promote, from different perspectives and languages, reading in our students, minors in care at risk of social exclusion, and help discover the linguistic and cultural diversity of European literature, including sign language. This activity developed an international and multidisciplinary perspective, in addition to having promoted the visibility of the deaf community in society.
For this, the school had the invaluable participation of the following guests, who have joined this activity, either in person, or electronically from Ecuador and from Barcelona, with proposals for reading aloud by European authors:
Shandy Barbosa, an elite athlete who plays for the Spanish handball team, known as “Las guerreras”, who has come to the center to read A Costa dos murmúrios, by the author Lídia Jorge, in Portuguese.
Felipe Rodríguez Ricaurte, online connected from Ecuador, is the administrator of the Posada de Tigua, an expert in hospitality and experiential tourism. He is also a farmer of organic products at the Posada. His choice: The Perfume, by the German writer Patrick Süskind.
David Riutort, specialist teacher of sign language at Fesord. He has read in sign language a fragment of As You Like It, by William Shakespeare.
Carolina Godoy Sánchez, who connected from Barcelona, multilingual professional, intercultural mediator and environmental activist, currently works as a public affairs consultant in Europe and the Middle East. Her choice: reading The Little Prince in Italian and German.
Dr. Carlos Velasco Felipe, who joined the activity from the Roman site of El Roser – El Mujal, in Calella, El Maresme. He has a degree in History and a Master’s in Archeology and a PhD in Prehistoric Archeology from the Autonomous University of Barcelona, as well as being a member of The Explorers Club, one of the most prestigious scientific institutions in the world. His reading were two poems by Jesús Lizano, the last of them fully interactive with the students.
Students had previously made activities of research of these people working in interactive groups the previous week. And they had also prepared some questions for the guests about their reading choices, countries, jobs, etc.
As an Ambassador School of the European Parliament, the Secció IES Conselleria, in collaboration with the Diagrama Foundation, participated in an activity carried out by the European Commission to promote, from different perspectives and languages, reading in our students, minors in care at risk of social exclusion, and help discover the linguistic and cultural diversity of European literature, including sign language. This activity developed an international and multidisciplinary perspective, in addition to having promoted the visibility of the deaf community in society.
For this, the school had the invaluable participation of the following guests, who have joined this activity, either in person, or electronically from Ecuador and from Barcelona, with proposals for reading aloud by European authors:
Shandy Barbosa, an elite athlete who plays for the Spanish handball team, known as “Las guerreras”, who has come to the center to read A Costa dos murmúrios, by the author Lídia Jorge, in Portuguese.
Felipe Rodríguez Ricaurte, online connected from Ecuador, is the administrator of the Posada de Tigua, an expert in hospitality and experiential tourism. He is also a farmer of organic products at the Posada. His choice: The Perfume, by the German writer Patrick Süskind.
David Riutort, specialist teacher of sign language at Fesord. He has read in sign language a fragment of As You Like It, by William Shakespeare.
Carolina Godoy Sánchez, who connected from Barcelona, multilingual professional, intercultural mediator and environmental activist, currently works as a public affairs consultant in Europe and the Middle East. Her choice: reading The Little Prince in Italian and German.
Dr. Carlos Velasco Felipe, who joined the activity from the Roman site of El Roser – El Mujal, in Calella, El Maresme. He has a degree in History and a Master’s in Archeology and a PhD in Prehistoric Archeology from the Autonomous University of Barcelona, as well as being a member of The Explorers Club, one of the most prestigious scientific institutions in the world. His reading were two poems by Jesús Lizano, the last of them fully interactive with the students.
Students had previously made activities of research of these people working in interactive groups the previous week. And they had also prepared some questions for the guests about their reading choices, countries, jobs, etc.
Two teachers connected virtually from Greece, where they were doing a jobshadowing within an Erasmus+ project.
Cursos 22-23 /23-24: Aules pels carrers: inclusió social i TIC a un CAES d’acollida de menors. PDF i vídeo del projecte.
OBJECTIUS GENERALS
Volem “caminar el currículum” (Boj, 2022) per a possibilitar una transformació dels alumnes i del docent, el qual els acompanya, els guia, però els deixa avançar al seu ritme. En paraules de Punset (2012): “les escoles han de fer un canvi radical i incorporar definitivament l’aprenentatge social i emocional a les classes”.
Amb les activitats proposades es produiran els principals contactes amb els agents públics i privats de la societat. Tot això sota l’objectiu de generar en la societat propera la visibilitat del centre i afavorir la socialització dels alumnes. Insistim en la importància d’aquestes activitats per a estendre el temps d’aprenentatge connectant-les directament amb el currículum. Aquest tipus d’iniciatives són beneficioses per als alumnes perquè afavoreixen la interacció social i la cooperació entre els companys. Els objectius principals són que tots els alumnes milloren els seus aprenentatges i que aprenguen a conviure amb el seu entorn i a sentir-se reconeguts de forma externa.
D’altra banda, es promouran els valors de la UNESCO establerts en diverses convencions (2015, 2008, 2005) i des de perspectives multidisciplinars.
Pel que fa als professors, millorarem la relació que existeixen amb les TIC, dinamitzarem la plataforma Aules per a convertir-la en una eina quotidiana i promourem el treball interdisciplinar i multinivell, tan necessari en un centre com el nostre.
BIBLIOGRAFIA
Boj, Clara. “Introducció: Caminar el currículum” en La terra sota els meus peus (Beatriz Martins Orozco i Yolanda Riquelme García). Generalitat Valenciana, 2022.
Punset, Eduard. “Aprender a gestionar las emociones” en Redes 130. Minut 11.18. Youtube, 2012.
UNESCO. El Futuro del aprendizaje 2 ¿Qué tipo de aprendizaje se necesita en el siglo XXI? París: Naciones Unidas, 2015.
UNESCO. Guidelines for Inclusion: Ensuring Access to Education for All. París: Naciones Unidas, 2005.
UNESCO. Normas UNESCO sobre competencias en TIC para docentes. París: Naciones Unidas, 2008.
Curs 20-21: Covid-19: Repte educatiu a una residència d’acollida. PDF del projecte i vídeo de presentació.
OBJECTIUS GENERALS
Basant-se en un marc teòric de pes, busquem aprendre a fer front a les situacions difícils en la vida, a buscar solucions i trobar la part positiva dels problemes, a crear resiliència. Sobre aquest tema ens basem en autors, com ara Luis Rojas Marcos (2007), les idees del qual porten a valorar l’aprenentatge en positiu com una inversió rentable per a véncer la batalla contra el pessimisme, conquerir metes, o ajudar-nos en les relacions amb els altres. El projecte del curs 2020-2021 pretén que els nostres alumnes adquirisquen els ferraments necessaris per a aprendre a enfrontar-se a la vida i crear en ells una actitud de responsabilitat en lloc de frustració, que és una de les característiques comunes entre els nostres estudiants. Juan Uriarte, en el seu article Construir la resiliència en la escuela (2006) postula que qualsevol persona, independentment de quin siga el seu ambient de creixement desfavorit, podrà tirar endavant si se li dóna i compta amb el suport adequat. Seguint les aportacions de Bisquerra (2011), està demostrat que construir expectatives positives sobre l’alumne ajuda que es duga a terme l’efecte Pigmalión, que consisteix en el fet que les persones tendeixen a comportar-se com creuen que s’espera que es comporten.
BIBLIOGRAFIA
Bisquerra, Rafael. Educación emocional: Propuesta para educadores y familias. Bilbao: Desclée de Brouwer, 2011.
Rojas Marcos, Luis. La fuerza del optimismo. Madrid: RBA Coleccionables, S.A., 2007.
Considerem l’expressió artística, en totes les seues vessants, com una eina que es pot aprofitar per a fer crítica social i per descarregar sentiments de tot tipus, com la ira o la frustració, emocions molt presents en els nostres alumnes, provinents de situacions socials i personals molt desfavorides. Per això, volem portar a l’aula no només coneixement sobre una de les obres més importants de la història mundial de l’art, sinó tasques i activitats des de diferents visions per a dotar els alumnes de ferramentes diverses per a ampliar la seua perspectiva crítica i analítica. A més, volem treballar el mateix tema des de les diferents assignatures que ensenyem, perquè els alumnes siguen conscients de la multidisciplinarietat d’allò que treballen i la perspectiva d’anàlisi siga creada des de diferents punts temàtics, didàctics i formals.
Es treballarà amb diferents metodologies junt la pedagogia promoguda prer Vilageliu Punsola (2015) i índex per la inclusió (Booth, 2002) a l’hora de crear les activitats amb la intenció que els alumnes puguen desenvolupar els seus cervells i coneixements culturals.
BIBLIOGRAFIA
Booth, Tony i Ainscow, Mel. Index for Inclusion. Developing learning and participation in schools; (3rd edition). Bristol: Centre for Studies in Inclusive Education (CSIE), 2002.
Vilageliu Punsola, Gemma. La Vida Social como herramienta para desarrollar la responsabilidad y la autonomía en Educación Infantil. La Rioja: Unir, 2015.
Les Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu reuneixen professors i alumnes per a realitzar un conjunt d’activitats que donen a conéixer la labor del Parlament Europeu. Els professors participants, i altres membres del personal del centre educatiu que donen suport al programa, es convertiran en ambaixadors seniors, responsables de l’aplicació del programa a l’escola. Aquestos nomenaran ambaixadors juniors als alumnes encarregats d’informar els altres estudiants dels principals missatges de la democràcia parlamentària europea.
També duran a terme labors especials relacionades amb la Unió Europea, com ara l’organització dels actes del Dia d’Europa i qualsevol altra activitat que se’ls ocórrega en el si de l’Escola Ambaixadora que servisca per a donar a conéixer millor la Unió Europea.
L’ambaixador sènior presentarà als alumnes el material didàctic de la Unió Europea i s’assegurarà que els ambaixadors juniorssiguen capaços de compartir els seus coneixements sobre les institucions europees i el Parlament Europeu amb els seus companys, animant-los a convertir-se en uns ciutadans europeus actius. Es crearà un Infopoint de la Unió Europea, és a dir, un espai d’informació i activitats dedicat a Europa i a les institucions europees. Que compte, per exemple, amb fullets, un lloc web i contactes en les xarxes socials i un altre material informatiu.
PUBLICACIONS EN PREMSA DE LA SECCIÓ PER SER ESCOLA AMBAIXADORA DEL PARLEMENT EUROPEU
Este lloc web utilitza només cookies tècniques necessàries per al seu funcionament. No s’emmagatzemen dades amb finalitats publicitàries ni es comparteixen amb tercers. S’utilitza analítica interna sense cookies, i només es recull la IP amb finalitats de seguretat.
