Aula Oberta_va

Aquest Dilluns… hem començat amb molt de ritme! La setmana passada, Samanta va arribar al número 1 del nostre rànquing i, ahir, vam celebrar la seua “Festa de Reptes” complint el seu desig de ser profe de ball per un dia. Per això, decorarem la nostra classe, prepararem entrades, cartells, banderoles, una zona de maquillatge… i vam vindre vestits i vestides amb roba còmoda per a poder dansar! A més, vam tindre una sorpresa molt gran: Mireia, mestra de la UET (Unitat d’Educació Terapèutica), que també és professora de dansa, va vindre per a acompanyar-nos durant tota la jornada. Mireia i Samanta, ens van donar algunes nocions sobre ball: vam fer una coreografia, vam aprendre els passos bàsics de la “bachata”, una mica de comercial…etc. A més, Mireia, ens va contar moltes coses sobre el ball i sobre el que suposa per a ella en la vida. També ens va donar consells pràctics per a abans de pujar-nos a un escenari, que ens vindran genial per a quan estrenem la nostra obra de teatre. Moltes gràcies!

Enhorabona Samanta! Per superar-te cada dia i per demostrar, una vegada més, que pots amb tot el que et proposes. Seguix així!

A l’Aula Oberta, duem a terme un programa de reptes personals i individuals per a cadascun dels i de les nostres alumnes; que anem repassant setmanalment i en el qual tots ens impliquem. Ells i elles, amb la seua xarxa de suport, es marquen els seus propis reptes i, al llarg del curs, van treballant en ells. El dia que els superen o aconseguixen la majoria d’ells, les seues mestres els fem realitat el desig que han demanat. Aquest dilluns vam estar de celebració perquè… Azu va aconseguir arribar al número 1 del rànquing! Així que, vam complim el seu desig i vam fer una festa Ninjago en el seu honor. Férem un joc de preguntes sobre Ninjago, on descobrirem tots els coneixements que tenia Azu i la resta vam aprendre coses sobre aquest tema. Superarem les proves físiques d’una gimcana i ens convertirem totes i tots en ninges. Finalment, vam veure el primer capítol d’aquesta sèrie mentres menjàvem roses i vam fer una manualitat. Va ser un dia molt divertit! Enhorabona i a seguir així Sensei!

Ahir no vam poder començar millor la setmana! Julia Irango, una de les tres artistes que va treballar amb nosaltres el curs passat en Resistències Artístiques, va vindre a visitar-nos i a passar el dia amb tots i totes. Quina il·lusió ens va fer retrobar-nos amb ella i gaudir de tot el seu art! Ens va contar els projectes que està fent ara i vam descobrir més coses sobre el seu treball com a actriu i ballarina. Ens va compartir un tros d’una de les seues obres i alguns consells que ens vindran molt bé per al nostre projecte de teatre. A més, vam fer una activitat artística amb la qual traiem a relluir tota la nostra creativitat. Esperem tornar-te a veure prompte i també a Mónica i Andrea!

Aquesta setmana, a l’Aula Oberta, hem celebrat la nostra ja mítica “Festa de Reptes” que dóna la benvinguda als programes de reptes de l’alumnat de La Panda. Des d’aquest moment, l’alumnat comença a dur a terme el pla dels seus reptes personals. Aquestos reptes, sorgeixen de les seues inquietuds, necessitats i il·lusions; i formen part del seu pla de futur que es consensua a les reunions de PCP (Planificació Centrada en la Persona). Les reunions, les realitzem junt amb la seua xarxa de suport (generalment, els seus familiars) i és ací on decidim els reptes que els acompanyaran durant tot el curs. Alguns d’aquestos reptes estan relacionats amb l’autonomia, la higiene, les relacions socials, la independència… al cap i a la fi, tots ells, encaminats amb la maduresa cap a la vida adulta. Però sense oblidar-nos, del factor motivacional, cadascun i cadascuna demana un desig que, de superar els seus reptes, les seues mestres els faran realitat. A per totes Panda! Vosaltres podeu!

Conviure en “Panda” significa acceptar-nos, és una cosa que portem temps aprenent a l’Aula Oberta. Els nostres dies solen ser alegres i divertits, però com tot en la vida, també tenim moments tristos, d’enuig o de nerviosisme. I així, de manera natural, vivim i expressem totes les nostres emocions, que conviuen a la nostre classe, al nostre espai segur, que és com l’anomenem. Perquè si volem transitar aquestes emocions, de la millor manera possible, primer hem d’acceptar-les (acceptant-nos) i, per descomptat, conéixer-nos bé a nosaltres mateixos. I aleshores, és quan comença a sorgir la màgia que desprén el poder del grup. Algú va dir una vegada “vulgues-me quan menys ho meresca, perquè és quan més ho necessitaré”. I això, que sembla difícil, sorgeix de manera espontània a “La Panda”, creant una xarxa de suport cada vegada més forta. Així que hui, dediquem aquesta entrada als enutjos, les rinyes, els nervis o la tristesa que sempre acaben en aprenentatges i oportunitats per fer-nos créixer i conéixer-nos millor.