Disseccionem egagròpiles

L’alumnat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient ha realitzat la dissecció d’egagròpiles. Les egagròpiles són boles de material indigerible que són regurgitades per diverses espècies d’aus, sobretot mussols, òlibes o voltors. Primer han desfet les egagròpiles en aigua i han anat extraient els diversos ossets d’animals. Després han classificat els ossos en una cartolina.

Projecte Micromón

Aquest curs 2022-23, l’IES l’Alcalatén porta a terme per als estudiants de 1r de batxillerat el projecte d’ApS: “Micromón: Docència col·laborativa orientada al descobriment de nous antibiòtics en la lluita contra els superbacteris”, coordinat pel departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València. Aquest projecte, que va sorgir als EEUU en 2012, està associat als projectes internacionals Swall World Initiative i Tiny Earth per a la investigació i recerca de nous antibiòtics.

D’aquesta manera es crea una xarxa internacional d’instructors i estudiants enfocada al descobriment d’antibiòtics del sòl (les 2/3 parts dels antibiòtics disponibles procedeixen de fongs i bacteris aïllats del sòl) i a inspirar investigacions originals aprofitant el poder col·lectiu de molts estudiants i investigadors que aborden simultàniament el mateix desafiament.

La finalitat del programa es doble: per una banda motivar els estudiants de batxillerat a fer treballs d’investigació de laboratori i de camp; i d’altra banda, abordar l’amenaça que suposa per a la salut la resistència dels bacteris als antibiòtics.

Recorregut geològic pels carrers de l’Alcora

L’última setmana abans de les festes de Nadal els alumnes de 1r d’ESO van realitzar un recorregut geològic pels carrers de l’Alcora. Va ser una activitat molt especial per al Departament de Biologia i Geologia, ja que els nostres guies van ser els alumnes de la Unitat Específica. Ho van fer fenomenal. Moltes gràcies!!

RESULTATS DE LA INSPECCIÓ DEL RIU DE L’ALCORA

Rius i barrancs

  • Què són?

Els rius són ecosistemes amb una elevada biodiversitat , que actuen com a trampes de CO2 i minimitzen els efectes del canvi climàtic.

  • Conservació

Els rius i barrancs sofreixen una elevada degradació, com a conseqüència de la contaminació, la sobreexplotació d’aqüífers i la pressió antròpica, com l’ocupació de zones inundables. La Directiva Marc de l’Aigua va intentar resoldre aquests problemes, legislant per a fomentar un ús racional del recurs hídric i instant a la protecció i conservació dels ecosistemes aquàtics. Aquesta directiva marcava que en 2015 totes les masses d’aigua dels països de la UE haurien d’arribar al bon estat ecològic.

  • Què fa la Fundació Limne?

La Fundació Limne, amb la qual col·laborem, pretén, per un costat , avaluar l’estat ecològic dels rius de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer, basant-se en indicadors fisicoquímics i biològics. D’altra banda, pretén avaluar l’estat de conservació del bosc de ribera observant la seua estructura, connectivitat i continuïtat.

  • Quan es fa la inspecció?

Per a facilitar la comparació de les dades obtingudes pels grups que col·laborem amb la Fundació Limne i que es puga elaborar un informe anual, solament utilitzen les dades obtingudes en les campanyes de primavera i tardor.

  • Com es calcula la qualitat d’un ecosistema fluvial?

L’ecosistema fluvial té dos components bàsics i interrelacionats: l’aigua i el bosc. La qualitat dels dos és interdependent, és a dir, un bosc ben conservat millora la qualitat de l’aigua i un aigua de bona qualitat millora l’estat de la flora. Quan s’avaluen els dos factors i es combinen els resultats, obtenim un índex global sobre l’estat de conservació de l’ecosistema al què diem « estat ecològic ».

Aplicat als resultats nostres, al creuar un aigua de qualitat moderada amb un bosc amb alteracions importants, obtenim que l’ecosistema en el seu conjunt té un estat ecològic DEFICIENT. Significa que l’aigua està contaminada? No. De fet, els resultats físico-químics indiquen un aigua en bon estat ambiental (la qual cosa no vol dir que siga potable, són conceptes separats i que no tenen relació).

  • I qué podem fer nosaltres per a millorar esta situació?

Quan anem a disfrutar del riu de L’Alcora hem de ser respectuosos amb l’espai. No trencarem la vegetació, que ara sabem que afecta a la qualitat de l’aigua, ni deixarem deixalles. És més, arreplegarem les que trobem, deixant el riu millor que com el vam trobar.

Els rius necessiten determinat cabal d’aigua, aleshores, estalviar aigua en casa també ajuda a la seua conservació, així com minimitzar els residus que generem i que moltes vegades acaben en la natura. 

També podem participar en accions de voluntariat al nostre poble, per a col·laborar de manera activa i responsable en la seua millora.

A continuació tenim els resultats detallats de les dues campanyes. En el mostreig de la tardor van participar els alumnes de 4t d’ESO i 1r de batxillerat, i en el mostreig de primavera van participar els alumnes de 1r d’ESO. Els resultats són els següents:

Mostreig de la tardor (4/11/2021). Tram de riu Font Nova

Anàlisi d’oxigen: 4-8 mg / l

Anàlisi de nitrats: 0-5 mg / l

Anàlisi de pH: 7

Temperatura de l’aigua: 14 ºC

Macroinvertebrats observats:

Heteròpters

  • Naucoridae

Coleòpters

  • Elmidae
  • Gyrinidae

Efemeròpters

  • Baetidae

Mol·luscs

  • Hydrobiidae
  • Physidae

Planàries

  • Dugesiidae

Dípters

  • Chironomidae
  • Simuliidae
  • Tipulidae

Oligoquets

  • Lumbricidae

Decàpodes

  • Cambaridae

Tricòpters

  • Hydropsychidae
  • Limnephilidae
  • Philopotamidae
  • Rhyacofilidae

Aràcnids

  • Hydracarina

Obtenim així un índex de macroinvertebrats de 71 la qual cosa ens indica un índex de qualitat de l’aigua moderada. En relació amb el bosc de ribera podem dir que presenta alteracions importants (índex QRISI). Si combinem els resultats de l’índex de macroinvertebrats amb l’índex QRISI obtenim una qualitat de l’estat ecològic del nostre tram de riu de DEFICIENT.

Mostreig de primavera (24/5/2022). Tram de riu Molí de la Gasparilla

Anàlisi d’oxigen: 4-8 mg / l

Anàlisi de nitrats: 0-5 mg / l

Anàlisi de pH: 8

Macroinvertebrats observats:

Decàpodes

  • Cambaridae

Amfípodes

  • Gammaridae

Dípters

  • Simuliidae

Odonats

  • Aeshnidae
  • Coenagrionidae
  • Calopterygidae
  • Platycnemididae

Efemeròpters

  • Baetidae
  • Heptageniidae
  • Leptophlebiidae
  • Caenidae

Obtenim així un índex de macroinvertebrats de 67 la qual cosa ens indica un índex de qualitat de l’aigua moderada. En relació amb el bosc de ribera podem dir que presenta alteracions importants (índex QRISI). Si combinem els resultats de l’índex de macroinvertebrats amb l’índex QRISI obtenim una qualitat de l’estat ecològic del nostre tram de riu de DEFICIENT.

Taller de primers auxilis

El passat divendres els alumnes de 3r d’ESO i d’Anatomia Aplicada de 1r de batxillerat van realitzar un taller de primers auxilis oferit per la Creu Roja. Els alumnes van aprendre com donar una primera assistència en cas d’emergència. Ens ha paregut un taller molt interessant. Agraïm a la Creu Roja donar-nos l’oportunitat de realitzar-lo.

Pati lúdic científic

El passat 12 de gener els alumnes de 1r d’ESO van gaudir d’un pati lúdic relacionat amb les assignatures de ciències. Els departaments de Física i Química i de Biologia i Geologia, ajudats per l’alumnat de 1r de batxillerat, han realizat tres tallers durant l’esbarjo: reconeixement de minerals, tensió arterial i electricitat estàtica. Tots els alumnes estaven molt il·lusionats amb aquesta activitat que ha sigut tot un èxit.

Planetari a l’escola. Rumb a Mart

Els alumnes de 4t d’ESO i de 1r de batxillerat van assistir el passat mes de febrer a l’activitat en línia “Rumb a Mart” retransmesa en directe i oferida pel Planetari de Madrid.

El Dr. Jesús Martínez Frías és geòleg planetari i astrobiòleg de l’Institut de Geociències i membre de l’equip de ciència del Perseverance. Aquest expert va abordar en una xarrada/col·loqui el tema de Mart i de les actuals missions en curs sobre el planeta roig.

Aquest any 2021 s’ha definit com “L’any de Mart”: per primera vegada tres missions -de la Xina, Unió dels Emirats Àrabs i els EUA- han aconseguit el planeta roig. D’elles, Mars 2020 amb el rover Perseverance de la NASA és la primera que ja ha aterrat amb èxit en Mart. Una missió amb uns objectius científics que inclouen entre altres la cerca de signes de vida en un espectacular cràter d’impacte marcià: el cràter Jezero.