Antecedents: Vida cotidiana en Roma

La introducció de l'alfabet a Roma es produïx en temps de la monarquia gràcies als grecs de la Itàlia meridional. Des d'eixe moment podem parlar de l'existència d'una literatura, encara que no tinguem testimonis.

Potser les primeres restes escrites siguen les anotacions sagrades, els annals, els elogis o la literatura diplomàtica i legal de la que Roma compta amb un ampli nombre -les XII Taules o diferents tractats.Entre els primers literats trobem a Api Claudio, primer historiador romà que va donar forma literària als seus discursos. També és l'autor d'un tractat jurídic, d'una sèrie de versos amb cert aire pedagògic i va elaborar una reforma ortogràfica que va implicar el canvi de la lletra s per la lletra r.En l'època de les grans conquistes es manifesta en la literatura romana -i en el conjunt de la vida- la influència grega, motivada per l'estret contacte de Roma amb les ciutats hel·lèniques a través de relacions militars, econòmiques o diplomàtiques.Els saquejos de ciutats com Siracusa i Corint van omplir els carrers i les cases romanes d'art grec al mateix temps que un bon nombre de grecs van arribar a Roma com a esclaus o diplomàtics.

L'elit cultural grega va desembarcar en la península Itàlica per a formar a una àmplia generació d'hòmens i dones romans.Esta hel·lenització es manifesta amb força des del segle II aC, quan la majoria de l'aristocràcia romana parlava en grec. Esta influència cultural motivarà la diferenciació dels gèneres literaris.El primer poeta romà és Livi Andrònic (284-204 aC), grec de Tàrent que va ser fet esclau fins a el seu alliberament pel seu amo que li va donar el nom de la seua estirp. Dedicat a l'ensenyança, davant de la falta de llibres per a ensenyar el llatí va decidir traduir la "Odissea", convertint-se en el principal text escolar fins a època d'August.Amb motiu dels ludi Romani de l'any 240 aC Andrònic va escriure una tragèdia i una comèdia, introduint el teatre grec a Roma. La seua font d'inspiració seria Eurípides i Meandre, encara que els versos d'Andrònic no deixen de ser prou roïns.En el 207 l'estat li va encarregar un himne en honor de Juno que seguix la línia de les peces teatrals. La importància d'Andrònic radica que va establir les bases per al desenrotllament d'una literatura romana original.Entre els seus principals representants trobem a Cneo Nevio (270-200 aC) adaptador de tragèdies i comèdies gregues i creador del drama històric romà -praetexta- i de les primeres comèdies, basades encara en les gregues.Quint Ennio manifesta una important influència grega com s'aprecia en les reformes en la mètrica que va realitzar, introduint l'hexàmetre grec. Va realitzar adaptacions de comèdies gregues i les seues tragèdies estan inspirades directament en Eurípides, sent molt apreciades per la societat culta.També es va dedicar a la sàtira a través de les faules, llegendes o paròdies. Plauto (cap a 254-184 aC) serà el creador de la comèdia romana. Entre la seua dilatada producció -la llegenda li atribuïx més de 130 obres- s'han conservat 20 comèdies completes, adaptant en elles el model estranger a les condicions específiques de la vida romana, apareixent personatges característics com la brillant cortesana, l'hàbil lladre o el loquaç cuiner.

El seu llenguatge és molt ric, introduint elements populars -inclús insults- al parla culta per a atorgar certa dosi d'humorisme a les seues obres, la qual cosa li convertixen en un dels més importants dramaturgs de l'antiguitat.Terencio (195-159) ens ha deixat només sis obres en què adapta la comèdia grega d'una manera molt subtil, amb un idioma elegant, personatges més estudiats, psicologies matisades, allunyant-se de la vulgaritat de Plauto. La gran prosa de l'època de les conquistes està encapçalada per Cató, autor de molts discursos dels què ens han arribat fragments d'uns 80.Les seues obres estan la vida quotidiana era el tema preferit encara que també trobem assumptes mitològics o aventures. L'esquema no era molt tingut en compte ja que es permetia i afavoria la improvisació i inclús la participació del públic. La pau que va portar el govern d'August fomentarà el desenrotllament cultural, especialment gràcies a dos personatges que van patrocinar als literats i artistes: Va caure C. Mecenes i Estira-la. El primer es considera el creador d'una cort literària la qual es caracteritzava per la seua agudesa, imaginació i expressivitat, recorrent a dits populars per a acostar el discurs al poble. També conservem íntegrament "D'agricultura", treball en què Cató fa referència a l'economia agrícola, la vida domèstica, receptes medicinals o preparació de menjars. Encara que puga resultar paradoxal, la cultura romana aconseguirà la seua màxima esplendor en l'època de les guerres civils i en el principat d'August. L'encesa defensa de les idees de cada u dels grups portarà al desenrotllament de l'oratòria, on els Gracos aconseguiran un elevat grau. Després d'ells trobem a Lluç de riu L. Cras (140-91) qui va tindre l'oportunitat de rebre formació dels grans oradors atenesos, brindant la seua oratòria a la causa senatorial.Hortensio (114-50) va arreplegar el testimoni fins que va ser superat per Ciceró, moment que l'oratòria romana aconseguix el seu apogeu. Els mestres romans i atenesos van formar a este geni de la paraula, d'ampli vocabulari en què incloïa metàfores, parangons o sinònims, utilitzant la ironia i inclús la violència dialèctica com cap altre. Si durant el segle II aC trobem les primeres mostres de poesia satírica; serà en els últims anys d'eixa centúria quan dels seus millors fruits  Cayo Lucilio(180-100), testimoni de la decadència de la seua ciutat que va ser arreplegada en una trentena de llibres satírics de què ens queden uns 80 fragments. En ells s'aprecia l'ocupació d'un llenguatge fàcil, popular, que va permetre una major difusió dels seus escrits. La lírica es va a desenrotllar a Roma en el segle I aC quan un grup de jóvens posarà interés a reformar la llengua lírica llatina, adaptant-se a la mètrica grega.

El més important d'este grup serà Càtul (87-54 aC) en l'obra del qual podem trobar obres carregades de sentiment amb versos erudits o poemes polítics. Els seus versos amorosos estan dedicats a Clodia per la que sentia un turmentat i ardent amor, narrant les diferents etapes de la seua passió. El teatre va aconseguir la seua màxima esplendor en època dels Graco, moment heroic que ben arreplega Lluç de riu Acio (170-85 aC) en les seues nombroses tragèdies en què imitava als grecs Èsquil i Sòfocles. El testimoni de la tragèdia va ser agarrat per la comèdia cridada "atelana " o "mim" on s'oferien més possibilitats per a l'autor i l'actor, participant inclús dones en els papers femenins. La vida quotidiana era el tema preferit encara que també trobem assumptes mitològics o aventures. L'esquema no era molt tingut en compte ja que es permetia i afavoria la improvisació i inclús la participació del públic. La pau que va portar el govern d'August fomentarà el desenrotllament cultural, especialment gràcies a dos personatges que van patrocinar als literats i artistes: Cayo C. Mecenes i Estira-la. El primer es considera el creador d'una cort literària en la que es reunien Virgilio, Propercio y Horacio, entre altres, intentant dirigir les obres dels mestres cap a la posició més favorable a l'emperador. El més important poeta d'esta època és, sens dubte, Virgili, l'autor de les "Bucòliques" -cançons pastorals idíl·liques-, les "Geórgicas" -obra propagandística en la que es canta l'economia agrària- i "L'Eneida" -on narra les aventures d'Enees, inspirant-se en les obres d'Homer, carregant l'obra d'elements polítics a l'enaltir el poble romà i l'estirp de l'emperador-. Horacio (65-8 aC) ens oferix una visió més calmada i equilibrada del món, invitant-nos a disfrutar de la felicitat. La seua poesia està plena d'elegants imatges, diversos metres i variats temes. Coneixem 103 odes en què aconseguix la perfecció lírica i ens transmet el seu pensament que s'arreplega en l'expressió "Carpe diem". Amb les "Epístoles" inaugura un nou gènere poètic, exposant les idees estètiques gregues basant-se en Aristòtil. El tercer gran mestre d'esta generació és Ovidio (43 aC- 17 dC) Des de jovençà va sentir atracció per la poesia, realitzant un àmplia producció que es dividix en tres etapes: joventut amb obres eròtiques - en què pot aconseguir la pornografia com en els "Amors" o "L'art d'amar"-, maduresa amb les obres festives - en "Els fastos" es dedica a arreplegar els orígens de les principals festes del calendari romà- i el seu principal poema, "La metamorfosi" on narra les transformacions de déus, hòmens i objectes; i decadència motivada per l'exili a l'actual Constanza on escriu "Els tristos" i les "cartes del Ponto". En els segles I i II de la nostra era la literatura romana presenta un curiós contrast entre evolució i anquilosament. Mentres alguns gèneres avancen vertiginosament altres s'ancoren en el passat com l'epopeia i la tragèdia.

Entre les grans figures d'este període destaca Marco A. Lucano (39-65) de qui només ens ha arribat "La guerra civil" on narra l'enfrontament entre Cèsar i Pompeu, utilitzant hexàmetres i un estil rebuscat, refinat, però un poc fred. El "Satiricón" serà una de les millors obres d'este moment. Possiblement va ser escrit per Petronio i els escassos fragments que es conserven ens transmeten una imatge despietada de la vida quotidiana en el seu temps, presentant-nos a diversos personatges de manera naturalista, estereotipada, grotesca o fantàstica. El seu estil expressiu arreplega els distints llenguatges dels protagonistes. Eixe aire satíric també es manifesta en bona part de Marco V. Marcial (41-102) els versos dels quals enverinats estan dirigits a tipus específics de la població: lladres, esposes infidels, taverners, ancians rics i sense descendència, etc. Esta sàtira superficial, que no penetra en els sentiments, serà superada per Juvenal, convertint-lo en un poeta caústico que ridiculitza els vicis del seu temps però no aporta cap element alternatiu, només es dedica a la crítica. Apuleyo, autor de "El ase d'or", també es troba en la nòmina dels satírics. Baix l'aspecte d'una novel·la d'aventures, prenent com a model una faula grega, Apuleyo ensenya els aspectes negatius de la vida i del ser humà, mostrant-nos un complet quadro de les províncies romanes durant el segle II amb els abusos dels administradors, la duresa dels esclaus o la ruïna dels xicotets agricultors. Luciano de Samosata serà l'últim poeta satíric, dirigint els seus enverinats dards a les religions de l'època, començant pels déus de l'Olimp i acabant amb els cristians. També satiritza sobre les novel·les d'aventures o la historiografia.

El anomenat "renaixement grec" que es produïx en el segle II a causa de la política hel·lènica dels emperadors, inaugurada per Neró, ens porta a grans mestres entre els que destaca Plutarc, eminent historiador i genial literat. Conservem una sèrie d'obres morals on manifesta la seua filosofia eclèctica El teatre seriós de l'època republicana va acabar donant pas al que podem denominar comèdia. El drama seriosa deixa de ser interpretat i passa a ser llegit per les classes més cultes. Sèneca es convertirà en el millor representant del drama literari. Ens ha deixat huit obres ("Medea", "Agamennon" o "Phaedra") inspirades en la tragèdia grega, en les que ens presenta als seus personatges condemnats a terribles patiments i desesperats, sense trobar cap esperança. El seu estil senzill cau en ocasions en la monotonia.