“El GUST D’INVESTIGAR 2019”
Com cada any el departament participa en aquest certamen adreçat a alumnes de 4t ESO i 1r Batxillerat.
Aquest curs se celebra la XI Reunió Científica de GUST D'INVESTIGAR i participen Bogdam Dobre i Ferran Pérez amb el treball “Podem veure el so?” on s’estudien les figures de Chladni.
ABSTRACT
The aim of this project is to detect possibles ponds which are prone to contain larvae of mosquitoes that might transmit diseases as the malaria. It is realized by means of a drone with a camera, programmed to cover a certain area.
Once detected, the larvicidas are spread manually or through a drone provided with a system of
pulverization.
The objectives are the following:
●To learn the functioning of drones and to be able to build them from the beginning.
●To calibrate the drone in order that it has a stable flight.
●To plan a route to be covered by the drone autonomously.
●To do photographies to create an orthophoto. From this one, detect possible ponds inside
the area covered using artificial vision technologies.
Royo Monforte, Lluís
Gas Gozalbo, Mario
Serrano Porcar, Joan
RESUMEN
Este proyecto pretende detectar posibles charcas de agua que son propensas a contener larvas de mosquitos que podrían transmitir enfermedades como la malaria. Se realiza mediante un dron con una cámara, programado para que recorra un área determinada.
Una vez detectadas, se diseminan las larvicidas o bien manualmente o bien mediante un dron provisto de un sistema de pulverización.
Los objetivos son los siguientes:
●Aprender el funcionamiento de los drones y saber montarlos desde cero.
●Calibrar el dron para que tenga un vuelo lo más estable posible.
●Planear una ruta para que sea recorrida de forma autónoma por el dron.
●Hacer fotografías para crear una ortofoto. A partir de ésta, detectar posibles charcas de
agua dentro del área recorrida mediante técnicas de visión artificial.
150 ANYS DE LA TAULA PERIÒDICA
L’Assemblea General de les Nacions Unides, a través de la UNESCO, ha declarat 2019 com l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics (IYPT2019) per tal de commemorar el 150é aniversari de la seua creació
A mitjans del segle XIX els químics coneixien 63 elements, però no es posaven d’acord en com ordenar-los. Per tal de trobar la manera de fer-ho i de discutir altres qüestions que els tenien dividits com la nomenclatura química i la distinció entre àtom i molècula entre d’altres, en 1860 es va realitzar el primer Congrés Internacional de Químics a Karlsruhe (Alemanya). Allí es va establir també el concepte de “pes atòmic”, actualment massa atòmica relativa d’un element.
Basant-se en aquest concepte Dimitri Mendeléiev (1834-1907) es va adonar d’un fet singular: si s’ordenaven els elements en funció del seu pes atòmic, s’observaven una sèrie de propietats que apareixien de manera periòdica al llarg de l’ordenació. Cada vegada que es repetia la propietat es començava una nova columna, configurant-se així una presentació en forma de taula. Aquests resultats es van presentar en 1869, fa exactament 150 anys.
En aquesta estructura de taula Mendeléiev va deixar alguns buits i va aventurar que els elements que els ocupaven encara no s’havien descobert. Fins i tot va predir les propietats d’aquests elements desconeguts. Per exemple, el buit adjacent a l’alumini havia de correspondre, segons ell, a un metall amb una massa atòmica de 68, un punt de fusió baix i una densitat de 6 g/cm3. Sis anys més tard es va descobrir el gal·li que té una massa atòmica de 69,7, es fon amb la calor de la mà i té una densitat de 5,9 g/cm3. El mateix va passar amb l’escandi, el germani i el tecneci que no es va descobrir fins 30 anys després de la seva mort.
En la taula periòdica actual els elements es col·loquen d’esquerra a dreta i de dalt a baix en ordre creixent dels seus nombres atòmics (nombre de protons al nucli de l’àtom). Els elements estan ordenats en set fileres horitzontals anomenades períodes i divuit columnes verticals anomenades grups o famílies.
La grandesa de la taula periòdica està en la seua periodicitat, cada cert nombre de partícules subatòmiques que constitueixen els elements es repeteixen les propietats.
Al llarg dels anys s’han anat descobrint elements a la natura i se n’han fabricat d’altres en acceleradors de partícules. Avui dia hi figuren 118 elements, 55 més que en l’època de Mendeléiev. Els últims 28 elements descoberts s’han creat en explosions nuclears o en laboratoris i alguns d’ells tant sols han estat estables mil·lèsimes de segon. La pregunta que ens fem és: hi ha més elements que els 118 coneguts? Càlculs recents indiquen que en podrien ser 170, només cal estar atents als acceleradors de partícules en els propers anys.
Departament de FÍSICA I QUÍMICA
"No quiero sentirme valiente cuando salga a la calle, quiero sentirme libre".
"Si te retienen, insultan, atacan, pegan o amenazan, no te confundas. Eso no es amor".
"La cantidad de ropa que uso no determina la cantidad de respeto que merezco".
"Mi cuerpo no quiere tu opinión".
"El silencio es letal en el maltrato hacia la mujer. Atrévete, sé valiente y denuncia al agresor".
El PI Day se celebra alrededor de todo el mundo el 14 de Marzo ya que este dia es en el mes 3 el 14 coincidiendo con el numero pi que es 3,14. Se conocen como Día de Pi dos celebraciones en honor de la expresión matemática Pi: el "Día Pi" y el "Día de aproximación de Pi".
El lèxic llatí i la seua evolució
Evolució fonètica, morfològica i semàntica
Introducció:
Etimologia I
Per a abordar l'evolució del llatí al castellà cal tindre en compte d'una banda els aspectes que afecten al lèxic, al vocabulari; per un altre els que afecten al que anomenem habitualment gramàtica, amb la divisió habitual de fonètica, morfologia i sintaxi. Els fets lingüístics són complexos i mostraran una mescla de diversos dels aspectes mencionats. Comprendre les bases de l'evolució del llatí ens ajudarà a ampliar el nostre vocabulari, no sols en espanyol, sinó en totes les llengües modernes, especialment les romàniques, però a més millorarà la nostra ortografia, que és de caràcter etimològic, de manera que la raó d'escriure haver-hi amb 'h' i 'b’ no és una altra que en llatí era habere.
![Latín. clásico. ī. ĭ. ē. ĕ. ā. ă. ŏ. ō. ŭ. ū. i. ɪ. e. ɛ. a. ɔ. o. ʊ. u. Latín. tardío. (en sílabas tónicas) [je] [we]](https://portal.edu.gva.es/iespenyagolosa/wp-content/uploads/sites/253/2020/01/Evolucióndelasvocaleslatinas.jpg "Evolución+de+las+vocales+latinas")
