jc_carrionmolto

Participa en el nostre concurs per a veure el teu propi disseny imprés en la portada de l’agenda de l’AFA del curs que ve.

Tens fins al divendres 9 de maig per a donar la teua obra a Alberto o Sira del Departament d’Arts i poder guanyar premis valorats en 100€.

BASES DEL CONCURS

El 16 d’abril de 2025, dia de convivència i tallers en el nostre centre per a donar la benvinguda a les vacacions de Pasqua, el Departament de Llengua castellana i literatura va organitzar un Taller de marcapàgines que va ser un èxit tant en afluència com participació. Els alumnes van desplegar la seua capacitat creativa i de disseny, realitzant uns marcapàgines personalitzats tan increïbles com ells.

Els felicitem a tots ells per les seues boniques creacions i els desitgem felices lectures, perquè els donen bon ús.

El passat 28 de març l’alumnat de 1r de Batxillerat de l’assignatura d’Economia va visitar la seu del poder executiu i legislatiu de la Comunitat Valenciana, és a dir, el Palau de la Generalitat i les Corts Valencianes.

Deia l’economista i humanista José Luis Sampedro que “ens eduquen per a ser súbdits, per a ser consumidors i productors” i, tenia tota la raó. En el nostre sistema educatiu són pocs els espais o matèries destinades a una cosa tan fonamental com que els estudiants tinguen un primer contacte i unes certes nocions de l’organització administrativa i política del nostre país.

Sovint, escoltem en mitjans de comunicació i veiem al nostre voltant una població cada vegada més desafectada de la política (no dels partits) sinó d’allò que implica gestionar tot el públic, en l’àmbit local, autonòmic o nacional, i que, per tant, ens concerneix a tots. Una joventut que comprenga conceptes jurídics i polítics bàsics contribuirà a generar una ciutadania informada, responsable i crítica, capaç d’afrontar reptes i desenrotllar-se personalment i col·lectivament. Però a pesar que els successius currículums proclamen la necessitat de construir una ciutadania crítica i activa, en la pràctica educativa existeixen grans llacunes en aquest camp.

Des del departament d’economia treballem les decisions de les administracions, la gestió dels diners públics i la seua influència, no sols en la marxa de l’economia, sinó en la de les vides de cada un dels ciutadans. Qüestions com els impostos, la regulació d’algunes activitats econòmiques, les prestacions per desocupació, les beques o les jubilacions afecten milions de persones dia a dia i, en certa manera, som responsables de donar suport a o no aquestes decisions.

Entendre que cada euro públic que un polític promet destinar a una obra pública o a un determinat servici, campanya, etc. ix de les nostres butxaques és bàsic, però també ho és entendre com s’articulen les administracions públiques, per què són tan importants els pressupostos públics, la fiscalització de l’oposició als equips de govern (en qualsevol nivell de gestió), etc.

Amb aquesta visita, l’alumnat ha pogut visitar un edifici històric i emblemàtic com és el Palau de la Generalitat, obert a uns pocs, coneixent totes les seues dependències i l’ús històric i actual que es fa d’elles. També han tingut l’oportunitat d’asseure’s en l’hemicicle, on se senten els nostres diputats autonòmics, coneixent de primera mà el funcionament de les corts, la seua labor legislativa i la importància de la dialèctica parlamentària.

Una visita que no els ha deixat indiferents i que, esperem, que els ajude a entendre millor el món en el qual viuen i en el qual, prompte o tard, hauran d’implicar-se.

Elsa San José Jiménez

Cap del departament d’Economia

El Departament d’Arts Plàstiques i Visuals i el Departament de Música organitzen per tercer any consecutiu, la nostra setmana d’exposicions, audicions i projeccions dels jóvens talents de l’IES Pascual Carrión.

Ja sabeu: No es tracta d’un concurs. Volem donar a conéixer el vostre potencial artístic en els àmbits plàstic, audiovisual i musical, per la qual cosa les vostres creacions seran sempre benvingudes.

Per a apuntar-te, entra en el següent enllaç. Explica’ns quina és la teua disciplina artística i què t’agradaria exposar.”

ENLLAÇ D’INSCRIPCIÓ

Amb motiu del 25 aniversari de la inauguració del nostre centre, els alumnes matriculats en el projecte interdisciplinari de 2n d’ESO “Comicmamia”, han realitzat un còmic gegant que ocuparà una de les parets del passadís de la biblioteca.

A través de quaranta vinyetes, i sota el títol de “A la recerca de l’autor”, el còmic compta l’arribada a l’institut d’un alumne estranger que accidentalment troba un diari ocult en un dels arbres del claustre. Amb l’ajuda d’una altra alumna immigrant i un grup d’amics d’allò més variat, intentaran trobar a l’amo del diari del qual només saben el nom i les inicials.

La lectura de les seues pàgines els portarà a comprendre que els problemes relacionats amb l’adolescència són els mateixos ara que fa vint anys. Descobriran a través de les seues pàgines que l’adolescència no els fa immortals, que el temps passa irremeiablement, que les decisions que facen ara marcaran els passos esdevenidors i que les paraules són tan poderoses que poden afonar o alçar a algú de la misèria.

Al llarg de les diferents vinyetes podrem observar que fa vint-i-cinc anys l’amo del diari ja experimentava els mateixos problemes d’ara relacionats amb l’assetjament escolar, el desarrelament i la xenofòbia, la importància de pertànyer a un grup o les relacions familiars complicades. També apareixen en el còmic  altres temes, agreujats ara per la pandèmia i la inclinació a les xarxes socials, com l’ansietat, la depressió o el suïcidi. A més, hem tractat d’incloure altres temes relacionats amb el col·lectiu LGTBQ+ i la intel·ligència emocional a través de l’empatia i el treball en equip dels protagonistes de la nostra història.

Un gir inesperat els portarà a descobrir qui s’amaga darrere de les inicials d’eixe diari, i a entendre que per a algunes persones aconseguir la felicitat consisteix a ser capaç de dur a terme el més gran dels sacrificis.

Alumnat de 2n ESO “Comicmania”

Professores del projecte Núria Picó i Elvira Berbegal

Deia Plató que la poesia era “eixa cosa lleugera, alada i sagrada”, semblant a un ocell o un àngel, intangible, que no es podia atrapar ni engabiar. La veritat és que si ens transportem a la realitat de les nostres aules, intangible podria ser sinònim d’intel·ligible. La veritat és que els nostres alumnes lligen poc, en general, i menys encara si es tracta de poesia. La veritat és que segons una llegenda urbana es tracta d’un gènere tan elitista que només els entesos tenen accés a ella. La veritat és que malgrat que intentem ficar-la en les nostres classes amb calçadorno és per als nostres pupils ni un “misteri” com pensava Lorca ni un “intent d’aproximació a l’absolut” com sustentava Juan Ramón Jiménez ni una “expressió de bellesa” com deia Borges ni “erotització del llenguatge” com afirmava Octavio Paz, i menys encara l’associen a eixe “tu” becqueriano que sonava tan pròxim i alhora tan llunyà, imaginari i inaccessible com la mateixa poesia.

Fa uns anys el meu interés pel pensament visual, per adoptar noves tècniques i nous reptes en les meues classes, em va portar a la següent frase de Leon Daudet que diu així: “Els poetes són hòmens que han conservat els seus ulls de xiquet”. Esta idea em va fer pensar que possiblement la culpa d’allunyar-nos de la poesia com també la d’allunyar-nos de dibuixar, pintar o jugar estava lligada intrínsecament amb la idea de créixer, de fer-nos majors. Esta seria la raó fonamental per la qual alguns pocs privilegiats es neguen a abandonar del tothom de la infància aferrant-se a la poesia, el dibuix o la pintura com si fora l’únic fil que els connecta directament amb eixa etapa que no tornarà. Després de tants anys intentant atrapar als alumnes en les xarxes de la poesia, seguisc sense tirar la tovallola, i anys després d’any, busque fórmules noves per a llegir poesia en classe i, per què no, per a crear-la. Pense com Jean Cocteau que la poesia és imprescindible; però, com ell, encara no tinc clar per a què. Jo que soc poeta frustrada per la gràcia de Déu i pel meu escàs esforç i feble voluntat, no defallisc en el meu intent de fer entendre als nostres jóvens que la poesia és necessària per a expressar amb poques paraules l’essencial, en un intent de fer-nos sentir una emoció única, intransferible que ens remoga a vegades les entranyes, i per què no, el cor.

Per totes aquestes raons, a la fi de febrer es va dur a terme a la biblioteca un recital poètic a càrrec del professor de Llengua castellana i Literatura de l’IES Platja de Sant Joan, Juan Antonio Olmedo, sobre els poemes de Lorca que han llegit i analitzat els alumnes de 2n Batxillerat. Un intent més de comprendre la poesia, de la mà de Lorca, a través dels seus temes, els seus símbols i recursos més característics.

Continuem reivindicant la poesia a les nostres aules, insistim en la seua lectura i en la seua anàlisi. Que siga només un pretext per a crear, pensar i expandir-nos. Si és cert que ens connecta amb la infància, perquè no cresquem mai.

Elvira Berbegal Coloma