Inhalem diàriament els fètids gasos tòxics que desprenen les faules feridores que es prodiguen per les xarxes socials, les desqualificacions falses que es transmeten com a precises, les notícies tergiversades que adormen la reflexió. I la veritat es desploma, la paraula es devalua, prima l'efímer, poc ens importa la certesa de la informació que rebem. Per això, és tan desitjable que la nostra societat cree espais de reflexió assossegada, en els quals es compartisquen idees i es desenvolupe un ferm esperit crític.
Així, amb molta il·lusió, no exempta de certes dosis d'inseguretat, el present curs s'ha creat en el nostre centre un Club de Lectura. Va començar la seua marxa el mes de febrer. A la primera proposta, van respondre 60 alumnes de tots els cursos d'ESO i de batxillerat, ells van decidir embarcar-se voluntàriament en aquest bell repte. Com que eren molts, vam decidim dividir-los en dos dies diferents en grups de 30, ja que era impossible que en 55 minuts pogueren participar totes i tots. Hem fet solament dues reunions. En ambdues s'ha triat una temàtica i s'ha oferit un llistat d'obres relacionades amb ella. Per a la primera reunió, l'eix vertebrador va serseleccionat pel professorat; les obres van versar entorn del tema de la dona. En la segona, es va decidir que el tema fóra triat per l'alumnat; el més votat va ser el de la fantasia. La dinàmica de les reunions és senzilla. Comencem amb una breu presentació, en la qual indiquem el llibre que ens hem llegit i què ens ha resultat més rellevant. Posteriorment, ja s'estableix un col·loqui distés en el qual s'aprofundeix en els diversos aspectes de les obres que cadascun desitja remarcar: passatges més cridaners, anàlisis de personatges, ritme narratiu, espais reals o imaginaris, temes subjacents…Tot això ben maridat amb un deliciós xocolate acabat de fer, i un tros de coca casolana.
No resulta senzill concretar què és el que motiva que, durant la reunió, es cree un ambient màgic, en el qual flueix la bella i estranya emoció, que només provoca la passió per la lectura. És admirable que els més xicotets exposen sense por les inquietuds que els ha despertat una novel·la; és gratificant constatar els grans lectors que hi ha en el nostre institut que són capaços d’establir relacions entre diverses novel·les; és emocionant descobrir, quan escolten els altres, aspectes rellevants i íntims d'una obra que després d'una primera lectura solen passar desapercebuts. En aqueix breu espai de temps que dura la reunió, hem salpat amb Malala i la seua arriscada lluita pels drets humans; amb la valenta Violeta i la transsexualitat; amb la ruptura d'Elizabeth Bennet dels cànons que imposaven, com havia de ser una dona de la seua època; amb el gran valor que atorga Harry Potter a l'amistat; amb el drama fantàstic de Conor; amb Silvia Federici i la transició del feudalisme al capitalisme…En definitiva, ens hem acostat a les profunditats de l'ésser humà que amaguen les passions i les temors universals que ens igualen.
En “Les coses han canviat” el poeta Carlos Marzal escriu: «les paraules no ofereixen/ la nau que obri el món, ni avui ni llavors,/però algunes paraules, en traçar una història,/ amb la seua amarga bellesa, que no ens obri el món,/ens el fan habitable». El nostre món a vegades resulta hostil i traïdorenc, però moments com aquest ens regalen esperança en l'avenir i provoquen una plaent sensació de pau.
Tal vegada amb aquest Club de Lectura aconseguim exhalar tolerància guaridora, escolta activa i serena, respecte per la veritat i la justícia, cultura d'ahir i d'avui, acolliment sense por de la diversitat de l'ésser humà… paraules habitables.
Blog del club de lectura --> https://fomentolecturalasfuentes.blogspot.com