Què sona?

«La música popular porta implícita la història d'un poble: els problemes socials, els interessos, els valors, les anècdotes, les llegendes, etc. Va evolucionant amb l'esdevenir social i amb les necessitats culturals de cada època i ajuda en multitud d'ocasions al desenrotllament dels pobles.» (Josep Crivillé i Bargalló)

L'objetiu del Projecte d'Investigació i Innovació Educativa (PIIE) Hamelin 23-25 Xe, que a gust! és l'estudi de les tradicions la seua posada en valor en la societat. Per esta raó, cada mes, el timbre que escoltarem en l'entrada a l'institut, en els canvis de classe, en els patis i en l'eixida, serà el d'una cançó tradicional que ens ajude a contextualitzar una història, uns valors, unes anècdotes i unes llegendes.

FEBRER 2024

Ievan polkka

Cançó popular finlandesa

La cançó Ievan polkka (la polca d'Eva) és una polca popular finlandesa escrita en 1928 i cèlebre en tot el país fins a acabada la Segona Guerra Mundial. En 1995, es va popularitzar de nou gràcies al grup de música tradicional Loituma (dels qui és la versió que escoltem) i, en 2007, va ser versionada per diversos cantants vocaloid japonesos, adquirint una popularitat mundial. La cançó parla d'una jove anomenada Eva que balla polca tota la nit. La lletra es mescla amb paraules i sons inventats per a enriquir la melodia i el ritme, donant-li a la cançó un caràcter festiu.

Nuapurista kuulu se polokan tahti
Jalakani pohjii kutkutti.
Ievan äiti se tyttöösä vahti
Vaan kyllähän Ieva sen jutkutti,
Sillä ei meitä silloin kiellot haittaa
Kun myö tanssimme laiasta laitaan.
Salivili hipput tupput täppyt
äppyt tipput hilijalleen. 

Ievan suu oli vehnäsellä
Ko immeiset onnee toevotti.
Peä oli märkänä jokaisella
Ja viulu se vinku ja voevotti.
Ei tätä poikoo märkyys haittaa
Sillon ko laskoo laiasta laitaan.
Salivili hipput tupput täppyt
äppyt tipput hilijalleen.

Ievan äiti se kammarissa
Virsiä veisata huijjuutti,
Kun tämä poika naapurissa
ämmän tyttöä nuijjuutti.
Eikä tätä poikoo ämmät haittaa
Sillon ko laskoo laiasta laitaan.
Salivili tupput täppyt
äppyt tipput hilijalleen.

Hilipati hilipati hilipati hillaa
Hilipati hilipati hilipampaa
Jalituli jallaa talituli jallaa
Tilitali tilitali tilitantaa
Halituli jallaa tilituli tallaa
Tilitili tilitili tilitili tallaa
Halituli tilitali jallati jallan
Tilitali talitali helevantaa

Rimpatirallaa ripirapirallaa
Rumpatiruppa ripiranpuu
Jakkarittaa dippari lapalan
Tulituli lallan tipirantuu
Jatsu tsappari dikkali dallan
Tittali tillan titstan dullaa
Dipidapi dallaa ruppati rupiran
Kurikan kukka ja kirikan kuu

Rätsätsää ja ribidabi dilla
Beritstan dillan dillan doo
A baribbattaa baribariiba
Dibi dibidibi disten dillan doo
Ja barilla stillan deijadoo
A daba daba daba daba daba dybjabuu
Baristal dillan stillan duubadäg
Dägädägä duu duu deijadoo

Siellä oli lystiä soiton jäläkeen
Sain minä kerran sytkyyttee.
Kottiin ko mäntii ni ämmä se riitelj
Ja Ieva jo alako nyyhkyytteek.
Minä sanon Ievalle mitäpä se haittaa
Laskemma vielähi laiasta laitaa.
Salivili tupput täppyt
äppyt tipput hilijalleen.

Muorille sanon jotta tukkee suusi
En ruppee sun terveyttäs takkoomaa.
Terveenä peäset ku korjoot luusi
Ja määt siitä murjuus makkoomaa.
Ei tätä poikoo hellyys haittaa
Ko akkoja huhkii laiasta laitaan.
Salivili tupput täppyt
äppyt tipput hilijalleen.

Sen minä sanon jotta purra pittää
Ei mua niin voan nielasta.
Suat männä ite vaikka lännestä ittään
Vaan minä en luovu Ievasta,
Sillä ei tätä poikoo kainous haittaa
Sillon ko tanssii laiasta laitaan.
Salivili tupput täppyt
äppyt tipput hilijalleen.

El so d'una polca va arribar des de la casa del meu veí
I va posar els meus peus a ballar
La mare d'Eva tenia un ull posat en la seua filla, però
Eva va aconseguir enganyar-la, saps?
Perquè, qui escoltarà la mare dient que no?
Quan tots estem ocupats ballant d'un costat a un altre!

Eva estava somrient, el violí estava gemegant
Mentre la gent es reunia per a desitjar-li sort.
Tothom estava suant, però a ningú semblava molestar-lo
L'aposte jove, el galant ben semblant.
Perquè, a qui el molestarà una gota de suor?
Quan s'està ocupat ballant d'un costat a un altre!

La mare d'Eva es va tancar
A la seua habitació per a taral·larejar un himne.
Deixant al nostre heroi divertir-se un poc
A la casa del veí, amb les llums tènues.
Perquè, què importa el que diuen els vells?
Quan estàs ocupat ballant d'un costat a un altre!

Quan la música es va detindre, va començar la vertadera diversió
I va anar llavors quan el xic va començar a joguinejar
Quan la va portar a la seua casa, quan el ball va haver acabat
La seua mare, furiosa, els esperava fora.
Però jo li vaig dir, Eva, no plores ara
Prompte ballarem d'un costat a un altre!

Li vaig dir a la seua mare, detingues ara eixe soroll
O no seré responsable del que faig.
Si vas en silenci i et quedes a la teua habitació
No resultaràs ferida mentre festeig a la teua filla.
Perquè aquest bon xic és un poc salvatge
Quan està ocupat ballant d'un costat a un altre!

Una cosa que et dic és que no m'atraparàs,
No, no em posaràs un parany amb facilitat.
Veu a l'est i veu a l'oest, però
Eva i jo ens trobarem.
Perquè aquest bon xic no és del tipus tímid
Quan està ocupat ballant d'un costat a un altre

ENERO 2024

Xe que a gust!

Cançó tradicional d'Elx

Les Cançonetes de fil i cotó expliquen l'obra, els costums, els estereotips o els moments d'oci del dia a dia en l'Elx dels segles XIX i XX. De tradició oral, va ser als anys 80 quan van ser compilats, principalment per Maria Assumpció Peral, Ramon Sempere, Andreu Mallebrera i Salvador Valero, que van publicar l'any 1989 el llibre Cançonetes de fil i cotó, nom amb el qual es coneix este recopilatori de la vida quotidiana de l'Elx del passat.

La versió de la cançó Xe que a gust! que escoltem està cantada pel grup Cadafal.

Perquè visc en la Teulera
ahí en lo últim del Raval
diuen que soc un borratxo
d’eixos de got i punyal
si visquera en la Glorieta
i vestit de senyoret
per molt borratxo que fóra
guardaríeu el secret

Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
Xe que a gust ho estem passant
Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
que m’esteu matant de fam

El dilluns que no tinc ganes
El dimarts pa descansar
El dimecres pa fer nóvia
El dijous pa festejar
El divendres pa fer comptes
I el dissabte pa cobrar
I el diumenge que tinc ganes no me deixen treballar

Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
Xe que a gust ho estem passant
Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
que m’esteu matant de fam

Totes se giren d’esquena
Al parlar-lis del jornal
Qui va inventar la sirena
Que Déu el guarde del mal
I em tòquec el pito, nena,
Quan me’n vaig a treballar
I en acabar la faena
me’l tornàrec a tocar

Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
Xe que a gust ho estem passant
Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
que m’esteu matant de fam

Puja la carn, puja l’oli
Puja la llet, puja el pa
L’autobús no cal parlar-ne
Que li diuen l’autocar.
Si el ball segueix com el ballen
Tan mal haurem d’acabar
Que ni els qui mai no treballen
Podran d’aquí a poc menjar

Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
Xe que a gust ho estem passant
Xe que a gust, xe que a gust, xe que a gust
que m’esteu matant de fam

 

DICIEMBRE 2023

De l’aigua dolça venim

Cançó tradicional d'Elx

Les Cançonetes de fil i cotó expliquen l'obra, els costums, els estereotips o els moments d'oci del dia a dia en l'Elx dels segles XIX i XX. De tradició oral, va ser als anys 80 quan van ser compilats, principalment per Maria Assumpció Peral, Ramon Sempere, Andreu Mallebrera i Salvador Valero, que van publicar l'any 1989 el llibre Cançonetes de fil i cotó, nom amb el qual es coneix este recopilatori de la vida quotidiana de l'Elx del passat.

La versió de la cançó De l'aigua dolça venim que escoltem la canta el grup Cadafal.

De l’aigua dolça venim
de fe-mos un nugolet,
d’eixa que cau en la sèquia
i mos l’ha dut Sansanet.

No begues molt,
que te pot fer mal,
el nugolet
se te’n pot pujar al cap.

Doneu-li la trompa al xic
que li ha costat dos quinzets,
que se l’ha comprat sa mare
i son pare no en sap res.

La trompa al xic
que se l’han furtat,
la trompa al xic
que sa mare li ha comprat.

De l’aigua dolça venim
de fe-mos un nugolet,
d’eixa que cau en la sèquia
i mos l’ha dut Sansanet.

No begues molt,
que te pot fer mal,
el nugolet
se te’n pot pujar al cap.

La nóvia no sap què fer,
no fa només que plorar,
perquè al pobre del seu nóvio
el volien emborratxar.