IES EL CLOT: AHIR I HUI

No va es fàcil ni ràpida la construcció del complex escolar El Clot. Deu anys van transcórrer entre la reserva del solar per ús escolar en 1973 i l’obertura del col·legi d’EGB i de l’Institut de BUP a l’octubre de 1983. Deu anys que van veure la fi del franquisme en 1975, la Reforma Política de Suárez en 1976, les eleccions democràtiques en 1977, la Constitució el 78, els governs d’UCD presidits per Suárez i Calvo Sotelo, l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia i la victòria del PSOE en 1982.

1. El llarg camí de la construcció (1973-1983).

En 1973 el Pla Parcial núm.9 d’Ordenació Urbana de València va reservar una parcel·la de més de 10.000 m² per a ús escolar entre els carrers Onésimo Redó (hui Peset Aleixandre), Economista Gai (hui Just Ramírez), Gonzalo Ramiro i Luis Crumiere. Aquesta parcel·la estava excavada (clot) i era un camp de futbol anomenat Santiago Enguix i UD El Perdigacho.

En aqueix moment la ciutat de València amb uns 680.000 habitants, tenia només huit instituts públics de BUP (Luis Vives, Sant Vicent Ferrer, Juan de Garay, Benlliure, Sorolla, Font de Sant Lluís, El Cid i Isabel de Villena), és a dir, un institut per cada 85.000 habitants.

En el procés de construcció van participar les Corporacions Municipals presidides per Miguel Ramón Izquierdo, últim alcalde de franquisme, i Ricard Pérez Casado, alcalde del PSOE, i els Ministeris d’Educació dels governs d’UCD i del PSOE. A més hem de destacar l’activitat de les AA.VV de Zaidía, Torrefiel i Orriols que, una vegada legalitzades en acabar el franquisme, van lluitar perquè el complex escolar seria una realitat.

En 1976, després de la mort de Franco, les AA.VV i el representants de les APA van visitar la Delegació del MEC i l’Ajuntament per a demanar la construcció del centre escolar (Informe de l’AAVV), i al desembre de 1977 el Plenari de l’Ajuntament presidit per l’Alcalde Miguel Ramón Izquierdo va aprovar l’expropiació de quatre parcel·les per a la construcció del centre educatiu. El preu de l’expropiació va provocar el primer problema entre l’Ajuntament, que va valorar els terrenys en 16 milions de pts, i la Junta Provincial d’Expropiacions, que va fixar 65 milions. El recurs contenciós administratiu que va presentar l’Ajuntament es va resoldre a favor de la valoració feta per la Junta Provincial.

L’any 1980 és clau perquè avancen els tràmits administratius. Amb motiu de la substitució de la Delegada Provincial d’Educació, el Diari Llevant informa «que es troba l’importantisimo enclave escolar del complex institut-centre d’EGB del Clot en vies de subhasta». A l’octubre l’Ajuntament presidit per Pérez Casado aprova «cedir gratuïtament a l’Estat, Ministeri d’Educació, la parcel·la per a la construcció d’un centre de BUP…. devent l’Estat complir la finalitat en un termini màxim de cinc anys» (Acta de l’Ajuntament). Un mes després la Junta de Construccions del MEC anuncia en el BOE el concurs-subhasta urgent «per a la construcció del complex educatiu d’EGB de 16 unitats i de Batxillerat Unificat i Polivalent de 16 unitats a València, call d’Onésimo Redó». El pressupost és de 216 milions de pts, i el termini d’execució de vint-i-dos mesos.

Un segon problema apareix en 1981, perquè, quan l’empresa vol començar les obres, s’adonen que els accessos a la parcel·la no han sigut expropiats encara. A la premsa es va produir un encreuament de declaracions entre l’Ajuntament i la Delegació del MEC. L’Ajuntament va reaccionar amb promptitud i mes després va expropiar els terrenys per 16 milions de ptes. Al juny l’AV, de Zaidia va dirigir un escrit a l’Ajuntament «que pròxim a iniciar-se les obres per a la construcció d’un centre d’EGB i BUP en el solar denominat El Clot i a causa de la repercussió per al barri, sol·licita informació sobre l’expropiació d’accessos i viaris i el pla i característiques de l’obra». Divendres 31 de juliol un article publicat en Llevant titulat «Rumb al nou Curs» indica que: «fa dos dies han donat principi, por fi, les obres de construcció del nou institut en el cèlebre solar del Clot». DESPRÉS DE HUIT ANYS LES OBRES HAN COMENÇAT! Finalitzaran en el termini fixat?

Al març de 1983 es presenta el tercer problema, perquè les obres no s’han acabat. Les AA.VV, vigilants, es posen en marxa i visiten la Delegació del MEC on les informen que falten 24 milions de pts per a acabar els patis exteriors. El Delegat es compromet a resoldre la situació i a aconseguir els diners necessaris.  Dies després l’Associació de Zaidia i els APA del barri de Tormos dirigeixen una carta a la Delegació del MEC signada per 224 persones en la qual manifesten: « prendre les mesures oportunes, si en un termini mínim de temps no s’observen més personal treballant, la construcció de voreres, dotació d’aigua i llum, la previsió de personal docent i no docent així com la constitució dels òrgans acadèmics oportuns». Les obres es reprenen i es fixa l’1 d’octubre com a data de lliurament de l’edifici.

Al maig l’Administració va nomenar En Rafael Simancas director en funcions i com l’Institut no està acabat la preinscripció de l’alumnat es realitza als locals de l’AV de Zaidia «que participarà en la vigilància de l’adjudicació de matricula». Al juny es publica en el BOE el Reial decret, signat per Rei i el Ministre d’Educació J.Mª Maravall, pel qual es crea l’Institut de Batxillerat Mixt El Clot de València «per a satisfer la creixent demanda de llocs escolars de Batxillerat». A l’agost el MEC disposa el començament de les activitats per al curs 1983-1984.

1984. L’obertura a l’octubre de 1983 i la inauguració oficial al maig de 1984.

El Diari Llevant informa «que ho dia 17 s’inaugurarà El Clot» amb una capacitat de 16 unitats d’EGB i 640 alumnes i 16 unitats de BUP i 640 alumnes. Qualifica el centre de «una important instal·lació perquè significa un notable alleujament per al pla d’escolarització». Certament, EL CLOT és el dotzé institut de la ciutat i podrà escolaritzar l’alumnat d’una extensa zona situada entre els Instituts de Campanar i el Benlliure.

La inauguració oficial es va realitzar el 10 de maig de 1984, una vegada que els patis exteriors van estar acabats. La premsa de València va reflectir la noticia amb els següents titulars:

• «Ciscar inaguró el complex del Clot» (Llevant).
• «Inagurando ho centre escolar El Clot» (Les Províncies).
• «Jornada de treball del conseller Ciscar en el Clot» (Notícies al Dia).

Cipriano Ciscar, conseller d’Educació de la Generalitat, acompanyat altres autoritats va visitar tots dos centres i va dirigir unes paraules als assistents.

Realitzades les transferències educatives en la Generalitat, una ordre de juliol de la Conselleria d’Educació disposa el funcionament de l’Institut a partir de l’any acadèmic 1983-84.

III. Els 25 anys de funcionament.

Durant els primers anys El Clot va fer la tasca d’escolaritzar l’alumnat de barris, que a l’ultima dècada havien crescut bastant, com Torrefiel el 50%, Benicalap el 45%, Marxalenes el 18%.

També va matricular alumnes de les pedanies de Benifaraig, Carpesa, Borbotó, Poble Nou i dels centre privats (Salesians, Trinitàries, Salesianes) que no impartien el COU.

Des de la seua obertura fins al curs 2002-2003, l’Institut va funcionar a doble torn (entre 22 i 29 grups) la qual cosa provocava alguns problemes: el repartiment de l’alumnat per torns, les classes de 45 minuts, l’ús intensiu de les instal·lacions i les dificultats per als horaris d’avaluacions i reunions.

El curs 1987-1988 es va iniciar la línia en valencià, la primera en tot el País, que es va nodrir amb l’alumnat de la Gavina, La nostra Escola Comarcal, La Masia i d’algunes pedanies. La línia es va extingir el curs 1999-2000 per la creació de línies en centres veïns i es va reprendre quan es va incorporar la línia del col·legi Luis Braille.

L’obertura de nous instituts (Conselleria, Ballester Gozalvo, Orriols i Benicalap) i la desaparició del COU, va provocar la disminució del nombre d’alumnes i l’establiment del torn únic.

En l’actualitat El Clot escolaritza a 11 grups d’ESO i 4 de Batxillerat i té adscrits dos centres de Primària, Lluis Braille i Doctor Olóriz i rep algunes peticions de l’oferta general. En Batxillerat la seua àrea geogràfica és una mica més gran.

L’arribada d’immigrants l’última dècada ha tingut la seua repercussió en l’Institut. El nombre d’alumnes estrangers ha crescut de 3 en el curs 1998-99 a 73 durant el curs actual. Pertanyen a vint-i-cinc nacionalitats. Les tres nacionalitats amb més alumnes són: Colòmbia amb 11, Hondures amb 11 i Romania amb 9.

El Clot ha celebrat tradicionalment tres dies de festa l’any: la festa de Nadal, els Carnestoltes i el dia del Llibre. La festa de Nadal se celebra amb un acte en el qual es lliuren els premis de Contes de Nadal, escrits pels alumnes i organitzats pels Departaments de Castellà, Valencià i Anglés, i amb actuacions musicals per part d’alumnes i professors.

Els Carnestoltes, festa desapareguda, era l’ocasió en la qual l’alumnat demostrava humor i habilitat per a disfressar-se. La desfilada es feia al pati interior, a vegades, amb una cercavila de la banda formada per alumnes dirigida per J.Mª Nuín. Un jurat format per representants de l’APA, professors i alumnes donava els premis.

El dia del Llibre comença amb el Concurs Recreatiu i Cultural, un èxit de participació, en el qual els grups formats per quatre alumnes del mateix nivell han de respondre a certes qüestions de les diverses matèries preparades pels departaments. Finalitzar el Concurs, la celebració continua en el Saló d’Actes on es fa l’acte acadèmic amb lectures dels alumnes preparades pels departaments de Castellà i Valencià.