El llibre proposat per a este club, que tindrà lloc el dilluns 29 d’abril a les 17:00, és un xicotet assaig sobre Canvi Climàtic: “I ara jo què faig?” Com evitar la culpa climàtica i passar a l’acció, escrit per Andreu Escrivà.
Durant el col·loqui comptarem amb Andreu Escrivà. Ell és llicenciat en Ciències Ambientals, màster en Biodiversitat i Conservació d’Ecosistemes i doctor en Biodiversitat per la Universitat de València. Va formar part del Comité d’Experts de Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana entre 2016 i 2017, i és membre del Grup d’Expertes i Experts d’Emergència Climàtica de Barcelona des de maig de 2021. Col·labora regularment en mitjans de comunicació com Àpunt, El País, El Temps, Mètode o Climàtica. Participa de manera habitual en esdeveniments, cursos i seminaris sobre ciència, comunicació i medi ambient.
Sobre el llibre:
Desenes de notícies s’amunteguen cada dia en periòdics, informatius i xarxes socials. Informes catastròfics, mobilitzacions juvenils, fenòmens meteorològics extrems. També consells per a una vida més sostenible que, no obstant això, ens fan sentir pitjor. Davant l’allau d’informació, ens veiem impotents, avassallats, desorientats. I, alhora, necessitem fer alguna cosa, perquè això ens importa. Encara que sapiem que cal canviar estructures, la pregunta sempre emergix: «I ara jo què faig?». Este llibreno és un receptari per a una vida baixa en carboni, ni tampoc trobaràs ací un full de ruta sobre la transició ecològica per a les pròximes dècades. No llegiràs en estes pàgines un mostrari de l’horror futur que ens dibuixen els escenaris climàtics, ni descobriràs un llistat de prometedores solucions tecnològiques. Perquè no, no existix una solució màgica enfront del canvi climàtic que pugues brandar com a arma llancívola, ni una conspiració que sobtadament ho explique tot, eximint-nos d’haver d’actuar. El que sí que pots trobar en estes pàgines són ferramentes per a activar-te a tu mateix i impulsar el canvi en els altres, algunes de les arrels de la insostenibilitat i, per descomptat, les llavors disperses d’un futur que hem de cuidar i treballar. Amb temps, amb esperança i amb audàcia.
