ROCIO, BARRERA SOTO

Compartint experiències

per

El dimecres 5 de febrer, vam tenir la gran sort de compartir experiències i coneixements amb l’alumnat de l'Escola Taller de jardineria del poble.

Aquesta trobada estava emmarcada dins del centre d'interès dels éssers vius que estem portant a terme a l'aulari.

Allí ens explicaren les característiques dels ecosistemes de la Serra d'Espadà i vam gaudir junts/es d'una sèrie de manualitats fetes amb elements de l'entorn. Per acabar, vam plantar cadascú/na una carrasca que cuidarem amb molta cura a casa i a l'escola.

Aquest intercanvi no ha fet més que començar. Moltes gràcies a l'alumnat i als mestres per col·laborar amb nosaltres.

I vosaltres, els/les que ens llegiu, estigueu atents i atemptes al bloc per a no perdre cap detall.

 

25N “Que no ens tallen les ales”

per

El 25 de Novembre es commemora, a tot el món, el dia contra la violència de gènere, una xacra que està posant fi a la vida de milers de dones.

Conscients del paper social i compensador que té l'escola, no podíem continuar girant el cap davant aquesta terrible problemàtica.

Per això, decidim unir-nos a la iniciativa del CEFIRE (centre de formació del professorat) de Vinaròs i «teixir» papallones sota el lema «Que no ens tallen les ales».

En l'aulari de Vall concretament, portem molts mesos «treballant» amb l'alumnat la sensibilització sobre aquest tema i els i les més majors s'estan convertint en autèntics/es experts/es amb les ulleres violetes. No se'ls escapa ni un anunci de publicitat, ni un comentari... Detecten fins als més «mínims» micro masclismes.

Enguany decidirem abordar el tema a través d'una sèrie d'experiències com una narració vivenciada (Conte «Arturo i Clementina») o una gimkana feminista de la que van participar tots els comerços del poble.

Finalment, pintem una gran pancarta amb el lema triat pel centre i que ha presidit l'entrada del poble tota la setmana.

Però açò no acaba ací; continuem treballant dia a dia perquè arribe un moment en què aquest tipus d'experiències no siguen necessàries.

Us animem a tota la comunitat educativa a unir-vos contra la violència de gènere educant xiquets i xiquetes lliures, respectuosos i tolerants, utilitzant un llenguatge no sexista, evitant reproduir els estereotips establits per la societat segons el sexe, etc.

Continuem caminant!

Un ateneu improvisat

per

A Vall portem l'art a les venes. Qualsevol moment és perfecte per ballar, cantar, pintar o fer teatre.

Dilluns passat, després de gaudir del conte "La veueta", als/les peques se'ls va ocórrer anar més enllà e interpretar-la per a la resta de l'alumnat i, perquè no, per als i les veïnes del poble.

Sense guia adulta, van decidir fer entrades, posar-les preu, organitzar la "sala" (contaren cadires, entrades), també van tenir en compte la possibilitat que ens visitar alguna persona més major i, per això, van posar, darrere del tot, cadires més altes.

A l'hora acordada, el públic començà a arribar amb l'entrada a la mà i disposats a pagar per veure l'espectacle. Van haver de pensar molt quan calia tornar diners...

Totes/s van quedar encantades amb l'obra (encara que ens faltaven uns quants assajos) i sols desitgem tornar a gaudir d'una vesprada de teatre.

Us animeu a vindre?

 

9 d’octubre: Açò és or, xata!

per

Una de les llegendes que envolten la figura de Jaume I i que més «viva» ha arribat fins els nostres dies, és la del bateig de la llet de xufa com orxata per part del rei.

Conten els/les majors dels/les més majors del poble valencià, que una jove va oferir un got d’aquesta beguda blanca i dolça al monarca. Ell va queda enamorat pel sabor i va voler saber de que estava feta. La xicona va respondre: «És llet de xufa», però Jaume li va replicar: «Açò no és llet, açò és or xata!».

I nosaltres, per commemorar el 9 d’octubre, hem volgut recuperar aquest mite, arromangar-nos i fer orxata de la manera tradicional.

No sabeu que bona, gustosa i fresqueta ens va quedar! Ara entenem molt bé la reacció del rei.