Amb motiu del 25 aniversari del Conservatori de Dénia, en la revista que es va fer per a l'ocassió, podem trobar el següent text parlant d'Antonio Cortis:

"Potser el fet de nàixer a la mar (12 d'agost de 1891) -durant la travessia de tornada de la familia de l'Alger, on va morir el pare, a Dénia- va marcar el destí d'un esperit aventurer i apassionat que va recòrrer mig món perseguint un somni: fer triomfar la seua veu poderosa i alhora càlida en el món de la cançó. I els escenaris de les ciutats més importants d'Espanya, la resta d'Europa, els Estats Units i Sud-amèrica es rendiren a les extraordinàries dots artístiques de Cortis.

L'actual plaça del Tenor Cortis, al cor de Dénia, Manté viu el record de l'origen humil de qui en la seua adultesa, vital i professional, rebria el sobrenom de il piccolo Caruso, una mostra de l'admiració que va despertar entre l'afició a l'òpera. En eixa antiga plaça Redona, Vicenta, la mare d'Antonio i de Batiste, el major dels dos germans, treballava com a aiguadora. Els primers temptejos amb el clarinet del primogènit -que amb el temps esdevindria un dels millors barítons del paìs- encuriosiren el petit Antonio. Les manifestes aptituds musicals dels fills decidiren Vicenta a traslladar-se a València i, posteriorment, a la capital de l'Estat, l'any 1898, on Cortis va encetar els estudis musicals al Reial Conservatori de Mùsica de Madrid.

El contacte directe amb la música el va fer albirar el somni que ben aviat es convertiria en un profecte de futur definit i planificat. El jove Antonio volia cantar i només amb 10 anys va entrar a formar part del cor de xiquets del madrileny Teatre Reial i, al poc temps, va obtenir la plaça de contralt a la Capella Isidoriana.

L'adolescència el va fer perdre la veu durant uns anys en què va descobrir una segona passió, el violí, i va empendre una nova carrera com a instrumentista virtuós que li obrí les portes del Teatre Eslava, com a membre de l'orquestra.

Des de la fossa, actuació rere actuació, un Cortis de 15 anys hi va aprendre a admirar l'art escènic, que als 17 anys, en recuperar una enfortida i matisada veu, empraria per a encisar el públic.

En 1909 la familia es va instal.lar a Barcelona, oportunitat que el jove tenor va aprofitar per a continuar avançant en el camí cap a l'èxit rotund que assoliria pocs anys després. El cor del Gran Teatre del Liceu va servir de plataforma de llançament de la trajectòria ascendent i imparable que va iniciar Cortis. El 1915 va arribar un contracte per a actuar en el Teatre Reial de Madrid com a tenor d'utilitat, una espècie de substitut de la primera figura. I un any després va debutar davant el públic barceloní com a primer tenor del Teatre Espanyol, interpretant el paper de Mario Cavaradossi en l'òpera Tosca.

La consagració artística d'aquest gran músic de Dénia es va consolidar amb el salt definitiu a l'altra banda de l'Atlàntic. En el Teatre Colón de Buenos Aires va coincidir en la representació d'Arlequino amb qui esdevindria des d'aleshores mestre i protector del jove tenor denier: Enrico Caruso, el cantant d'òpera més destacat de l'època.

Itàlia serà la destinació següent d'un Cortis sempre inquiet i àvid de perfeccionament. Precisament a Nàpols, bressol del gran Caruso, es va presentar al public italià amb l'obra Payasos, el 15 de novembre de 1919. Il piccolo Caruso va captivar un auditori ensinistrat en el bel canto i alguns dels compositors d'òpera més rellevants. Puccini mateix el considerava el favorit.

Una altra parada remarcable del frenètic viatge professional va ser al Chicago Civic Opera Company, una de les companyies d'òpera més prestigioses del moment, on Cortis va protagonitzar la temporada de 1924 com a primer tenor i on el nom d'aquest denier, sempre enyoradís de la seua terra, va rebre el reconeixement internacional.

Però l'esclat de la Guerra Civil espanyola i el retraïment cultural que va comportar van permetre a Antonio Cortis, per una banda, retornar a la Dénia natal i gaudir d'uns anys de tranquil.la vida familiar, al costat de la dona i les filles; per una altra, la inactivitat de l'artista va marcar lìnici de la fi d'una figura talentosa i inquieta, que fins als darrers dies va lluitar per ressuscitar al país el moviment musical i l'afició per l'òpera. L'any 1940 obria les portes al carrer Pizarro de València una acadèmia de cant impulsada pel tenor.

El 2 d'abril de 1952, a l'edat de 61 anys, malalt i mai recuperat de la malenconia que li produí l'abandonament de l'exitosa carrera com a tenor, Antonio Montón Corts morí i fou soterrat a la sempre enyorada Dénia, mirant a la mar que el va veure nàixer,"

L'any 2016 i amb motiu del 125 aniversari del naixement d'Antonio Cortis, l'Ajuntament de Dénia va preparar material escolar per a difundir la vida i obra del tenor Cortis. Aquest es el que correspon al segon nivell.