La carta que no te entregamos: Fide Mirón y ADIBI

Un día cualquiera viniste a nuestra clase y nos abriste tu vida.  

Como se vive con una enfermedad ultra rara, como se es feliz y como se persigue los sueños.  

Nos mostraste como un rol familiar puede ser tan importante para transmitir la relevancia de querer seguir adelante, y hacerlo, a pesar de que un alrededor con desconocimiento cree que no puedes llegar.  

Sentimos, tras oírte, que los cumpleaños se asociarán a restar años en una etapa de tu vida, porque así te lo hacían ver, y gracias por transformarlo ahora en celebrar la vida.  

Ojalá hubieras estado en nuestras celebraciones, pero nos alegramos de que ahora las personas más relevantes del país te guarden un sitio en su mesa para trabajar “acciones” que cuidan la salud de todos.  

Hemos comprobado contigo la importancia de proyectar, proyectar tanto algo, que permitió encontrarte con Oscar Millet y un equipo de investigación que se esforzó en buscar y poder encontrar una molécula orgánica fúngica que tiene el antídoto de la porfiria eritropoyética congénica.  

Gracias por hacernos ver que se necesita explorar para querer encontrar, porque el espacio de tiempo existe, pero a la vez parece que sí tenemos más tiempo del que creemos, porque hay oportunidades que sólo se dan una vez, pero la vida ofrece otras de amplitudes indefinidas. 

Es cierto que excursiones no se pudieron hacer en un tiempo, pero si nos haces reír con momentos que sin saber ni cómo ni donde Fide ha encontrado, desde camerinos, multitud de viajes a distintos países o lugares más sencillos que descubres día a tras día en tu camino.  

Nos encanta saber que tus amistades no saben que tiene Fide, porque sólo la ven a ella y ojalá eso suceda con todos los niños de la asociación.  

Y aún, antes de irte, nos dices que la gente te pregunta en qué crees, y nos respondes algo tan sencillo y potente como “yo creo en las personas”, animándonos a todos nosotros a ello: ¿empezamos a creer?

Gracias Fide y Nuria por tropezaros en los inicios con ese reparto de trípticos, y haber transformado tanto.  A veces no sabemos lo que las palabras o un simple gesto puede trascender en la vida de alguien, con una envergadura tan grande que hace que la vida valga la pena. 

El 29 de febrero es el Día Mundial de las Enfermedades Raras. Fide y Nuria que forman parte de la Asociación ADIBI vinieron a visitarnos un Jueves cualquiera, 26 de Febrero del 2026…  

                          La clase de Auxiliares de Enfermería (1º CAE Matí)  

                           CIPFP Batoi  

ADIBI: Asociación sin ánimo de lucro dedicada a la atención de personas con discapacidad, enfermedades raras, fibromialgia, situaciones de exclusión social y a sus familias. 

Jornada TALENT PYME família Sanitària

El Centre Integrat de Formació Professional Batoi va celebrar una jornada de trobada entre professorat, empreses del sector sanitari i agents del teixit productiu amb l’objectiu d’alinear la formació tècnica de l’alumnat amb les reals necessitats del mercat laboral.

La jornada va tindre lloc en les instal·lacions del centre, va reunir representants de diverses empreses i entitats del sector sanitari: 15 membres de l’hospital Verge dels LLiris d’Alcoi, 3 clíniques dentals com “Odontologia dental Jordà”, “Clínica Dental Jordi Mascaró”, “Centro dental Alcoi” i “Clemudent” d’Onil, centres per a majors com “Residència per a la tercera edat Pintor Emilio Sala” i ”Fundació Casa Beneficiència Muro”, farmàcies de Banyeres com “Farmàcia Carrión” i “Farmàcia Amigó Avellán, i empresa privada del sector sanitari, com “IMED Hospitales”. Aquestes entitats entabliren un diàleg amb docents dels cicles formatius d’Atenció Sociosanitària i Infermeria de 6 centres educatius diferents de tota la província, així com a representats de la Direcció General d’FP. El propòsit va ser dissenyar conjuntament estratègies formatives més pròximes a la pràctica professional, millorar la inserció laboral dels estudiants i promoure la innovació en els plans d’estudi.

Durant la trobada, es va destacar la importància de la col·laboració públic-privada per a garantir que els futurs professionals sanitaris adquirisquen no sols competències tècniques, sinó també habilitats transversals com l’empatia, el treball en equip i la comunicació efectiva —valors fonamentals en la cura de les persones. “La formació sanitària no pot limitar-se a l’aula. Necessitem escoltar als qui viuen cada dia la realitat del sector per a preparar als nostres alumnes amb el que realment importa”, va assenyalar un representant de l’equip docent. Tanmateix, les empreses van coincidir que aquesta col·laboració directa amb el centre educatiu permet anticipar necessitats de personal qualificat i contribueix a reduir la bretxa entre la formació i l’ocupació.

Este tipus d’iniciatives reforcen el compromís del CIPFP Batoi amb una educació professional de qualitat, centrada en l’alumne i orientada al territori. Es preveu que estes jornades es convertisquen en un espai periòdic de coordinació entre la comunitat educativa i el sector sanitari.

Xarrada Creu Roja

Xarrrada dirigida a l ‘alumnat de primer de TES. Els companys de la Creu Roja  ens han donat formació en RCP i ens han mostrat la seua ambulància per conèixer la seua dotació. També ens han fet demostracions de com immobilitzar.

El Trasplantament, la meua segona oportunitat

Ismael Mayor ha vingut a la classe de TCAE i ens ha regalat la seua història de superació.

Va ser diagnosticat de fibrosi quística i als 38 anys va rebre un trasplantament bipulmonar que li va permetre continuar i poder accedir a la vida.

Ens ha detallat com ell se sentia abans i després de la intervenció, des de la part merament física a l’emocional.

Abans li costava pujar unes simples escales i anar darrere del seu fill xicotet i ara eixos òrgans que li ha oferit el seu donant li donen l’oportunitat de poder gaudir d’una cosa tan bella com la vida.

Ens ha ensenyat que “sí que hi ha sentit a la mort”, perquè oferix una nova oportunitat a persones com ell quan es decidix ser donant.

El seu agraïment és infinit tant al donant com al procés perquè, amb respecte, ens mostra també, queno és un camí fàcil i no tots els pacients tenen un final així.

Des del paper de l’auxiliar d’infermeria ens recalca la importància de l’empatia, de cridar al pacient pel seu nom perquè en ell resideix una persona que sent la calidesa del professional que li està cuidant.

Ens mostra la seua cicatriu, les persones importants en la seua vida i els moments que va viure amb professionals del nostre sector.

Ismael ens ha transmés una predisposició enormement valuosa amb la seua actitud per a fer front a qualsevol circumstància: il·lusió, passió i agraïment. Ismael nomena i relata altres companyes de superació i ens diu: “No és el que et passa en la vida, sinó les ganes que tingues d’afrontar-ho”

Per a tots els pacients receptors que sí que s’ha pogut tindre eixa segona oportunitat o bé per a aquells que lamentablement no ha sigut possible podem dir que aquesta experiència ens fa reflexionar sobre el paper que podem fer qualsevol persona en la vida d’algú, i concretament nostre TCAE és capaç de marcar un suport físic i emocional en el procés.

RCP en el col·legi José Arnauda: Activitat: “Yo te cuido a ti y tu me cuidas a mi “

El 8 de maig els alumnes del Cicle formatiu de Grau Mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria van realitzar una promoció a la salut de la RCP dirigida a l’alumnat infantil del col·legi José Arnauda.

Van transmetre 5 passos importants de la RCP dins d’una situació d’emergència:

  • 1- respon?
  • 2- cridada al 112
  • 3- “ver, oir, sentir”
  • 4-PLS (posició lateral de seguretat)
  • 5- compressions

L’activitat “Yo te cuido a ti y tu me cuidas a mi ” està dins de la promoció de salut d’aquest any segons el projecte de cicle del mòdul promoció a la salut i suport psicològic al pacient. Aquesta va ser de nou molt bona rebuda pels xiquets de 4 i 5 anys.

Els alumnes van fer un diàleg de marionetes explicant cada pas de la RCP adaptat al nivell dels xiquets associant-lo després a la melodia de la cançó popular el “barquito chiquitito”. Es va adaptar el contingut de la lletra original amb els passos que voliem transmetre.

Aquesta acció està basada en el projecte “RCP en el cole” on es va vore la necessitat de treballar amb els més xicotets.
Va ser Marta Nonide Robles, metge del SAMU a Astúries, qui va començar la iniciativa que “mai és massa prompte per a conéixer les ferramentes que ens ajuden a salvar una vida”

Per a tots els alumnes de TCAE va ser una sessió especial on vam rebre l’afecte dels menuts, la seua implicació, alegria i ganes de viure noves experiències des dels ulls d’una infantesa plena de curiositat per aprendre.

Avís de privacitat

Este lloc web utilitza només cookies tècniques necessàries per al seu funcionament. No s’emmagatzemen dades amb finalitats publicitàries ni es comparteixen amb tercers. S’utilitza analítica interna sense cookies, i només es recull la IP amb finalitats de seguretat.

Veure política de cookies