Ismael Mayor ha vingut a la classe de TCAE i ens ha regalat la seua història de superació.
Va ser diagnosticat de fibrosi quística i als 38 anys va rebre un trasplantament bipulmonar que li va permetre continuar i poder accedir a la vida.
Ens ha detallat com ell se sentia abans i després de la intervenció, des de la part merament física a l’emocional.
Abans li costava pujar unes simples escales i anar darrere del seu fill xicotet i ara eixos òrgans que li ha oferit el seu donant li donen l’oportunitat de poder gaudir d’una cosa tan bella com la vida.
Ens ha ensenyat que “sí que hi ha sentit a la mort”, perquè oferix una nova oportunitat a persones com ell quan es decidix ser donant.
El seu agraïment és infinit tant al donant com al procés perquè, amb respecte, ens mostra també, queno és un camí fàcil i no tots els pacients tenen un final així.
Des del paper de l’auxiliar d’infermeria ens recalca la importància de l’empatia, de cridar al pacient pel seu nom perquè en ell resideix una persona que sent la calidesa del professional que li està cuidant.
Ens mostra la seua cicatriu, les persones importants en la seua vida i els moments que va viure amb professionals del nostre sector.
Ismael ens ha transmés una predisposició enormement valuosa amb la seua actitud per a fer front a qualsevol circumstància: il·lusió, passió i agraïment. Ismael nomena i relata altres companyes de superació i ens diu: “No és el que et passa en la vida, sinó les ganes que tingues d’afrontar-ho”
Per a tots els pacients receptors que sí que s’ha pogut tindre eixa segona oportunitat o bé per a aquells que lamentablement no ha sigut possible podem dir que aquesta experiència ens fa reflexionar sobre el paper que podem fer qualsevol persona en la vida d’algú, i concretament nostre TCAE és capaç de marcar un suport físic i emocional en el procés.
