Ponències – CEFIRE ARTISTICOEXPRESSIU

David Bueno
Doctor en Biologia, director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st i professor i investigador de la Secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s'ha centrat en la genètica del desenvolupament i la neurociència, i en la seva relació amb el comportament, especialment en els processos d'aprenentatge. Ha estat també investigador a la Universitat d'Oxford. Autor de setanta articles científics, de vint-i-un llibres d'assaig i divulgació i de més de 700 articles divulgatius en premsa. Assessor en tems de neuroeducació de la International Bureau of Education de la UNESCO. El 2010 va guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica, el 2018 el Premi Magisteri per la seva contribució a la neuroeducació i el 2019 la Distinció del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona.

Art i educació: reivindicació de les arts i l’expressió física a l’escola.

Educar és una art, i també una ciència. Tanmateix, més enllà d'aquesta declaració de principis, totes les manifestacions artístiques (plàstiques, musicals, psicomotrius, etcètera) juguen un paper important en la nostra vida. I, durant la infantesa i l'adolescència, tenen una funció cabdal en la construcció de la personalitat i en la maduració de la reflexivitat i de les emocions. A partir de dades obtingudes en treballs de neurociència i educació, en aquesta conferència es reflexionarà sobre quina és la funció de les arts al cervell i què aporta el fet de treballar a partir de les arts en educació infantil, primària i secundària. la conclusió final implicarà una crida a assumir el repte de fer-los molt més presents en el sistema educatiu i en el nostre dia a dia.

Concha Fernández Martorell
Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Catedràtica de Filosofia. Directora de l'IES Mediterrànea i de l'IES Menendez i Pelayo. Autora de publicacions com Walter Benjamin. Crònica d'un pensador, Estructuralisme. Llenguatge, discurs, escriptura. La caixa de Pandora, Història de la Filosofia, Maria Zambrano. Entre la raó, la poesia i l'exili, L'aula deserta, Història de la filosofia. 2n Batxillerat, Filosofia. 4t ESO, Pedagogies i emancipació. Col·laboradora en diverses publicacions.

Articles i col·laboracions en periòdics i revistes com El País, Revista d'Occident, El vell talp, Astrágalo, Quimera. Comunicacions i ponències en diferents universitats espanyoles; Ateneu Barceloní; Institut del Teatre; ACEC.

Aprender para habitar el mundo.

En los últimos 30 años hemos asistido a la implementación paulatina del nuevo programa para la educación del futuro. Las sucesivas leyes de educación han ido introduciendo el lenguaje, los objetivos y las directrices neoliberales que ponen a la escuela al servicio del mercado.

Observaremos este proceso hasta el momento actual de la pandemia. Un proceso que está siendo lento gracias a la resistencia de los docentes y la pasión de los jóvenes. En tales circunstancias se hace necesario preguntar entre todos cuál es el objetivo de la educación.

Carles González Arévalo

Doctor per la Universitat de Barcelona. Llicenciat en Educació Física per l'INEFC de Barcelona. Professor del departament d'Educació Física de l'INEFC-centre de Barcelona. Formador del professorat d'educació física en vàries institucions. Membre del #EFteam, equip d'innovació i revolta en Educació Física. Autor de nombroses publicacions, articles (revista Apunts, Tàndem, Guix i altres), autor i col·laborador d'INDE, Graó i altres editorials, a més de col·laboracions amb institucions públiques i privades , professionalment ha impartit docència en totes els etapes educatives: primària, secundària, batxillerat i cicles. L'educació física dones d'un enfocament competencial ha de promoure hàbits saludables i valors prop a la realitat del nostre alumnat. Hem de generar reptes que els ajuden a afrontar amb èxit els desafiaments del S.XXI perquè el nostre cos és un per a tota la vida.

Pots trobar-ho a: El Blog de carlesgonzalezarevalo.com | Twitter | Google sites #EFteam

Fernando Hernández-Hernández

Fernando Hernández-Hernández és professor de Visualitats Contemporànies i d'Investigació basada en els Arts en la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona.
És coordinador del doctorat en Arts i Educació i del Màster Arts Visuals i Educació: Un enfocament construccionista. A més del seu treball en la universitat col·labora amb projectes educatius -en escoles i museus- que promoguen i faciliten que tots els estudiants troben el seu lloc per a aprendre. Actualment coordina a Espanya el projecte europeu Micreate, Migrant Children and Communities in a Transforming Europe. Aquest projecte explora, dones d'un enfocament centrat en la infància, com els sistemes educatius responen als necessitats dels joves migrants. També qüestiona els narratives colonials sobre la infància i la migració i promou els mètodes artístics com possibilitadors de relacions inclusives.

Alicia Herrero
Ballarina, coreògrafa i pedagoga amb una premiada trajectòria artística internacional. Dirigeix l’Itinerari de Dansa social, educativa i del benestar al Conservatori Superior de Dansa de València. Desenvolupa projectes artístics, educatius i d’investigació a Espanya i a Itàlia. Presidenta de l’Institut de dansa educocreativaTM i social a Xàtiva amb més de 10 anys desenvolupant projectes educatius i d’inclusió social a través de els arts escèniques.

Ponència performativa: Aferent C-tàctil

Una carícia activa neurones sensorials que poden reduir la sensació de dolor. Un dolor físic i emocional. Tots necessitem un gest amb tacte, sensibilitat i franquesa. Artifici i testimoni de l’experiència present.

En temps de pandèmia, la comunicació i el contacte humà han estat objecte de reflexió. Per tant, l’estudi del llenguatge del cos i la somatització de les emocions es poden convertir en una ferramenta educativa que cal incloure en la nova realitat que estem vivint.

Una ponència performativa creada per Alicia Herrero amb la participació del ballarí Walter Marín, la ballarina Elizabeth Valdez i el compositor Jesús Serrano en col.laboració amb el Conservatori Superior de Dansa de València-ISEACV.

Fernando Palacios

Fernando Palacios naix en Castejón de Navarra en 1952. Obté la titulació d'Arquitecte Tècnic en la Universitat Politècnica de Madrid i de Professor Superior de Pedagogia Musical en el Conservatori Superior de Música de Madrid, amb el Premi Fi de Carrera. Posteriorment ha ampliat els seus estudis en l'Orff Institut de Salzburg. Dones de 1970 resideix a Madrid. La seua activitat és diversifica en camps diferents: la Composició, la Interpretació, la Pedagogia, la Música Popular, la Musicografia i els Mitjans de comunicació i Difusió de la música.

Rafa Palomares

Rafa Palomares Carrasco (València, 1975). Llicenciat en Filologia Hispànica i amb Diploma de Postgrau Teatre en l'educació (UV), és professor de Secundària Llengua castellana i Literatura i Arts Escèniques i Dansa. Codirector de Projecte Inestable, ací i en els centres educatius en els quals ha treballat escriu, dirigeix, produeix i forma en teatre dones de 2003.

A més, compagina aquestes activitats amb la formació en Didàctica de la dramatització per a professors i mestres en cursos del CEFIRE (Conselleria d’Educació) i en el Màster en Teatre Aplicat (Universitat de València), amb la coordinació de la Trobada de Teatre Jove i amb l'elaboració de materials didàctics teatrals amb l'equip de redacció del Màster de Teatre Aplicat (Universitat de València) per a institucions com CulturArts o editorials com Vicens Vives.

Encerrados (Memorias del confinamiento)

Encerrados (Memorias del confinamiento) és el resultat teatral del treball dels alumnes i les alumnes de 4ºESO de l'optativa Arts Escèniques i Dansa del curs 2020-21 en l'IES Sedaví. Un treball que parteix de l'escriptura dels textos del propi alumnat a partir del treball amb la dramaturga Mafalda Bellido dins del projecte Laboratori Creador.es.
La peça respon a la necessitat de testimoniar el confinament que tots vivim durant la primavera de 2020, una experiència vital imposada que va generar un estat d'incertesa amb derivades emocionals inesborrables, que el teatre permet exorcitzar amb el seu potencial catàrtic. Formalment, la peça és una selecció de fragments personals i col·lectius que mostren la realitat distòpica de la quarantena provocada per la COVID-19.

Aida Sánchez de Serdio

Aida Sánchez de Serdio Martín és doctora en Belles arts, educadora, investigadora i treballadora cultural en els camps de la cultura visual, l'educació i els pràctiques artístiques col·laboratives. Actualment és professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) on imparteix docència al Grau en Arts i en el Màster en Gestió Cultural. Anteriorment ha sigut assessora d'Educació i Públics en el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid, i docent en la Facultat d'Arquitectura de la Universitat d'Umeå (Suècia), així com en la Unitat de Pedagogies Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Camins encreuats. Una ficció sobre les utopies educatives.

Mónica Pérez

Gestora cultural especialitzada en arts escèniques, així com en pràctiques que inclouen la pedagogia, l'anàlisi crítica i el pensament contemporani. Com a gestora desenvolupa la conceptualització de projectes en interacció amb l'artista, així com l'estructuració del seu finançament, producció executiva i connexió estatal i/o internacional. Amb més de quinze anys d'experiència professional en el sector, fonamentalment a València, Barcelona i Mallorca, ha treballat dones de l'àmbit privat amb creadors, companyies i festivals i dones de l'àmbit del públic com a directora adjunta del Teatre Principal de Palma.

Actualment és professora de producció i gestió a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València.

Enric Senabre
Enric Senabre Carbonell és professor de Filosofia a l’IES Ramon Llull de València. Ha publicat diversos llibres de divulgació filosòfica, ètica, política i ús dels TIC com El viatge d’Atena i L’infinit no s’acaba mai; articles a revistes com L’Espill, El Diari de l’educació i Quaderns de Filosofia i Comunicacions en diversos congressos i jornades. Ha guanyat premis d’innovació pedagògica de la Conselleria d’Educació, Premi Micalet i la Fundació Bromera per al foment de la lectura.

Més informació al blog: http://observatoridelaciutadania.blogspot.com/?m=1

Mail: enrisena@gmail.com i Twitter: @Enrisena

Distòpies i utopies en temps de pandèmia

La tendència a recobrar l’antiga normalitat després de la pandèmia es recolza en visions mítiques i idealitzades d’un passat que, massa vegades, es presenta com inevitable. Però el temps històric no està prefixat, i el plantejament de distòpies i utopies que proposen una normalitat alternativa es basen en una concepció del temps històric d’excepció, trencadora. Indagarem sobre la funció emancipadora d’aquests plantejament i el seu caràcter engrescador o paralitzador de l’actuació humana.