EPISODI II: Pandèmia, Arts i Escola.

Carles González Arévalo

Doctor per la Universitat de Barcelona. Llicenciat en Educació Física per l’INEFC de Barcelona. Professor del departament d’Educació Física de l’INEFC-centre de Barcelona. Formador del professorat d’educació física en vàries institucions. Membre del #EFteam, equip d’innovació i recerca en Educació Física.
Professionalment ha impartit docència en totes les etapes educatives: primària, secundària, batxillerat i cicles formatius.
És autor de nombroses publicacions, articles (revista Apunts, Tàndem, Guix i altres), autor i col·laborador d’INDE, Graó i altres editorials, a més de col·laboracions amb institucions públiques i privades.
L’educació física des d’un enfocament competencial ha de promoure hàbits saludables i valors propers a la realitat del nostre alumnat. Hem de generar reptes que els ajuden a afrontar amb èxit els desafiaments del s.XXI perquè el nostre cos és per a tota la vida.

carlesgonzalezarevalo.com

#EFteam

Fernando Hernández-Hernández

Professor de Visualitats Contemporànies i de Recerca basada en les Arts en la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona. És coordinador del doctorat en Arts i Educació i del Màster Arts Visuals i Educació: Un enfocament construccionista. A més del seu treball en la universitat, col·labora amb projectes educatius -en escoles i museus- que promouen i faciliten que l’alumnat trobe el seu lloc per a aprendre. Actualment coordina a Espanya el projecte europeu Micreate, Migrant Children and Communities in a Transforming Europe. Aquest projecte explora, des d’un enfocament centrat en la infància, com els sistemes educatius responen a les necessitats dels joves migrants. També qüestiona les narratives colonials sobre la infància i la migració i promou els mètodes artístics com possibilitadores de relacions inclusives.

Fernando Palacios Jorge

“Viure és inventar”. Aquesta idea ha dirigit els seus actes des que té ús de raó, tant en el camp de la composició (música simfònica, de cambra, electroacústica, cançons), com en la interpretació (gregorià, otòfon de plàstic, guitarrico, instruments informals), l’educació musical (concerts, contes musicals, cursos, assessories), les arts escèniques (concerts didàctics, òperes, ballets, espectacles  multidisciplinaris, tallers), els mitjans de comunicació (RNE i TVE) i l’edició (col·leccions de disc-llibres, llibres de recursos).

Treballa en el Teatre Real (“Tots a la Gayarre”), CNDM (“Tots creem”), Fundació Juan March (“Recitals per a joves”), Escola Reina Sofia (“Cursos d’Emprenedoria”), SUD (“Màster en Professions Artístiques”), Universitat Carles III (“Màster de Producció Musical”), Escola Arcs (“L’art d’escoltar”), Festival de Santander (“El Festival al teu abast”), Festival de Canàries (“Segueix la música”), RNE (“A punta de dia”) i amb orquestres simfòniques espanyoles i llatinoamericanes.

Mónica Pérez Blanquer

Gestora cultural especialitzada en arts escèniques, així com en pràctiques que inclouen la pedagogia, l’anàlisi crítica i el pensament contemporani.
Com a gestora desenvolupa la conceptualització de projectes en interacció amb l’artista, així com l’estructuració del seu finançament, producció executiva i connexió estatal i/o internacional.
Amb més de quinze anys d’experiència professional en el sector, fonamentalment a València, Barcelona i Mallorca, ha treballat des de l’àmbit privat amb creadors, companyies i festivals i des de l’àmbit del públic com a directora adjunta del Teatre Principal de Palma de Mallorca.
Actualment és professora de producció i gestió a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València.