Hui ha sigut l’últim dia de Juan al nostre centre perquè comença una nova etapa en un centre de dia. Per aquesta raó, Asun Cervera, la seua tutora, li ha dedicat unes paraules:
Durant estos últims dies, des que sé que Juan se’n va, m’ha donat per imaginar què ens diria, si poguera, ara que ja s’acosta el moment d’acomiadar-se després de tants anys.
Espere que em disculpeu perquè estic segura que ell diria molt més i millor però intentaré acostar-me al que imagine que sent.
Crec que seria una cosa així:
“ Els meus benvolguts companys, companyes i professionals del CEE RUIZ JIMÉNEZ: Com bé sabeu tots, corren temps difícils per això de l’ofici d’ensenyar i que és complexa en el meu cas, la tasca d’aprendre.
Els experts diuen que sóc un jove amb autisme, que tinc dificultats per a entendre el món dels pensaments i de les emocions i que les meues capacitats per al simbolisme i la imaginació es troben afectades.
No obstant això, tots i totes vosaltres només vau veure en mi des del principi a un xiquet i us vau obstinar a descobrir-me un cel ple d’estreles. Junts iniciarem el camí i ho vau esperar tot de mi…
Contra tot pronòstic, he sigut capaç de perfilar les formes del meu món, un món que he anat construint dins de l’aula blanca, que m’ha permés aïllar-me i alhora, ser capaç de veure-vos quan eixia, i d’arribar, en algunes ocasions, poques però algunes, a somriure-vos .
Les fulles del meu quadern imaginari durant tots els anys que he estat en el col·le han deixat de ser blanques i absents per a omplir-se de vida.
Tot ha sigut gràcies a cadascuna de les persones que m’han acompanyat, atés, cura i també patit al llarg d’este camí de 10 anys. Gràcies per confiar en mi, per esperar de mi, per sentir que jo també era i també podia. Perquè vau ser els meus còmplices dins del meu món TEA , i junts cada dia, més enllà de les dificultats, vau reinventar per a mi la vida en l’univers infinit del Ruizji .
GRÀCIES “