Poesia

Ahir vam rebre la visita del professor de Llengües Clàssiques del nostre institut i també escriptor, Gregori Royo, qui va oferir al l’alumnat de 4t ESO una ponència molt interessant sobre la poesia i el seu paper en el món contemporani.
Durant la xarrada, va destacar reflexions de pensadors i intel·lectuals com María Zambrano, que afirmava que «la poesia transcendeix la realitat per a indagar en els aspectes essencials de l’existència».
També, va abordar la idea del filòsof Theodor Adorno, qui, després de la II Guerra Mundial i de l’horror revelat pels camps d’extermini, va afirmar que «escriure poesia era un acte de barbàrie». Aquesta visió, però, va ser matisada per autors com el poeta polonés Tadeusz Rózewicz, qui defensava que, tot i que ja no es podia fer poesia com abans (el món moral i estètic havia quedat destruït), aquesta continuava tenint un paper fonamental. Així, sí que era possible escriure poesia després d’Auschwitz, però només si aquesta reconeixia que el llenguatge i els valors havien quedat profundament ferits.
Sobre què significa ser poeta, Gregori Royo va citar les idees de Joan Brossa, qui afirmava que «no hi ha prou d’escriure versos per a ser poeta: cal entendre la vida d’una altra manera, tenir les antenes ben afilades, l’esperit alerta i ajudar a desvetllar la gent». Brossa també subratllava que «mai no és possible veure l’objecte en si mateix, sempre és il·luminat per l’ull que el mira i modelat per la mà que el toca», una idea que connecta amb la poesia objectual.
La sessió va concloure amb un xicotet taller centrat en la poesia objectual, en què, a partir d’un objecte tan quotidià com una cadira, l’alumnat de 4t va crear versos plens d’imaginació i originalitat.
Amb aquesta xarrada, Gregori va transmetre a l’alumnat i al professorat allí present la seua passió per l’escriptura i la poesia.