La Riquesa de la Pansa

ESPÈCIES BOTÀNIQUES RIQUESA DE LA PANSA

La Riquesa de la Pansa

El s.XIX la industrialització europea i l’establiment del comerç marítim internacional en benefici de les potències industrialitzades d’Europa occidental faran entrar la ciutat de Dénia en la modernitat del moment.

El mercat internacional descobrirà la pansa moscatell de Dénia, molt competitiva en qualitat i preu per la tècnica autòctona de l’escaldada amb lleixiu de cendra. La pansa de Dénia, la famosa Valencia raisin o Denia raisin o simplement denias, al llarg del s.XIX i fins a l’aparició de la fil·loxera ara fa 100 anys, dugué el nom de la ciutat fins a Amèrica i Rússia, i per tota l’Europa atlàntica. El Museu Etnològic de Dénia, amb la cambra convertida en sala expositiva sobre el cultiu de la pansa, i la resta de l’espai expositiu que evoca el moment d’apogeu de l’exportació pansera per les grans famílies de la ciutat, tindrà al nostre centre un complement magnífic per a ús didàctic, escolar i social.

Al parterre hem plantat quatre rengs o camades de sis ceps de raïm moscatell. Al fons, davant ja de l’edifici, hem plantat dos garrofers (Ceratonia siliqua) que amb el temps donaran ombra i verticalitat. A les vores i màrgens, plantarem aromàtiques autòctones com la frígola (Thymus vulgaris), l’herba d’olives o sajolida (Satureja horensis) i la pebrella (Thymus piperella), d’ús culinari; i,també, les herbes panseres: jolivarda (Dittrichia viscosa) i botja pansera o botja rossa (Artemisia campestris).

Haver deixat el conreu del moscatell per a este parterre, no només respon a un criteri cronològic, sinó també a una intenció pràctica i expositiva. Així la nostra intenció és poder fer cada any una escaldada de pansa com les que feren rica esta comarca. Per això este parterre i els seus ceps estan ací, vora la porxada, per a poder recrear els tres elements paisatgístics tradicionals: el camp de ceps, el riurau i el sequer amb el forn d’escaldar. La proximitat de la gran porxada de l’edifici ens permet recrear-hi l’ambient del riurau, l’emblemàtic edifici rural valencià obert als vents per grans pòrtics on s’arreceraven a la nit i els dies plujosos els canyissos plens a vessar del moscatell en procés de pansificació. Just davant hi ha el forn i el sequer.

L’àrea de «plantes del riurau»: plantes de flor com rosers (Rosa sp.), clavellineres (Dianthus sp.), geranis (Pelargonium sp.)… i d’aroma com xameler (Jasminum sambac), gesmiler (Jasminum oficinale), lligabosc (Lonicera implexa), dama de nit (Cestrum parqui), nadaletes (Narcissus tazetta), vareta de sant Josep (Philadelphus coronarius)… D’ombra i humitat: falagueres, cal·les (Zantedeschia aethiopica)… És l’ambient de les plantes ornamentals tradicionals de la zona durant tot el s.XIX i XX abans de la globalització.

Itinerari botànic pel Jardí Històric de les Sorts de la Mar

Si continuem acostant-nos a l’institut trobem l’últim espai, el de la Riquesa de la Pansa que consta de dos parterres, un quadrat i un altre paral·lel a la porxada de l’edifici.

La pansa de Dénia, la famosa Valencia raisin o Denia raisin o simplement denias, al llarg del s.XIX i fins la plaga de la fil·loxera ara fa 100 anys, dugué el nom de la ciutat fins a Amèrica i Rússia, i per tota l’Europa atlàntica.

Al parterre hem plantat quatre rengs o camades de ceps de raïm moscatell, amb el qual farem la nostra pansa. Al fons, davant ja de l’edifici, hem plantat dos garrofers (Ceratonia siliqua) que amb el temps donaran ombra i verticalitat. A les vores i màrgens, plantarem aromàtiques autòctones com la frígola (Thymus vulgaris), l’herba d’olives o sajolida (Satureja horensis) i la pebrella (Thymus piperella), d’ús culinari; i també les herbes panseres: jolivarda (Dittrichia viscosa) i botja pansera o botja rossa (Artemisia campestris).

La porxada del pati ens permet recrear-hi l’ambient del riurau, l’edifici rural valencià obert als vents on s’arreceraven de la rosada i les plogudes els canyissos replets de raïm secant-se. Just davant hi ha el forn i el sequer.

Davant davant de la porxada tenim un parterre amb «plantes de riurau»: plantes de flor com rosers (Rosa sp.), clavellineres (Dianthus sp.), geranis (Pelargonium sp.)… i d’aroma com xameler (Jasminum sambac), gesmiler (Jasminum oficinale), lligabosc (Lonicera implexa), dama de nit (Cestrum parqui), nadaletes (Narcissus tazetta), vareta de sant Josep (Philadelphus coronarius)… D’ombra i humitat: falagueres, cal·les (Zantedeschia aethiopica)… És l’ambient de les plantes ornamentals tradicionals de la zona durant tot el s.XIX i XX abans de la globalització.

La riqueza de la pasa

En el s.XIX la industrialización europea y el establecimiento del comercio marítimo internacional en beneficio de las potencias industrializadas de Europa occidental harán entrar la ciudad de Dénia en la modernidad del momento.

El mercado internacional descubrirá la pasa moscatel de Dénia, muy competitiva en calidad y precio por la técnica autóctona de la escaldada con lejía de ceniza. La pasa de Dénia, la famosa Valencia uva o Denia uva o simplemente denias, a lo largo del s.XIX y hasta la aparición de la filoxera hace 100 años, llevó el nombre de la ciudad hasta América y Rusia, y por toda la Europa atlántica. El Museo Etnológico de Dénia, con la cámara convertida en sala expositiva sobre el cultivo de la pasa, y el resto del espacio expositivo que evoca el momento de auge de la exportación pasera para las grandes familias de la ciudad, tendrá en nuestro centro un complemento magnífico para uso didáctico, escolar y social.

En el parterre hemos plantado cuatro rangos o camadas de seis cepas de uva moscatel. Al fondo, delante ya del edificio, hemos plantado dos algarrobos (Ceratonia siliqua) que con el tiempo darán sombra y verticalidad. En los bordes y márgenes, plantaremos aromáticas autóctonas como la frígola (Thymus vulgaris), la hierba de aceitunas o ajedrea (Satureja horensis) y la pimiento (Thymus piperella), de uso culinario; y también las hierbas panceras: jolivarda (Dittrichia viscosa) y bota pasera o bota rubia (Artemisia campestris).

Haber dejado el cultivo del moscatel para este parterre, no solo responde a un criterio cronológico, sino también a una intención práctica y expositiva. Así nuestra intención es poder realizar cada año una escaldada de pasa como las que hicieron rica esta comarca. Por eso este parterre y sus cepas están ahí, junto al porche, para poder recrear los tres elementos paisajísticos tradicionales: el campo de cepas, la risa y el sequío con el horno de escaldar. La proximidad del gran porche del edificio nos permite recrear el ambiente del riurau, el emblemático edificio rural valenciano abierto a los vientos por grandes pórticos donde se resguardaban por la noche y los días lluviosos los carrizos llenos a rebosar del moscatel en proceso de pasificación. Justo enfrente están el horno y el sequío.El área de «plantas del riurau»: plantas de flor como rosales (Rosa sp.), clavelineras (Dianthus sp.), geranios (Pelargonium sp.)… y de aroma como chamelero (Jasminum sambac), gesmiler (Jasminum oficinale), madreselva (Lonicera implexa), dama de noche (Cestrum parqui), Navidad (Narcissus tazetta), varilla de san José (Philadelphus coronarius)… De sombra y humedad: helechos, calas (Zantedeschia aethiopica)… Es el ambiente de las plantas ornamentales tradicionales de la zona durante todo el s.XIX y XX antes de la globalización. 

La richesse du raisin sec

Au XIXe siècle, l’industrialisation européenne et l’établissement du commerce maritime international en profit des puissances industrialisées d’Europe occidentale entrera dans la ville de Dénia dans la modernité du moment.

Le marché international découvrira le raisin muscat de Dénia, très compétitif en qualité et prix pour la technique indigène d’échaudage à l’eau de javel de cendre. Le célèbre raisin de Dénia

Raisin de Valence ou raisin de Dénia ou simplement denias, tout au long du XIXe siècle et jusqu’à l’apparition de la phylloxéra il y a maintenant 100 ans, a pris le nom de la ville en Amérique et en Russie, et dans toute l’Europe atlantique. Le musée ethnologique de Dénia, avec la salle transformée en salle d’exposition sur la viticulture, et le reste de l’espace d’exposition qui évoque l’apogée de l’exportation du raisin sec pour les grandes familles de la ville, aura dans notre centre un magnifique complément pour un usage didactique, scolaire et social.

Dans le parterre, nous avons planté quatre rangées ou couches de six souches de raisins Muscat. Au fond, devant déjà du bâtiment, nous avons planté deux caroubiers (Ceratonia siliqua) qui fourniront à terme de l’ombre et verticalité. Sur les bords et les marges, nous planterons des aromatiques indigènes comme le frigoude (Thymus vulgaris), herbe d’olive ou sariette commune (Satureja horensis) et du thym rosé (Thymus piperella), utilisés comme art culinaire; et aussi les herbes de raisin sec : l’inule visqueuse (Dittrichia viscosa) et  armoise champêtre (Artémisia campestris).

Ayant quitté la culture du muscat pour ce parterre, non seulement répond à un critère chronologique, mais aussi à une intention pratique et explicative. Notre intention est donc de pouvoir blanchir du raisin sec chaque année comme ceux qui ont fait la richesse de cette région. C’est pourquoi ce parterre et ses vignes sont là, à côté du porche, pour pouvoir recréer les trois éléments traditionnels du paysage : le champ de vignes, le porche et le séchoir avec l’échaudoir. La proximité du grand porche de l’immeuble nous permet de recréer l’atmosphère du porche, l’édifice rural valencien emblématique ouvert aux vents à travers de grands porches où les roseaux pleins de roseaux débordants s’abritaient la nuit et les jours de pluie dans le processus de sécher les raisins. Juste en face se trouve le four et le séchoir.

L’espace « plantes fluviales » : plantes à fleurs comme les roses (Rosa sp.), les œillets (Dianthussp.), géraniums (Pelargonium sp.)… et des arômes comme jasmin (Jasminum sambac), jasmine (Jasminum oficinale), chèvrefeuille (Lonicera implexa), dame de la nuit (Cestrum parqui), morelles (Narcissus tazetta), baguette de Saint-Joseph (Philadelphus coronarius)… Pour l’ombre et l’humidité : fougères, arum blanc (Zantedeschia aethiopica)… C’est l’ambiance des plantes ornementales traditionnel de la région tout au long des XIXe et XXe siècles avant la mondialisation.

Der Reichtum der Rosine

Im 19. Jahrhundert ließen die europäische Industrialisierung und die Etablierung des internationalen Seehandels zugunsten der Industriemächte Westeuropas die Stadt Dénia in die Moderne des Augenblicks eintreten. Der internationale Markt wird die Dénia Moscatell Rosine entdecken, die in Qualität und Preis für die einheimische Technik “l’escaldada” (abgebrüht) mit Aschenlauge sehr wettbewerbsfähig ist. Die Rosine von Dénia, die berühmte Valencia-Rosine oder Denia-Rosinen oder einfach Denias, hat den Namen der Stadt während des 19. Jahrhunderts und bis zum Erscheinen der Reblaus vor nunmehr 100 Jahren, nach Amerika und Russland sowie in ganz Atlantik Europa erweitert.

Das Ethnologische Museum von Dénia, dessen Kammer in eine Ausstellungshalle über den Anbau von Rosinen umgewandelt wurde, und der Rest des Ausstellungsraums, der an die Blütezeit des Rosinenexports durch die großen Familien der Stadt erinnert, wird in der Lage sein, unser Zentrum zu ergänzen und ihm eine didaktische, schulische und soziale Nutzung zu geben.

Im Parterre haben wir vier Reihen oder Schichten mit sechs Muskattrauben gepflanzt. Im Hintergrund, bereits vor dem Gebäude, haben wir zwei Johannisbrotbäume (Ceratonia siliqua) gepflanzt, die später Schatten und Vertikalität spenden werden. An den Rändern des Gartens pflanzen wir heimische Aromastoffe wie Echter Thymian (Thymus vulgaris), Sommer-Bohnenkraut (Satureja horensis) und Pebrella (Thymus piperella) zur kulinarischen Nutzung; und auch die Rosinenkräuter: Breitblättrige Klebalant (Dittrichia viscosa) und Feld-Beifuß (Artemisia campestris).

Den Muskatelleranbau für dieses Parterre verlassen zu haben, entspricht nicht nur einem chronologischen Kriterium, sondern auch einer praktischen und darstellenden Absicht. Unsere Absicht ist es also, jedes Jahr eine Rosinenverbrühung zu machen, wie die, die diese Region reich gemacht haben. Deshalb sind dieses Parterre und seine Reben hier, neben der Veranda, um die drei traditionellen Landschaftselemente nachbilden zu können: das Weinfeld, das Riurau und die Dürre mit dem brütenden Ofen. Die Nähe der großen Veranda des Gebäudes ermöglicht es uns, die Atmosphäre des Riurau nachzubilden, des emblematischen ländlichen valencianischen Gebäudes, das durch große Veranden für den Wind geöffnet ist, wo Schilf voller Muskateller, bei der Umwandlung von Weintrauben in Rosinen, nachts und an regnerischen Tagen geschützt war. Direkt davor sind der Ofen und der Trockenraum.

Der Bereich des Riurau: Blütenpflanzen wie Rosen (Rosa sp.), Nelken (Dianthus sp.), Geranien (Pelargonium sp.)… und aromatische Pflanzen wie Arabischen Jasmin (Jasminum sambac), Echter Jarmin (Jasminum oficinale) , Geißblatt (Lonicera implexa), Chilenische Hammerstrauch (Cestrum parqui), Strauß-Narzisse (Narcissus tazetta), Europäische Pfeifenstrauchc(Philadelphus coronarius)… Für Schatten und Feuchtigkeit: Farnkräuter, Kallas (Zantedeschia aethiopica)… Es ist die Atmosphäre von den traditionellen Zierpflanzen der Region im 19. und 20. Jahrhundert vor der Globalisierung.

The richness of the raisin

In the 19th century, European industrialization and the establishment of international maritime trade for the benefit of the industrialized powers of Western Europe brought the city of Dénia into the modernity of the moment.

The international market will discover the Dénia muscat raisin, very competitive in quality and price due to the native technique of blanching with ash lye. The Dénia raisin, the famous Valencia grape or Denia grape or simply denias, throughout the 19th century and until the appearance of phylloxera 100 years ago, carried the name of the city to America and Russia, and throughout Europe Atlantic. The Ethnological Museum of Dénia, with the chamber converted into an exhibition room on the cultivation of raisins, and the rest of the exhibition space that evokes the boom in raisin exports for the large families of the city, will have a complement in our center Magnificent for educational, school and social use.

In the flower bed we have planted four rows or layers of six muscat grape strains. At the back, in front of the building, we have planted two carob trees (Ceratonia siliqua) that over time will provide shade and verticality. On the edges and margins, we will plant native aromatic plants such as frigola (Thymus vulgaris), olive grass or savory (Satureja horensis) and pepper (Thymus piperella), for culinary use; and also pancera herbs: jolivarda (Dittrichia viscosa) and bota pasora or bota blonde (Artemisia campestris).

Having left the cultivation of muscatel for this bed not only responds to a chronological criterion, but also to a practical and exhibition intention. Thus, our intention is to be able to carry out a raisin blanching every year like those that made this region rich. That is why this flowerbed and its vines are there, next to the porch, to be able to recreate the three traditional landscape elements: the field of vines, the laughter and the drought with the scalding oven. The proximity of the large porch of the building allows us to recreate the atmosphere of the riurau, the emblematic Valencian rural building open to the winds by large porches where the reeds filled to overflowing with muscatel in the process of raisining were sheltered at night and on rainy days. Right in front are the oven and the drought. The “riurau plants” area: flowering plants such as rose bushes (Rosa sp.), carnations (Dianthus sp.), geraniums (Pelargonium sp.)… and aroma plants such as chamelero (Jasminum sambac), gesmiler (Jasminum officiale), honeysuckle (Lonicera implexa), lady of the night (Cestrum parqui), Christmas (Narcissus tazetta), St. Joseph’s rod (Philadelphus coronarius)… Shade and humidity: ferns, callas (Zantedeschia aethiopica)… It is the environment of the traditional ornamental plants of the area throughout the 19th and 20th centuries before globalization.

 

ESPECIES-BOTANIQUES-RIQUESA-DE-LA-PANSA