La Màquia i la Garriga

En condicions naturals quan, per alguna circumstància com pendents forts o zones molt rocoses (costeres de les faldes del Montgó, cims de tossals i pujols), el bosc mediterrani no es pot desenvolupar, el que es trobava eren formacions vegetals d’arbusts i matolls: la màquia i la garriga. Cap al 4500 aC un fet afavorirà l’expansió d’estes formacions, que encara ara són les predominants als espais no agraris ni urbans del terme de Dénia: l’arribada des del Pròxim Orient de les primeres poblacions neolítiques. Estes noves poblacions humanes, que aniran desplaçant, aculturant i substituint els caçadors i recol·lectors, són agricultors i ramaders. Això farà que transformen radicalment els espais naturals preexistents, desforestant-los i degradant-los amb les arrabassades per a fer terres de cultiu i amb les cremes per a aconseguir pastures per als ramats. Continuaran recol·lectant i caçant, però introduiran conreus com l’ordi i el blat, les faves, els cigrons o les veces, i animals domèstics com l’ovella, la cabra o el porc.

Les terres abandonades periòdicament i les cremades i desforestades seran de màquia i garriga, que també s’aprofitaran com a recurs pels neolítics: olivera borda o ullastre (Olea europaea L. var. sylvestris), coscoll (Quercus coccifera), mata (Pistacia lentiscus), aladern (Rhamnus alaternus), margalló (Chamaerops humilis), cepell (Erica multiflora), estepa blanca (Cistus albidus), pebrella (Thimus piperella), frígola (Thimus vulgaris), romer (Rosmarinus oficinalis), camamil·la o camamirla (Santolina chamaecyparissus)…

Itinerari botànic pel Jardí Històric de les Sorts de la Mar

D’enfront mateix del Bosc Mediterrani trobem l’espai dedicat a la Màquia i la Garriga:

En condicions naturals quan, per alguna circumstància, el bosc no pot créixer, el que hi havia eren formacions vegetals naturals d’arbusts i matolls: la màquia i la garriga. Des del 4500 aC els agricultors i els pastors desforestaren, arrabassaren i cremaren el bosc per a crear camps i pastures. Degradaven les terres que, en quedar ermes, formaven més màquies i garrigues que encara ara dominen els terrenys d’erms i xares.

Ací tenim arbres baixos i arbusts: olivera borda o ullastre (Olea europaea L. var. Sylvestris, avantpassat silvestre de l’olivera cultivada), coscoll o garriga (Quercus coccifera, parent arbustiu de les carrasques, de bellotes amargues per als humans però abellidores per als ramats), mata o llentiscle (Pistacia lentiscus, amb una saba aromàtica, el màstic, que perfumava l’alé, per la bona olor s’usava a les enramades festives), la soflaina, mombrú o aladern (Rhamnus alaternus, medicinal per a la tensió i el colesterol), margalló (Chamaerops humilis, única palmera europea, base de l’artesania de la llata de palma tan important a tota la Marina), petorrets o cepell (Erica multiflora, un bruc mediterrani, en cremar fa un soroll com de traqueta, d’on li tragueren el nom popular), estepera o estepa blanca (Cistus albidus, usada com a fregall quan no en tenien), febrella o pebrella (Thimus piperella, endemisme diànic, essencial per als gaspatxos valencians i per a adobar olives), frígola (Thimus vulgaris, herba remeiera i tisana estimadíssima, usada també a herberos i licors, fora de Dénia i la Marina se la coneix com a timó, timonet o tomello), romer (Rosmarinus oficinalis, en la tradició valenciana s’usava tant per a aromatitzar un menjar com per a cremar-lo com a encens), camamil·la o camamirla (Santolina chamaecyparissus, ací, on la camamil·la vera és desconeguda, cada sant Joan era manat anar a fer-ne per a secar-la i usar-la tot l’any per a la panxa, com a col·liri, bona per a tot!)…

La maquia y la garriga

En condiciones naturales cuando, por alguna circunstancia como pendientes fuertes o zonas muy rocosas (costeras de las faldas del Montgó, cimas de colinas y colinas), el bosque mediterráneo no se puede desarrollar, lo que se encontraba eran formaciones vegetales de arbustos y matorrales: la maquia y la garriga. Hacia el 4500 a. C. un hecho favorecerá la expansión de estas formaciones, que todavía son las predominantes en los espacios no agrarios ni urbanos del término de Dénia: la llegada desde Oriente Próximo de las primeras poblaciones neolíticas. Estas nuevas poblaciones humanas, que irán desplazando, aculturando y sustituyendo a los cazadores y recolectores, son agricultores y ganaderos. Esto hará que transformen radicalmente los espacios naturales preexistentes, deforestándolos y degradándolos para hacer tierras de cultivo y con las quemas para conseguir pastos para los rebaños. Continuarán recolectando y cazando, pero introducirán cultivos como la cebada y el trigo, las habas, los garbanzos o las arvejas o algarrobas, y animales domésticos como la oveja, la cabra o el cerdo.Las tierras abandonadas periódicamente y las quemadas y deforestadas serán de maquia y garriga, que también se aprovecharán como recurso para los neolíticos: olivo silvestre o acebuche (Olea europaea L.var. sylvestris), carrasca o coscoja (Quercus coccifera), lentisco (Pistacia lentiscus), aladierno o durillo (Rhamnus alaternus), palmito o margalló (Chamaerops humilis), brezo (Erica multiflora), jara blanca (Cistus albidus), pebrella (Thimus piperella), tomillo (Thimus vulgaris), romero (Rosmarinus oficinalis), camomila o manzanilla (Santolina chamaecyparissus)…

Le Maquis et la Garrigue

Dans des conditions naturelles lorsque, pour certaines circonstances telles que des pentes raides ou des zones très rocheuses (versants côtiers du Montgó, sommets des Tossals et collines), la forêt méditerranéenne ne peut être développé, on a retrouvé des formations végétales de buissons et de fourrés : le maquis et la garrigue. Vers 4500 avant JC un événement va favoriser l’expansion de ces formations, qui sont encore aujourd’hui les prédominantes dans les espaces non agricoles et urbains de la région de Dénia: l’arrivée dès le Proche-Orient des premiers peuplements néolithiques. Ces nouvelles populations humaines, qui vont se déplacer, qui portent la culture et remplacent les chasseurs-cueilleurs, ce sont agriculteurs et éleveurs. Cela fera qu’ils transforment radicalement des espaces naturels préexistants, les déboisent et les dégradent avec eux défrichés pour faire des terres agricoles et avec les incendis pour obtenir des pâturages pour les troupeaux.

Ils continueront à cueillir et à chasser, mais ils introduiront des cultures telles que l’orge et le blé, les haricots, les pois chiches ou les veces, et les animaux domestiques tels que les moutons, les chèvres ou les porcs.

Les terres périodiquement abandonnées et celles incendiées et déboisées seront maquis et garrigue, qui seront également utilisées comme ressource par le Néolithique : l’olivier sauvage (Olea europaea L.var sylvestris), cornouiller (Quercus coccifera), buisson (Pistacia lentiscus), bourdaine (Rhamnus alaternus), palmier nain (Chamaerops humilis), bruyère (Erica multiflora), ciste blanc (Cistus albidus), thym piperade (Thimus piperella), farigoude (Thimus vulgaris), romarin (Rosmarinus oficinalis), camomille ou camomille (Santolina chamaecyparissus)…

Die Macchia und die Strauchheide

Unter natürlichen Bedingungen, als sich aufgrund bestimmter Umstände wie starker Hänge oder sehr felsiger Gebiete (Berghänge des Montgó, Gipfel von Tossals und niedrige Berge) der mediterrane Wald nicht entwickeln konnte, wurden Pflanzenformationen von Sträuchern und Dickichten gefunden: Macchia und Strauchheide. Um 4500 v. Chr. begünstigte ein Ereignis die Ausbreitung dieser Formationen, die immer noch in den nicht landwirtschaftlichen und städtischen Gebieten der Region Dénia vorherrschen: die Ankunft der ersten neolithischen Bevölkerungen aus dem Nahen Osten. Diese neuen menschlichen Populationen, welche die Jäger und Sammler verdrängten, akkulturierten und ersetzten, waren Bauern und Viehzüchter. Dies hat sie dazu veranlasst, die bereits bestehenden Naturräume radikal zu verändern, sie zu entwalden und zu degradieren, indem sie gerodet wurden, um Ackerland zu schaffen und verbrannt wurden, um Weiden für die Herden zu bekommen. Sie haben weiterhin gesammelt und gejagt, aber sie haben Feldfrüchte wie Gerste und Weizen, Bohnen, Kichererbsen oder Wicken und Haustiere wie Schafe, Ziegen oder Schweine eingeführt.

Die regelmäßig verlassenen und verbrannten und abgeholzten Ländereien müssen Macchia und Strauchheide gewesen sein, die auch in der Jungsteinzeit als Ressource genutzt wurden: Olivenbaum (Olea europaea L. var. Sylvestris), Kermes-Eiche (Quercus coccifera), Mastixstrauch (Pistacia lentiscus), Stechpalmen-Kreuzdorn (Rhamnus alaternus), Zwergpalme (Chamaerops humilis), Vielblütige Heide (Erica multiflora), Weißliche Zistrose (Cistus albidus), Pebrella (Thimus piperella), Echter Thymian (Thimus vulgaris), Rosmarin (Rosmarinus oficinalis), Graue Heiligenkraut (Santolina chamaecyparissus)…

The maquis and the garrigue

In natural conditions when, due to some circumstance such as steep slopes or very rocky areas (coastal of the slopes of Montgó, hilltops and hills), the Mediterranean forest cannot develop, what was found were plant formations of bushes and bushes: the maquis and the garrigue. Around 4500 BC. C. a fact will favor the expansion of these formations, which are still the predominant ones in the non-agrarian or urban spaces of the municipality of Dénia: the arrival from the Middle East of the first Neolithic populations. These new human populations, which will gradually displace, acculturate and replace hunters and gatherers, are farmers and ranchers. This will radically transform pre-existing natural spaces, deforesting and degrading them to make farmland and burning them to obtain pasture for the herds. They will continue gathering and hunting, but they will introduce crops such as barley and wheat, beans, chickpeas or peas or carob, and domestic animals such as sheep, goats or pigs. The periodically abandoned lands and those burned and deforested will be maquis and garrigue, which will also be used as a resource for the Neolithic: wild olive or wild olive (Olea europaea L.var. sylvestris), holm oak or kermes oak (Quercus coccifera), mastic (Pistacia lentiscus), aladierno or durillo (Rhamnus alaternus), palmetto or margalló (Chamaerops humilis), heather (Erica multiflora), white rockrose (Cistus albidus), pebrella (Thimus piperella), thyme (Thimus vulgaris), rosemary (Rosmarinus officialis), chamomile or chamomile (Santolina chamaecyparissus)…

ESPECIES-BOTANIQUES-MAQUIA-I-GARRIGA