El Bosc de Ribera

A finals del Paleolític el paisatge mediterrani la presència de corrents d’aigua: rius, rambles i barrancs; o d’aigua estancada: marjals, llacunes, basses i bassots, permeten una vegetació més exigent durant tot l’any en humitat. Espècies caducifòlies com els xops i els àlbers (Populus nigra i Populus alba) senyoregen estos espais que poden constituir autèntics boscs de ribera. Altres espècies com el fleix o freixe valencià (Fraxinus ornus) o els tamarits (Tamarix sp.) completen la vegetació arbòria, mentre que els estrats arbustiu i herbaci es representen pel garguller o graüll (Crataegus monogyna), murta (Myrtus communis), rusc (Ruscus aculeatus), llorer (Laurus nobilis), cirer bord (Prunus mahaleb), hedrera (Hedera helix), coa de cavall, menta pudenta, falagueres i senill (Phragmites australis) a les clotades més humides.

Estos espais són especialment rics en recursos animals (els propis del mediterrani, però també recursos aquàtics com peixos, aus d’ambients palustres, etc.) i també foren explotats pels caçadors i recol·lectors prehistòrics. El terme municipal de Dénia té encara el riu Molinell i tenia ben prop de les Sorts de la Mar la rambla i la marjal del Saladar, ara desaparegudes fins a fer inimaginables estos espais vegetals, adés tan abundants.

Itinerari botànic pel Jardí Històric de les Sorts de la Mar

Tornem a la porta d’entrada i a la mà dreta trobarem l’espai dedicat al Bosc de Ribera, amb una part al llarg de la tanca de l’institut i un parterre annex.

A la Mediterrània l’aigua, corrent (rius com el Molinell, rambles com el Girona i barrancs) o estancada (marjals com la del Palmar, llacunes, basses i bassots com l’Estanyó), permeten una vegetació que demana aigua tot l’any. Ben prop de les Sorts de la Mar hi havia la rambla i la marjal salobre del Saladar, ara inimaginables, quan passeges pels carrers que les destruïren.

Espècies caducifòlies com els xops i els àlbers (Populus nigra i Populus alba, de creixement ràpid que els fa molt conreats per a fusta i jardins) senyoregen estos espais que poden constituir autèntics boscs de ribera. Volem completar la vegetació arbòria amb altres espècies com el fleix o freixe valencià (Fraxinus ornus, de fusta molt apreciada per a fer tralles i mànecs), els oms (Ulmus minor, de bona fusta, antany presents a fonts i places i ara quasi extingits per la plaga de la grafiosi), el llidoner (Celtis australis, la seua fusta era usada per a fer forques i gaiatos, i els seus fruits eren golosies molt estimades pels xiquets), el garguller o graüll (Crataegus monogyna, que amb les seues cireretes alimenta els pardals als nostres barrancs) o els tamarits (Tamarix sp., arbrets que per la seua resistència a l’aire salobre s’usaven per a bardissa viva vora mar). Els estrats arbustiu i herbaci es representen per la murta (Myrtus communis, planta consagrada a Venus), el rusc o galzeran (Ruscus aculeatus, s’usava per a pescar sépies), llorer (Laurus nobilis), macaleu o cirer bord (Prunus mahaleb, que es pot empeltar de cirerer), hedrera o hedra (Hedera helix, planta consagrada a Dionís, pels seus tòxics té usos medicinals, quan ja no hi ha més flors les abelles la ronden), coa de cavall, menta pudenta, falagueres i senill o carritx (Phragmites australis, canya que juntament amb la boga i el junc, ocupen les nostres marjals, bassots i llocs entollats).

El bosque de ribera

En el paisaje mediterráneo la presencia de corrientes de agua ( ríos, ramblas y barrancos) o de agua estancada (marjales, lagunas, balsas y charcos) permiten una vegetación más exigente durante todo año en humedad. Especies caducifolias como los chopos y los álamos (Populus nigra y Populus alba) señorean estos espacios que pueden constituir auténticos bosques de ribera. Otras especies como el fleje o fresno valenciano (Fraxinus ornus) o los tamarindos (Tamarix sp.) completan la vegetación arbórea, mientras que los estratos arbustivo y herbáceo se representan por el garguller o graullo (Crataegus monogyna), mirto (Myrtus communis), colmena (Ruscus aculeatus), laurel (Laurus nobilis), cerezo borde (Prunus mahaleb), hedrera (Hedera helix), cola de caballo, menta malolienta, helecho y carrizo (Phragmites australis) en las hondonadas más húmedas.Estos espacios son especialmente ricos en recursos animales (los propios del mediterráneo, pero también recursos acuáticos como peces, aves de ambientes palustres, etc.) y también fueron explotados por los cazadores y recolectores prehistóricos. El término municipal de Dénia tiene todavía el río Molinell y tenía cerca de las Sorts del Mar la rambla y el marjal del Saladar, ahora desaparecidas hasta hacer inimaginables estos espacios vegetales, antes tan abundantes.

La forêt de Riveraine

Dans le paysage méditerranéen, la présence de courants d’eau : rivières, randonnées et ravins ; ou de l’eau stagnantes : marais, lagunes, étangs et bastions, permettent une végétation plus exigeante partout l’année humide. Espèces à feuilles caduques telles que les peupliers noirs et les peupliers blancs (Populus nigra et Populus alba) dominent ces espaces qui peuvent constituer d’authentiques r forêts de riveraine. D’autres espèces telles que des frênes de Valence ou des frênes (Fraxinus ornus) ou des tamarins (Tamarix sp.) complètent la végétation arboricole, tandis que les strates arbustives et herbacées sont représentées par la gargouille (Crataegus monogyna), myrte (Myrtus communis), ruche (Ruscus aculeatus), laurier (Laurus nobilis), cerisier sauvage (Prunus mahaleb), lierre (Hedera helix), prêle, menthe malodorante, fougère et le roseau commun ou sagne (Phragmites australis) dans les creux les plus humides.

Ces espaces sont particulièrement riches en ressources animales (celles typiques de la Méditerranée, mais aussi ressources aquatiques comme les poissons, les oiseaux des milieux marécageux, etc.) et ont également été exploitées par des chasseurs et cueilleurs préhistoriques. Le terme municipal de Dénia a toujours la rivière Molinell et il avait très proche des Sorts de la Mar, le torrent et le marais du Saladar, maintenant complètement disparues inimaginables ces espaces végétaux pourtant si abondants.

Der Wald am Ufer

In der mediterranen Landschaft das Vorhandensein von Wasserströmungen; Flüsse, Schluchten und Wadis oder stehendes Wasser; Sümpfe, Lagunen, Teiche und Sümpfe, erlauben das ganze Jahr über eine Vegetation, die in Bezug auf Feuchtigkeit anspruchsvoller ist. Laubbaumarten wie Schwarz-Pappel und Silber-Pappel (Populus nigra und Populus alba) dominieren diese Räume, die echte Auwälder bilden können. Andere Arten wie die valencianische Manna-Esche (Fraxinus ornus) oder Tamarisken (Tamarix sp.) vervollständigen die Baumvegetation, während die Strauch- und Krautschichten durch Eingriffelige Weißdorn (Crataegus monogyna), Myrte (Myrtus communis), Stechende Mäusedorn (Ruscus aculeatus), Echte Lorbeer (Laurus nobilis), Steinweichsel (Prunus mahaleb), Gemeine Efeu (Hedera helix), Acker-Schachtelhalm, Minze, Echte Wurmfarn und Schilfrohr (Phragmites australis) in den feuchteren Mulden vertreten sind.

Diese Gebiete sind besonders reich an tierischen Ressourcen (typisch für das Mittelmeer, aber auch aquatische Ressourcen wie Fische, Sumpfvögel usw.) und wurden auch von prähistorischen Jägern und Sammlern genutzt. Der Gemeindebezirk von Dénia hat immer noch den Fluss Molinell und hatte ganz in der Nähe der Sorts de la Mar die Waki und das Moor von Saladar, die jetzt verschwunden sind, bis zu dem Punkt, an dem diese zuvor so üppigen Pflanzenräume unvorstellbar wurden. Das römische Feld.

The riverside forest

In the Mediterranean landscape, the presence of water currents (rivers, ravines and ravines) or stagnant water (marshes, lagoons, ponds and puddles) allow more demanding vegetation throughout the year in terms of humidity. Deciduous species such as poplars and poplars (Populus nigra and Populus alba) dominate these spaces that can constitute authentic riverside forests. Other species such as the strapping or Valencian ash (Fraxinus ornus) or the tamarinds (Tamarix sp.) complete the tree vegetation, while the shrubby and herbaceous strata are represented by the garguller or graullo (Crataegus monogyna), myrtle (Myrtus communis), beehive (Ruscus aculeatus), laurel (Laurus nobilis), border cherry (Prunus mahaleb), hedrera (Hedera helix), horsetail, smelly mint, fern and reed (Phragmites australis) in the most humid hollows.These spaces are especially rich in animal resources (those typical of the Mediterranean, but also aquatic resources such as fish, birds from swamp environments, etc.) and were also exploited by prehistoric hunters and gatherers. The municipality of Dénia still has the Molinell river and had the Saladar boulevard and the Saladar marsh near the Sorts del Mar, now gone to the point of making these plant spaces, once so abundant, unimaginable.

ESPECIES-BOTANIQUES-BOSC-DE-RIBERA