Biblioteca

Per a acomiadar el curs i este racó de lectura fins setembre, us recomane des de la Biblioteca de l’IES Riu Túria, com a lectura del mes de juny, el llibre: “Somni d’una nit d’estiu”, una de les obres més emblemàtiques de William Shakespeare, el dramaturg anglès més important de tots els temps. Escrita cap al final del segle XVI, esta comèdia romàntica ens endinsa en un món de somnis, encanteris i embolics amorosos, on la realitat i la fantasia es confonen. Té a veure amb la nit màgica del 23 de juny, Nit de Sant Joan, i és perfecta per a llegir en estiu.

Aquesta comèdia clàssica combina humor, fantasia, amor i embolics, tot ambientat en un bosc encantat on les fades juguen amb els sentiments dels humans.

L’obra narra la història de diversos enamorats que fugen al bosc, on es troben amb criatures màgiques com el follet Puck, el rei Oberó i la reina Titània.

Esta obra continua sent rellevant perquè tracta temes universals com l’amor no correspost, les decisions impulsives i el descobriment de la pròpia identitat. Els adolescents comprenem molt este llibre, perquè en un moment vital en què els sentiments són intensos i els canvis constants, molts joves poden identificar-se amb els personatges i les seues contradiccions.

A més a més, la presència de la màgia i els malentesos simbolitza com, de vegades, les emocions poden confondre’ns o fer-nos actuar de manera irracional. Però també ens mostra com, amb temps i reflexió, l’amor i l’harmonia poden tornar.

En definitiva, Somni d’una nit d’estiu no sols és una obra divertida i entretinguda, sinó també una finestra a les emocions humanes que permet als adolescents veure’s reflectits en els personatges i entendre millor els seus propis sentiments.

Shakespeare demostra ací el seu enorme talent per combinar l’humor, la poesia i la reflexió sobre la naturalesa humana. Amb una trama que entrellaça el món dels humans amb el dels éssers màgics del bosc, com el follet Puck o el rei de les fades, Obèron.

L’autor juga amb els desitjos, les emocions i els malentesos per oferir una crítica subtil de l’amor i la llibertat.

Una de les grans aportacions de William Shakespeare en esta obra és la capacitat de retratar, amb delicadesa i ironia, com l’amor pot ser tan irracional com meravellós. Amb el seu estil inconfusible, ple de metàfores, jocs de paraules i ritme poètic, l’autor ens transporta a un univers on tot és possible durant una nit d’estiu.

“Somni d’una nit d’estiu” és, sens dubte, una mostra clara de la genialitat de William Shakespeare, que va saber capturar l’ànima humana amb una profunditat i bellesa que encara hui ens commou.

Bon estiu i bones vacances!!!

Mª Begoña Segarra.
Biblioteca IES Riu Túria.

La UNESCO ha proclamat 2025 com l’Any Internacional de la Ciència i la Tecnologia Quàntiques i per a celebrar-lo, propose des de la nostra Biblioteca llegir el llibre “La Porta dels Tres Panys 1”, primer llibre de la trilogia del mateix nom, escrit per la doctora en Informació i Òptica Quàntica per la Universitat Autònoma de Barcelona, Sònia Fernández-Vidal.

Esta trilogia explora temes de la física quàntica i la seua relació amb la nostra vida quotidiana, posant en relleu com els fenòmens quàntics poden influir en la nostra percepció del món i en les nostres vides. El títol, “La Porta dels Tres Panys”, és una metàfora per a explicar de forma simbòlica, les múltiples opcions que poden sorgir a partir d’una única acció o decisió, que recorda les superposicions quàntiques. En la mecànica quàntica, una partícula pot existir en diversos estats al mateix temps fins que es mesura, és el que es coneix com a “superposició quàntica”. La metàfora de la porta indica que hi ha diversos camins a seguir depenent de l’observador i de les seues decisions. A través d’esta metàfora, l’autora intenta ajudar els lectors a comprendre alguns conceptes fonamentals de la física quàntica de manera més intuïtiva i accessible.

La Porta dels Tres Panys és una novel·la que ens transporta a un món d’aventures i misteris. El protagonista és Niko, un jove com qualsevol altre, però amb una gran curiositat i un fort esperit aventurer. La història comença quan després de rebre un misteriós missatge, Niko va per un nou camí per anar a l’institut i arriba a una casa que no havia vist mai. Niko descobreix una porta misteriosa que sembla tenir tres panys, cadascun d’ells amb un secret que ell haurà de desvetllar. Esta porta no només és un objecte físic, sinó també una metàfora dels reptes i obstacles que ha de superar en el seu camí. La resolució d’un enigma li permet entrar en el que resultarà ser un estrany lloc on neixen universos, hi ha un gat que apareix i desapareix i és possible teleportar-se.

A mesura que avança la trama, Niko haurà de prendre decisions difícils, tractant d’entendre qui és realment i què vol aconseguir. El seu coratge i la seva intel·ligència el guiaran en un viatge que no només serà físic, sinó també emocional i personal. Les relacions que estableix amb altres personatges, com amics i aliats, jugaran un paper crucial en el seu desenvolupament i en la resolució del misteri de la porta.

El llibre es caracteritza per una narrativa dinàmica i emocionant, amb girs inesperats i una atmosfera plena de màgia i aventura. La Porta dels Tres Panysno és només una història d’aventures, sinó també una reflexió sobre la recerca d’un propòsit en la vida i la manera com les nostres eleccions poden definir qui som i el que podem arribar a ser.

La Porta dels Tres Panys és la primera obra que explica la física quàntica de manera divertida i comprensible als lectors de totes les edats.

Begoña Segarra
Biblioteca IES Riu Túria

Per a la recomanació d’abril, mes del llibre, des de la Biblioteca de l’IES Riu Túria propose la novel·la de ciència-ficció “Fahrenheit 451”, escrita per Ray Bradbury i publicada l’any 1953. Abril, i la celebració del Dia Internacional del Llibre del 23 d’abril, és una oportunitat per reflexionar sobre la importància de la cultura escrita, la preservació del coneixement i la llibertat d’expressió. A través de la lectura, podem entendre millor el món que ens envolta i formar-nos com a individus crítics i reflexius.

Esta connexió entre el mes d’abril i el llibre és especialment significativa en el context de Fahrenheit 451. En un món on els llibres són perseguits i destruïts, el mes del llibre es presenta com un recordatori del valor d’estos objectes que contenen idees, emocions i saber. Com a societat, és fonamental protegir la llibertat literària i garantir que les obres que ens permeten comprendre el món no siguen oblidades ni destruïdes. Els llibres com a font i transmissió de coneixement, han estat considerats perillosos malauradament en molts moments històrics, per motius religiosos o polítics. Amb la mutilació, censura o crema s’ha intentat esborrar i fer desaparèixer el passat i el futur que pogueren contrariar el desig d’homogeneïtzar pensaments i dogmes. En este sentit, Fahrenheit 451 ens convida a reflexionar sobre què passaria si perdérem el nostre accés lliure als llibres i al coneixement.

Fahrenheit 451 és una de les obres més emblemàtiques de la literatura contemporània. Este llibre es situa en un futur distòpic on els llibres estan prohibits i la societat viu en una espècie de “cultura de la ignorància“, on es fomenta l’entreteniment superficial i el control de la informació. En este món, els “bombers” no apaguen incendis, sinó que cremen llibres, perquè els llibres són vists com una amenaça per a l’ordre establert.

El protagonista, Guy Montag, és un bomber que després de conèixer una jove anomenada Clarisse, comença a qüestionar el seu món i el seu treball. L’obra aborda temes com la censura, la llibertat de pensament i la importància de la cultura i la literatura. El títol fa referència a la temperatura en la qual el paper es crema, 451 graus Fahrenheit, i és una al·legoria de la destrucció del coneixement i de la llibertat individual.

Begoña Segarra
Biblioteca IES Riu Túria

Per al mes de març, en què celebrem el Dia Internacional de la Dona, vull recomanar des de la Biblioteca de l’IES Riu Túria una obra emblemàtica per a la història del feminisme: “Una habitació pròpia” de Virginia Woolf.

Es tracta d’un assaig breu però enèrgic que mostra les circumstàncies que dificulten a les dones desenvolupar el seu talent artístic. La escriptora es pregunta: «Què necessiten les dones per a escriure ficció?».

Per a Virginia Woolf, les dones necessiten una habitació pròpia amb pany i clau i dispondre dels seus propis diners, si volen dedicar-se a escriure ficció. Les dones no podien disposar ni dels seus propis diners, ni tan sols d’una habitació seua on poder crear i fer que s’escoltara la seua veu. Però este text, a més, parla d’assolir la independència econòmica de les dones respecte dels hòmens, la càrrega d’ocupar-se de la família elles a soles, de la figura de la dona únicament com a musa inspiradora dels hòmens creadors, però sense aparéixer mai elles mateixes com a creadores o autores. Temes que fins i tot avui, generen molts debats i encara ocorren actualment.

Este assaig no només parla de la situació de la dona en la societat, sinó també de la necessitat de la llibertat personal per a crear art i dels grans genis literaris, hòmens i dones. Planteja la necessitat de refer la història de la literatura, perquè falten moltes dones clau a qui se’ls ha impedit expressar la seua manera de veure el món a través de l’art. Reconeix també la valentia i la valuosa feina que van fer les pioneres. Com Jane Austen, que va tractar, tal com fa Virginia Woolf, la importància de l’economia en la vida de la dona; George Eliot, que va tindre que utilitzar un pseudònim masculí per a ser considerada pels crítics literaris, o les germanes Brontë: Emily, Charlotte i Anne, grans escriptores de la literatura anglesa ignorades o menyspreades pels escriptors masculins. Però Virginia Woolf escriu este assaig amb humor i amb intel·ligència, i és per això que resulta divertit, àgil, convincent i lúcid.

Per tot açò, “Una habitació pròpia” és una lectura clau i un assaig de referència per al feminisme, a més d’una obra extraordinàriament escrita i una lliçó supèrbia de literatura.

Una obra mestra.

M.ª Begoña Segarra.
Biblioteca IES Riu Túria.