Biblioteca

La UNESCO ha proclamat 2025 com l’Any Internacional de la Ciència i la Tecnologia Quàntiques i per a celebrar-lo, propose des de la nostra Biblioteca llegir el llibre “La Porta dels Tres Panys 1”, primer llibre de la trilogia del mateix nom, escrit per la doctora en Informació i Òptica Quàntica per la Universitat Autònoma de Barcelona, Sònia Fernández-Vidal.

Esta trilogia explora temes de la física quàntica i la seua relació amb la nostra vida quotidiana, posant en relleu com els fenòmens quàntics poden influir en la nostra percepció del món i en les nostres vides. El títol, “La Porta dels Tres Panys”, és una metàfora per a explicar de forma simbòlica, les múltiples opcions que poden sorgir a partir d’una única acció o decisió, que recorda les superposicions quàntiques. En la mecànica quàntica, una partícula pot existir en diversos estats al mateix temps fins que es mesura, és el que es coneix com a “superposició quàntica”. La metàfora de la porta indica que hi ha diversos camins a seguir depenent de l’observador i de les seues decisions. A través d’esta metàfora, l’autora intenta ajudar els lectors a comprendre alguns conceptes fonamentals de la física quàntica de manera més intuïtiva i accessible.

La Porta dels Tres Panys és una novel·la que ens transporta a un món d’aventures i misteris. El protagonista és Niko, un jove com qualsevol altre, però amb una gran curiositat i un fort esperit aventurer. La història comença quan després de rebre un misteriós missatge, Niko va per un nou camí per anar a l’institut i arriba a una casa que no havia vist mai. Niko descobreix una porta misteriosa que sembla tenir tres panys, cadascun d’ells amb un secret que ell haurà de desvetllar. Esta porta no només és un objecte físic, sinó també una metàfora dels reptes i obstacles que ha de superar en el seu camí. La resolució d’un enigma li permet entrar en el que resultarà ser un estrany lloc on neixen universos, hi ha un gat que apareix i desapareix i és possible teleportar-se.

A mesura que avança la trama, Niko haurà de prendre decisions difícils, tractant d’entendre qui és realment i què vol aconseguir. El seu coratge i la seva intel·ligència el guiaran en un viatge que no només serà físic, sinó també emocional i personal. Les relacions que estableix amb altres personatges, com amics i aliats, jugaran un paper crucial en el seu desenvolupament i en la resolució del misteri de la porta.

El llibre es caracteritza per una narrativa dinàmica i emocionant, amb girs inesperats i una atmosfera plena de màgia i aventura. La Porta dels Tres Panysno és només una història d’aventures, sinó també una reflexió sobre la recerca d’un propòsit en la vida i la manera com les nostres eleccions poden definir qui som i el que podem arribar a ser.

La Porta dels Tres Panys és la primera obra que explica la física quàntica de manera divertida i comprensible als lectors de totes les edats.

Begoña Segarra
Biblioteca IES Riu Túria

Per a la recomanació d’abril, mes del llibre, des de la Biblioteca de l’IES Riu Túria propose la novel·la de ciència-ficció “Fahrenheit 451”, escrita per Ray Bradbury i publicada l’any 1953. Abril, i la celebració del Dia Internacional del Llibre del 23 d’abril, és una oportunitat per reflexionar sobre la importància de la cultura escrita, la preservació del coneixement i la llibertat d’expressió. A través de la lectura, podem entendre millor el món que ens envolta i formar-nos com a individus crítics i reflexius.

Esta connexió entre el mes d’abril i el llibre és especialment significativa en el context de Fahrenheit 451. En un món on els llibres són perseguits i destruïts, el mes del llibre es presenta com un recordatori del valor d’estos objectes que contenen idees, emocions i saber. Com a societat, és fonamental protegir la llibertat literària i garantir que les obres que ens permeten comprendre el món no siguen oblidades ni destruïdes. Els llibres com a font i transmissió de coneixement, han estat considerats perillosos malauradament en molts moments històrics, per motius religiosos o polítics. Amb la mutilació, censura o crema s’ha intentat esborrar i fer desaparèixer el passat i el futur que pogueren contrariar el desig d’homogeneïtzar pensaments i dogmes. En este sentit, Fahrenheit 451 ens convida a reflexionar sobre què passaria si perdérem el nostre accés lliure als llibres i al coneixement.

Fahrenheit 451 és una de les obres més emblemàtiques de la literatura contemporània. Este llibre es situa en un futur distòpic on els llibres estan prohibits i la societat viu en una espècie de “cultura de la ignorància“, on es fomenta l’entreteniment superficial i el control de la informació. En este món, els “bombers” no apaguen incendis, sinó que cremen llibres, perquè els llibres són vists com una amenaça per a l’ordre establert.

El protagonista, Guy Montag, és un bomber que després de conèixer una jove anomenada Clarisse, comença a qüestionar el seu món i el seu treball. L’obra aborda temes com la censura, la llibertat de pensament i la importància de la cultura i la literatura. El títol fa referència a la temperatura en la qual el paper es crema, 451 graus Fahrenheit, i és una al·legoria de la destrucció del coneixement i de la llibertat individual.

Begoña Segarra
Biblioteca IES Riu Túria

Per al mes de març, en què celebrem el Dia Internacional de la Dona, vull recomanar des de la Biblioteca de l’IES Riu Túria una obra emblemàtica per a la història del feminisme: “Una habitació pròpia” de Virginia Woolf.

Es tracta d’un assaig breu però enèrgic que mostra les circumstàncies que dificulten a les dones desenvolupar el seu talent artístic. La escriptora es pregunta: «Què necessiten les dones per a escriure ficció?».

Per a Virginia Woolf, les dones necessiten una habitació pròpia amb pany i clau i dispondre dels seus propis diners, si volen dedicar-se a escriure ficció. Les dones no podien disposar ni dels seus propis diners, ni tan sols d’una habitació seua on poder crear i fer que s’escoltara la seua veu. Però este text, a més, parla d’assolir la independència econòmica de les dones respecte dels hòmens, la càrrega d’ocupar-se de la família elles a soles, de la figura de la dona únicament com a musa inspiradora dels hòmens creadors, però sense aparéixer mai elles mateixes com a creadores o autores. Temes que fins i tot avui, generen molts debats i encara ocorren actualment.

Este assaig no només parla de la situació de la dona en la societat, sinó també de la necessitat de la llibertat personal per a crear art i dels grans genis literaris, hòmens i dones. Planteja la necessitat de refer la història de la literatura, perquè falten moltes dones clau a qui se’ls ha impedit expressar la seua manera de veure el món a través de l’art. Reconeix també la valentia i la valuosa feina que van fer les pioneres. Com Jane Austen, que va tractar, tal com fa Virginia Woolf, la importància de l’economia en la vida de la dona; George Eliot, que va tindre que utilitzar un pseudònim masculí per a ser considerada pels crítics literaris, o les germanes Brontë: Emily, Charlotte i Anne, grans escriptores de la literatura anglesa ignorades o menyspreades pels escriptors masculins. Però Virginia Woolf escriu este assaig amb humor i amb intel·ligència, i és per això que resulta divertit, àgil, convincent i lúcid.

Per tot açò, “Una habitació pròpia” és una lectura clau i un assaig de referència per al feminisme, a més d’una obra extraordinàriament escrita i una lliçó supèrbia de literatura.

Una obra mestra.

M.ª Begoña Segarra.
Biblioteca IES Riu Túria.

Enguany celebrem el 250 aniversari del naixement de la gran escriptora Jane Austen, que va nàixer al Regne Unit en 1775. Des de la Biblioteca de l’IES Riu Túria volem, entre altres actes, dedicar la nostra recomanació de febrer a Jane Austen amb el llibre «Orgull i Prejudici» com homenatge.

He triat esta novel·la per al mes de febrer, un mes entre altres coses suposadament dedicat a l’amor, perquè «Orgull i Prejudici» és la història romàntica per excel·lència. En esta novel·la es mostra a la protagonista femenina, Elizabeth Bennet, com una dona alegre, intel·ligent, vital, segura de sí mateixa i forta, que sap com defensar-se o atacar amb humor i ironia. Sap protegir-se perquè és una dona amb capacitat de pensar. Elizabeth respecta encara que sempre critica les normes socials estrictes de la seua època. Jane Austen crea uns personatges femenins i masculins des de la mirada d’una dona que contempla el seu món amb enginy, agudesa i talent.

Jane Austen escriu sobre heroïnes reals a les que altres dones voldríem semblar-nos. No són dones febles o ximples, són personatges complexos que apareixen corrent, ballant, bromejant, rient, plorant, cridant, discutint, amb enfrontaments o negant-se a complir ordres. Tot això fa que siguen unes dones càlides i tendres perquè no són “absolutament perfectes”.

Lizzy (Elizabeth) Bennet viu amb els seus pares i les seues quatre germanes en un entorn rural en l’Anglaterra del segle XVIII. La mare només pensa en buscar marit per a les seues filles i quant més ric millor. La història, en un to de comèdia, transcorre amb un ritme àgil i atractiu. Les filles i, sobre tot, Lizzy, descobriran les relacions socials i l’amor en unes escenes de confrontacions molt suggestives sobre tot amb el senyor Darcy, que mantindran al lector/a en suspens fins a un final apoteòsic.

M.ª Begoña Segarra.
Biblioteca IES Riu Túria.

Per a celebrar el 70 aniversari de la publicació de la novel·la Pedro Páramo en 1955, i com a homenatge al seu autor, el mexicà Juan Rulfo, que va morir un 7 de gener de 1986, dediquem des de la biblioteca la nostra recomanació de gener a l’única novel·la que va escriure este autor: “Pedro Páramo”. Una novel·la extraordinària i esplèndida. Esta breu novel·la és trascendental en la literatura hispanoamericana i també fonamental en la història de la literatura contemporània mundial.

Juan Preciado, que sembla el protagonista de la novel·la, va al poble mexicà de Comala en busca de son pare Pedro Páramo. Mentrestant, coneixem altres personatges i les seues històries. L’arribada al desolat i desolador poble de Comala planteja uns quants reptes fascinants al lector. No vull revelar res més als possibles lectors, però en este llibre s’evidencia la importància de la tradició de la mort per als mexicans i com recorden els seus familiars morts. Es pot dir que es crea un pont del món dels vius cap al dels morts.

És una narrativa amb múltiples veus i perspectives que es mesclen i entrellacen. Tot escrit amb un llenguatge poètic i brillant que fa de Juan Rulfo un escriptor excepcional.

Pedro Páramo està considerada com l’obra mestra del moviment anomenat Realisme Màgic, on s’incorporen a la quotidianitat dels personatges, elements sobrenaturals o fantàstics en històries de caràcter realista. Este moviment és particularment rellevant en Hispanoamèrica.

M.ª Begoña Segarra. Biblioteca IES Riu Túria.

Arriben les festes nadalenques i un dels millors llibres per a recomanar des de la Biblioteca del nostre centre és “Conte de Nadal” de Charles Dickens, un clàssic de la literatura universal que reivindica l’esperit solidari i humà del Nadal.

El senyor Scrooge és un vell avar i insociable amb molt mal caràcter, que odia el Nadal i tot el que té a veure amb l’alegria de les Festes Nadalenques, no vol saber res ni de caritat, ni de bon desitjos, ni de sopars en família. Cada any és el mateix. Rebutja de forma abrupta a qualsevol que vol compartir amb ell el seu esperit nadalenc.

Però enguany serà diferent. El senyor Scrooge rep la visita del fantasma del seu soci, Marley, que li avisa de tot el que li passarà si segueix sent una persona egoista. Per donar-li l’oportunitat de rectificar, Marley li envia tres fantasmes que li faran veure les coses d’una forma diferent i que el duran a canviar la seua manera de ser. Els tres fantasmes són: el Fantasma del Passat, el Fantasma del Present i el Fantasma del Futur. Tots tres faran que el senyor Scrooge torne a viure episodis de la seua infància, contemple altres situacions del present i s’anticipe a allò que li passarà en poc de temps. Com reaccionarà el senyor Scrooge?

Mogut per la seua preocupació de justícia social, Dickens va crear un conte inoblidable. Un relat breu, tendre i emotiu. Per a Dickens, el Nadal és l’oportunitat ideal per compartir, per somriure, per ser solidaris i generosos. Però el canvi que ha de fer el senyor Scrooge no es pot limitar a les dates nadalenques, ha de servir per fer-li més humà al llarg de tot l’any, per adonar-se que la felicitat es pot aconseguir amb xicotetes coses. Dickens ens mostra que les persones més felices són les que tenen allò immaterial que permet la felicitat: l’amor dels altres. El senyor Scrooge rebutja constantment l’amor que els altres li ofereixen. El problema del protagonista no és el Nadal, és ell mateix i la seua relació amb el seu entorn. El senyor Scrooge és així tot l’any, però quan arriba el Nadal, l’alegria, l’amor, la solidaritat i la generositat, característiques que el senyor Scrooge no té, fan que la distància que hi ha entre ell i els que l’envolten siga molt gran.

Comencem les festes de Nadal amb un esperit positiu i sabent apreciar allò que tenim!

M.ª Begoña Segarra. Biblioteca IES Riu Túria.