Filosofia – I.E.S. RAMON LLULL

El departament de Filosofia està format per dos professors, Nacho Gil i Enric Senabre, que imparteixen les assigantures troncals i optatives corresponents, entre elles Psicologia de 2n de Batxillerat i Filosofia de 4t ESO. A més de Valors ètics a l’ESO, Filosofia de 1r de Batxillerat i Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat.

També participem en la Lliga de debat de la Xarxa Vives d’Universitats, en la qual hem guanyat la fase local de la Universitat de València i participarem en la fase final a la UAB.

El blog del departament és: https://departamentdefilosofia.wordpress.com/

PRESENTACIÓ DE L’ASSIGNATURA. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 2n BATXILLERAT. CURS 2022/23

JUSTIFICACIÓ: La Filosofia és una assignatura que us farà pensar, plantejar-vos qüestions que mai havieu imaginat i, fins i tot, dubtar d’altres que creieu absolutament certes. Tot això ho farem llegint i pensant sobre escrits de grans personatges de la història de la filosofia. La faena de llegir, comprendre i escriure us ajudarà, a més, a adquirir competències fonamentals del batxiller i, per tant, a millorar els vostres resultats acadèmics i enfortir la formació acadèmica.

NOTA AVALUACIÓ. A- Exam: 100 % B– Exercicis de classe, redaccions, treballs ampliació: 10 % ( augmenta la nota ex.)

La nota final s’obtindrà de la mitjana de les notes de cadascun dels blocs, de forma que, en cas de no haver superat un cinc en la nota final del bloc (examen, més activitats a casa) l’alumne/a haurà de recuperar-lo. Només al final del curs, després de les recuperacions, podran haver compensacions entre notes dels autors/es, si la mitjana dels quatre es superior a cinc.

MODEL D’EXAMEN: Text de l’obra de l’autor/a estudiat amb preguntes: dos d’elles en relació al text; una sobre termes i una altra sobre argumentació, una redacció en què el/l’alumne/a haurà de mostrar els seus coneixement sobre l’autor/a i la seua obra i una darrera qüestió teòrica sobre el periode estudiat.

VALORACIÓ de l’examen: Preguntes sobre el text: (2+2) + Pregunta actualització (1) + Redacció: 5 punts.

LES FALTES D’ORTOGRAFIA: Es tindran en compte de manera genèrica, la correcció ortogràfica i gramatical es valorarà positivament en els examens i treballs, ja que aquest aspecte és molt important en una assignatura que necessita la llengua com a mitjà d’expressió. També es valorarà la presentació clara i ordenada.

LES FALTES D’ASSISTÈNCIA NO JUSTIFICADES ADEQUADAMENT comptaran com un no presentat als treballs de classe i, per tant, baremaran negativament a les notes de classe.

RECUPERACIÓ DE TRIMESTRES PENDENTS: Les recuperacions dels blocs que no hagen arribat als mínims exigits (a l’aprovat, 5 en la mitjana d’examen i notes de classe) es faran a la tercera avaluació, a través d’un sol examen, en el qual s’hauran de recuperar els autors/es no superats amb un examen amb els mateixos criteris anteriorment esmentats.

Els LLIBRES de treball i AUTORS/ES són:
PLATÓ; La República. Llibre VI i VII. Ed. Diálogo. València
DESCARTES; Discurs del mètode. I-IV part. Ed. Diálogo. València
NIETZSCHE,F Crepuscle dels ídols. Ed. Diálogo. València
BEAUVOIR, Simone; El segon sexe, Introducció i conclusió. Ed. Diálogo. València

El PROGRAMA d’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA de 2n de batxillerat s’estructura de la següent manera:

UNITAT DIDÀCTICA 0: Transversal, present a totes les unitats

Investigació

· Ferramentes d’aprenentatge i investigació

· Lectura d’obres i textos de caràcter filosòfic

Anàlisi i síntesi

· El comentari de text

· Aplicació de les TIC a la història de la filosofia

· Elaboració del vocabulari

· Enumeració de les tesis fonamentals de l’autor

· Redacció i dissertació filosòfica

· Contextualizació dels autors. Diàleg

· El diàleg filosòfic i l’argumentació

PRIMER TRIMESTRE

UNITAT DIDÀCTICA 1:

Beauvoir, Simone; El segon sexe, Introducció i conclusió.Noves filosofies segle XX: feminisme, ecologisme, pacifisme.

SEGON TRIMESTRE

UNITAT DIDÀCTICA 2:

El segle XIX: Nietzsche. L’autor i el seu context filosòfic. El crepuscle dels ídols. El naixement d’una nova època.

· Marx. L’autor i el seu context filosòfic.

· La filosofia del S XX.

· La filosofia espanyola: Unamuno, Ortega, Zubiri.

· Principals corrents del s. XX: fenomenologia-hermenèutica, filosofia analítica, Escola de Frankfurt.

Últimes tendències en la filosofia

· El pensament postmodern.

TERCER TRIMESTRE

UNITAT DIDÀCTICA 3:

Filosofia clàssica i grega: Plató i el seu context filosòfic: la primera gran síntesi filosòfica. La República: Llibres VI i VII.

El naixement de la filosofia a Grècia. El pas del mite al logos.

· Els presocràtics.

· Sòcrates i els sofistes.

·Aristòtil i l’hel·lenisme: l’ocàs de l’antiguitat

· Aristòtil i el seu context filosòfic.

· Hel·lenisme: ètica i ciència.

El pensament cristià medieval

· Cristianisme i filosofia.

· Les relacions raó-fe.

L’elaboració del pensament cristià en la patrística.

· Agustí d’Hipona. L’autor i el seu context històric.

La síntesi filosòfica de l’escolàstica.

· L’escolàstica cristiana, la filosofia islàmica i

el pensament jueu.

· Tomàs d’Aquino. L’autor i el seu context filosòfic.

– La crisi de l’escolàstica en el s. XIV: el nominalisme de Guillem d’Ockam.

UNITAT DIDÀCTICA 4:

· Descartes. L’autor i el seu context filosòfic i antropològic: Discurs del mètode, Parts I-II-III-IV. La filosofia moderna: racionalisme i empirisme

El pensament renaixentista

· La filosofia en el Renaixement: el canvi del paradigma aristotèlic.

· El realisme polític de Maquiavel.

· La revolució científica.

Racionalisme i empirisme: el naixement de la modernitat.

· Hume i Locke. Els autors i el seu context filosòfic.

La Il·lustració: el triomf de la raó.

· La Il·lustració francesa. Rousseau.

· L’idealisme transcendental. Kant. L’autor i el seu context filosòfic.

Lectura paràgrafs 1 i 2 Segon sexe

Com encara no heu aconseguit el llibre, ací vos deixe els paràgrafs 1 i 2 del text del Segon sexe de Simone de Beauvoir amb unes activitats de treball:

LLEGIR «EL SEGON SEXE» DE SIMONE DE BEAUVOIR

1. INTRODUCCIÓ

BLOC 1: #1 i 2

1. Explica utilitzant els exemples del text i aportant-ne alguna personal, en què consisteix la teoria de «l’etern femení».

2. Explicar en què consisteix «ser dona», sembla fàcil, aquella que té úter, o vagina, o menstrua, però de seguida es complica, el text parla de determinades exclusions de la condició femenina per ser massa masculina, per ser poc obedient, però aleshores, ser donano és sols tenir úter, no? Explica en quatre línies en què consisteix ser dona segons la teua opinió.

3. Els conceptes de sexe i gènere, potser ens ajuden un poc, els coneixes? Si no, busca’ls i defineix-los. Aleshores, ser dona és nàixer amb el sexe femení? O adquirir rols de gènere estereotipats? Què creus que diu Simone?

4. Al remat Simone diu «consideren el caràcter com una reacció secundària davant d’una situació», explica esta frase en cinc línies, recolzant-te en el que diu el text i aportant alguna idea personal.

5. Explica amb les teues paraules el que significa dir que «l’afirmació que la dona és un ser humà com l’home és abstracta». Aporta algun exemple actual vist als mitjans de comunicació, xarxes socials que freqüentes o experiències personals.

6. A què es refereix l’autora amb «ànima negra» o «caràcter jueu»? Explica’ls en dos línies i raona si té sentit utilitzar aquests conceptes en l’actualitat.

7. Què és la «mala fe» en la filosofia existencialista? Per què les dones actuen de mala fe si volen situar-se «més enllà» del seu sexe, és a dir, que afirmen que no els afecta el fet de ser dona en la seua vida professional, personal, social, etc.

8. Explica en quatre línies per què cal preguntar-se encara «Què és una dona?»

Treball a casa:

9. Pregunta 1 d’examen: Sintetitza les idees del text i mostra en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva traçada per l’autora. Fragment des de «Però, en primer lloc…» fins a «davant d’una situació».

Per a fer-ho subratlla primer les idees del text, assenyalant clarament la idea fonamental, i la resta d’arguments, utilitza números, lletres, doble subratllat o colors i, una vegada llegit i subratllat el text, procedeix a explicar-lo seguint el següent guió:

a) Explica la conclusió o tema principal del text en un paràgraf d’unes cinc o sis línies.

b) Raona les premisses o arguments utilitzats per a arribar a la conclusió i explica’ls ordenadament en un paràgraf diferent a l’anterior. Són les idees secundàries, que has d’haver subratllat al text i que ara has d’explicar de manera relacionada en un paràgraf més extens, però utilitzant punts i seguit i connectors lògics com “per això”, “en conseqüència”, “en relació amb la idea anterior”, etc. Pots incorporar els exemples, si s’utilitzen, i la seua força en el text.

c) En un tercer paràgraf, per ampliar, pots relacionar el tema principal amb altres opinions relacionades que apareguen en l’obra de l’autor, valorar la seua importància entre la teoria general de l’autor, valorar la força de l’argumentació exhibida en el text i aportar altres arguments per a defendre o criticar la seua tesi, acabar amb la tesi principal però valorada segons l’enfocament crític que li hàgem donat.

Els criteris de correcció d’aquesta pregunta son:

S’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat l’estructura argumentativa o expositiva del text.

D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de mostrar que s’ha comprès:

1. Quines són les idees o els arguments principals del text.

2. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa, per a arribar a la tesi o conclusió general.

Valoració: Puntuació: fins a 2 punts. Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.

10. Pregunta 2 d’examen: Defineix el terme «situació» partint de la informació que ofereix el text i complementant-la amb la informació pertinent que tingues de l’autora.

Per a fer-ho, subratlla primer totes les seues aparicions al text, organitza els termes relacionats, agrupa per camps semàntics i, una vegada llegit i subratllat el text, procedeix a definir-lo seguint el següent guió:

a) Definir estrictament i correctament el més important i definitori del concepte a explicar. Elabora una definició amb la següent estructura: “El terme que analitzem és….” amb una amplitud d’un paràgraf d’unes cinc línies.

b) A continuació, i en un paràgraf diferent, amplia la definició amb les característiques que el text ens proporciona sobre el mateix concepte. Relaciona eixe concepte amb altres que apareguen en el text i que aporten alguna dada sobre ell. Conceptes que siguen sinònims o antònims i els pots utilitzar mesclant-los amb l’apartat anterior. Explica els exemples o metàfores que utilitza el text.

c) En un altre paràgraf, pots ampliar el concepte aportant altres característiques del concepte tractat que no estan en el text però si en la resta de l’obra o comparant l’ús del terme amb altres usos en la resta de l’obra de l’autor. Per aquest apartat pots utilitzar el vocabulari. També pots aportar altres exemples que ens expliquen millor el concepte o relacionar-lo amb problemes o situacions actuals.

Els Criteris de correcció que s’utilitzen per corregir aquesta pregunta son els següents:

S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions, analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text.

1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació).

2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes.

3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor.

Valoració: Puntuació: fins a 2 punts. Els tres criteris valen igual, fins a un terç dels dos punts cadascú.

ACTIVITATS BLOC 2: #3, 4 i 5

1. Explica per què un home mai hauria plantejat la pregunta «Què és ser un home»? Segons l’autora del text. Estàs d’acord amb aquest afirmació? Raona la resposta amb, com a mínim, un argument personal.

2. Què significa que la relació entre homes i dones «no és reciproca»? Aporta els exemples del text i algun de la teua collita personal.

3. Què vol dir que la dona «és sexe», que es defineix pel seu sexe? I per què a l’home no se’l considera així, sinó com una cosa que supera la seua condició natural sexual?

4. Aporta exemples que demostren o contradiguen l’afirmació del text que «la donano és en sí, sinó en relació a ell».

5. Subjecte i Alteritat són dos conceptes existencialistes fonamentals, intenta explicar el que signifiquen i quin sentit tenen al text.

6. Al paràgraf 4 es fa un repàs de les investigacions antropològiques sobre la constitució de la identitat, elabora un esquema amb les principals exemples que s’aporten.

7. En aquest paràgraf es citen a un filòsof, Hegel, que defensa la dialèctica de l’amo i l’esclau, i a Levi-Strauss el fundador de l’antropologia moderna, que defensa el caràcter relacional de la constitució de la humanitat, busca informació sobre ells i aquestes teories.

8. El paràgraf 5 explica la relació recíproca amb la qual les identitats es reconeixen, per què en el cas de la donano és així? Què ha passat en el cas de la dona? En què es diferencia aquesta relació entre subjectes?

9. Pregunta 1 d’examen: Sintetitza les idees del text i mostra en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva traçada per l’autora. Fragment des de «La humanitat és masculina…» fins al final del paràgraf.

a) Explica la conclusió o tema principal del text en un paràgraf d’unes cinc o sis línies.

Els criteris de correcció d’aquesta pregunta son:

S’ha de valorar la capacitat per a mostrar amb claredat l’estructura argumentativa o expositiva del text.

D’acord amb el criteri general precedent, la síntesi que es demana com a resposta ha de mostrar que s’ha comprès:

1. Quines són les idees o els arguments principals del text.

2. Com es relacionen entre ells dins de l’estructura expositiva o argumentativa, per a arribar a la tesi o conclusió general.

Valoració: Puntuació: fins a 2 punts. Els dos criteris valen igual, fins a un punt cadascú.

10. Pregunta 2 d’examen: Defineix els termes «Subjecte» i «Alteritat» partint de la informació que ofereix el text i complementant-la amb la informació pertinent que tingues de l’autora.

Els Criteris de correcció que s’utilitzen per corregir aquesta pregunta son els següents:

S’ha de valorar la capacitat per a definir termes filosòfics o expressions, analitzant-los a partir de l’ús que se’n fa en el text.

1. La resposta ha d’incloure expressament una definició del terme proposat (o, si és el cas, dels dos proposats, aclarint la seua relació).

2. La definició ha d’elaborar-se a partir de la informació que ofereix el text i fent referències explícites a l’ús que s’hi fa del terme o dels termes.

3. L’explicació del terme o dels termes s’ha de complementar amb el coneixement general sobre ells derivat de l’estudi de la filosofia de l’autor.

Valoració: Puntuació: fins a 2 punts. Els tres criteris valen igual, fins a un terç dels dos punts cadascú.

ACTIVITATS BLOC 3: #6 i 7

1. Explica les característiques dels moviments de protesta i reivindicació de la diàspora jueva, contra l’esclavitud a Amèrica, de denuncia del colonialisme i la lluita proletària, en comparació amb la lluita feminista. Fes un quadre i anota similituds i diferències.

2. Què significa que les dones no han trencat el «mitsein» original? I quines repercussions implica aquesta situació específica de les dones.

3. Enumera de manera sintètica les comparacions mitològiques, biològiques i filosòfiques (la dialèctica de l’amo i l’esclau hegeliana) que realitza l’autora a l’apartat 7.

4. Què significa el que diu l’autora quan afirma que encara que es reconega la igualtat abstracta, la tradició impedeix la seua aplicació?

5. Reprodueix els arguments econòmics que aporta l’autora.

6. Analitza els conceptes de «transcendència» i «angoixa» en la filosofia existencialista i en el text.

7. El final del paràgraf 7 és un bon exercici de comentari, pregunta 1 d’examen. Sintetitza les idees del text i mostra en el teu resum l’estructura argumentativa o expositiva traçada per l’autora. Fragment des de «En el moment en que…» fins al final del paràgraf.

8. Pregunta 2 d’examen: Defineix el terme «Llibertat» partint de la informació que ofereix el text i complementant-la amb la informació pertinent que tingues de l’autora.

9. REDACCIÓ:Problematització de la categoria dona: La dona com a alteritat en «El segon sexe».

Per a elaborar-la segueix el següent guió:

a) Començar per plantejar clarament en un primer paràgraf d’entre cinc i deu línies les relacions dels conceptes a tractar o l’enfocament que li anem a donar al problema proposat. És a dir, aclarir el tema central de la redacció sobre el qual argumentarem.

b) A continuació argumentar a favor del plantejament exposat anteriorment utilitzant les idees de l’autora o del tema que estem treballant, es poden aportar exemples o comparacions que l’autor utilitza en la seua obra, arguments i idees recollides del text. S’ha de fer en paràgrafs separats, de manera ordenada i relacionada entre ells. Tres arguments en tres paràgrafs serien suficients

c) Tancar l’argumentació amb una recapitulació en la que es valore la importància i validesa dels arguments i exemples que s’han exposat, i fins i tot, si es vol, oposar objeccions a la tesi de l’autor des d’argumentacions pròpies aportant contraexemples.

Els criteris de correcció d’aquesta pregunta són:

S’ha de valorar la capacitat per a desenvolupar el tema proposat centrant-se en la seua formulació concreta i aplicant el coneixement general que es té del text complet i de l’autor que s’han tractats a classe.

1. Els continguts de la redacció han de respondre a la formulació de l’enunciat, sense digressions innecessàries i en el desenvolupament s’ha d’incloure l’explicació i la justificació de les idees exposades.

2. L’exposició de la redacció ha de ser alhora clara i ordenada.

Valoració: Puntuació: fins a 5 punts. El primer criteri es valorarà fins a 3,5 punts i el segon fins a 1,5 punts.

10. PREGUNTA 4 d’examen, relacionar: «Comenta breument qualsevol aspecte del pensament de l’autor del text que jutges important en algun d’aquests sentits: per la seua relació amb el d’altres filòsofs, amb fets històrics rellevants (especialment si són coetanis de l’autor o tenen relació amb la seua vida) o amb trets significatius del món contemporani».

Criteris de correcció:

S’ha de valorar la capacitat per a aplicar o relacionar el pensament de l’autor amb qualsevol dels aspectes suggerits en la pregunta.

1. Es valoraran els continguts d’interès filosòfic exposats.

2. Es valorarà l’originalitat de la proposta de l’alumne i l’exposició reflexiva i justificada en què s’eviten respostes memorístiques o estereotipades.

Valoració: Puntuació 1 punt. Els dos criteris valen igual, fins a 0,5 punts cadascú.

L’equip de l’IES Ramon Llull de València -format per Sílvia Ors, Clara Chiner, Lucía Felipe, Patricia Fernández, Marcos Ezpeleta, Patricia Fernández i Abdi Ferragut- campió de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la Xarxa Vives !!

Des del 30 de març fins a avui divendres 1 d’abril, la Universitat Autònoma de Barcelona ha estat seu de la fase final de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la Xarxa Vives, una competició dialèctica que ha aplegat la participació dels 15 equips finalistes de les fases classificatòries, celebrades prèviament a diferents universitats de Catalunya, el País Valencià i Andorra. Després de tres dies de debats en torn al tema “Cal posar límits a la ciència?”, l’equip de l’IES Ramon Llull de València ha resultat campió de la competició, mentre que l’equip Jesuïtes Gràcia – Col·legi Kostka de Barcelona (el Barcelonès) ha estat el subcampió. Jaume Aleixandre Custodi Izaguirre, del centre Institut Serra de Miramar de Valls (l’Alt Camp) s’ha emportat el premi al millor orador.

Podeu verure la final ací: https://www.youtube.com/watch?v=ie4EoIa8b_E i el lliurament de premis ací: https://www.youtube.com/watch?v=LWJ4y3ATPxw

La fase final de la competició és la culminació d’un llarg recorregut en que 165 centres d’Andorra, Catalunya i el País Valencià han format en oratòria a 5.000 estudiants. De les 15 fases eliminatòries organitzades a les universitats de la Xarxa, van resultar classificats els equips que han disputat la fase final: Pare Manyanet Les Corts (Universitat Abat Oliba CEU), IES Enric Valor (Universitat d’Alacant), Lycée Comte de Foix (Universitat d’Andorra), Manyanet Sant Andreu (Universitat Autònoma de Barcelona), Jesuïtes Gràcia – Col·legi Kostka (Universitat de Barcelona), Institut Carles Rahola i Llorens (Universitat de Girona), INS Can Roca (Universitat Internacional de Catalunya), IES Jorge Juan (Universitat Jaume I), Jesuïtes Lleida – Col·legi Claver (Universitat de Lleida), IES Misteri d’Elx (Universitat Miguel Hernández d’Elx), IES Pere Boïl (Universitat Politècnica de València), Aula Escola Europea (Universitat Pompeu Fabra), Institut Serra de Miramar (Universitat Rovira i Virgili), IES Ramon Llull (Universitat de València), Institut Antoni Pous (Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.
A partir del tema proposat per a l’edició d’enguany “Cal posar límits a la ciència?”, l’alumnat participant ha hagut de defensar la posició favorable o contrària en els diferents debats entre els equips, que tenen una durada màxima de 32 minuts cadascun. El jurat de la competició, format per professionals experts de diversos camps de coneixement, ha tingut en compte en la seua valoració capacitats com el treball en equip, la solidesa de les argumentacions, la fluïdesa de les intervencions, la qualitat del discurs, així com aspectes formals de l’exposició i posada en escena