Jubilació 2007

Jubilacions 2007

1

Discurs dels jubilats

Estas palabras no fueron escritas para "quedar" escritas, sino para ser leídas y hacer así más libre  -al sujetarla- la palabra hablada, que corría el riesgo de desbocarse por la emoción de la circunstancia. Separadas de la cálida humanidad que las acogió están muertas pero, como alguna persona las ha pedido como recuerdo de aquel día os las regalamos - porque fueron dichas en nombre de casi todos los recién jubilados- con mucho gusto.

Buenas tardes a todos. Con los nervios del momento me temo que habré saludado a algunos unas cuantas veces y a otros ninguna, empiezo por lo tanto pidiendo perdón por si en algo os he podido faltar, hoy o en el pasado.

Pepe nos ha dedicado palabras muy bonitas que le agradezco, pero ya sabeís que se dice que Dios nos libre de la hora de las alabanzas; en una de esas horas nos encontramos, en la hora de la despedida. Estamos, diré estoy porque por mí hablo, en una estación en la que acabo de apearme y sin que haya llegado aún otro tren al que hacer trasbordo, desorientada como el prisionero del divino Platón. A llevar buen viaje, dijo Estanislao, y el que se iba era él; pues eso me digo yo sin saber -no creáis que antes lo sabía- a dónde voy ni por dónde ir.

El querido compañero Daniel Oliver, al acabar un discursito que me sentí obligada a perpetrar porque se jubilaba otro de mis buenos amigos del Instituto, me dijo: Me ha gustado mucho lo que has dicho, pero no esperaba menos de ti... ¿se puede ser más generoso? Pues bien, yo tampoco esperaba menos de vosotros, que habéis venido a acompañarnos con tan buen talante, muchas gracias a todos.

He aprendido mucho de mis compañeros en estos muchísimos años dedicados a hacer algo en lo que he creído apasionadamente, el oficio de enseñar; he hecho grandes amigos que han constituido mi vida y ahora me voy, nos vamos, sin querer irnos del todo y por eso esperamos que no nos olvidéis. Gracias otra vez por darnos compañia y por vuestro regalo. Adiós.

 
Leído y escrito por Teresa Escartin.

8
Discurs del director
Jubilacions
Cristobal, Pilar, Odilo, Tere, Mari Luz, Anna, Maria Dolores, Javier

Jubilats, familiars, companys, amics tots:

L´editorial “Siruela” te un llibre preciòs que us aconselle i que es diu Elogio de la transmisión. Allí, una jove professora francesa de literatura en un liceu dels suburbis de Paris té una conversa amb George Steiner, erudit, humanista, escriptor, un dels poc savis que encara queden, i li pregunta:

  • ¿En qué lugar situaría usted al profesor en la escuela actual habida cuenta de que es radicalmente diferente de la que había en la década de los setenta con problemas como el de la masificación y la extensión educativa para todos?¿Cuál sería en nuestros dias la función del profesor?
  • Una especie de martir,responde Steiner – sin duda alguna, puesto que hay dificultades, malos ratos, depresiones. En Inglaterra hay muchos suicidios entre los profesores. No es broma (...)Siempre digo a mis alumnos: “Uno no transige con sus pasiones. Las cosas que voy a tratsr de presentarles son las que más me gustan. No veo necesidad de justificarlas”. Si un estudiante percibe que uno está unpoco loco, poseido de alguna manera por aquello que enseña es un primer paso. Quizá no esté de acuerdo, quizá se burle, pero escuchará: se trata del milagroso instante en que comienza a establecerse el diálogo con una pasión”

Avui, encara amb el cor ferit per la desaparició de la nostra estimada Isabel Aldeanueva, acompanyem en el seu moment jubilar a unes persones que han estat poseïdes d’alguna manera per alló que ensenyaven i que han gaudit del “milagroso instante en que comienza a establecerse el diálogo con una pasión”.

Anna i Maria Dolores han estat menys temps entre nosaltres, pero ha segut el suficient per a saber de la seua professionalitat i entrega, del seu saber i dedicació. La lluita de Loles en els que més atenció reclamen en eixa nova i per alguns ignota  aula de “PT”és digna d´un cant épic semblant a aquells que va versar el mestre Homer. I Anna tant sols ha estat un any entre nosaltres, però jo sé que malgrat ser un any difícil i complicat en el terreny personal, en tot moment ha sabut estar a l’altura de les circumstàncies.

Dels altres, que us he de dir?. Cristobal, Odiló, Pilar, Mari Luz, Tere, Javier són entranya, humus, essència, caràcter i esperit del “Penyagolosa”. Crec que aquestos anys, l´any passsat, aquest, l´any vinent, a més a més de companys molt ben volguts i estimats, es jubile alguna cosa més. Crec que es jubile una classe social, un estatus docent, quasi una época i un temps, un “ethos”. Es jubile “el professor de batxillerat”. I pense que aquest país, la nostra societat, tant empalagosament disposta en reconeixer mèrits a qui no els té, deu un gran homenatge al “profesor de batxillerat”: seriós, preocupat, dominat la seua materia, entregat a la seua tasca, amant del seu treball, “poseit d’alguna manera per allò que ensenya”.

Es sol dir que els nous temps l’han sobrepassat, però està per demostrar que aquells que el substituiran van a ser millors. La seua tasca queda ahí. Han segut mestres de moltes generacions i els acompanyen en el dia d’avui, a més a més de nosaltres, molts alumnes que també, en esperit , estan ací presents i els mostren la seua estima i consideració.

El que us parla, que ja és un especimen mixte, un poc híbrid i amb influències logsianes, no es que reconeix la vostra valia, sino que canta i lloa les vostres excel·lències. Heu segut mestres no tant sols per als alumnes també per nosaltres, també per a mí. I per això des de molt endins com a deixeble, com a company, com a director, us dic: gràcies. Sempre us estimarem i sempre estareu amb nosaltres.

                                                                              José P. Martí Garcia.

Director IES Penyagolosa”

FESTA D’ACOMIADAMENT DE 4T ESO I 2N FPB 2017

FESTA D'ACOMIADAMENT DE 4T ESO I 2N FPB

Curs 2016-2017

Presentadors de l'Acte

VICTOR ESTEBAN   JUAN CARLOS COBO                                                 LAURA MALLEN    NEREA SALES

    LUCIA MURILLO    ANDREA PIÑANA

 

Premis AMPA

PINTURA I DIBUIX

1r Premi:
"MUJER CON SU PERRO "
Sara Tauste Serrano
(2n ESO D)
2n Premi:
"FRIDA KAHLO"
María Martín Olucha
(2n Batx. C)

FOTOGRAFIA
1r Premi:
"PRISMES"
Mar Yuqiu Millan Redondo
     (1r Batx. A)
2n Premi:
ex aequo
"ESPIRALES CRUZANDO EL CIELO"
Hector Santos Lonjedo
(1r ESO E)
2n Premi:
ex aequo
"LABERINT"
Guillem Palatsí Porcar
(2n ESO B)

PROSA EN VALENCIÀ

CATEGORIA A

1r Premi:
"EL PIANO MÀGIC"
Neus Hernández Salazar
(1r ESO D)
2n Premi:
"SILMAX"
INÉS ESTEBAN NEBOT
(1r ESO D)

CATEGORIA B

2n Premi:
"LLÀGRIMES COM FLORS DE NEU"
Clara M. Selusi Luis
(4t ESO B)

POESIA EN VALENCIÀ

CATEGORIA B

1r Premi:
"Amors trencats"
Celia Esteve Rovira
(2n Batx. B)

 

PROSA EN CASTELLÀ

CATEGORIA A

1r Premi:
"Los hermanos Miller"
Lorena Sabido
(2n ESO A)

 

CATEGORIA B

1r Premi:
"SUPERACIÓN"
Lucía Aragon
(1r BAT A)
2n Premi:
"CUÉNTAME UN CUENTO"
Maria Carrasco
(4t ESO B)

 

POESIA EN CASTELLÀ

CATEGORIA A

1r Premi:
"Ignoran"
Susan Ratleh Masmas
(2n ESO D)

CATEGORIA B
1r Premi:
"Evocación"
SHIMA MAHMOUDIED
(4t ESO A)

 

INTERPRET. MUSICAL

1r Premi:
Gabriela Beltrán Albesa
(3r ESOC)
2n Premi:
José i Francisco Galvez Martínez
(4t ESO A i 3r ESO B)

ACTUACIONS

DISCURSOS

Fotos de Grup

VÍDEO

SUMMERTIME

Premis professorat

Premis professorat

L'escola Superior de Tecnologia i Ciències Experimentals (ESTCE) de la Universitat Jaume I ha celebrat la entrega de la segona edició dels Premis Marcadors, destinats a reconèixer als professors i professores de secundaria que més han motivat i format als estudiants durant el període de la ESO i Batxillerat. I la professora Manuela Segura ha guanyat un premi en la rama de químiques.
premios
Miguel Torija (IES Penyagolosa de Castelló) ha sigut elegit per els alumnes que estudien en la Universitat Politècnica de València com un dels millors professors que han tingut en Castelló.  La iniciativa pretén reconèixer la llavor dels docents de ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de la Comunitat, elegint a 50 d'ells, sent Miguel un dels quatre citats en la nostra província.
premio

FESTA D’ACOMIADAMENT DE 4T ESO I 2N FPB 2016

FESTA D'ACOMIADAMENT DE 4T ESO I 2N FPB

CURS 2015-2016

4t ESO A PDC

4t ESO A

4t ESO B

4t ESO C

2n FPB

Presentadors de l'acte:

ESTHER SALVADOR

IRENE SANCHEZ

RONALD QUISPE

SILVIA GOTERRIS

AMPARO LOSCOS

PAULA PORCAR

 

Premis AMPA

PINTURA I DIBUIX

1r Premi:
“Shine bright like a diamond ”
Eva Torres Martínez
(4t ESO C)
2n Premi:
ex aequo
“Retrato”
María Martín Olucha
(1r Batx. B)
2n Premi:
ex aequo
“El magnetisme...”
Sara Tauste Serrano
(1r ESO B)
FOTOGRAFIA
1r Premi:
“Upside down”
Roxana Mihaela Ilinca
(1r Batx. A)
2n Premi:
“Quadrats marejats”
Guillem Palatsí Porcar
(1r ESO B)

 

Prosa en Francés

1r Premi:
“Ma boîte à souvenirs”
Isabel Sebastià Fabregat
(2n Batx. C)

 

PROSA EN VALENCIÀ

CATEGORIA A

1r Premi:
“Samurai”
María Carrasco Lloria
(3r ESO B)
2n Premi:
“La vida de Lluís”
Adrián Alegre Díaz
(1r ESO C)

CATEGORIA B

1r Premi:
“Totes les llàgrimes...”
Lidia Serra Ortiz
(1r Batx B)
2n Premi:
“L'extinció dels llibres”
María Tellols Das
(2n Batx. B)

 

POESIA EN VALENCIÀ

CATEGORIA B

1r Premi:
“Mentre el riu s'apropa...”
Lucas Gallego García
(2n Batx. C)
2n Premi:
“La llum de la foscor”
A. Jesús Larios Martí
(2n Batx. A)

 

PROSA EN CASTELLÀ

CATEGORIA A

1r Premi:
“Poemas y pinceles”
Shima Mahmoudieh
(3r ESO A)
2n Premi:
“La clematis prometida”
Clara Selusi
(3r ESO C)

CATEGORIA B

1r Premi:
“Vientos de revolución”
Fernando Miralles
(4t ESO C)
2n Premi:
“Crimen imperfecto”
Paula Pitarch
(2n Batx. B)

 

POESIA EN CASTELLÀ

CATEGORIA A

1r Premi:
“Añoranza”
Víctor Esteban
(3r ESO B)
2n Premi:
“Siria”
Susan Ratleh
(1r ESO C)

CATEGORIA B

1r Premi:
“Poemario...”
Celia Esteve
(1r Batx. B)
1r Premi:
“Bajo el agridulce yugo...”
Lucas Gallego
(2n Batx. C)

 

INTERPRET. MUSICAL

1r Premi:
Raúl Zarzuela Domínguez
(2n Batx. C)
2n Premi:
Gabriela Beltrán Albesa
(2n ESO C)

Altres Premis

Participants programa

"Profundiza"

Olimpíades

 

Lluís Pastor Pérez

Omar Elshami

Helena Cabrera Canós

Vicent Sales Roger

Gabriela Beltrán Albesa

Andrea Parreño García

Lucia Llamas Guisado

Shima Mahmoudieh

Cristina Rodríguez

 

Actuacions

Eva Priace

Cançó coral : Julia Mollá, Alexandra Simica, Sonia Almela, Leila Othman, Johann Correa

Ball Sara Miguel, Julia Mollá, Luna Ramirez

Video

Discursos

Mario Gas

Fernando Miralles

Sebastian Corbu

En Director, Josep Martí

Fotos de grups

4 ESO A DIV

4 ESO A

4 ESO B

4 ESO C

2 FPB

RECORDATORI ISABEL ALDEANUEVA

isabelsola

RECORDATORI ISABEL ALDEANUEVA

Screenshot_20200304_100802

PARAULES DE RECONEIXEMENT I DOLOR PER LA MORT

 D´ISABEL ALDEANUEVA

( Claustre 12 / 12 / 2008 )

            “ Demanem un minut de silenci por la nostra companyera recientment desapareguda: Isabel Aldeanueva"........... 

Al llarg del temps que va estar ací entre nosaltres va ser un ejemple d´amabilitat, educació, professionalitat, saber estar i si s’ens permet diriem també que d´elegància. A més a més, el darrer any, al llarg del procés de la seua enfermetat, ens va donar una gran llicó, la seva darrera clase: una llicó d´enteresa, dignitat, força i ganes de viure. Personalment, aquest director mai olvidarà,quan parlava en ella per telèfon, la força que transmitia eixa veu vigorosa, clara, jovenil, vital i el que eixa veu deia: “ No sabes las ganas que tengo de enfilar la calle que lleva al Instituto i de dar clase al peor de los grupos i tener al más travieso de los alumnos, de volver a la querida cotidianidad”.

La seva memoria  sempre quedarà entre nosaltres”.

JoséP. Martí Garcia
Director IES “Penyagolosa”

BIOGRAFIA

Naix a  Castelló de  la  Plana  el  13  de  Gener  de  1955.

Cursa  estudis  en  el Col·legi  “Sagrat  Cor”  (Carmelites)  fins a 3r  de  Batxillerat  inclusivament.

Passa  a  l'Institut  Femení  (“Penyagolosa”)  on  continua  4t,  5t,  6t  i  Curs  d'Orientació   Universitària, fins al  curs  1972-73.

Comença  els seus  estudis  universitaris  de Filosofia  i  Lletres  en  el  Centre  Universitari  de  Castelló   (CUC).  Ací  curse  els  dos  anys  de  Comuns,  i  passa  a  fer  l'especialitat   d'Història  en  la  Universitat  de  València.

Aprovades  les  oposicions,  el seu  primer  destí  és  l'IES   “Costa de  Tarongina” (Escola  d'Hostaleria)  de  Grau  de Castelló,  on   roman  des del   curs  1979  -80  fins al   1992-93.

En  1993  s'incorpora   a  l'Institut  “Penyagolosa”,  “el seu”  Institut,  fins al   curs  2006-2007.

CARTES OBERTES

Querida  Isabel,

      Han pasado más de dos meses desde aquel jueves 15 de noviembre, en el que llegaba a nuestro instituto la triste noticia de que tu ausencia, de más de un año entre nosotros, iba a ser definitiva.  Como una inmensa nube negra, en una tierra tan soleada como esta, se fue extendiendo por pasillos, aulas, departamentos, sala de profesores, cantina… Y  sobre todo en ese rincón  junto a la ventana, en la sala de profesores, donde día tras día se escuchaba tu voz, cuando estabas entre nosotros; en aquellas inolvidables tertulias donde se hablaba de todo… de lo divino y de lo humano.

   Ha sido muy difícil empezar a escribirte estas palabras porque todavía estamos un poco noqueados, y el recordarte duele,  y  duele mucho.  Pero tampoco queríamos  “ ignorar” tu ausencia, para evitar el dolor.  Como tampoco podías marcharte sin recoger la cosecha de lo que has ido sembrando año tras año; hemos de aclararte que la cosecha ha sido muy abundante, y que aquí sólo podemos mostrarte algunos frutos, para que vayas degustando.

    Primer fruto,  los muchos amigos y amigas que has dejado y que te recuerdan cada día.

   Segundo fruto,  un  Departamento de geografía- historia, un poco huérfano, que ya no   podrá disfrutar de tus sabios consejos y de ese aire fresco que representabas entre tantas estanterías de libros un poco vetustos y polvorientos.

   Tercer fruto,  un instituto que disfrutaba de tu elegancia y saber estar.

   Cuarto fruto,  unos alumnos que te recuerdan con inmenso cariño y, algunos, incluso se declaran “isabelinos” (de Isabel Aldeanuela y no de Isabel II ).

  Quinto fruto,  esa entereza, esperanza e ilusión que nos transmitiste a lo largo de tu enfermedad, cuando te visitábamos o hablábamos contigo por teléfono.

   Sexto fruto,  ese mensaje que nos ha quedado, aunque sea difícil cumplirlo, de que hay que relativizar las preocupaciones, los conflictos, los problemas… y disfrutar el día a día; porque estamos vivos y  ¡eso es lo que verdaderamente importa!.

   Y  tantos…  y tantos frutos más…

    Gracias, Isabel, por haber sido tan buena compañera y amiga,  ¡ gracias por haber sido “tan buena gente” !.

   En esta despedida, queremos que sepas que se queda con nosotros tu imagen sonriente, elegante, afable…  de la comida de jubilación de nuestra querida Mª Luz; en la que con tu peinado a lo Jane Fonda, estuviste como siempre…  ¡ EXPLÉNDIDA !.

Querida  Isabel,
 ¡Cómo  nos  acordamos  de ti!  ¡Cuánta  falta  nos  hacen  tu  compañía,  tu  alegría,  tu  amistad…!

 Nos  haces  mucha  falta… ¡Te  echamos  tanto  de  menos…!  En  los  pasillos, en  la  Sala,  en  esa  media  hora  de  descanso,  donde  hablábamos,  reíamos… Contigo  era muy  fácil  la  relación:  siempre  tenías  algo  que  decir.. Pero,  sobre  todo,  tenías  esa  cualidad  tan  difícil  de  encontrar:  sabías  escuchar,  y  sabías  dar,  en  los  momentos  difíciles  esa palabra  de aliento  y  ayuda.

 Tú  ya  has  hecho  tu  camino,  que  ha  sido demasiado  breve.  Un camino que  has  sabido  llenar  de  amigos,  de  compañeros,  de  gente  que  te  quiere.

  Has  sido,  durante  la  enfermedad,  Isabel,  un  ejemplo  muy  difícil  de  emular:  paciente,  animosa,  llena  de  fe,   jamás  desesperanzada, siempre  agradecida  por  las  pequeñas  cosas  que  podíamos  hacer  por  ti.

 Nunca  olvidaremos  la  alegría  con  que  nos  recibías  en  tu  salita  de  estar, tan  acogedora, tan  tú  misma…. A  pesar  de  todo  lo que  estabas  pasando,  te  interesabas  por  el  trabajo,  por  los  compañeros…

  Isabel:  te  has  ido,  pero  siempre irás  con  nosotros,   nuestros  corazones  te  llevarán.

Estimada Isabel,

no sé si podrem expressar el que sentim ara que has emprés eixe viatge que tots nosaltres,inexorablement, hem de realitzar. A tots ens sembla que has partit massa aviat, però com diu el poeta, el que és important és la manera de fer eixe camí. I nosaltres, els teus companys i companyes, podem parlar ben bé de l’empremta que ens has deixat a tots i a totes nosaltres.

            Per on començar?  Sense dubte, pel teu càlid somriure. Com n’era d’acollidor i bell! Sempre que ens dirigíem a tu, trobàvem la teua atenta mirada acompanyada invariàblement, per un somriure. No importava què era el que et volíem dir. Tu sempre estaves receptiva. Mai una mala cara ni una mala paraula. Això no era esperable de tu. A més, era massa ordinari i tu tenies massa classe per a fer aquestes coses.

            Sempre estaves disposada a compartir els teus materials amb els altres companys, i sempre des de la humilitat, per a que el  nouvingut no es sentira inferior.

            Sabem perfectament que el tracte que dispensaves als teus alumnes era tan exquisit com el que tenies amb nosaltres. Ells també ho han sentit molt i t’enyoren, Isabel.

            Una de les qualitats més valorades en les persones és la d’estimar, la de tractar els altres sense tenir en compte la ideologia de cadascun d’ells. I sabem d’exemples molt concrets. Tu eres un d’ells, ja que et relacionaves amb nosaltres des del cor, i el cor només entén de raons, raons que moltes vegades nomes serveixen per a posar murs entre la gent. Tu vas saber traspassar eixos murs i mirar als ulls del qui tenies al davant. Sempre amb un somriure.

            Has estat molt valenta en la lluita que has hagut de dur a terme. Quina lliçò ens has donat! No t’has queixat, no has envejat la salut dels altres, has acceptat el que t’ha tocat viure, però sense rendir-te en cap moment. Sempre amb esperança, sempre amb un somriure. I sempre, sempre, agraïnt el que els altres fèiem per tu. Fins ahí ha arribat la teua generositat. Els nostres gestos d’estima cap a tu eren molt petits comparats amb allò que estaves vivint, però el teu agraïment era tan profund, tan sincer, que erem nosaltres els qui ens sentíem obsequiats per tu. I en tot moment, justificant les possibles absències, sense cap bri de rancor.

            Isabel, estimada amiga, vindran altres cursos, altres alumnes, altres companys i companyes. Algú ocuparà el teu lloc, però, i no ho oblides, mai ningú et podrà substituir. 

 A las aladas almas de las rosas...

de almendro de nata te requiero:

que tenemos que hablar de muchas cosas,

compañero del alma, compañero.

 

                                         Els teus companys i companyes.

 

Junto al Mar

Si muero, que me pongan desnudo,
desnudo junto al mar.
Serán las aguas grises mi escudo
y no habrá que luchar.

Si muero que me dejen a solas.
El mar es mi jardín.
No puede, quien amaba las olas,
desear otro fin.

Oiré la melodía del viento,
la misteriosa voz.
Será por fin vencido el momento
que siega como hoz.

Que siega pesadumbres. Y cuando
la noche empieza a arder,
soñando, sollozando, cantando,
yo volveré a nacer.

 

                                         José Hierro

Antología

 

EL VIAJE DEFINITIVO

...Y yo me iré.
...Y se quedarán los pájaros cantando;
y se quedará mi huerto, con su verde árbol,
y con su pozo blanco.

Todas las tardes, el cielo será azul y plácido,
y tocarán, como esta tarde están tocando,
las campanas del campanario.

Se morirán aquellos que me amaron;
y el pueblo se hará nuevo cada año;
y en el rincón aquel de mi huerto florido y encalado
mi espíritu errará, nostálgico…

…Y yo me iré
y estaré solo, sin hogar, sin árbol
verde, sin pozo blanco,
y sin cielo azul y plácido… 

...Y se quedarán los pájaros cantando.

J. Ramón Jiménez

 
poesia-Machado
isabelabans
foto6

Jubilació 2015

Jubilació 2015

Amb motiu de la jubilació dels nostres companys:

Purificación Escrig Gonzalez

Dolors Porcar Gómez

Mª del Rosario Diez Bajo
Dionis López Batalla

 

hem celebrat un dinar en homenatge seu, 24 de juny de 2015.